École Normale Supérieure

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióÉcole Normale Supérieure
École préparatoire
LogoENSmed.gif
Fronton ENS Ulm.jpg
Portal d'entrada a l'edifici principal de l'ENS

Lema
Dades bàsiques
Abreviació ENS
Tipus entitat école normale supérieure i EPSCP
Forma jurídica EPSCP
Història
Fundació 1794
Activitat
Membre de Conférence des Grandes Écoles
PSL Research University
Couperin Consortium Tradueix
Alumnat 1100 estudiants, doctorands i normaliens (2007 - 2008)
PDI 1200 (2007-2008)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Marc Mézard
Directora Monique Canto-Sperber
Campus Les instal·lacions de rue d'Ulm
Filials Institut de Biologie de l'École Normale Supérieure Tradueix
Institute for the History and Philosophy of Science and Technology Tradueix
Laboratoire Kastler-Brossel Tradueix
Processus d'Activation Sélective par Transfert d'Energie Uni-électronique ou Radiatif Tradueix
Théorie et Histoire des Arts et des Littératures de la Modernité Tradueix
Pierre Aigrain Laboratory Tradueix
Laboratoire de Physique Statistique Tradueix
Archéologie et Philologie d’Orient et d’Occident Tradueix
Laboratoire de Météorologie Dynamique Tradueix
Laboratoire des Systèmes Perceptifs Tradueix
Laboratoire de Sciences Cognitives et Psycholinguistique Tradueix
Laboratoire des Biomolécules Tradueix
Langues, Textes, Traitements informatiques, Cognitio Tradueix
Pays Germaniques Tradueix
Institut d'histoire moderne et contemporaine Tradueix
Centre de Recherches sur la Pensée Antique Tradueix
Institut Jean Nicod Tradueix
Laboratoire de Physique Théorique Tradueix
Afiliacions Reseau des Écoles Normales Supérieures, PSL Research University
Xifres destacables
Finançament Públic (Ministère de l'Éducation Nationale, República Francesa)

Web www.ens.fr
Facebook: Ecole.normale.superieure.ulm Twitter: ENS_ULM Instagram: normalesup Youtube: UCbn8O8WwMeoZsPRxgumfvAQ

Modifica les dades a Wikidata

L'École Normale Supérieure o ENS (Escola Normal Superior en català) és un establiment d'ensenyament superior francès enquadrat dins la categoria de les grandes écoles.

Història[modifica]

L'ENS nasqué pel decret de la Convenció del 9 de brumari de l'any III de l'Era Republicana (30 de novembre de 1794), sota l'impuls de Dominique-Joseph Garat. Després d'haver clausurat les universitats i d'altres institucions d'ensenyament d'origen eclesiàstic, el govern revolucionari francès pretenia de crear uns nous centres educatius controlats per l'Estat que formessin els seus quadres. En el cas de l'ENS, l'objectiu era el de formar els nous professors del sistema educatiu francès que es començava a perfilar.

Com la majoria de les grans escoles, l'ENS va sobreviure a la Revolució Francesa, al Primer Imperi francès i la resta de règims successius que, no solament mantingueren la institució, sinó que la promogueren en el seu objectiu formatiu del professorat de l'educació secundària a França. Tanmateix, a poc a poc, l'escola va deixar d'acomplir únicament aquesta missió i s'obrí a la formació d'aquelles persones que no desitjaven de seguir una carrera dins l'Estat. Semblantment, l'ENS s'ha anat obrint lentament a la recerca, amb la incorporació de doctorats i centres de recerca adscrits al CNRS. Aquesta doble natura es va accentuar després de la reorganització de les grans escoles que es féu el 1985.

Admissió i escolaritat[modifica]

L'ingrés a l'ENS s'efectua per concurs, a partir d'aquells candidats que han acabat el batxillerat o les classes preparatòries a les grans escoles (CPGE). Les proves s'organitzen segons l'àmbit acadèmic de l'estudiant i requereixen una elevada preparació. Si el candidat és admès, passa a gaudir de l'estatut de pensionat –anomenat popularment normalien–, que comporta una retribució mensual, l'estatut funcionarial per deu anys (amb el compromís de servir als cossos docents de l'Estat en acabat de la formació) i l'allotjament a les instal·lacions de l'ENS a Montrouge (París). A banda de l'accés per concurs, és possible de presentar una candidatura d'ingrés per a una escolaritat curta de tres anys. Usualment, l'escolaritat dels normaliens és de cinc anys. Per a aquells qui desitgin una formació acadèmica superior més que no pas un estatut funcionarial amb l'Estat, hi ha aquesta via d'escolaritat curta.

L'escolaritat es divideix en àmbits i especialitats acadèmiques diverses. Això no obstant, el currículum de l'estudiant és lliure i pot escollir totes aquelles assignatures que desitgi, amb el benentès que hi ha d'haver una presència mínima d'assignatures d'especialitat. La doble natura, científica i humanística, afavoreix aquest transvasament de coneixements. L'escolaritat normal té una durada de cinc anys i el diploma que s'obté a la fi equival a una llicenciatura i un màster junts. Un cop l'estudiant ha acabat els cinc anys, pot procedir –si és normalien hi és obligat– a preparar l'agregació, el grau funcionarial amb el qual tindrà l'autorització per donar classes als instituts de secundària de França. Les agregacions es preparen a la mateixa ENS.

Localització[modifica]

L'ENS se situa al 45 del carrer d'Ulm, al cor del cinquè districte de París, el barri anomenat popularment Quartier Latin, per la seva històrica alta concentració d'establiments d'ensenyament mitjà i superior. És per això que, a fi de diferenciar-la de les altres ENS, aquesta institució s'anomena ENS rue d'Ulm

ENS germanes[modifica]

Hi ha tres escoles normals superiors al territori francès, creades posteriorment i a imatge de la matriu de l'ENS del carrer Ulm:

Alumnes notables[modifica]

Entre els seus antics alumnes compta amb nou guanyadors de la Medalla Fields, que és el major guardó concedit en el camp de les matemàtiques, així com guanyadors del Premi Nobel en ciències i literatura. A continuació seguix un llistat dels més cèlebres:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: École Normale Supérieure Modifica l'enllaç a Wikidata