Frederic Soler i Hubert

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrederic Soler i Hubert
Frederic Soler (Pitarra).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 9 d'octubre de 1839
Barcelona
Mort 4 de juliol de 1895 (55 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri del Poblenou
Activitat professional
Ocupació Autor i escriptor
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Frederich Soler y Hubert (Frederic Soler i Hubert, en català normatiu) conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra, tot i que també va emprar els de Jaume Giralt, Simón Oller, Miguel Fernández de Soto o Enrich Carreras (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 – Barcelona, 4 de juliol de 1895),[1] fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.[2]

Biografia[modifica]

Monument a Serafí Pitarra al Pla del Teatre de la Rambla de Barcelona, obra de l'escultor Agustí Querol i l'arquitecte Pere Falqués (1906).[3]

Va néixer a Barcelona al núm. 19 del carrer de Cremat Gran, casa del barri de La Ribera de la qual eren propietaris el seu pare Josep Soler i Esquirol, fuster, i María Hubert, la seva mare, que era de família d'origen francès. Aquesta va morir quan ell tenia tres anys i als nou, orfe també de pare, es va traslladar a viure amb el seu oncle, Carles Hubert, propietari d'una rellotgeria al barri Gòtic barceloní, al carrer d'Escudellers, on hi vivien molts emigrats francesos, com la mateixa dona d'Hubert, Marie Garçon. Soler va deixar l'escola als catorze anys per fer-se càrrec de la rellotgeria després de la mort del seu oncle i va compaginar el treball de rellotger amb la seva afició pel teatre. Als quinze anys va debutar com a actor en una companyia d'afeccionats, i es va anar fent popular en els cercles artístics com a actor, còmic i poeta. La seva primera obra, Per un casament, la va acabar el 1856. La seguí Don Jaume el Conquistador, escrita aquest mateix any, paròdia d'una obra en castellà d'Antoni Altadill. Va ser llavors quan va començar a utilitzar el pseudònim que el va fer famós, Serafí Pitarra. A la rebotiga de la rellotgeria van començar a fer-se reunions informals de joves escriptors i artistes de l'època. Entre ells es trobaven Anselm Clavé, Valentí Almirall, Víctor Balaguer, Feliu i Codina, etc. José Zorrilla, gran amic de Pitarra, va fixar-hi la seva residència durant quatre anys. Es va casar amb Albina de Las Cases Bergnes, filla de Bernat-Agustí de Las Cases, propietari dels Jardins de Tívoli, on s'hi feien representacions teatrals (va ser el primer teatre Tívoli) i també concerts. La mare d'Albina, Rosa Bergnes de Las Cases, era germana bessona de l'editor i Rector de la Universitat de Barcelona Antoni Bergnes de Las Cases. La família De Las Cases era també francesa, descendent de Lluís VI i emparentada amb el biògraf de Napoleó, comte de Las Cases. La parella Soler-de Las Cases va tenir dos fills: Blanca i Ernest; aquest darrer va ser un conegut pintor, escultor i escriptor.

La primera obra de Pitarra estrenada en un escenari va ser La esquella de la Torratxa, gatada amb música de Joan Sariols. Amb aquesta estrena, el 24 de febrer de 1864 al teatre Odeon de la ciutat comtal, es van iniciar les representacions teatrals en català. L'obra, paròdia del drama històric "La Campana de la Almudaina" de Joan Palou i Coll, va aconseguir un èxit rotund, que va fer que la Llibreria Espanyola publiqués una col·lecció amb sis de les obres de Soler sota el títol de Singlots poètics. L'esquella de la Torratxa i cinc obres més del mateix Soler, totes sota el pseudònim de Serafí Pitarra i en una llengua que es denomina "lo català que ara's parla", el català del carrer, per oposició al català encarcarat i arqueològic que pretenien recuperar els poetes dels Jocs Florals.

