Orde de la Lligacama

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Molt Noble Orde de la Lligacama
anglès: Most Noble Order of the Garter
Orde de la Lligacama
Orde de la Lligacama
Galó de l'orde
Atorgada per: Regne Unit El Sobirà del Regne Unit
Tipus: Orde dinàstic
Concessió : A plaer del monarca
Estatus: en vigència
Creada: 1348
Creador: Eduard III d'Anglaterra
Sobirà: Elisabet II
Canceller: El Duc d'Abercorn
Graus: 1 (Cavaller/Dama)
Cavaller Reial/Dama Reial
Cavaller/Dama Estranger
Lema: Honi soit qui mal y pense
Ordre de precedència
Superior: Fills grans dels barons[1]
Inferior: Orde del Card
Enric de Grosmont, comte de Lancaster (d.1361) (posteriorment Duc de Lancaster), el segon receptor de l'Orde, apareix vestint les robes de la Garrotera en una il·lustració del Llibre de la Lligacama de Bruges, fet per William Bruges (1375–1450), primer Rei d'Armes Principal de la Lligacama

El Molt Noble Orde de la Lligacama (Most Noble Order of the Garter), també conegut com l'Orde de la Garrotera, és l'orde de cavalleria vigent més antiga del món, i és la cúspide del sistema honorífic a Anglaterra i al Regne Unit, i està dedicat a Sant Jordi com a sant patró d'Anglaterra. Es concedit a plaer del Sobirà com a concessió personal, a membres britànics i dels reialmes de la Commonwealth. És un orde tremendament exclusiu, donat que es redueix a 25 membres de ple dret (el Sobirà i no més 24 Membres o Companys, entre ells el Príncep de Gal·les, citat de forma explícita als estatuts). No obstant això, existeix la figura dels Membres Supernumeraris (altres membres de la Família Reial Britànica o monarques estrangers).

L'emblema de l'orde, que apareix a la insígnia, és una lligacama amb el lema «Honi soit qui mal y pense» (francès medieval: vergonya sobre qui pensi malament de tu) en lletres d'or. Els Membres de l'orde porten una lligacama així en les ocasions cerimonials.

Els nous nomenaments per l'orde de la Lligacama sempre són anunciats el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, patró d'Anglaterra.[2]

Si bé la majoria d'ordes pertanyen a tot el Regne Unit, aquesta només pertany a Anglaterra, i el seu equivalent a Escòcia és el Molt Antic i Molt Noble Orde del Card (Most Ancient and Most Noble Order of the Thistle), i a Irlanda, el Molt Il·lustre Orde de Sant Patrici (Most Illustrious Order of St Patrick), si bé des de la independència d'Irlanda ha caigut en desús i el darrer cavaller va morir al 1974).

Història[modifica | modifica el codi]

El Rei Eduard III fundà l'orde de la Lligacama vers l'època de la seva reclamació al tron de França.[3] L'any de fundació es presumeix que va ser el 1348, però, el Complete Peerage, a The Founders of the Order of the Garter, afirm que va ser instituïda el 23 d'abril de 1344, citant a cadascun dels membres fundadors com a investit cavaller al 1344, incloent a Sir Sanchet D'Abrichecourt, que morí el 30 d'octubre de 1345.[4] S'han proposat altres dates entre 1344 i 1351. L'inventari del guardarroba del Rei senyala els hàbits de la Lligacama per primera vegada a la tardor de 1348; els seus estatuts originals requereixen que cada membre ja sigui cavaller (el que actualment seria el knight bachelor), i alguns dels membres inicials havien estat investits cavallers aquell mateix any.[5]

El concepte va ser seguit durant el segle següent per altres monarques europeus, que fundarien els seus propis ordes de cavalleria de prestigi.

L'Orde de la Lligacama és l'orde de cavalleria més antic i més prestigiós del Regne Unit.

Cavallers fundadors[modifica | modifica el codi]

En el moment de la seva fundació, l'orde consistia en el Rei Eduard III, conjuntament amb 25 Cavallers Fundadors, que apareixen llistats a la Capella de Sant Jordi:[6]

Tots ells apareixen en retrats individuals al Llibre de la Lligacama de Bruges, fet vers el 1431.

Orígens llegendaris[modifica | modifica el codi]

Al voltant de l'origen de l'orde hi ha diverses llegendes que l'expliquen. La llegenda més popular és la de la "Comtessa de Salisbury" (tant la futura gendre d'Eduard Joana de Kent o de la seva anterior sogre, Caterina Montacute, comtessa de Salisbury). Mentre que ballava a la cort a Calais, es diu que li va caure la lligacama. Mentre que els cortesans que l'envoltaven se'n reien, el rei l'agafà i se la tornà, exclamant «Honi soit qui mal y pense» (S'avergonyeixi aquell que pensi malament), frase que esdevindria el lema de l'orde.[3]

