1865
.jpg) | |
| Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1865 (mdccclxv) |
| Islàmic | 1282 – 1283 |
| Xinès | 4561 – 4562 |
| Hebreu | 5625 – 5626 |
| Calendaris hindús | 1920 – 1921 (Vikram Samvat) 1787 – 1788 (Shaka Samvat) 4966 – 4967 (Kali Yuga) |
| Persa | 1243 – 1244 |
| Armeni | 1314 |
| Rúnic | 2115 |
| Ab urbe condita | 2618 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1830 1840 1850 - 1860 - 1870 1880 1890 | |
| Anys | |
| 1862 1863 1864 - 1865 - 1866 1867 1868 | |
Esdeveniments
[modifica]Països Catalans
- 7 d'agost - Barcelona: Estrena de l'obra Liceistes y «Cruzados», de Frederic Soler, al Teatro de Variedades.[1]
- Resta del món
- 9 d'abril - Estats Units: Després de la victòria del general Grant davant del general Lee, a Appomattox, es rendeixen els exèrcits confederats. És el final de la Guerra de Secessió dels Estats Units.
- 17 de setembre: Joan Prim i altres generals espanyols es pronuncien a Cadis contra el règim d'Isabel II. L'episodi, conegut com La Gloriosa, va donar peu a la Revolució de 1868 i al període de l'anomenat Sexenni Revolucionari.[2]
- 18 d'octubre - Leipzig: Creació de l'Associació General de Dones Alemanyes (ADF) primera associació de dones a Alemanya, que reclamava educació i drets laborals.[3]
- 18 de desembre - Estats Units: l'esclavatge és abolit als Estats Units, amb la 13a esmena.
- 24 de desembre - Pulaski (Tennessee, EUA): el general Nathan Bedfortd Forrest, amb altres veterans confederats, funda el Ku Klux Klan.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 27 de febrer, Sabadell: Domenec Ceret i Vilà, actor i director de cinema català.
- 16 de març, Barcelona: Carme Karr i Alfonsetti, periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista catalana (m. 1943).[4]
- 20 d'abril, Melrose, Massachusetts: Mary Foster, bioquímica, investigadora i pedagoga estatunidenca (m. 1960).[5]
- 22 de maig, Barcelona: Enric Morera i Viura, compositor català.[6]
- 3 de juny, Alcoi: Vicent Pascual Pastor, arquitecte valencià.
- 4 de novembre, Calonge, Empordà: Enric Lluís Roura i Vilaret, empresari suro-taper i polític de la Lliga Regionalista.
- 17 de novembre, Barcelona, Barcelonès: Josefa Teixidor i Torres, pintora catalana (m. 1914).[7]
- 29 de novembre, Vilanova i la Geltrú: Teresa Mañé, coneguda com a Soledad Gustavo, escriptora, mestra i periodista catalana lliurepensadora, referent de l'anarquisme espanyol.[8]
- 27 de desembre, Barcelona: Jaume Novellas i de Molins, escriptor i poeta català (m. 1939)
- Resta del món
- 26 de gener, Abando, Bilbao: Sabino Arana, polític i ideòleg del nacionalisme basc.
