Francesc I de França

Francesc I de França
Francesc I de França
Nom original	François Ier
Rei de França
	1 de gener de 1515 – 31 de març de 1547 (als 32 anys)
	← Lluís XII Enric II →
Coronació	25 de gener de 1515
Hereu	Carles d'Alençon (1515-1518); Francesc de França (1518-1536); Enric de França (1536-1547)
Duc de Milà
	1515 – 1525
	← Maximilià Sforza Francesc II Sforza →
Coronació	25 de gener de 1515
Dades biogràfiques
Naixement	12 de setembre de 1494; Château de Cognac
Mort	31 de març de 1547 (als 52 anys); Castell de Rambouillet
Sepultura	Basílica de Saint-Denis
Religió	Església Catòlica
Activitat professional
Ocupació	polític
Dades familiars
Dinastia	Dinastia Valois
Cònjuge	Clàudia, Duquessa de Bretanya; Elionor d'Habsburg
Fills	Lluïsa de França; Carlota de França; Francesc III de Bretanya; Enric II de França; Magdalena, Reina d'Escòcia; Carles II d'Orleans; Margarida, Duquessa de Savoia
Pares	Carles, comte d'Angulema; Lluïsa de Savoia
Germans	Margarida d'Angulema i Jeanne d'Angoulême
Premis i reconeixements
	Cavaller de l'orde del Toisó d'Or;
	Signatura

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Família[modifica | modifica el codi]

Francesc I de França, pintura anònima, cap al 1515, Chantilly, Museu Condé.

Fill de Carles de Valois, comte d'Angulema i la seva esposa Lluïsa de Savoia. Era nét per línia paterna de Joan I d'Angulema i Margarida de Rohan, i per línia materna del duc Felip II de Savoia i Margarida de Borbó.

Es va casar el 8 de maig de 1515 a Saint-Germain-en-Laye amb la princesa i duquessa de Bretanya Clàudia de França, filla del rei Lluís XII de França i Anna de Bretanya. D'aquesta unió nasqueren:

la princesa Lluïsa de França (1515-1517), compromesa breument amb el futur emperador Carles V
la princesa Carlota de França (1516-1524)
el príncep Francesc III de Bretanya (1518-1536), delfí i duc de Bretanya
el príncep Enric II de França (1519-1559), delfí, duc de Bretanya i rei de França
la princesa Magdalena de Valois (1520-1537), casada el 1537 amb el rei Jaume V d'Escòcia
el príncep Carles II d'Orleans (1522-1554), duc d'Orleans
la princesa Margarida de Valois (1523-1574), casada el 1559 amb el duc Manuel Filibert de Savoia

El 5 d'agost de 1530 es casà, en segones núpcies, a l'abadia de Veien amb Elionor d'Habsburg, filla primogènita dels reis Felip I de Castella i Joana I de Castella. D'aquesta unió no tingueren fills.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

En virtut de la Llei Sàlica vigent al Regne de França Francesc I fou promès a Clàudia de França com a descendent directe per línia masculina més proper al rei Lluís XII de França, convertint-se així en delfí. A la mort del rei francès el 1515 Francesc I fou escollit rei, iniciant així la Branca Valois-Angulema.

Desembarcament de Francesc I al port de València. Pintura realitzada al 1876 pel pintor valencià Ignasi Pinazo.

Al capdavant d'un exèrcit de 40.000 homes va marxar cap a Itàlia per continuar les anomenades Guerres d'Itàlia, obtenint una destacada victòria en la batalla de Marignano. Aquesta victòria segellava el seu poder i glòria, però no impedia estar a l'altura del seu gran rival de l'època, Carles I de Castella.

Francesc I va ser vençut i fet presoner a la Batalla de Pavia el 1525, veient-se obligat a firmar el Tractat de Madrid de 1526. El 1529 hagué de firmar una nova pau, la Pau de Cambrai, que acabà de ratificar la pau anterior.

Posteriorment el 1538 es va firmar la Treva de Niça, fins que el 1542 esclatà una nova guerra (Guerra d'Itàlia de 1542–46)^[1] que amenaçà Perpinyà,^[2] guerra que es va tancar el 1544 amb la Pau de Crepy després de posar fi a les lluites entre Carles I de Castella i Francesc I, que s'aliaren contra els otomans.^[3]

Rei renaixentista[modifica | modifica el codi]

Aquest rei va implantar al Regne de França les bases de l'absolutisme monàrquic, sense convocar els Estats Generals.

Fou, així mateix, un gran protector de les ciències i les arts fundant el Col·legi de França i la Impremta Reial. Així mateix va iniciar la construcció del museu del Louvre. Francesc I va convèncer el mateix Leonardo Da Vinci perquè abandonara Itàlia i s'instal·lara a França.

Durant el seu regnat va iniciar-se les manifestacions d'intolerància vers els Hugonots francesos, que seria l'origen de les futures Guerres de religió.

Francesc I va morir el 1547 a Rambouillet, sent enterrat a la Catedral de Saint-Denis.

Referències[modifica | modifica el codi]

↑ Jedin, Hubert. A History of the Council of Trent (en anglès). vol.1. B. Herder Book Co., 1957, p. 456.
↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.1. Alpha, 1963, p. 895.
↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Edicions Pàtria, 1934, p. 592.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

Precedit per: Carles I	Comte d'Angulema 1496–1515	Succeït per: reversió a la Corona
Precedit per: Nova creació (Lluís II)	Duc de Valois 1498–1515	Succeït per: reversió a la Corona
Precedit per: Maximilià Sforza	Duc de Milà 1515–1521	Succeït per: Francesc II Sforza
Precedit per: Lluís XII el Pare del Poble	Rei de França 1515–1547	Succeït per: Enric II