Els medievalistes han senyalat que hi ha una lligam entre l'orde de la Lligacama i el poema medieval anglès . A "Gawain", un anell, molt semblant en el seu sentit eròtic que la lligacama, juga un paper preeminent. Una versió del lema de l'orde també apareix al text (en francès antic diu Maleït sigui un cor covard i avar).[7] Si bé no se sap segur qui va ser l'autor del poema, sembla ser que hi ha una connexió entre dos dels màxims candidats i l'orde de la Lligacama. Segons J.P. Oakden hi ha algú relacionat amb Joan de Gant, 1r Duc de Lancaster, i, més important, membre de l'Orde. Una altra teoria és que va ser escrit per a Enguerrand de Coucy, setè Senyoria de Coucy. Casat amb Isabella, filla d'Eduard III, va ser admès a l'orde de la Lligacama el dia del seu casament.[8]

Dames Companyes de la Lligacama[modifica | modifica el codi]

Poc després de la fundació de l'orde, les dones van ser nomenades Dames de la Lligacama (Ladies of the Garter), però no se les feia companyes. Enric VII abandonà aquesta pràctica al 1488, i la seva mare, Margaret Beaufort va ser la darrera Dama de la Lligacama fins a la Reina Alexandra (llevat de les sobiranes), quan el seu marit el rei Eduard II la nomenà. El rei Jordi V també va fer Dama de la Lligacama a la seva consort, la reina Maria; i Jordi VI també va fer-ho amb la seva esposa, la Reina Elisabet. Durant el segle XX les dones continuaren estan associades amb l'orde, però llevat les monarques estrangeres, no eren fetes Companyes.[9] Al 1987, però, va ser possible la creació de les "Dames Companyes de l'Orde de la Lligacama", gràcies a un estatut de la reina Elisabet II.[10]

L'Orde[modifica | modifica el codi]

Els Cavallers Companys a la processó fins a la Capella de Sant Jordi pel Servei de la Lligacama
L'Emperador Taishō del Japó lluïnt les robes de l'Orde

La pertanyença a l'orde està estrictament limitat i inclou al Monarca, al Príncep de Gal·les, no més de 24 companys membres i a diversos membres supernumeraris. Només el monarca pot concedir ser membre.[11] És conegut com a "Sobirà/-ana de la Lligacama", i el Príncep de Gal·les és conegut com a "Cavaller Company de la Lligacama".[12]

Els membres de l'orde són anomenats "Cavallers Companys", i elles "Dames Companyes". Antigament, el Sobirà omplia les vacants fins el nomenament dels membres. Cada membre podia proposar 9 candidats, dels quals tres havien de tenir el rang de comte o superior, tres el de baró o superior, i tres el de cavaller o superior. El Sobirà podia escollir entre els candidats que fossin necessaris fins a omplir les vacants de l'orde. Malgrat tot, no estava pas obligat a escollir entre aquell que rebés més nominacions. Les candidatures van extingir-se al 1860, i des de llavors els nomenaments han estat una qüestió només del monarca, sense cap mena de candidatura prèvia. Els estatuts que regulaven això, però, no es van modificar fins el 1953.[13]

Des del segle XVIII, el Sobirà feia els nomenaments d'acord al consell del Govern. Però el rei Jordi VI cregué que tant l'orde de la Lligacama com el del Card havien esdevingut massa lligades als patronatges polítics. Al 1946, amb l'acord del Primer Ministre Clement Attlee i del Cap de l'Oposició Winston Churchill, ser membre a aquests dos ordres tornaria a ser una gentilesa personal del Monarca de nou. Així doncs, el Sobirà selecciona personalment els Cavallers i Dames Companys de la Lligacama, i no necessita el consell del govern.[14]

A més, l'orde inclou membres "supernumeraris", que no compten pel límit dels 24 companys. Diversos d'aquests membres supernumeraris, coneguts com els "Cavallers i Dames Reials de la Lligacama", pertanyen a la família reial. Aquests títols van començar al 1786 amb Jordi III, de manera que els seus fills no comptessin pel límit de la quantitat de companys. Al 1805 creà un estatut pels membres supernumeraris de manera que qualsevol descendent de Jordi II pogués ser instal·lat com a membre. Al 1831 aquest estatut s'estengué de nou per incloure a tots els descendents de Jordi I.[5]

Amb el nomenament del tsar Alexandre I de Rússia al 1813, els membres supernumeraris s'ampliaren als monarques estrangers, que són coneguts com els "Cavallers i Dames Estrangers de l'orde de la Lligacama".[15] Cada nomenament originàriament preveia la creació d'un estatut; però al 1954 un nou estatut autoritza l'admissió regular de Cavallers o Dames Estrangers sense lleis especials.[15] En ordes de cavalleria menors, es consideraria que aquests membres estrangers haurien investits cavallers honorífics.

Tradicionalment, els monarques europeus regnants són admesos a l'orde com a Estrangers. Constantí II de Grècia, com que i que el seu regnat va ser molt breu, no succeí el seu pare Pau I de Grècia com a membre de l'orde. Pel seu costat, Albert II de Bèlgica es convertí en l'únic rei belga que no va ser admès a l'orde, tot i regnar durant 20 anys. Per un altre costat, les reines dels Països Baixos Juliana i la seva successora, Beatriu van coincidir com a Dames Estrangeres de la Lligacama.