La primera etapa de l'obra dramàtica de Soler es caracteritza per la sàtira i la paròdia del mateix gènere teatral i dels esdeveniments de l'època. A aquest període pertanyen obres com La pau d'Espanya (1860), en la qual ironitza sobre la campanya del general Prim a l'Àfrica, o Lo castell dels tres dragons (1865), en la qual, mitjançant la paròdia, intenta desmitificar la figura clàssica de l'heroi. Era clar que el públic responia i que calia aprofitar aquell èxit comercial. Per l'octubre d'aquell mateix any, el teatre Odeon anunciava la formació d'una secció catalana: una companyia creada expressament per representar les obres en català, Secció La Gata.

El 1865 va adquirir i es va traslladar al Teatre Romea, on va crear una companyia especialitzada en obres en català: la Secció Catalana. Gràcies a l'èxit de les seves obres, Soler va acabar sent empresari i director artístic d'aquest teatre. Aquí es va estrenar el 3 d'octubre de 1867 La rosa blanca, una altra de les seves obres d'èxit.

La seva segona etapa com a dramaturg es va iniciar el 1866, amb l'estrena de l'obra Las joyas de la Roser encara que anteriorment ja va escriure La cinta carmesí (1856), que va dedicar a la que, amb el temps, seria la seva mare política, Rosa Bergnes de Las Cases (germana bessona de l'il·lustre hel·lenista i editor Antoni Bergnes de Las Cases). Durant aquest període, l'obra de Soler fa un gir cap al conservadorisme. Soler es va mostrar contrari a la república i va advocar per la Restauració; aquesta postura queda palesa en l'obra Lo sagristá de Sant Roch (1863). De tota manera, es va mostrar sempre fidel al catalanisme, com es pot veure en el seu cèlebre poema dedicat als herois de 1714 (Al Fossar de les moreres...)

A més de la seva faceta com a dramaturg, Soler també va practicar la poesia. Va guanyar en tres ocasions els Jocs Florals i el 1875 va ser investit com a Mestre en Gai Saber. El 1882 va ser l'encarregat de presidir els Jocs Florals. Va publicar diversos volums de poesia, com Nits de Lluna, el 1886. El 1888, any de l'exposició Universal de Barcelona rep la condecoració de la Real Academia de la Lengua, que li va ser lliurada per la reina regent Mª Cristina d'Habsburg-Lorena.

Les pressions de la crítica tornaven a fer efecte en un ànim tan sensible com el de Soler. El camí que abandonava aquest cop, però, hauria pogut suposar per al nostre teatre l'adopció de la comèdia sociològica de tall realista, en voga als països veïns, i una renovació teatral, que, malauradament, hagué d'esperar encara uns anys, mentre Soler tornava a les formes del tot caducades del drama històric i s'extraviava per les vies de drames místics com Judas (1889), que li portaren més deshonor que alegries. D'altra banda, la rivalitat amb Àngel Guimerà va tenir una de les seves expressions més significatives amb l'estrena de Jesús (1894) com a reacció a Jesús de Natzaret de Guimerà.[4] Frederic Soler va morir d'un atac de cor el 4 de juliol de 1895, amargat i sentint-se postergat per les noves tendències dramàtiques, quan encara no havia complert cinquanta-sis anys. Fou sepultat al Cementiri del Poblenou, al mateix panteó que Josep Anselm Clavé. Anys més tard (cap a 1960), les seves restes foren portades a una tomba pròpia al Cementiri de Montjuïc (Via de Sant Josep, agrupació II, tomba menor 120).

El 1907, gràcies a una subscripció popular, es va inaugurar a la Rambla de Barcelona un monument en honor seu realitzat per l'escultor Agustí Querol. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[5]

Fons[modifica]

El fons personal de Frederic Soler es troba al Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre de Barcelona, que s’ha encarregat de la seva catalogació.

