Norma de Freycinet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La norma Freycinet (francès: gabarit Freycinet) és una norma que regeix les dimensions de les rescloses. Fou creada el 5 d'agost 1879 per Charles de Freycinet, aleshores primer ministre de França.[1]

Aquesta llei va decretar les mides mínimes de les rescloses (i per extensió per a les embarcacions, els canals i els rius navegables). Imposava una llargada de 39 m, una amplada de 5,2 m i una profunditat de 2,2 m com a mínims, de tal manera que embarcacions de 300 a 350 tones podien passar.

Les barques (xalanes o (francès) péniches) que es van construir de conformitat amb aquesta norma no podien superar una llargada de 38,5m, una amplada de 5,05m i un calat de 1,8m. Aquesta norma correspon a la classe I CEMT de la classificació europea de les vies navegables proposada per a la CEMT o la Conferència europea dels ministres del transport.

El 2001, 5800 km de les vies navegables franceses corresponien a aquesta norma.

Norma Freycinet (gabarit Freycinet)
Classe I
capacitat llargada amplada
resclosa 39,00 m 5,20 m profunditat: 2.20 m
barca 300 tones 38,50 m 5,05 m calat: 1,80 m
pont alçària lliure: 3,70 m

Referències[modifica]

  1. Duvergier, J.B.. «Loi relative au classement et à l'amélioration des voies navigables (1)». A: Collection complète des lois, décrets, ordonnances, réglements, et avis du Conseil d'Etat (ibook gratuït). París: A. Guyot et Scribe, 5-6 agost del 1879, p. 338-339.