El primer governant no cristià que va ser admès a l'orde va ser el sultà de l'Imperi Otomà Abdülmecit I al 1856, com a Cavaller Estranger.

El primer, i fins la data únic, membre de l'orde sud-americà va ser l'emperador Pere I del Brasil, creat al 1871.

El primer membre asiàtic va ser el Xa de Pèrsia Nàssir-ad-Din Xah Qajar, creat cavaller el 1873. El seu successor immediat va ser l'Emperador Meiji del Japó al 1906. L'emperador Akihito és actualment l'únic monarca no-europeu i l'únic no cristià que és membre de l'orde. És el quart emperador del Japó que és Cavaller Estranger de manera consecutiva.

Després de la II Guerra Mundial, van accedir a l'orde l'almirall Lluís Mountbatten, 1er Vescomte Mountbatten de Birmania (1948), els mariscals de camp Harold Alexander, 1er Vescomte Alexander de Tunis (1948), Alan Brooke, 1er Vescomte Alanbrooke (1948), William Slim, 1er Vescomte Slim (1960) i Bernard Law Montgomery, 1er Vescomte Montgomery de El Alamein (1948). Finalment, al 1953 hi accedí Winston Churchill.

El primer, i fins la data únic, membre de l'orde africà va ser Haile Selassie, Emperador d'Etiòpia, creat Cavaller Estranger el 1954.

El primer cavaller originari d'Oceania va ser Richard Gardiner Casey, un polític australià, diplomàtic i el 16è Governador General d'Austràlia, creat Cavaller Company al 1969. posteriorment s'han nomenat 2 australians més, Sir Paul Hasluck i Sir Ninian Stephen. Tres neozelandesos han estat nomenats: Charles Elworthy, Sir Keith Holyoake i Sir Edmund Hillary. El nomenament de Sir Edmund va ser estrany, car provenia d'un reialme de la Commonwealth i no era resultat d'una carrera política o d'un servei militar.

Fins a la data, no hi ha hagut cap nomenament originari d'Amèrica del Nord.

Els membres poden ser degradats pel sobirà, com a conseqüència de crims contra l'Estat, com traïció o fugir del camp de batalla; o aquells que s'han aixecat en armes contra el Sobirà. Durant la I Guerra Mundial s'eliminaren dos Cavallers Reials i sis Cavallers Estrangers, entre ells, als Emperadors d'Àustria Francesc Josep I i Alemanya Guillem II, que van ser eliminats dels registres de l'orde al 1915.[15] L'Emperador del Japó Hirohito va ser eliminat de la capella de Sant Jordi quan Japó entrà a la II Guerra Mundial al 1941, però el seu estendard i la seva cavalleria van ser restaurats per la Reina Elisabet II al 1971, en motiu d'una visita d'estat al Regne Unit. L'Emperador es mostrà particularment commogut per la restauració del seu estendard com a Cavaller de la Lligacama.[16] En canvi, Víctor Manuel III d'Itàlia continuà sent Cavaller Estranger després que Itàlia entrés a la II Guerra Mundial contra el Regne Unit i els seus aliats, fins a la seva mort a l'exili al 1947.

Des de finals del segle XV hi ha una cerimònia formal de degradació, en la qual el Rei d'Armes Principal de la Lligacama, acompanyat per la resta d'heralds, van a la Capella de Sant Jordi. Mentre que el Rei d'Armes llegeix en veu alta l'Instrument de Degradació, un herald puja a una escala i retira l'estendard, la cresta, l'elm i l'espasa de l'antic cavaller, llançant-los al terra del cor. Llavors, la resta d'heralds ho treuen de la capella, fora de les portes, i a la rasa del castell. La darrera degradació formal va ser la del Duc d'Ormonde al 1716.[17]

Els descendents dels Cavallers de la Lligacama poden reunir-se a The Society of the Friends of St George's and Descendants of the Knights of the Garter.

Oficials[modifica | modifica el codi]

Els Oficials de l' Orde de la Lligacama (d'esquerra a dreta): el Secretari (poc visible), el Senyor Uixer del Bastó Negre, el Rei d'Armes Principal de la Lligacama, el Registrador, el Prelat i el Canceller

L'Orde té sis oficials: el Prelat, el Canceller, el Registrador, el Rei d'Armes Principal de la Lligacama, el Senyor Uixer del Bastó Negre i el Secretari.[18] Els oficis de Prelat, Registrador i Uixer van ser creats en establir-se l'orde, el de Rei d'Armes durant el segle XV, i el del secretari, durant el segle XX.[19]

