Collège de France

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCollège de France
Coat of arms of the Collège de France.svg Collège de France logo.jpg
Collège de France.JPG
Dades
Tipus institució educativa
Forma jurídica EPSCP
Història
Creació 1530 (Gregorià)
Fundador Francesc I de França
Activitat
Membre de Couperin Consortium
Organització i govern
Seu 
Gerent/director Alain Prochiantz
Empresa matriu Paris Sciences et Lettres - Quartier latin Tradueix
Filial

Lloc web Lloc web
Facebook: College.de.France Twitter: cdf1530
Modifica les dades a Wikidata
Pati interior del Collège de France.

El Collège de France (Col·legi de França), és una institució prestigiosa d'ensenyament superior i de recerca. Ofereix conferències d'acadèmics escollits per l'eminència en els seus camps particulars sense referència a la titulació acadèmica,[1] només a la reputació i la competència. L'assemblea dels professors membres decideix.[2] Quan una matèria no entra en el plans d'universitat, troba el seu lloc al Col·legi.[3] L'ensenyament és gratuït i obert a tothom sense inscripció. Ésser anomenat professor del Collège de France es considera el major honor en l'àmbit de l'ensenyament superior francès.[4] Aquest espèrit obert i sense pla aviat va donar résultats com testimoniegen les obres, entre molts altres d'André-Marie Ampère, Claude Bernard, Gaston Maspero[5] i una desena de premis Nobel.

Història[modifica]

Le Collège Royal per Claude Chastillon - 1612

Es va fundar el 1530 com a Collège du Roi (col·legi del rei) pel rei Francesc I de França. El gran traductor d'obres antigues Guillaume Budé «mestre de biblioteca», havia instigat el rei a instituir col·legi «de lectors Reials».[4] L'insititució reial va pagar humanistes encarregats d'ensenyar, el que no era possible a la Sorbona tancada i conservadora que prohibia l'estudi de texts sagrats altres que en llatí.[5] Va començar amb dues càtedres, una de grec i una altra d'hebreu, però aquest nombre es va incrementar ràpidament fins a deu, amb l'ensenyament de francès, llatí, matemàtiques i medicina. El Collège adopta aleshores el lema de Docet Omnia («ensenya tot») i romàn un centre d'ensenyament d'excel·lència en la transferència de coneixements a França fins avui.[6] Ans al contrari de les universitats clàssiques, és una institució docent sense pla.

En l'actualitat, el Collège està dividit en set grups de disciplines (matemàtiques, ciències físiques, ciències naturals, filosòfiques i sociològiques, les ciències històriques, filològiques i arqueològiques). El Collège de France ofereix cursos d'alt nivell científic i literari. L'educació és gratuïta i oberta a tothom, sense matrícula ni notes finals, cosa que en fa un lloc a part en la vida intel·lectual francesa. Una famosa fotografia mostra la multitud que intenta escoltar Henri Bergson que imparteix una lliçó amb les finestres obertes per fer sentir la seva veu a la gent fora l'aula.

Des del 2007, el Collège de France desenvolupa un important programa de difusió en línia (cable RSS, podcasts, vídeos, etc.). A partir d'ara, es poden escoltar les classes i seminaris de molts professors, així com veure els vídeos d'algunes ensenyaments, gràcies a un abonament gratuït o descarregant de la pàgina web de la institució. Aquest programa ha tingut un gran èxit, ja que durant el primer trimestre de 2008 es van descarregar 960.000 hores de classes. El 2008 es va crear una fondació, la Fondation du Collège de France, per a col·lectar diners per finançar beques, projectes de numerització, comprar equip científic etc.[7]

Càtedres[modifica]

Actualment, els antics «lectors reals» han passat a ser cinquantena de professors que treballen amb centenars d'investigadors, enginyers, tècnics i administratius. Els títols de les càtedres fan referència als àmbits més variats (matemàtiques, física, química, biologia, història, arqueologia, lingüística, orientalisme, filosofia, ciències socials…), d'acord amb el lema del Col·legi Docet Omnia. Cap càtedra és permanent: l'assemblea dels professors decideix que serà el títol de la nova cadira quan una seu esdevé vacant. Aquest principi protegeix contra als plans d'estudis massa rígids del món acadèmic tradicional i permet d'adaptar-se amb flexibilitat al progrès en qualsevol tema de la ciència.[8] La llista actualitzada de totes càtedres, que canvia regularment en aplicació del mateix principi de flexibilitat del col·legi, es troba aquí.

Entre molts altres, el 2019 hi havia, per donar un exemple de la diversitat de les cadires: Història intel·lectual de la Xina (Anne Cheng), Innovació tecnològica Liliane Bettencourt (Jean-Philippe Bouchaud),[9] Medicina experimental (Alain Fischer)[10], Literatures modernes de l'Europa neolatina, (Carlo Ossola).[11]

Professors del Collège distingits amb el Premi Nobel[modifica]

Referències[modifica]

  1. Tikkanen, Amy. «Collège de France» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 12-09-2008. [Consulta: 13 desembre 2019].
  2. «Liste des chaires: la liberté de la recherche» (en francès). Collège de France. [Consulta: 13 desembre 2019].
  3. Puig i Cadafalch, Josep. «Problemes actuals de la Universitat Catalana». A: Xavier Barral i Altet (ed.). Escrits d'arquitectura, art i política. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 238-240. ISBN 84-7283-717-3. 
  4. 4,0 4,1 «Collège de France». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 Puig i Cadafalch, 2003, p. 239.
  6. «Les grandes heures du Collège de France» (en francès). La GaZeTTe. Librairie Le Feu Follet, s.d [Consulta: 13 desembre 2019].
  7. «Fondation» (en francès). Collège de France, 2008. [Consulta: 13 desembre 2019].
  8. «Liste des chaires: la liberté de la recherche» (en francès). Collège de France. [Consulta: 13 desembre 2019].
  9. «Innovation technologique Liliane Bettencourt» (en francès). [Consulta: 13 desembre 2019].
  10. «Médecine expérimentale» (en francès). CdF, s.d. [Consulta: 13 desembre 2019].
  11. «Littératures modernes de l'Europe néolatine» (en francès). CdF, s.d. [Consulta: 13 desembre 2019].

Enllaços externs[modifica]