Eduard VII del Regne Unit

Sa Majestat
Eduard VII del Regne Unit

Nom original	(en) Edward VII
Biografia
Naixement	(en) Albert Edward 9 novembre 1841 Palau de Buckingham (Anglaterra)
Mort	6 maig 1910 (68 anys) Palau de Buckingham (Anglaterra)
Causa de mort	Causes naturals  (Bronquitis i infart de miocardi )
Sepultura	Capella de Sant Jordi
Monarca del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
22 gener 1901 – 6 maig 1910 ← Reina Victòria del Regne Unit – Jordi V del Regne Unit →
Emperador de l'Índia
22 gener 1901 – 6 maig 1910 ← Reina Victòria del Regne Unit – Jordi V del Regne Unit →
Monarca del Canadà
22 gener 1901 – 6 maig 1910 ← Reina Victòria del Regne Unit – Jordi V del Regne Unit →
Príncep de Gal·les
8 desembre 1841 – 22 gener 1901
Gran senescal d'Escòcia
1841 – 1901
Membre del Consell Privat d'Irlanda
Membre de la Cambra dels Lords
Membre del Consell Privat del Regne Unit
Dades personals
Religió	Protestantisme
Formació	Universitat d'Edimburg Christ Church College Trinity College
Activitat
Lloc de treball	Londres
Ocupació	aristòcrata, monarca, col·leccionista d'art, polític
Membre de	Bullingdon Club Royal Society
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Rang militar	Mariscal de Camp
Instrument	Cornamusa
Participà en
6 juliol 1893	casament del príncep Jordi i Maria de Teck
Altres
Títol	Monarca del Regne Unit (1901–1910) Emperador de l'Índia (1901–1910) Earl of Dublin (en) (1850–1910) Príncep de Gal·les (1841–1901) Comtat de Chester (1841–1910) Duc de Cornualla (1841–1841) Gran senescal d'Escòcia (1841–1901) Príncep britànic Príncep de Saxònia-Coburg i Gotha
Família	Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha
Cònjuge	Alexandra de Dinamarca (1863–1910), mort de la persona
Parella	Elisabet de Wied Alice Keppel (1898–1910)
Fills	Albert Víctor del Regne Unit  ( Alexandra de Dinamarca) Princesa Victòria del Regne Unit  ( Alexandra de Dinamarca) Maud del Regne Unit  ( Alexandra de Dinamarca) Lluïsa del Regne Unit  ( Alexandra de Dinamarca) Jordi V del Regne Unit  ( Alexandra de Dinamarca) Alexandre Jaume  ( Alexandra de Dinamarca)
Pares	Albert de Saxònia-Coburg Gotha   i Reina Victòria del Regne Unit
Germans	Victòria, Princesa Reial, Alícia del Regne Unit, Alfred del Regne Unit, Helena del Regne Unit, Lluïsa del Regne Unit, Artur del Regne Unit, Leopold del Regne Unit i Beatriu del Regne Unit
Premis (1901)  Medalla Albert../... 30+
Signatura

Eduard VII del Regne Unit (Palau de Buckingham, Londres, 9 de novembre de 1841 - Palau de Buckingham, Londres, 6 de maig de 1910) fou rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, emperador de l'Índia i dels Dominis Britànics d'Ultramar (1901-1911). Fou el primer monarca de la casa de Saxònia-Coburg Gotha que dirigí els destins del Regne Unit entre 1901 i 1910, quan assumí el nom de Windsor. El seu període de regnat és conegut com a època eduardina.

Naixement i educació

Primer fill mascle de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha, nasqué al Palau de Buckingham el 9 de novembre de 1841. Victòria era neta del rei Jordi III del Regne Unit i neboda del rei Jordi IV del Regne Unit, filla del duc de Kent, el príncep Eduard de Kent i de la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Saafeld filla del duc de Saxònia-Coburg-Saafeld. El padrí d'Eduard fou el rei Frederic Guillem IV de Prússia i en família seria conegut amb el nom de Bertie.

