Charles de Freycinet

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCharles de Freycinet
Freycinet, de Saulces de, Charles, Nadar, Gallica.jpg
Biografia
Naixement 14 novembre 1828
Foix
Mort 14 maig 1923 (94 anys)
París
Lloc d'enterrament cementiri de Passy
 President del Consell de França 

17 març 1890 – 27 febrer 1892
← Pierre TirardÉmile Loubet →
 President del Consell de França 

7 gener 1886 – 3 desembre 1886
← Henri BrissonRené Goblet →
 President del Consell de França 

30 gener 1882 – 7 agost 1882
← Léon GambettaCharles Duclerc →
 President del Consell de França 

28 desembre 1879 – 23 setembre 1880
← William Henry WaddingtonJules Ferry →
 Senador de la Tercera República Francesa 

Educació École polytechnique
École nationale supérieure des mines de Paris
Activitat
Ocupació Polític i enginyer
Partit polític Opportunist Republicans Tradueix
Conflicte Guerra francoprussiana
Família
Pare Casimir de Saulces de Freycinet Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Charles Louis de Saulces de Freycinet fou un enginyer i un polític francès que va néixer a Foix el 14 de novembre 1828 i morí a París el 14 de maig 1923.[1]

Fou senador del 1876 fins al 1920 i ministre de foment del 1877 al 1879. En aquest període va contribuir a l'expansió de la xarxa ferroviària i a la modernització de les vies navegables. Va decretar una classificació per a les rescloses, coneguda avui com la norma de Freycinet.

Va ser primer ministre i ministre d'afers estrangers del 1879 al 1880 i del 1885 al 1886. Va sostenir Jules Ferry quan aquest volia laïcitzar les escoles i imposar l'escolaritat obligatòria. Es presentà com a candidat a la presidència el 1885, sense èxit. El 1886 expulsà els Pretendents a la corona de França. Es presentà altra vegada debades a les eleccions presidencials del 1887.

El 1889 va esdevenir el primer ministre francès de la guerra que no era un militar. Portà el servei obligatori a tres anys i modernitzà l'equipament de l'exèrcit. Va ser apartat del poder en voler ofegar l'escàndol de Panamà, però tornà aviat com ministre de la guerra. Quan el cas Dreyfus esclatà, prengué posició contra l'oficial acusat.

Va ser membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències des del 1882 i de l'Académie française des del 1890.

Publicacions[modifica]

  • Traité de mécanique rationnelle (1858)
  • De l'analyse infinitesimale (1860; 1881)
  • Des pentes économiques en chemin de fer (1861)
  • Emploi des eaux d'égout en agriculture (1869)
  • Principes de l'assainissement des villes (1870)
  • Traité d'assainissement industriel (1870)
  • Essai sur la philosophie des sciences (1896)
  • La Question d'Égypte (1905)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles de Freycinet Modifica l'enllaç a Wikidata