L'ofici de Prelat és portat a terme pel Lord Bisbe de Winchester, tradicionalment un dels bisbes superiors de l'Església d'Anglaterra.[13] L'ofici de Canceller es realitzat per un dels companys de l'orde. Durant la major part de la seva existència, el bisbe de Salisbury havia realitzat l'ofici, tot i que entre 1553 i 1671 el van realitzar laics. Al 1837, després de diversos canvis de límits el castell de Windsor va situar-se a la diòcesi d'Oxford, i la Cancelleria va ser transferida al bisbe d'Oxford. Un segle després, el bisbe de Salisbury denuncià aquest traspàs, en la base que la Cancelleria havia estat part dels seus oficis independentment de la diòcesi on pertanyés la capella de l'orde, i que en qualsevol cas, com que la Capella de Sant Jordi era un Particular Reial, no entrava dins de la jurisdicció diocesana. L'ofici de Canceller va ser retirat del bisbat d'Oxford (el bisbe sortint, Thomas Banks Strong, havia parlat a la crisi per l'abdicació d'Eduard VIII i per això va ser retingut al seu successor, Kenneth Kirk, i des de llavors, el càrrec ha estat ostentat per un dels Cavallers Companys.[13] Així doncs, des de 1937, el càrrec de Canceller ha estat ostentat pels següents membres:

L'ofici de Registrador ha estat ocupat pel Degà de Windsor des de 1558.[13] El Rei d'Armes Principal de la Lligacama és ex officio el principal funcionar del College of Arms (la màxima autoritat heràldica d'Anglaterra), i habitualment és nomenat entre els altres funcionaris del Col·legi.[13] Com ja suggereix el títol, el Rei d'Armes Principal de la Lligacama té deures específics sobre l'heràldica de l'orde, assistint sobre les crestes i els escuts dels companys que són exhibits a la capella. El Secretari, que actua com a segon als aspectes cerimonials de l'orde, des de 1952 és escollit entre els altres oficials del College of Arms.[13] El càrrec d'Uixer és realitzat pel Senyor Uixer del Bastó Negre, que també exerceix de Serjeant-at-Arms a la Cambra dels Lords.[13]

Cavallers Militars de Windsor[modifica | modifica el codi]

Els Cavallers Militars de Windsor a la processó pel Servei de la Lligacama.

En fundar-se l'orde, es nomenaren 26 "Cavallers Pobres" per tal d'assistir a l'orde i a la seva capella. La quantitat no sempre s'ha mantingut, i al segle XVII només n'hi havia 13 d'aquests cavallers. El rei Carles II incrementà la quantitat a 18 (en gran part gràcies als fons que va rebre del testament de Sir Francis Crane) després de la seva coronació al 1660. Després que els cavallers es queixessin de ser anomenats "pobres", el rei Guillem IV els anomenà Cavallers Militars de Windsor al segle XIX.[20]

Els "cavallers pobres" eren veterans militars empobrits, que tenien la tasca de pregar diàriament pels Cavallers Companys. A canvi, rebien un salari i allotjament al Castell de Windsor. Actualment ja no cal que siguin pobres, però encara són pensionistes militars. Participen en les processons de l'orde, escortant els membres, i als serveis a la capella. Però malgrat tot això, no estan considerats cavallers o membres de l'orde.[20]

Originàriament els cavallers pobres lluïen mantells vermells, que lluïen la Creu de Sant Jordi però no apareixia la Lligacama. La Reina Elisabet I substituí els mantells al segle XVI i XVII per togues en blau i porpra, però els mantells vermells tornaren durant el segle XVII regnant Carles I. Quan es modificà el nom dels cavallers, s'abandonaren els mantells. Actualment els cavallers militars llueixen l'antic uniforme militar: pantalons negres amb un ribet vermell, un frac vermell amb doble filera de botons, xarreteres daurades, bicorn amb un plomall i una espasa en una banda blanca.[21]

Els membres actuals de l'orde[modifica | modifica el codi]

Membres ex officio[modifica | modifica el codi]

La Princesa Reial, el comte de Wessex, el Duc de York i el Príncep de Gal·les a la processó. Aquesta va ser la primera vegada que els quatre fills de la Reina Elisabet assistien al Servei de la Lligacama, a l'abril del 2006

Cavallers i Dames Companys[modifica | modifica el codi]

  1. Lord Carrington KG GCMG CH MC PC DL (1985)
  2. El Duc de Wellington KG LVO OBE MC DL (1990)
  3. Mariscal de Camp Lord Bramall KG GCB OBE MC JP (1990)
  4. Lord Sainsbury of Preston Candover KG (1992)
  5. Lord Ashburton KG KCVO DL (1994)
  6. Lord Kingsdown KG PC (1994)
  7. Sir Ninian Stephen KG AK GCMG GCVO KBE PC QC (1994)
  8. Sir Timothy Colman KG JP (1996)
  9. El Duc d'Abercorn KG (1999)
  10. Sir William Gladstone Bt KG JP DL (1999)
  11. Mariscal de Camp Lord Inge KG GCB DL (2001)
  12. Sir Antony Acland KG GCMG GCVO (2001)
  13. Duc de Westminster KG CB CVO OBE TD CD DL (2003)
  14. Lord Butler de Brockwell KG GCB CVO PC (2003)
  15. Lord Morris d'Aberavon KG PC QC (2003)
  16. Lady Soames LG DBE (2005)
  17. Sir John Major KG CH PC (2005)
  18. Lord Luce KG GCVO PC DL (2008)
  19. Sir Thomas Dunne KG KCVO JP (2008)
  20. Lord Phillips de Worth Matravers KG PC (2011)
  21. Almirall Lord Boyce KG GCB OBE DL (2011)
  22. Mariscal en Cap de l'Aire Lord Stirrup KG, GCB, AFC, FRAeS, FCMI (2013)
  23. Vacant [22]
  24. Vacant [23]