Obra dramàtica[modifica]

Obres satíriques i paròdiques de joventut (representades en cercles privats):

1856

  • Per un casament, sàtira escrita a l'edat de 17 anys.
  • Don Jaume el Conquistador, "sàtira implacable dels drames històrics, amb un llenguatge vulgar i atrevit, assolí un gran èxit." Fou representada en "cercles estrictament privats", pel seu contingut vulgar i satíric.[6]
  • Don Pere d'Aragó o l'engrendrement de Don Jaume el Conquistador, la continuació de l'anterior obra, tot i que menys reeixida.
  • Las temptacions de Sant Antoni, "sàtira procaç".[7]

Obres representades públicament:

1864

1865

  • Un barret de riallas. Peça en un acte i en vers, estrenada al teatre de l'Odèon, el 3 de febrer de 1865.
  • Lo boig de las campanillas. Gatada en un acte i en vers, estrenada al teatre de l'Odèon el 24 de febrer de 1865. És una paròdia de la sarsuela El loco de la buhardilla, llibret original de Narciso Serra.
  • Lo castell dels tres dragons. Gatada cavalleresca en dos actes, en vers, i en català del qual ara es parla. Estrenada al teatre de l'Odèon el 28 d'abril de 1865.
  • Las carabassas de Mont-roig. Comèdia en dos actes, en vers, i en català del qual ara es parla. Estrenada al Teatre de Varietats de Barcelona el 8 de juliol de 1865.
  • Liceistas y cruzados. Comèdia en dos actes, en vers, i en català del qual ara es parla, estrenada al teatre de Varietats de Barcelona el 7 d'agost de 1865.
  • Un mercat de Calaf. Joguina en dos actes i en vers, i en català del qual ara es parla, estrenada al teatre de l'Odèon el 30 de novembre de 1865.
  • En Joan Doneta. Quadre de costums, en 1 acte, en vers i en català del qual ara es parla, estrenat al teatre de l'Odèon el 14 de desembre de 1865.

1866

  • Los Héroes y las grandesas. Gran disbarat o paròdia de l'alta tragèdia grega en dos actes i en vers. Estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona, l'1 de març de 1866.
  • Las joyas de la Roser. Drama en tres actes i vers. Estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona, el 6 d'abril de 1866.
  • ¡O rey o res!. Drama històric en 3 actes i en vers català. Estrenat al Teatre de Varietats de Barcelona, el 30 de juliol de 1866.
  • Cosas del oncle!. Joguina en un acte, en vers i en català del qual ara es parla. Estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona, el 3 d'octubre de 1866.
  • Si us plau per forsa. Proverbi en dos actes i en vers, estrenat al Teatre de l'Odèon el 3 d'octubre de 1866.
  • Las modas. Drama de costums en tres actes i en vers, estrenat al Teatre de l'Odèon el 20 de desembre de 1866.

1867

  • La rosa blanca. Drama en 3 actes i en vers. Estrenat el 3 d'octubre de 1867.
  • Lo gran qué. Estrenada el 28 de desembre al teatre Romea de Barcelona.

1868

  • La sabateta al balcó. Comèdia en dos actes i en vers, Estrenada al teatre de l'Odèon, el 10 de febrer de 1868.
  • Las francesillas. Comèdia en tres actes i en vers. Estrenada al teatre Romea, el 8 d'octubre de 1868.
  • L'últim rey de Magnolia, estrenada al teatre Romea, l'1 de desembre de 1868.

1869

1870

1871

1872

  • L'ángel de la guarda. Comèdia en tres actes i en vers. Estrenada el 16 d'abril de 1872, al teatre Romea de Barcelona.
  • La fira de Sant Genís. Quadre de costums en dos actes i en vers, amb música de Nicolau Manent. Estrenat al teatre Tívoli de Barcelona el 15 de juliol de 1872.
  • La dida. Drama en tres actes i en vers, estrenat al Teatre Romea, el 28 d'octubre de 1872.

1873

  • Lo moro Benani. Pas que no ha passat en dos actes i en vers. Estrenat al teatre del Circ de Barcelona, el 15 de març de 1873.
  • La creu de la masía. Drama en tres actes i en vers, estrenat al Teatre Romea de Barcelona, el dia 22 d'abril de 1873.

1874

Un dels passatges més cèlebres d'El ferrer de tall, en una placa ceràmica al carrer de la Dagueria (Barcelona)
  • Lo ferrer de tall. Drama en 3 actes i en vers. Estrenat al teatre Romea, el 16 d'abril de 1874.
  • Lo sagristá de Sant Roc. Quadre de costums en dos actes i en vers, amb música de Nicolau Manent. Estrenat al Teatre Tívoli de Barcelona, el 20 de juny de 1874.

