Paul Langevin
 Paul Langevin | |
|---|---|
 | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
23 de gener de 1872 París |
| Mort |
19 de desembre de 1946 (74 anys) París |
| Sepultura | Panteó de París |
| Alma mater |
École Normale Supérieure (1894–1897) École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris (1888–1893) Universitat de París Universitat de Cambridge |
| Activitat professional | |
| Director de tesi | Pierre Curie, Joseph John Thomson i Gabriel Lippmann |
| Camp de treball | Física, química i filosofia de la ciència |
| Ocupació | Físic, professor, químic, filòsof de la ciència, pedagog, escriptor de no-ficció i professor d'universitat |
| Ocupador | Collège de France (1909–1946) |
| Deixebles | Irène Joliot-Curie, Louis de Broglie i Léon Brillouin |
| Altres dades | |
| Partit polític | Partit Comunista Francès |
| Parella | Éliane Montel |
| Fills | |
| Pares | Victor Charles Langevin, Pinel Marie-Adelaide |
| Parents | Philippe Pinel () |
| Premis i reconeixements | |
 | |
Paul Langevin (París, 1872 - 1946) és un físic francès, conegut per la seua teoria del magnetisme i per l'organització del Congrés Solvay.
Biografia[modifica]
Nascut just després de la Comuna de París en una família republicana, es distingeix des de l'escola primària com un alumne extraordinàriament dotat. Als 16 anys entra a l'Escola Superior de Física i de Química Industrials de Paris (ESPCI), on segueix els cursos de Pierre Curie. Són els consells de Curie que fan que ell s'oriente cap a la investigació i l'ensenyament més que cap a la carrera d'enginyer.
En 1894, ocupa el primer lloc en l'Escola Normal Superior i a l'eixida de l'Escola una beca li permet anar a treballar un any en el Laboratori Cavendish de Cambridge, prestigiós laboratori bressol de la física moderna dirigit per Joseph John Thomson i on Langevin es fa amic d'Ernest Rutherford.
Es converteix en amic de la família Curie, de Jean Perrin, físic, i d'Émile Borel, matemàtic. A pesar de ser casat, va mantenir en 1911 un breu romanç amb Marie Curie, ja vídua, descobert escandalosament per la premsa.
Finalitza la seua tesi en 1902. En 1904, participa, amb Henri Poincaré, en el congrés internacional de Saint Louis, on exposa sobre la física dels electrons. En 1905 realitza les experiències sobre els ions atmosfèrics des de la Torre Eiffel i en l'observatori del Pic del Migdia.
Rep la Medalla Hughes en 1915. A partir de 1920, dirigeix la Revista de Física i del Radium.
Va ser nomenat professor de Física general i experimental en el Collège de France i després Director de l'Escola Superior de Física i de Química Industrials de París (ESPCI). Els seus treballs sobre el magnetisme li valen la Medalla Copley en 1940.
A causa de les seues opinions antifeixistes, és empresonat el 30 d'octubre de 1940 per la Gestapo. És alliberat quaranta dies més tard i assignat a residir en Troyes, però el maig de 1944 fuig clandestinament cap a Suïssa. La seua filla Hélène, casada amb el resistent Jacques Solomon, és deportada a Auschwitz en 1943 i sobreviurà a aquesta experiència. En canvi el seu marit Jacques Solomon és afusellat en el Mont Valérien el 23 de maig de 1942.
Paul Langevin s'adhereix en la clandestinitat al Partit Comunista Francès i va formar part del Comitè de Parisenc de l'Alliberament.
Mort en 1946, les seues cendres són transferides al Panteó de París en 1948
Enllaços externs[modifica]
| ||||||