Cavallers Reials[modifica | modifica el codi]

  1. El Duc d'Edinburgh KG KT OM GBE AC QSO CD PC (1947) receptor del Collar Reial Victorià
  2. El Duc of Kent KG GCMG GCVO (1985)
  3. La Princesa Reial KG[24] KT[25] GCVO QSO CD (1994)
  4. El Duc de Gloucester KG GCVO (1996)
  5. Lady Ogilvy KG[24] GCVO (2003)
  6. El Duc de York KG GCVO ADC(P) CD (2006)
  7. El Comte de Wessex KG GCVO ADC(P) (2006)
  8. El Duc of Cambridge KG KT ADC(P) (2008)

Cavallers i Dames Estrangers[modifica | modifica el codi]

  1. El Gran Duc de Luxemburg KG (1972)
  2. La Reina de Dinamarca LG (1979) receptora del Collar Reial Victorià
  3. El Rei de Suècia KG (1983) receptor del Collar Reial Victorià
  4. El Rei d'Espanya KG (1988) receptor del Collar Reial Victorià
  5. La Princessa Beatriu dels Països Baixos LG GCVO (1989) receptor del Collar Reial Victorià
  6. L'Emperador del Japó KG GCVO (1998)
  7. El Rei de Noruega KG GCVO (2001) receptor del Collar Reial Victorià

Oficials[modifica | modifica el codi]

Indumentària i Distintius[modifica | modifica el codi]

Insígnies de Cavaller de l'Orde de la Lligacama

Membres[modifica | modifica el codi]

Ocasions cerimonials de l'orde[modifica | modifica el codi]

Per a les ocasions cerimonials de l'orde, com el Garter Day anual o en les coronacions, els membres porten elaborades vestimentes i pertrets, que inclouen:

  • El mantell: una peça de roba que els membres porten des del segle XV. Anteriorment feta de llana, a partir del segle XVI es feta de vellut. El mantell inicialment era de color porpra, però varià durant el segles XVII i XVIII entre el blau cel, cian, el blau reial, el violeta i el blau marí. Actualment els mantells són en blau fosc amb el folre de tafetà blanc. Els mantells del Sobirà, del Príncep de Gal·les i dels Cavallers Reials acaben en cua. Al costat esquerra del mantell apareix l'escussó de la Creu de Sant Jordi envoltat per la Lligacama; però el mantell del Sobirà llueix en canvi l'estrella de l'orde. Sobre l'espatlla dreta del mantell hi ha una sobrevesta en vellut vermell fosc, que actualment ha perdut tota funció i que, per a l'espectador modern, simplement és una nota de color.[21]
  • El barret: és un bonet Tudor de vellut negre amb una ploma d'estruç blanc i plomes d'agró negres.[21]
  • El collar: portat al voltant del coll, sobre el mantell i lligat amb vetes blanques lligades a les espatlles. A l'igual que el mantell, va ser introduït vers els segles XV i XVI. Fet d'or pur, pesa 30 unces (0,933kg). Està format per nusos d'or alternant-se amb medallons esmaltats que mostren una rosa encerclada per la Lligacama. Durant el regnat d'Enric VII, cada lligacama envoltava dues roses (una vermella i una blanca), però ell ho modifica de manera que només encerclés una Rosa Tudor.[21]
  • El Great George: una imatge de Sant Jordi a cavall matant el drac, feta 3 dimensions en esmalts de colors (en ocasions enjoiat), i que penja del collar.[21]
  • La Lligacama: portada en les ocasions cerimonials al voltant de la cuixa esquerra[26] pels al voltant del braç esquerra per les dames, i apareix a moltes insígnies. La Lligacama és una corretja de sivella de vellut blau fosc (originalment de color blau clar), i porta el lema escrit en lletres daurades. Les Lligacames dels Cavallers Estrangers antigament podien estar enjoiades.[21] S'han emprat dos estils: un és una lliga de treball on les relliscades finals a través de la sivella i després està amagat en una forma específica i l'altre estil és un "pre-fets 'que té l'extrem corbat i amagat pre-format i se subjecta amb un clip de subjecció.

