Vés al contingut

Charles Émile Picard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCharles Émile Picard
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juliol 1856 Modifica el valor a Wikidata
París (Segon Imperi Francès) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 desembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
París (Tercer Reich) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse, Div. 14 48° 50′ 23″ N, 2° 19′ 37″ E / 48.839742°N,2.327004°E / 48.839742; 2.327004 Modifica el valor a Wikidata
15è Seient 1 de l'Acadèmia Francesa
27 novembre 1924 – 12 novembre 1941
 Charles de FreycinetLouis de Broglie 
President Bureau des Longitudes
1923 – 1924
 Maurice HamyCharles Lallemand 
212è President de l'Acadèmia Francesa de Ciències
1r gener 1910 – 31 desembre 1910
 Charles Joseph BouchardArmand Gautier 
President de la Societat Matemàtica de França
1884 – 1884
 Eugène RouchéPaul Appell 
President Congrés Internacional de Matemàtics de 1920
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure - matemàtiques (1874–1877)
Lycée Henri-IV (1868–1874)
Liceu Michelet (1864–1868) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaApplication de la théorie des complexes linéaires à l'étude des surfaces et des courbes gauches Modifica el valor a Wikidata (1877 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGaston Darboux Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole Centrale de Paris (1895–1937)
Universitat de París (1885–1937)
École Normale Supérieure (1881–1885)
Universitat de Tolosa (1879–1881)
Facultat de Ciències de París (1878–1879)
École Normale Supérieure (1877–1878) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralAndré Weil, Serguei Bernstein, Stanisław Zaremba, René Baire, Gheorghe Călugăreanu, Jacques Hadamard, Gaston Julia, Trajan Lalescu, Philippe Le Corbeiller, Paul Painlevé, Mihailo Petrović, Simion Stoilow, Ernest Vessiot, Henri Villat, Pádraig de Brún, Alphonse Blondel, Georges Bouligand, Gheorghe Bratu, Theophile Got, Georges Giraud, Henri Mineur, Gaston Bertrand, Marcel Brelot, Robert d’Adhémar, Raymond Le Vavasseur, Rodolphe Raclis i Louis Remy Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsCharles Hermite, sogre Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg (autor): 40486
Find a Grave: 188987004Modifica el valor a Wikidata

Charles Émile Picard (francès: Émile Picard) (París, 24 de juliol de 1856 - París, 11 de desembre de 1941) va ser un matemàtic francès i membre de l'Acadèmia Francesa.

Biografia

[modifica]

Picard era fill del gerent d'una sederia que va morir durant el setge de París de 1870-71.[1] Va ser escolaritzat al Liceu Napoleon (actualment Liceu Henri IV) on obtenia notes excel·lents en grec, llatí i història, fins que als quinze anys va descobrir l'àlgebra i es va sentir fortament atret per la matèria.[2] El 1874 va ser admès a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1877 i, després d'un any addicional d'estudis, va obtenir el doctorat en matemàtiques.[3]

Picard, vestit d'acadèmic, 1926.

Després d'un curs com eventual a la universitat de París, va ser nomenat professor de la universitat de Tolosa de Llenguadoc. El 1881 va retornar a la universitat de París per a ser professor de mecànica racional.[4] Ja no va deixar aquesta institució fins la seva jubilació el 1937. A partir de 1886 va ser professor de càlcul integral i diferencial i a partir de 1897 d'àlgebra i anàlisi superiors.[5] Simultàniament, també va ser professor de l'École Centrale de Paris.

El 1881 es va casar amb una filla de Charles Hermite i nora de Joseph Bertrand.[6]

A partir de la Primera Guerra Mundial, en la que va perdre un fill ferit en acció militar, va ser secretari perpetu de l'Acadèmia Francesa de les Ciències, fins la seva mort el 1941. Va rebre nombroses premis i guardons per la seva obra, entre els quals el Premi Poncelet, la Medalla Mittag-Leffler o la Gran Creu de la Legió d'Honor,[7] així com varis doctorats honoris causa.[8]

La seva obra és molt extensa: més de 250 articles científics i una dotzena llarga de llibres publicats.[9] En els seus inicis es va dedicar a la geometria algebraica,[10] introduint idees fonamentals per al seu desenvolupament.[11] Però també va tractar una ampla gama de temes, incloent questions d'història i filosofia, sobre la finalitat i l'objecte de la ciència i de les matemàtiques.[12] Juntament amb el seu contemporani Henri Poincaré va ser un dels introductors de la teoria de la relativitat a França.[13]

Obres

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Agarwal i Sen, 2014, p. 309.
  2. Hadamard, 1942, p. 129.
  3. Hadamard, 1943, p. 114.
  4. Paty, 1987, p. 172.
  5. Hadamard, 1943, p. 115.
  6. Auvin i Goldstein, 2014, p. 131.
  7. Marshall, 1999, p. 2995.
  8. Agarwal i Sen, 2014, p. 309-310.
  9. Lebon, 1910, p. 1 i ss.
  10. Houzel, 1991, p. 245 i ss.
  11. Houzel, 1991, p. 271.
  12. Auvin i Goldstein, 2014, p. 144.
  13. Paty, 1987, p. 137.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles Émile Picard» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Felix, Lucienne. «Picard, Charles Émile» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 juny 2018].
  • «Charles-Émile Picard» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2004. [Consulta: 19 juny 2018].