- 2 de març, Viena: Elise Richter, romanista austríaca i professora de la Universitat de Viena (m. 1943).[9]
- 8 de març, Bloomington (Illinois), EUA: Frederic Goudy, dissenyador de tipus d'impremta estatunidenc (m. 1947)[10]
- 10 de març, Pequín (Xina): Tan Sitong, filòsof i polític xinès (m. 1898).[11]
- 1 d'abril, Viena, Imperi Austrohongarès: Richard Adolf Zsigmondy, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1925 (m. 1929).[12]
- 9 d'abril, Prússia, Erich Ludendorff, militar alemany, general i segon oficial d'estat major (m. 1937).[13]
- 15 d'abril, Cracòvia: Olga Boznańska, pintora polonesa (m. 1940).[14]
- 15 de maig, Glasgow, Escòciaː Alice Everett, astrònoma i enginyera britànica (m. 1949).[15]
- 25 de maig:
- Zonnemaire, Zelanda, Països Baixos: Pieter Zeeman, físic neerlandès, Premi Nobel de Física 1902 (m. 1943).[16]
- 3 de juny, Marlborough (Anglaterra): Jordi V del Regne Unit, rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (1910-1922), rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord (1922-1936), emperador de l'Índia (1910-1936), rei dels Dominis Britànics d'Ultramar (1910-1936, i rei d'Irlanda (1922-1936) (m. 1936)[17]
- 4 de juny, Florència: Guido Gasperini, musicòleg.[18]
- 9 de juny, Sortelung, a l'Illa de Fiònia, Dinamarca: Carl Nielsen, compositor danès (m. 1931).[19]
- 13 de juny, Dublín, Irlanda: William Butler Yeats, poeta i dramaturg irlandès, Premi Nobel de Literatura de 1923 (m. 1939).[20]
- 19 de juny, Liverpool, Anglaterra: May Whitty, actriu anglesa, eminentment de teatre (m. 1948).[21]
- 24 de juny, Dublín: Harry Plunket Greene, bariton.
- 29 de juny, Madrid: Joaquín Abati y Díaz, llibretista de sarsueles.
- 14 de juliol - Schaerbeek, Bèlgica: Marguerite Verboeckhoven, pintora belga (m. 1949).[22]
- 13 d'agost, Xangai: Emma Eames, soprano estatunidenca (m. 1952).[23]
- 14 d'agost, Messina, Regne d'Itàlia: Pietro Gori, advocat, intel·lectual, poeta i combatent anarquista.
- 6 de juliol, Viena, Arxiducat d'Àustria: Émile Jaques-Dalcroze, compositor, músic i educador musical suís, que va desenvolupar el mètode Dalcroze (m. 1950).[24]
- 13 d'agost, Xangai: Emma Eames, soprano estatunidenca (m. 1952).[25]
- 27 d'agost, Marietta, Ohio, EUA: Charles Gates Dawes, advocat i polític, Premi Nobel de la Pau de 1925 (m. 1951).
- 23 de setembre - Bessines-sur-Gartempe, Llemosí: Suzanne Valadon, pintora impressionista francesa (m. 1938).[26]
- 1 d'octubre, París, França: Paul Dukas, compositor francès (m. 1935).[27]
- 12 d'octubre, Manchester, Anglaterra: Arthur Harden, bioquímic britànic, Premi Nobel de Química l'any 1929 (m. 1940).
- 2 de novembre, Corsica, Ohio, EUA: Warren G. Harding, 29è president dels Estats Units (m. 1923).[28]
- 10 de novembre, Parisː Blanche Hoschedé Monet, pintora impressionista francesa (m. 1947).[29]
- 20 de novembre, París: Berthe Weill, marxant d'art francesa, primera galerista europea, descobridora de les avantguardes (m. 1951).[30]
- 29 de novembre, Amsterdam (Països Baixos): Marie Wuytiers, pintora i dibuixant holandesa (m. 1944).[31]
- 4 de desembre, Swardeston, Norfolk (Anglaterra): Edith Cavell, infermera britànica (m. 1915).[32]
- 8 de desembre, Hämeenlinna, Finlàndia: Jean Sibelius, compositor finlandès (m. 1957).[33]
- 30 de desembre, Maharashtra, Índia britànica: Rudyard Kipling, escriptor en anglès, premi Nobel de Literatura el 1907.
- Alois Ladislov Vymetal, compositor txec.
- Lequena, Èlide, Grècia: Andreas Karkavitsas, escriptor naturalista grec.