Fins a la part mitjana del segle XX, era costum de fer servir roba estil Tudor, consistent en un gipó de seda blanca brodat, pantalons, mànega plena, escarpins de color blanc amb llaços de ras i un cinturó de l'espasa amb l'espasa, sota les robes. Avui en dia, es porta el jaqué, l'uniforme militar o un vestit de carrer.[27]

Altres ocasions[modifica | modifica el codi]

El Príncep Guillem, Duc de Cambridge llueix la banda i l'estrella de la Lligacama sobre l'uniforme

En altres ocasions, quan es llueixen les condecoracions, els membres porten insígnies més simples:

  • El Collar es llueix en els dies del collar senyalats sobre l'uniforme militar o el jaqué pels membres quan assisteixin a cerimònies formals. El collar el lliga a les espatlles amb galons de seda. Com que el collar significa l'orde de la Lligacama, els membres poden lluir la banda de qualsevol altre orde al qual pertanyin.[21]
  • L'Estrella: es llueix al costat esquerra del pit, va ser introduïda pel rei Carles I, i consisteix en la Creu de Sant Jordi envoltada per la Lligacama, en esmalts de colors, dins d'una estrella platejada de 8 puntes. Cada punta de l'estrella és una munió de raigs, amb els raigs de les quatre direccions cardinals més llargs que la resta. Antigament, les estrelles dels Cavallers Estrangers anaven enjoiades. Com que l'orde de la Lligacama és l'orde suprem del Regne Unit, els seus membres llueixen l'estrella per damunt de la resta (màxim de 3) que pugui lluir.[21]
  • La Banda: és una faixa de 4 polsades (10,16cm) d'ample que es porta sobre l'espatlla esquerra i fins la cintura dreta, introduïda al segle XVII per Carles I. El color de la banda ha variat durant els anys: originàriament era blau cel, però durant l'època dels reis Hannover passà a ser blau fosc. Al 1950, el color es fixà com a blau alció. Un membre només pot lluir una banda, encara que pertanyi a diversos ordes.[21]
  • La Insígnia: es llueix penjant d'un petit gafet d'or del galó al costat dret, i és conegut com el Lesser George. A l'igual que el Great George, la insígnia mostra a Sant Jordi a cavall matant el drac, però és pla. Al segle XV la insígnia es portava penjant d'un galó penjant del coll, però no era pràctic quan es muntava a cavall, de manera que s'inicià el costum de portar-la penjant d'una banda sota el braç dret.[21]

En traspassar un membre, el Lesser George i l'estrella són retornats personalment al Sobirà pel parent masculí més proper del difunt, i la resta d'insígnies es tornen a la Cancelleria Central dels Ordes de Cavalleria, llevat de la banda, el mantell i el barret.[21]

Oficials[modifica | modifica el codi]

A les ocasions cerimonials de l'orde, els oficials porten els següents pertrets i accessoris:

  • Els mantells del prelat i del canceller són blau fosc com els dels membres (com a membre, el canceller llueix el mantell de membre), però els mantells de la resta d'oficials són vermell fosc. Tots els mantells porten brodat un escut heràldic de la Creu de Sant Jordi. Per a les cerimònies de la Lligacama, el Rei d'Armes Principal de la Lligacama porta aquest mantell vermell enlloc del tabard de l'escut reial que porten en la resta de cerimònies.[21]
  • Els Oficials llueixen insígnies de l'ofici penjant d'una cadena al voltant del coll:
    • La insígnia del Prelat mostra el Lesser George encerclat per la Lligacama, coronada per una mitra episcopal.
    • La insígnia del Canceller és una rosa encerclada per la Lligacama.
    • La insígnia del Registrador són dues plomes travessades sobre un llibre, encerclades per la Lligacama i coronades per una corona.
    • La insígnia del Rei d'Armes Principal de la Lligacama és l'escut reial amb la Creu de Sant Jordi encerclades per la Lligacama i coronades per una corona.
    • La insígnia de l'Uixer és un nus (com els del collar dels companys de l'orde) encerclat per la Lligacama i coronat per una corona.
    • La insígnia del Secretari són dues plomes travessades davant d'una rosa i encerclades per la Lligacama i coronat per una corona.[21]

El Canceller porta una bossa, brodada amb les armes reials empalades per la Creu de Sant Jordi. La bossa conté el segell de l'orde. El Rei d'Armes porta el bastó propi del seu ofici. L'Uixer porta el seu bastó, el bastó negre.[21]

Precedència i privilegis[modifica | modifica el codi]

L'escut d'armes de John Churchill, 1r Duc de Marlborough, encerclats tant per la Lligacama com pel collar
Escut d'armes de Lluís Mountbatten, 1r Comte Mountbattern de Birmània, encerclat per la Lligacama.

Els membres de l'orde tenen assignades posició a l'orde de precedència britànic, precedint tots els que tenen ranc de cavaller i després dels baronets. Les esposes i fills també tenen assignada la precedència. El Canceller també té assignada la precedència, però llevat pel període entre 1553 i 1671, quan era un laic qui realitzava el servei i no era necessàriament un membre de l'orde, aquesta precedència només era teòrica. Com a membre de l'orde, el Canceller té més precedència que per l'ofici, i quan l'ofici és realitzat per un bisbe de l'Església d'Anglaterra, el posseïdor de nou té una precedència més alta que la que li confereix la cancelleria.[28]

Els Cavallers Companys fan servir el prefix "Sir" [29] i les Dames Companyes el de "Lady" davant els seus cognoms.[30] Les esposes dels Cavallers Companys poden afegir el Lady al seu cognom, però els marits de les Dames no tenen aquest privilegi.[31] Aquestes formes no són emprades pels membres de la reialesa, nobles o clergues, que només fan servir les lletres post-nominals.[29]

