Eduard VII del Regne Unit

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduard VII del Regne Unit
King-Edward-VII (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Edward VII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Albert Edward Modifica el valor a Wikidata
9 novembre 1841 Modifica el valor a Wikidata
Palau de Buckingham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 maig 1910 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Palau de Buckingham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortBronquitis Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCapella de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata
Coat of arms of the United Kingdom (1837-1952).svg Rei Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
22 gener 1901 – 6 maig 1910
← Reina Victòria del Regne UnitJordi V del Regne Unit →
Star-of-India-gold-centre.svg Emperador de l'Índia
22 gener 1901 – 6 maig 1910
← Reina Victòria del Regne UnitJordi V del Regne Unit →
Monarca del Regne Unit
22 gener 1901 – 6 maig 1910
Membre del Consell Privat d'Irlanda
Membre del Consell Privat del Regne Unit
Membre de la Cambra dels Lords
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Edimburg
Christ Church College
Trinity College, Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata, col·leccionista d'art, rei i polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMariscal de Camp Modifica el valor a Wikidata
InstrumentCornamusa Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran senescal d'Escòcia (1841–1901)
Duc de Cornualla (1841–1901)
Príncep britànic
Duc de Normandia
Monarca del Regne Unit
Emperador de l'Índia Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Saxònia-Coburg i Gotha Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlice Keppel
Alexandra de Dinamarca (1863–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlbert Víctor del Regne Unit
Princesa Victòria del Regne Unit
Maud del Regne Unit
Lluïsa del Regne Unit
Jordi V del Regne Unit
Alexandre Jaume Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbert de Saxònia-Coburg Gotha Modifica el valor a WikidataReina Victòria del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
GermansVictòria, Princesa Reial, Alícia del Regne Unit, Beatriu del Regne Unit, Helena del Regne Unit, Lluïsa del Regne Unit, Alfred del Regne Unit, Leopold del Regne Unit i Artur del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
EdwardVII Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of the United Kingdom (1837-1952).svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7465 Modifica els identificadors a Wikidata

Eduard VII del Regne Unit (Londres 1841 - 1910) fou rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, emperador de l'Índia i dels Dominis Britànics d'Ultramar (1901-1911). Fou el primer monarca de la casa de Saxònia-Coburg Gotha que dirigí els destins del Regne Unit entre 1901 i 1910, quan assumí el nom de Windsor. El seu període de regnat és conegut com a època eduardina.

Naixement i educació[modifica]

Primer fill mascle de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha, nasqué al Palau de Buckingham el 9 de novembre de 1841. Victòria era néta del rei Jordi III del Regne Unit i neboda del rei Jordi IV del Regne Unit, filla del duc de Kent, el príncep Eduard de Kent i de la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Saafeld filla del duc de Saxònia-Coburg-Saafeld. El padrí d'Eduard fou el rei Frederic Guillem IV de Prússia i en família seria conegut amb el nom de Bertie.

Com a fill hereu d'una reina britànica rebé immediatament els títols de duc de Cornualles i de Rothesay. El 8 de desembre de 1841 rebé el principat de Gal·les. A part dels títols anglesos, continuà portant els de príncep de Saxònia-Coburg Gotha i de duc a Saxònia, els quals havia rebut per part de pare. No fou fins a l'any 1863 que renuncià als drets sobre el tron de Saxònia-Coburg Gotha en favor del seu germà el príncep Alfred del Regne Unit. L'any 1853 rebé l'Orde de la Garrotera.

Rebé una educació extremadament estricta, malgrat que, a diferència de la seva germana la princesa reial Victòria del Regne Unit, fou un estudiant sense motivació i poc intel·ligent. Alguns tutors van destacar d'ell el talent per la sociabilitat, el tacte o el bon humor. També rebé educació castrense.

Casament i fills[modifica]

La família del rei Eduard VII a Sandringham, d'esquerra a dreta: el duc de Clarence, la reina Maud de Noruega, la reina Alexandra, el rei Eduard VII, la princesa reial Lluïsa duquessa de Fife, el rei Jordi V i la princesa Victòria

L'any 1861 mor el príncep consort i la reina Victòria immediatament concerta el casament del seu hereu amb la princesa Alexandra de Dinamarca, filla del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. El casament tingué lloc a la Capella de Sant Jordi del castell de Windsor. La parella s'establí a Malborough House, a Londres, i compraren la residència campestre de Sandringham a Norfolk. Tingueren cinc fills:

Oncle d'Europa[modifica]

Al llarg dels anys, i si la seva mare Victòria I del Regne Unit i el seu sogre Cristià IX de Dinamarca eren els "avis d'Europa", ell es convertí en "l'oncle d'Europa". Efectivament era oncle directe del tsar Nicolau II de Rússia i de la tsarina Alexandre de Hessen-Darmstadt per vies diferents, del rei de Prússia i emperador d'Alemanya Guillem II, del rei de Dinamarca Frederic VIII, del rei Constantí I de Grècia, de la reina Sofia de Grècia, de la reina d'Espanya Victòria Eugènia de Battenberg, de la princesa hereva de Suècia Margarida de Connaught i finalment del rei Olav V de Noruega.

A més era oncle, germà, cosí o cunyat d'un gran nombre de prínceps, gran ducs i ducs de l'Imperi Alemany de les cases de Hannover, de Saxònia-Coburg Gotha, de Hessen-Darmstadt, de Hessen-Kassel, de Baden o de Schleswig-Holstein.

Cap d'estat[modifica]

L'any 1901 després de la mort de la seva mare es convertí en el rei Eduard VII del Regne Unit i la seva esposa en la reina Alexandra. Era el segon príncep de Gal·les en arribar al tron amb més edat (concretament 59 anys; el rei Guillem IV ho havia fet amb 64) i també el qui més anys havia portat el títol propi dels hereus a la corona britànica.

Durant el seu regnat desenvolupà una important presència exterior a través de viatges oficials, per exemple a París, on firmà l'Entesa francobritànica l'any 1903. També tingué un paper destacat en temes militars i de marina.

Al llarg de la seva vida el rei Eduard sanejà enormement les finances de la casa reial britànica, situant-la com una de les més riques del moment (just després de la belga, la russa i l'austríaca). S'envoltà de moltes persones d'origen jueu i relacionades amb el món de la banca, com ara els Rotschild.

L'any 1910 morí a Londres d'una bronquitis agreujada per un atac de cor.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard VII del Regne Unit