Felip Graugés i Camprodon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFelip Graugés i Camprodon
Dades biogràfiques
Naixement 1889
l'Estany
Mort 27 de juny de 1973 (83/84 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació poeta
Modifica dades a Wikidata

Felip Graugés i Camprodon (L'Estany, Moianès, 1889Barcelona (Barcelonès), 27 de juny de 1973) fou poeta i periodista.[1][2]

Casa pairal del Ferrer de l'Estany, Felip Graugés i Camprodon

Fill d'un ferrer i de formació autodidàctica, es va traslladar a Barcelona l'any 1926, on va col·laborar amb el crític Josep Maria Capdevila i amb l'historiador i periodista Antoni Rovira i Virgili. Fou redactor de les revistes La Publicitat i El Matí i va ser administrador de La Nau. En aquesta etapa de la seva vida entrà en contacte amb la intel·lectualitat catalana del moment, especialment amb els escriptors actius en els ambients periodístics barcelonins, com ara Santiago Rusiñol, Ferran Canyameres, etc.

Va participar assíduament als Jocs Florals de Barcelona. El 1931 va guanyar la Viola d'or i d'argent amb el poema Passa la Verge pel cel de febrer. El 1935 l'Englantina d'or per Altars vora el camí. I el 1936 la Flor Natural per Geòrgica tardoral i va ser proclamat Mestre en Gai Saber.

La seva poesia, amb influència de Francis Jammes, recull la frescor i la tradició de la vida rural i religiosa. Malgrat que el seu ofici ja no era el de ferrer, fou conegut en els ambients literaris de Barcelona com el Ferrer de l'Estany.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

  • Camps a través (1924)
  • Balada del pessebre (1958)
  • Musa rústica (1973)[3]

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[4][modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]