1875

1876

  • Lo didot. Comèdia en tres actes i en vers, estrenada al teatre Romea, el 3 de gener de 1876.
  • Lo plor de la madrastra. Drama històric en quatres actes i en vers, estrenat al teatre Romea, el 4 d'abril de 1876.
  • Los segadors. Drama històric en tres actes i en vers, estrenat al Teatre Romea de Barcelona, el 10 d'octubre de 1876
  • Cura de moro. Comèdia en 1 acte i en vers. Estrenada al Teatre Català Romea, el 7 de desembre de 1876.

1877

  • Senyora y majora. Comèdia en tres actes i en vers, estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 22 de febrer de 1877.
  • L'hostal de la Farigola. Comèdia en 3 actes i en vers, estrenada al teatre Romea, el mes de maig de 1877.
  • Lo ret de la Sila. Comèdia en 1 acte i en vers, estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 12 de desembre de 1877.

1878

1879

1880

  • Lo forn del rey. Drama en 3 actes i en vers. Estrenat al Teatre Romea, el 23 de març de 1880.
  • Lo dir de la gent. Comèdia en 3 actes i en vers. Estrenada al Teatre Romea, el 9 de novembre de 1880.

1882

  • La banda de Bastardia. Poema dramàtic en tres actes i en vers, precedit d'un proemi. Estrenat al teatre Romea, el 25 d'abril de 1882.
  • Lo timbal del Bruch Drama en quatre actes i en vers. Estrenat al teatre Romea, el 7 de novembre de 1882.

1883

1884

  • Lo trinch del or. Comèdia en 4 actes. Estrenada al teatre Romea, el 21 d'octubre de 1884.

1885

  • Sota terra. Drama en tres actes, estrenat al teatre Romea, el 29 de gener de 1885.
  • La ratlla dreta, drama en 3 actes i en vers, escrit en col·laboració de Josep Martí Folguera, estrenat al teatre Romea, el 15 d'octubre de 1885.
  • El cercado ajeno. Drama en tres actos y en verso.

1886

  • Lo pubill. Drama en tres actes i en vers. Estrenat al teatre Romea, el 15 d'abril de 1886.
  • Lo rústic "Bertoldo", en col·laboració de Joan Molas i Casas. Farsa grotesca en quatre actes i en vers. Estrenada al teatre Romea, el 2 de maig de 1886.
  • Lo lliri d'aygua, balada en tres actes. Estrenada al teatre Romea, el 21 de maig de 1886.
  • L'hereuhet. Comèdia en tres actes i en prosa, estrenada al teatre Romea, el 7 d'octubre de 1886.

1887

  • Batalla de reynas. Drama històric en tres actes i en vers, estrenada al teatre Romea, el 25 de gener de 1887.
  • La vivó del estornell. Quadre de costums en un acte i en vers, estrenat al teatre Romea, l'1 de març de 1887.
  • 100.000 duros. Drama en tres actes i en vers, en col·laboració amb Josep Martí Folguera. Estrenat al teatre Romea el 31 de març de 1887.
  • Bertoldino. Farsa grotesca en quatre actes i en vers, amb la col·laboració de Josep Feliu i Codina i de Joan Molas i Casas. Estrenada al Teatre Romea, el 8 de maig de 1887.
  • La bruixa. Tragicomèdia en quatre actes i en vers, estrenada al teatre Romea, l'11 d'octubre de 1887.
  • La pena de mort. Drama en tres actes i en vers, en col·laboració amb Josep Martí Folguera. Estrenat al teatre Romea, el 29 de novembre de 1887.

1889

  • Judas de Keriot. Poema dramàtic. Estrenat al teatre Romea de Barcelona el 15 d'abril de 1889.
  • La carta de navegar. Comèdia en 3 actes i en vers. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el dia 22 d'octubre de 1889.
  • Lo monjo negre. Llegenda tràgica en tres actes i en vers. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 28 de novembre de 1889.

1890

  • La dona y la baylerina. Comèdia en 1 acte i en vers. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el dia 3 d'octubre de 1890.
  • Lo teatro per dins. Comèdia en dos actes i en vers. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el dia 29 de desembre de 1890.

