Charles Émile Picard
Charles Émile Picard (francès: Émile Picard) (París, 24 de juliol de 1856 - París, 11 de desembre de 1941) va ser un matemàtic francès i membre de l'Acadèmia Francesa.
Biografia
[modifica]Picard era fill del gerent d'una sederia que va morir durant el setge de París de 1870-71.[1] Va ser escolaritzat al Liceu Napoleon (actualment Liceu Henri IV) on obtenia notes excel·lents en grec, llatí i història, fins que als quinze anys va descobrir l'àlgebra i es va sentir fortament atret per la matèria.[2] El 1874 va ser admès a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1877 i, després d'un any addicional d'estudis, va obtenir el doctorat en matemàtiques.[3]
Després d'un curs com eventual a la universitat de París, va ser nomenat professor de la universitat de Tolosa de Llenguadoc. El 1881 va retornar a la universitat de París per a ser professor de mecànica racional.[4] Ja no va deixar aquesta institució fins la seva jubilació el 1937. A partir de 1886 va ser professor de càlcul integral i diferencial i a partir de 1897 d'àlgebra i anàlisi superiors.[5] Simultàniament, també va ser professor de l'École Centrale de Paris.
El 1881 es va casar amb una filla de Charles Hermite i nora de Joseph Bertrand.[6]
A partir de la Primera Guerra Mundial, en la que va perdre un fill ferit en acció militar, va ser secretari perpetu de l'Acadèmia Francesa de les Ciències, fins la seva mort el 1941. Va rebre nombroses premis i guardons per la seva obra, entre els quals el Premi Poncelet, la Medalla Mittag-Leffler o la Gran Creu de la Legió d'Honor,[7] així com varis doctorats honoris causa.[8]
La seva obra és molt extensa: més de 250 articles científics i una dotzena llarga de llibres publicats.[9] En els seus inicis es va dedicar a la geometria algebraica,[10] introduint idees fonamentals per al seu desenvolupament.[11] Però també va tractar una ampla gama de temes, incloent questions d'història i filosofia, sobre la finalitat i l'objecte de la ciència i de les matemàtiques.[12] Juntament amb el seu contemporani Henri Poincaré va ser un dels introductors de la teoria de la relativitat a França.[13]
Obres
[modifica]- 1877 Application de la Théorie des complexes linéaires à l'Étude des surfaces et des Courbes gauches
- 1891-1896 Traité d'analyse en tres volums
- 1897 Oeuvres mathématiques d'Évariste Galois, edició comentada de les obres de Galois
- 1897-1906 Théorie des fonctions algébriques de deux variables Indépendantes, en col·laboració amb Georges Simart, en dos volums
- 1900 Science
- 1902 Quelques Réflexions sur la mécanique, suivies d'une première leçon de Dynamique
- 1905 Sur le développement de l'analyse et ses rapports aux diverses sciences
- 1905 La science moderne et son état Actuel
- 1909 De la méthode dans les sciences
- 1913 L'oeuvre d'Henri Poincaré
- 1916 L'histoire des sciences et les prétentions de la science allemande
- 1917 Notice historique sur Gaston Darboux
- 1917 les sciences mathématiques en França depuis un demi-siècle
- 1921 La Théorie de la relativité et ses applications à l'Astronomie
- 1922 Discours et Mélanges
- 1922 La vie et l'oeuvre de Pierre Duhem
- 1924 Les theories de l'Optique et l'oeuvre d'Hippolyte Fizeau
- 1924 Pascal mathématicien et physicien
- 1924 Mélanges de mathématiques et de physique
- 1928 Leçons sud Quelques types simples d'equation aux Dérives partielles, avec des applications à la physique mathématique
- 1928 Selecta: cinquantenaire scientifique d'Émile Picard
- 1929 Leçons sur Quelques problèmes aux límits de la Théorie des equations différentielles
- 1929 Leçons sur Quelques equations fonctionnelles, avec des applications à diversos problemes d'analyse et de physique mathématique
- 1930 Un coup d'œil sur l'histoire des sciences et des theories Physique
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Agarwal i Sen, 2014, p. 309.
- ↑ Hadamard, 1942, p. 129.
- ↑ Hadamard, 1943, p. 114.
- ↑ Paty, 1987, p. 172.
- ↑ Hadamard, 1943, p. 115.
- ↑ Auvin i Goldstein, 2014, p. 131.
- ↑ Marshall, 1999, p. 2995.
- ↑ Agarwal i Sen, 2014, p. 309-310.
- ↑ Lebon, 1910, p. 1 i ss.
- ↑ Houzel, 1991, p. 245 i ss.
- ↑ Houzel, 1991, p. 271.
- ↑ Auvin i Goldstein, 2014, p. 144.
- ↑ Paty, 1987, p. 137.
Bibliografia
[modifica]- Agarwal, Ravi; Sen, Syamal. «Charles Emile Picard (1856-1941)». A: Creators of Mathematical and Computational Sciences (en anglès). Springer, 2014, p. 309-310. ISBN 978-3-319-10869-8.
- Auvin, David; Goldstein, Hélêne. «The Total War of Paris Mathematicians». A: David Aubin, Catherine Goldstein (eds.). The War of Guns and Mathematics (en anglès). American Mathematical Society, 2014, p. 125-178. ISBN 978-1-4704-1469-6.
- Hadamard, J. «Émile Picard, 1856-1941» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 4, Num. 11, 1942, p. 129-150. DOI: 10.1098/rsbm.1942.0012. ISSN: 0080-4606.
- Hadamard, J. «Émile Picard» (en francès). Journal of the London Mathematical Society, Vol. 18, Num. 2, 1943, p. 114-128. DOI: 10.1112/jlms/s1-18.2.114. ISSN: 1469-7750.
- Houzel, Christian «Aux origines de la géométrie algébrique : les travaux de Picard sur les surfaces (1884-1905)» (en francès). Cahiers d'histoire et de philosophie des sciences, Num. 34, 1991, p. 243-276. ISSN: 0753-6712.
- Lebon, Ernest. Émile Picard: biographie, bibliographie analytique des écrits (en francès). Gauthier Vilars, 1910.
- Marshall, Lyndon. «Emile Picard». A: Frank Northen Magill (ed.). Dictionary of World Biography: The 20th century, O-Z (en anglès). Routledge, 1999, p. 2994-2996. ISBN 0-89356-323-4.
- Paty, Michel. «The Scientific Reception of Relativity in France». A: T.F Glick (ed.). The Comparative Reception of Relativity (en anglès). Reidel Publishing, 1987, p. 113-168. ISBN 978-94-010-8223-5.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles Émile Picard» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Felix, Lucienne. «Picard, Charles Émile» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 juny 2018].
- «Charles-Émile Picard» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2004. [Consulta: 19 juny 2018].