Com a fill hereu d'una reina britànica rebé immediatament els títols de duc de Cornualles i de Rothesay. El 8 de desembre de 1841 rebé el principat de Gal·les. A part dels títols anglesos, continuà portant els de príncep de Saxònia-Coburg Gotha i de duc a Saxònia, els quals havia rebut per part de pare. No fou fins a l'any 1863 que renuncià als drets sobre el tron de Saxònia-Coburg Gotha en favor del seu germà el príncep Alfred del Regne Unit. L'any 1853 rebé l'Orde de la Garrotera.

Rebé una educació extremadament estricta, malgrat que, a diferència de la seva germana la princesa reial Victòria del Regne Unit, fou un estudiant sense motivació i poc intel·ligent. Alguns tutors van destacar d'ell el talent per la sociabilitat, el tacte o el bon humor. També rebé educació castrense.

Casament i fills

La família del rei Eduard VII a Sandringham, d'esquerra a dreta: el duc de Clarence, la reina Maud de Noruega, la reina Alexandra, el rei Eduard VII, la princesa reial Lluïsa duquessa de Fife, el rei Jordi V i la princesa Victòria

L'any 1861 mor el príncep consort i la reina Victòria immediatament concerta el casament del seu hereu amb la princesa Alexandra de Dinamarca, filla del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. El casament tingué lloc a la Capella de Sant Jordi del castell de Windsor. La parella s'establí a Malborough House, a Londres, i compraren la residència campestre de Sandringham a Norfolk. Tingueren cinc fills:

• SAR el príncep Albert Víctor del Regne Unit, duc de Clarence, nascut l'any 1864 a Windsor i mort a Londres el 1891.

• SM el rei Jordi V del Regne Unit, nascut a Londres el 1865 i mort a Sandringham el 1936. Casat el 1894 amb la princesa Maria de Teck.

• SAR la princesa reial Lluïsa del Regne Unit, duquessa de Fife, nascuda a Londres el 1867 i morta a Londres el 1931. Es casà el 1889 amb lord Fife.

• SAR la princesa Victòria del Regne Unit nascuda a Londres el 1868 i morta el 1935 a Londres.

• SM la reina Maud de Noruega, nascuda a Londres el 1869 i morta a la mateixa ciutat el 1938. Es casà el 1896 amb el príncep Cristià de Dinamarca, posteriorment elegit rei de Noruega amb el nom de Haakon VII.

Oncle d'Europa

Al llarg dels anys, i si la seva mare Victòria I del Regne Unit i el seu sogre Cristià IX de Dinamarca eren els "avis d'Europa", ell es convertí en "l'oncle d'Europa". Efectivament era oncle directe del tsar Nicolau II de Rússia i de la tsarina Alexandre de Hessen-Darmstadt per vies diferents, del rei de Prússia i emperador d'Alemanya Guillem II, del rei de Dinamarca Frederic VIII, del rei Constantí I de Grècia, de la reina Sofia de Grècia, de la reina d'Espanya Victòria Eugènia de Battenberg, de la princesa hereva de Suècia Margarida de Connaught i finalment del rei Olav V de Noruega.

A més era oncle, germà, cosí o cunyat d'un gran nombre de prínceps, gran ducs i ducs de l'Imperi Alemany de les cases de Hannover, de Saxònia-Coburg Gotha, de Hessen-Darmstadt, de Hessen-Kassel, de Baden o de Schleswig-Holstein.

Cap d'estat

L'any 1901 després de la mort de la seva mare es convertí en el rei Eduard VII del Regne Unit i la seva esposa en la reina Alexandra. Era el segon príncep de Gal·les en arribar al tron amb més edat (concretament 59 anys; el rei Guillem IV ho havia fet amb 64) i també el qui més anys havia portat el títol propi dels hereus a la corona britànica.

Durant el seu regnat desenvolupà una important presència exterior a través de viatges oficials, per exemple a París, on firmà l'Entesa francobritànica l'any 1903. També tingué un paper destacat en temes militars i de marina.

Al llarg de la seva vida el rei Eduard sanejà enormement les finances de la casa reial britànica, situant-la com una de les més riques del moment (just després de la belga, la russa i l'austríaca). S'envoltà de moltes persones d'origen jueu i relacionades amb el món de la banca, com ara els Rotschild.

L'any 1910 morí a Londres d'una bronquitis agreujada per un atac de cor.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard VII del Regne Unit