1891

  • La rondalla del infern. Drama històric en tres actes i en vers. Estrenat el teatre Romea de Barcelona, el 5 de febrer de 1891.
  • La mort d'en Fontova
  • Lo Bressol de Jesús o En Garrofa y en Pallanga (versió dels Pastorets de Pitarra). Estrenats el 21 de desembre de 1891, al teatre Romea de Barcelona.

1892

  • Barba-roja Drama en tres actes, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el dia 21 d'abril de 1892.
  • L'infern a casa. Comèdia dramàtica, estrenada al Teatre Romea, l'11 de novembre de 1892.

1893

  • Or. Tragicomèdia en tres actes i en vers. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 14 d'abril de 1893.
  • Lo moro de las pantoflas
  • La mort d'en Zorrilla
  • La mosca al nas
  • Las claus de Girona. Drama en tres actes, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 18 de desembre de 1893.

1894

  • Jesús. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona; darrera obra estrenada en vida[4]
  • Lo nen de casa

1900

  • Lo Comte l'Arnau. Llegenda dramàtica en un pròleg i dos actes. Estrena pòstuma a la mort de l'autor, al teatre Romea de Barcelona, el 8 de gener de 1900.

1912

Altres obres[modifica]

Cuentos del Avi, publicat l'any 1867.

Llocs vinculats[modifica]

Placa commemorativa al carrer d'Avinyó, 56 (Barcelona), on a la rebotiga Pitarra «escriví gran part de la seva producció literària»
  • Casa natal: carrer del Cremat Gran, 19 (Barcelona), darrere del Museu Picasso
  • Rellotgeria del seu oncle Carles Hubert i seva: carrer d'Avinyó 56, davant del carrer Gignàs, actualment Restaurant Cal Pitarra. S'hi conserva la rebotiga on es reunia amb altres escriptors i artistes, escrivia i on hostatjava convidats com José Zorrilla
  • Antic Teatre Odeon: carrer de l'Hospital, 45 (Barcelona)
  • Teatre Romea: carrer de l'Hospital, 51 (Barcelona)
  • Mas Frederic Soler o Can Pitarra, mas a Campins on construí un habitatge i passà llargues temporades
  • Mas Pitarra a CervellóCan Pitarra (Cervelló) és una obra del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
  • Domicili i casa on morí: carrer del Carme 64 (Barcelona)
  • Monument a Frederic Soler: plaça del Teatre (Barcelona)
  • Centre Cultural Serafí Pitarra: Carrer Raval, 43 d'Hostalric (La Selva)

Referències[modifica]

  1. «Inscripció de la seva defunció al registre civil de Barcelona». [Consulta: 11 abril 2015].
  2. «Frederic Soler». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  3. Crònica i comentari sobre el monument a Serafí Pitarra al web de l'ajuntament de Barcelona.
  4. 4,0 4,1 Tasis, Rafael «Un procés literari a la barcelona vuitcentista». Serra d'Or, 1, octubre 1959, pp. 2 - 5.
  5. Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461
  6. Pròleg de Carme Arnau i Faidella, p. 7, dins: Frederic Soler, Teatre, MOLC 56. Barcelona: Edicions 62, 1981.
  7. ibid.

Bibliografia[modifica]

  • Josep Maria Poblet: Frederic Soler, Serafí Pitarra. Biblioteca Biogràfica Catalana, 42. Editorial Aedos. Barcelona 1967.
  • Josep Maria Poblet: Seixanta-vuit comèdies inacabades de Frederi Soler. Episodis de la història. Rafael almau, editor. Barcelona, 1970.
  • Josep Maria Poblet: La Barcelona històrica i pintoresca dels dies de Serafí Pitarra. Dopesa. Barcelona 1979.
  • Carme Morell i Montadí: El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat (1860-1875). Textos i Estudis de Cultura Catalana, 39. Curials edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1995.
  • Carme Arnau i Faidella, pròleg de: Frederic Soler, Teatre, MOLC 56. Barcelona: Edicions 62, 1981. 5 pàgines.

Enllaços externs[modifica]