Els Cavallers i Dames Companys fan servir els post-nominals "KG" i "LG", respectivament.[14] Quan hom pot emprar diverses lletres post-nominals, els de l'orde de la Lligacama precedeixen totes les altres, llevat "Bt" o "Btss" (Baronet), "VC" (Creu Victòria) i "GC" (Creu de Jordi).[32]

Els membres poden encerclar els seus escuts heràldics amb la Lligacama i, si ho desitgen, també amb el collar.[33] Però el més habitual és emprar només la Lligacama; i la versió més elaborada és rarament vista. Els Cavallers Estrangers no adornen els seus escuts quan els fan servir als seus països amb distincions britàniques.

Els Cavallers i Dames Companys també poden rebre suports heràldics, un privilegi atorgat a pocs més. Si bé algunes famílies basen el seu dret pel seu ús antic, i a d'altres els ha estat concedit com a recompensa especial, només els membres de la Família Reial, nobles, els Membres de l'orde de la Lligacama, els Membres de l'orde del Card i els Cavallers i Dames Gran Creu de les ordes de cavalleria inferiors reben automàticament el dret a lluir-los.[33]

Cerimònia d'investidura dels nous Cavallers[modifica | modifica el codi]

L'orde de la Lligacama celebra un cop l'any un servei a la Capella de Sant Jordi del castell de Windsor, però van ser rars al segle XVIII. El servei anual de la Lligacama, discontinuat al 1805, va ser recuperat pel rei Jordi VI i es convertiren en un event anual. Cada juny, el dilluns de la setmana del Royal Ascot (també conegut com a Garter Day), els membres de l'orde, lluint els seus hàbits i les seves insígnies, es reuneixen als apartaments estatals del Castell de Windsor. Quan s'ha d'investir un nou cavaller, la cerimònia té lloc al capítol de l'orde a la Sala del Tron del castell de Windsor durant el matí del Gater Day.[34] Tots els Membres de l'orde assisteixen a la cerimònia, lluint els hàbits cerimonials i les insígnies de la Lligacama, acompanyats de les seves esposes. La pronúncia del jurament fet pels nous cavallers a aquesta cerimònia, així com les admonicions adreçades a ells pel prelat i pel canceller quan se'ls posen els diversos estris de l'orde són molt semblant a les tradicions del passat.[35][36]

A la cerimònia d'investidura les Admonicions són llegides pel Prelat i pel Canceller de l'orde, i les diverses insígnies li són ofertes en un coixí al Sobirà pel Rei d'Armes Principal de la Lligacama, pel Senyor Uixer del Bastó Negre i pel Secretari de l'orde, per torns, per tal que el Sobirà pugui realitzar la cerimònia d'investidura. Dos Cavallers assisteixen el Sobirà en aquestes cerimònies situant la lligacama a la cama esquerra del nou cavaller i ajudant el Sobirà en fixar la banda i el Lesser George al voltant del cos del nou cavaller, així com en ajustar el mantell i el collar.[37]

