Paul Langevin
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Paul Langevin (París, 1872 - 1946) fou un físic francès, conegut per la seua teoria del magnetisme i per l'organització del Congrés Solvay.
Biografia[modifica]
Nascut just després de la Comuna de París en una família republicana, es distingeix des de l'escola primària com un alumne extraordinàriament dotat. Als 16 anys entra a l'Escola Superior de Física i de Química Industrials de Paris (ESPCI), on segueix els cursos de Pierre Curie. Són els consells de Curie que fan que ell s'orienti cap a la investigació i l'ensenyament més que cap a la carrera d'enginyer.
En 1894, ocupa el primer lloc en l'Escola Normal Superior i a la sortida de l'Escola una beca li permet anar a treballar un any al Laboratori Cavendish de Cambridge, prestigiós laboratori bressol de la física moderna dirigit per Joseph John Thomson i on Langevin es fa amic d'Ernest Rutherford.
Es converteix en amic de la família Curie, de Jean Perrin, físic, i d'Émile Borel, matemàtic. A pesar de ser casat, va mantenir el 1911 un breu romanç amb Marie Curie, ja vídua, descobert escandalosament per la premsa.
Finalitza la seua tesi el 1902. El 1904, participa, amb Henri Poincaré, al congrés internacional de Saint Louis, on exposa sobre la física dels electrons. El 1905 realitza les experiències sobre els ions atmosfèrics des de la Torre Eiffel i a l'observatori del Pic del Migdia.
Rep la Medalla Hughes el 1915. A partir de 1920, dirigeix la Revista de Física i del Radium.
Va ser nomenat professor de física general i experimental al Collège de France i després director de l'Escola Superior de Física i de Química Industrials de París (ESPCI). Els seus treballs sobre el magnetisme li valen la Medalla Copley el 1940.
A causa de les seues opinions antifeixistes, és empresonat el 30 d'octubre de 1940 per la Gestapo. És alliberat quaranta dies més tard i assignat a residir en Troyes, però el maig de 1944 fuig clandestinament cap a Suïssa. La seva filla Hélène, casada amb el resistent Jacques Solomon, és deportada a Auschwitz el 1943 i sobreviurà a aquesta experiència. En canvi el seu marit Jacques Solomon és afusellat al Mont Valérien el 23 de maig de 1942.
Paul Langevin s'adhereix en la clandestinitat al Partit Comunista Francès i va formar part del Comitè de Parisenc de l'Alliberament.
Mor el 1946, les seues cendres són transferides al Panteó de París el 1948.
- Físics parisencs
- Premiats amb les medalles Copley
- Alumnes de l'École Normale Supérieure
- Doctors honoris causa per la Universitat de Barcelona
- Professors del Collège de France
- Alumnes de la Universitat de París
- Alumnes de la Universitat de Cambridge
- Alumnes de l'École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris
- Gran Creu de la Legió d'Honor
- Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Morts a París