Necrològiques
[modifica]Països Catalans
- 5 de març, Palma: Maria Ferrer Arbona, pedagoga iniciadora del col·legi de la Puresa de Palma (n. 1777).[34]
- 23 de setembre, Barcelona: Isolina Porcell i Mas, actriu i soprano catalana (n. 1837).[35]
Resta del món
- 12 de gener, Edo (Japó): Utagawa Kunisada, artista dissenyador de xilografies.
- 19 de gener, Passy-lès-Paris, França: Pierre-Joseph Proudhon, un dels pares de l'anarquisme modern (56 anys).
- 15 d'abril, Washington DC, EUA: Abraham Lincoln, 16è President dels Estats Units d'Amèrica (assassinat, 56 anys)[36]
- 30 d'abril, Londres, Anglaterra: Robert FitzRoy, explorador i meteoròleg anglès (n. 1805)[37]
- 23 de juliol, Nantes: Jean-Louis Tulou, flautista i compositor que adquirí gran renom com a concertista de flauta.
- 18 d'octubre: Brocket Hall, Hertfordshire, Anglaterra: Henry John Temple, polític anglès (80 anys).[38]
- 31 de desembre, Estocolm, Suècia: Fredrika Bremer, escriptora i activista sueca (n. 1801).[39]
Referències
[modifica]- ↑ «Liceistes i "cruzados"». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Jordi Soler i Font, «Efemèrides». El Punt Avui, 17-09-2009. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ Halder, Lucia. «Auguste Schmidt 1833–1902» (en alemany). LeMO. Lebendiges Museum Online. Museu Històric Alemany, Berlín, 14-09-2014. [Consulta: 24 març 2025].
- ↑ «Carme Karr i Alfonsetti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Foster, Mary Louise». Smithipedia, 2015. [Consulta: 16 abril 2015].
- ↑ «Enric Morera i Viura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Gascón Uceda, M. Isabel «Pepita Texidor. Als límits del Modernisme». Coupdefouet, núm. 25. Art Nouveau European Route, 2015.
- ↑ «Teresa Mañé i Miravet | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ Freidenreich, Harriet. «Elise Richter». Jewish Women's Archive. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «Frederic W. Goudy» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 04-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ «Richad Zsigmondy. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Bejrowski, Piotr. «Olga Boznańska: The painter of souls» (en anglès), 15-04-2024. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ Froggatt, Richard. «Alice Everett (1869 - 1949)» (en anglès). The Dictionary of Ulster Biography. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1902» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «George V | Biography, Successor, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «GASPERINI, Guido in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Carl Nielsen». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1923» (en anglès americà). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «May Whitty (1865-1948)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Flippo, Willem G. Lexicon of the Belgian romantic painters (en anglès). Antwerpen: International Art Press, 1981.
- ↑ Sicherman, Barbara; Green, Carol Hurd. Notable American Women. The Modern Period (en anglès). Harvard University Press, 1980, p. 213. ISBN 978-0-674-62733-8.
- ↑ «Émile Jaques-Dalcroze» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Emma Eames» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «Suzanne Valadon» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul Dukas» (en francès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Warren G. Harding | Facts, Accomplishments, & Biography» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Eugénie Lucienne “Blanche” Hoschedé Monet» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ Gioia, Patrizia. «L'arte di Berthe Weill» (en italià). Città Futura, 02-07-2020. [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ «Ontdek aquarellist, schilder, tekenaar Marie Wuytiers» (en neerlandès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Edith Cavell | English nurse» (en anglès). [Consulta: 4 desembre 2020].
- ↑ Dahlström, Fabian; Hepokoski, James. «Sibelius, Jean [Johan (Christian Julius)]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.43725 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Peñarrubia i Marqués, Isabel «Maria Agnès Ribera Garau (Palma 1790-1861): la rebelión contra la familia y el claustro». Arenal: Revista de historia de las mujeres, 17, 2, 2010, pàg. 379–395. ISSN: 2792-1565.
- ↑ Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1865, número de registre 7126.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Robert Fitzroy | British scientist» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Lord Palmerston | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2021].
- ↑ «Fredrika Bremer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 juny 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1865