Paul Langevin

Paul Langevin

Biografia
Naixement	23 gener 1872 París
Mort	19 desembre 1946 (74 anys) París
Sepultura	Panteó de París (1948–) 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E cementiri de Père-Lachaise (1946–1948)
President Lliga dels Drets Humans
1944 – 1946 ← Victor Basch – Justin Sicard de Plauzoles →
Director École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris
1925 – 1946 ← Albin Haller – René Lucas →
Catedràtic Collège de France
1909 – 1946
Dades personals
Formació	École Normale Supérieure (1894–1897) École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris (1888–1893) Universitat de París Universitat de Cambridge
Activitat
Director de tesi	Pierre Curie, Joseph John Thomson i Gabriel Lippmann
Camp de treball	Física, química i filosofia de la ciència
Ocupació	Físic, químic, filòsof de la ciència, pedagog i professor
Ocupador	Collège de France (1909–1946) École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris (1905–1946)
Partit	Partit Comunista Francès (1944–)
Membre de	Royal Society Acadèmia de les Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia Francesa de les Ciències Lliga dels Drets Humans Acadèmia de Ciències de Rússia
Professors	Pierre Curie
Alumnes	Irène Joliot-Curie
Participà en
1927	Cinquè Congrés Solvay
1921	Tercer Congrés Solvay
1911	Primer Congrés Solvay
Obra
Obres destacables (1923) La physique depuis vingt ans (en) (1950) La Pensée et l'Action (en) (1950) Œuvres scientifiques de Paul Langevin (en)
Estudiant doctoral	Louis de Broglie, Léon Brillouin, Maurice de Broglie i Irène Joliot-Curie
Família
Cònjuge	Jeanne Desfosses (en)
Parella	Marie Curie Éliane Montel
Fills	Jean Langevin Hélène Solomon-Langevin Madeleine Varloteau (en) André Langevin Paul-Gilbert Langevin
Pares	Victor Charles Langevin  i Pinel Marie-Adelaide
Parents	Philippe Pinel (rebesoncle) Pierre Bourgeois (nebot) Henri Bourgeois (cunyat) Vige Langevin (nora) Luce Langevin-Dubus (nora) Albert Varloteau (en) (gendre) Jacques Solomon (gendre) André Parreaux (gendre) Louis Pinel (en) (oncle) Bernard Langevin (net) Noémie Koechlin (neta) Sylvestre Langevin (net) Michel Langevin (net)
Cronologia
21 desembre 1946	funeral
Premis (1946)  Gran Creu de la Legió d'Honor (1940)  Medalla Copley (1924)  La Caze Prize of the Academy of Sciences (en) (1917)  Conferència Guthrie (1915)  Medalla Hughes  membre estranger de la Royal Society  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic  comandant de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa
Signatura

Albert Einstein, Paul Ehrenfest, Paul Langevin, Heike Kamerlingh Onnes i Pierre Weiss en casa de Kamerlingh Onnes en Leiden en Països Baixos.

Paul Langevin (París, 1872 - 1946) fou un físic francès, conegut per la seua teoria del magnetisme i per l'organització del Congrés Solvay.

Biografia

Nascut just després de la Comuna de París en una família republicana, es distingeix des de l'escola primària com un alumne extraordinàriament dotat. Als 16 anys entra a l'Escola Superior de Física i de Química Industrials de Paris (ESPCI), on segueix els cursos de Pierre Curie. Són els consells de Curie que fan que ell s'orienti cap a la investigació i l'ensenyament més que cap a la carrera d'enginyer.

En 1894, ocupa el primer lloc en l'Escola Normal Superior i a la sortida de l'Escola una beca li permet anar a treballar un any al Laboratori Cavendish de Cambridge, prestigiós laboratori bressol de la física moderna dirigit per Joseph John Thomson i on Langevin es fa amic d'Ernest Rutherford.

Es converteix en amic de la família Curie, de Jean Perrin, físic, i d'Émile Borel, matemàtic. A pesar de ser casat, va mantenir el 1911 un breu romanç amb Marie Curie, ja vídua, descobert escandalosament per la premsa.

Finalitza la seua tesi el 1902. El 1904, participa, amb Henri Poincaré, al congrés internacional de Saint Louis, on exposa sobre la física dels electrons. El 1905 realitza les experiències sobre els ions atmosfèrics des de la Torre Eiffel i a l'observatori del Pic del Migdia.

Rep la Medalla Hughes el 1915. A partir de 1920, dirigeix la Revista de Física i del Radium.

Va ser nomenat professor de física general i experimental al Collège de France i després director de l'Escola Superior de Física i de Química Industrials de París (ESPCI). Els seus treballs sobre el magnetisme li valen la Medalla Copley el 1940.

A causa de les seues opinions antifeixistes, és empresonat el 30 d'octubre de 1940 per la Gestapo. És alliberat quaranta dies més tard i assignat a residir en Troyes, però el maig de 1944 fuig clandestinament cap a Suïssa. La seva filla Hélène, casada amb el resistent Jacques Solomon, és deportada a Auschwitz el 1943 i sobreviurà a aquesta experiència. En canvi el seu marit Jacques Solomon és afusellat al Mont Valérien el 23 de maig de 1942.

Paul Langevin s'adhereix en la clandestinitat al Partit Comunista Francès i va formar part del Comitè de Parisenc de l'Alliberament.

Mor el 1946, les seues cendres són transferides al Panteó de París el 1948.