Després que conclogui la cerimònia a Windsor, se celebra un dinar d'estat a la Sala de Banquets. Hi assisteixen la família reial, amb tots els Companys de l'orde i els Oficials. Després dels banquet, tots els cavallers i dames de l'orde, conjuntament amb el prelat, el canceller i els altres oficials de l'orde, vestits amb els seus mantells i les seves robes cerimonials, acompanyats pels Cavallers Militars de Windsor, es dirigeixen en processó, davant una munió d'espectadors, pel castell fins la Capella de Sant Jordi per realitzar un servei religiós, abans que tingui lloc la instal·lació formal dels nous cavallers.[38] After Després del servei, els membres retornen a la Sala Superior en carruatge o en cotxe.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A no ser que el membre de l'orde tingui una precedència major per un altre títol o honor
  2. «Prince William to join Britain's most exclusive club as Knight of the Garter». Daily Mail, 11 juny 2008. [Consulta: 31 desembre 2009].
  3. 3,0 3,1 «College of St George – Windsor Castle – The Order of the Garter». College of St George – Windsor Castle. [Consulta: 4 juny 2010].
  4. 4,0 4,1 Complete Peerage (1st Edition) A-Bo (1887) pg 276.
  5. 5,0 5,1 «Knighthood». A: Encyclopædia Britannica. 11th. London: Cambridge University Press, 1911. 
  6. Beltz 1841, pp. cxlix-cl.
  7. Albert B. Friedman & Richard H. Osberg. «Gawain's Girdle as Traditional Symbol». The Journal of American Folklore. American Folklore Society, 90, 157, 1997, pàg. 301–315. DOI: 10.2307/539521. JSTOR: 539521.
  8. Henry L. Savage. «Sir Gawain and the Order of the Garter». ELH. The Johns Hopkins University Press, 5, 2, 1938, pàg. 146–149. DOI: 10.2307/2871614. JSTOR: 2871614.
  9. «The Monarchy Today – Queen and Public – Honours – The Order of the Garter». The Royal Household. [Consulta: 4 juny 2010].
  10. Raymond B. Waddington. «Elizabeth I and the Order of the Garter». Sixteenth Century Journal. The Sixteenth Century Journal, 24, 1, 1993, pàg. 97–113. DOI: 10.2307/2541800. JSTOR: 2541800.
  11. Oonagh Gay. «Honours Standard Note: SN/PC/2832» (PDF). United Kingdom Parliament, 20 març 2006. [Consulta: 7 novembre 2006].
  12. «College of St George – Windsor Castle – Orders of Chivalry». College of St George – Windsor Castle. [Consulta: 4 juny 2010].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 Begent, P.J.; Chesshyre, H.. The Most Noble Order of the Garter: 650 Years. London: Spink and Son, 1999. ISBN 1-902040-20-1. 
  14. 14,0 14,1 «Select Committee on Public Administration Fifth Report». UK Parliament, 13 juliol 2004. [Consulta: 8 novembre 2006].
  15. 15,0 15,1 15,2 «Royal Insight: June 2004: Focus: The Order of thr Garter». The Royal Household, 2004–06. [Consulta: 8 novembre 2006].[Enllaç no actiu]
  16. Kingston, Jeff. "The Tokyo envoys: Englishmen in Japan," The Japan Times (Tokyo); 13 March 2005
  17. Peter J Begent, The Most Noble Order of the Garter, its History and Ceremonial
  18. Charles Knight. «9». A: Guide to Windsor, 1811. 
  19. «The origin and history of the various heraldic offices». The College of Arms. [Consulta: 16 novembre 2006].
  20. 20,0 20,1 «College of St George – Windsor Castle – Military Knights». College of St George – Windsor Castle. [Consulta: 4 juny 2010].
  21. 21,00 21,01 21,02 21,03 21,04 21,05 21,06 21,07 21,08 21,09 21,10 21,11 21,12 21,13 Noel Cox. «The ceremonial dress and accoutrements of the Most Noble Order of the Garter». Heraldry News, the Journal of Heraldry. Journal of Heraldry Australia Inc., 22, 1999, pàg. 6–12.
  22. Vacant a causa de la mort del Vescomte Ridley el 22 de març de 2012.
  23. Vacant a causa de la mort de la Baronessa Thatcher el 8 d'abril de 2013.
  24. 24,0 24,1 «Knights of the Orders of Chivalry». Debretts. [Consulta: 5 març 2012]. «Although HRH The Princess Royal and HRH Princess Alexandra, the Hon Lady Ogilvy, are both female they are actually included with the Royal Knights Companions and they bear the post-nominal letters KG (not LG).»
  25. «New appointments to the Order of the Thistle». Royal.gov.uk. [Consulta: 5 juny 2012].
  26. La lligacama es porta per sobre de la banda esquerra dels pantalons de vestir dels homes, però avui dia és anacrònic utilitzar-la sobre els pantalons, perquè l'ús de vestit de tall per a la majoria dels cavallers de lliga ha caigut en desús.
  27. Una Campbell (1989), Robes of the Realm: 300 Years of Ceremonial Dress. Michael O'Mara Books. p.21.
  28. Charles Mosley. «Precedence». Burke's Peerage and Gentry, 2005. [Consulta: 18 setembre 2008].
  29. 29,0 29,1 «Knight». Forms of Address. Debretts. [Consulta: 11 agost 2009].
  30. «Ladies of the Garter and Ladies of the Thistle». Forms of Address. Debretts. [Consulta: 11 agost 2009].
  31. «Dame». Forms of Address. Debretts. [Consulta: 11 agost 2009].
  32. «Bravery Awards, Orders of Chivalry, Order of Wear». DirectGov UK government website; Types of Award. The Cabinet Office. [Consulta: 19 abril 2009]. Follow "Download Order of Wear" link
  33. 33,0 33,1 Paul Courtenay. «The Armorial Bearings of Sir Winston Churchill». The Churchill Centre. [Consulta: 8 novembre 2006].
  34. >«The Monarchy Today – Royal events and ceremonies – Garter Service». The Royal Household. [Consulta: 11 novembre 2013].
  35. Encyclopaedia Heraldica Or Complete Dictionary of Heraldry, Volume 1, William Berry, Google eBook
  36. St. George's Chapel Archives and Chapter Library-Research guides-No.1 The Order of the Garter, "Oath" http://www.stgeorges-windsor.org/assets/files/Holdings-pdfs/ResearchGuide1-The-Order-of-the-Garter.pdf+&cd=5&hl=en&ct=clnk&gl=us
  37. The British Herald, or Cabinet of armorial bearings of the nobility and gentry of Great Britain & Ireland, Thomas Robson, Google eBook, 1830 p. 96.
  38. The Queen’s Orders of Chivalry, Brigadier Sir Ivan De la Bere, Spring Books, London, 1964, p. 85.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hope, W.H. St.John., et al., The Stall Plates of the Knights of the Order of the Garter 1348-1485, first published 1901, reprinted 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orde de la Lligacama