Eduard VII del Regne Unit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgEduard VII del Regne Unit
Edward vii england.jpg
 Rei del Regne Unit
22 de gener de 1901 – 6 de maig de 1910
Coronació 9 d'agost de 1902
Hereu Jordi V
Dades biogràfiques
Naixement Albert Eduard
9 de novembre de 1841
Palau de Buckingham, Londres
Mort 6 de maig de 1910(1910-05-06) (als 68 anys)
Palau de Buckingham, Londres
Alma mater Universitat d'Edimburg, Christ Church College i Trinity College
Ocupació aristòcrata i col·leccionista d'art
Títol Emperador de l'Índia
Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha
Cònjuge Alexandra de Dinamarca
Fills
Pares Albert de Saxònia-Coburg i Gotha
Victòria del Regne Unit
Premis Cavaller de lOrde del Toisó d'Or
Order of the Black Eagle
Knight Grand Cross of the Order of the Bath
Knight Grand Cross of the Royal Victorian Order
Knight Grand Cross of the Order of St Michael and St George
Reial Orde Noruec de Sant Olaf
Grand Cordon of the Supreme Order of the Chrysanthemum
Signatura

Escut d'armes de Eduard VII del Regne Unit
Modifica dades a Wikidata

Eduard VII del Regne Unit (Londres 1841 - 1910). Rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda, emperador de l'Índia i dels Dominis Britànics d'Ultramar (1901-1911). Primer monarca de la casa de Saxònia-Coburg Gotha que dirigí els destins del Regne Unit entre 1901 i 1917, quan assumí el nom de Windsor. El seu període de regnat és conegut com a època eduardina.

Naixement i educació[modifica | modifica el codi]

Primer fill mascle de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha, nasqué al Palau de Buckingham el 9 de novembre de 1841. Victòria era néta del rei Jordi III del Regne Unit i neboda del rei Jordi IV del Regne Unit, filla del duc de Kent, el príncep Eduard de Kent i de la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Saafeld filla del duc de Saxònia-Coburg-Saafeld. El padrí d'Eduard fou el rei Frederic Guillem IV de Prússia i en família seria conegut amb el nom de Bertie.

Com a fill hereu d'una reina britànica rebé immediatament els títols de duc de Cornualles i de Rothesay. El 8 de desembre de 1841 rebé el principat de Gal·les. A part dels títols anglesos, continuà portant els de príncep de Saxònia-Coburg Gotha i de duc a Saxònia, els quals havia rebut per part de pare. No fou fins a l'any 1863 que renuncià als drets sobre el tron de Saxònia-Coburg Gotha en favor del seu germà el príncep Alfred del Regne Unit. L'any 1853 rebé l'Orde de la Garrotera.

Rebé una educació extremadament estricta, malgrat que, a diferència de la seva germana la princesa reial Victòria del Regne Unit, fou un estudiant sense motivació i poc intel·ligent. Alguns tutors van destacar d'ell el talent per la sociabilitat, el tacte o el bon humor. També rebé educació castrense.

Casament i fills[modifica | modifica el codi]

La família del rei Eduard VII a Sandringham, d'esquerra a dreta: el duc de Clarence, la reina Maud de Noruega, la reina Alexandra, el rei Eduard VII, la princesa reial Lluïsa duquessa de Fife, el rei Jordi V i la princesa Victòria

L'any 1861 mor el príncep consort i la reina Victòria immediatament concerta el casament del seu hereu amb la princesa Alexandra de Dinamarca, filla del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. El casament tingué lloc a la Capella de Sant Jordi del castell de Windsor. La parella s'establí a Malborough House, a Londres, i compraren la residència campestre de Sandringham a Norfolk. Tingueren cinc fills:

Oncle d'Europa[modifica | modifica el codi]

Al llarg dels anys, i si la seva mare Victòria I del Regne Unit i el seu sogre Cristià IX de Dinamarca eren els "avis d'Europa", ell es convertí en "l'oncle d'Europa". Efectivament era oncle directe del tsar Nicolau II de Rússia i de la tsarina Alexandre de Hessen-Darmstadt per vies diferents, del rei de Prússia i emperador d'Alemanya Guillem II, del rei de Dinamarca Frederic VIII, del rei Constantí I de Grècia, de la reina Sofia de Grècia, de la reina d'Espanya Victòria Eugènia de Battenberg, de la princesa hereva de Suècia Margarida de Connaught i finalment del rei Olav V de Noruega.

A més era oncle, germà, cosí o cunyat d'un gran nombre de prínceps, gran ducs i ducs de l'Imperi Alemany de les cases de Hannover, de Saxònia-Coburg Gotha, de Hessen-Darmstadt, de Hessen-Kassel, de Baden o de Schleswig-Holstein.

Cap d'estat[modifica | modifica el codi]

L'any 1901 després de la mort de la seva mare es convertí en el rei Eduard VII del Regne Unit i la seva esposa en la reina Alexandra. Era el segon príncep de Gal·les en arribar al tron amb més edat (concretament 59 anys; el rei Guillem IV ho havia fet amb 64) i també el qui més anys havia portat el títol propi dels hereus a la corona britànica.

Durant el seu regnat desenvolupà una important presència exterior a través de viatges oficials, per exemple a París, on firmà l'Entesa francobritànica l'any 1903. També tingué un paper destecat en temes militars i de marina.

Al llarg de la seva vida el rei Eduard sanejà enormement les finances de la casa reial britànica, situant-la com una de les més riques del moment (just després de la belga, la russa i l'austríaca). S'envoltà de moltes persones d'origen jueu i relacionades amb el món de la banca, com ara els Rotschild.

L'any 1910 morí a Londres d'una bronquitis agreujada per un atac de cor.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard VII del Regne Unit Modifica l'enllaç a Wikidata