Damas Calvet i de Budallès

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Damas Calvet de Budallés)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDamas Calvet i de Budallès
Damas Calvet 0904.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 11 de desembre de 1836
Figueres
Mort 2 de novembre de 1891(1891-11-02) (als 54 anys)
Barcelona
Alma mater Escola d'Enginyers Industrials
Activitat professional
Ocupació Enginyer i escriptor
Gènere Poesia i teatre
Premis i reconeixements
Mestre en Gai Saber (1878)
Modifica dades a Wikidata

Damas Calvet i de Budallés (Figueres, 11 de desembre de 1836 - Barcelona, 2 de novembre de 1891) fou un enginyer, poeta i dramaturg català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Damas Calvet de Budallés nasqué a Figueres l'11 de desembre del 1836 en el si d'una família més aviat benestant. Estudià enginyeria a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona al mateix temps que treballava com a dibuixant a l'Espanya Industrial. Ja en els seus temps d'estudiant col·laborava en publicacions com El Conseller, La Corona d'Aragó i Els Trobadors, on publicà els seus primers versos. Arran d'una visita que els ducs de Montpensier efectuaren a l'Espanya Industrial l'any 1857, el pensionaren per a estudiar a Madrid com a recompensa de la benvinguda que els hi havia adreçat amb una oda seva en català.[1]

El 1859 acabà la carrera d'enginyer químic i guanyà la seva primera Englatina d'or en els Jocs Florals de Barcelona amb el poema Són ells, dedicat als almogàvers. Un any després, obtingué, per oposició, una plaça pensionada a França per estudiar els avenços de la indústria química. El 1860 es relacionà amb els felibres o poetes provençals.[2] El 1862 escrigué un informe sobre la fabricació de gel. El 1864 estrenà La romeria a Requesens, a Figueres, i La Campana de la Unió, al Teatre Romea de Barcelona. Deu anys més tard, estrenà al Teatre Principal de Barcelona l'opereta A la voreta del mar. El 1878 fou proclamat "Mestre en Gai Saber".[3]

El 1881 publicà Vidrims i el 1886 Mallorca Cristiana. Mentrestant, s'havia casat i havia tingut descendència. Havia ensenyat en un institut de València. Havia guanyat dues englatines d'or més i havia tingut tres accèssits als Jocs Florals de Barcelona. Havia sigut mantenidor dels Jocs Florals els anys 1863, 1865, 1876 i 1879. La Diputació i la Junta Provincial d'Agricultura de la província de Girona el comissionaren per a l'Exposició Universal de Londres. Havia cofundat el setmanari empordanès L'Empordà Federal. Havia col·laborat amb Narcís Monturiol en la construcció de l'Ictineo i amb Pompeu Fabra cedint-li llibres de la seva propietat. A l'hora de la seva mort era professor de dibuix i projectes de l'Escola d'enginyers industrials de Barcelona i també de l'Escola provincial d'Arts i Oficis, membre de l'Ateneu de Mataró, de la Societat Científica i Literària de Perpinyà i de l'Aerostàtica i Meteorològica de França.

El 2 de novembre de 1891 morí en el seu domicili de Barcelona, a dos quarts de quatre de la tarda.

Obres publicades[modifica | modifica el codi]

Obres literàries[modifica | modifica el codi]

  • La romeria a Requesens. És un quadre de costums figuerencs. Era una romeria que pobles de l'Empordà feien a Requesens, poble situat sota el Puig Neulós, a la serra de l'Albera, per implorar la tramuntana a la Mare de Déu de Requesens. La música es del mestre Villar.
  • La Campana de la Unió. És un drama històric en tres actes.
  • A la voreta de la mar. És una opereta d'un sol acte del gènere romàntic. Un príncep anglès que avara la seva nau prop d'una platja catalana s'enamora d'una noia que broda a la voreta de la mar. La música és del mestre Joan Goula i Soley, músic de renom en el seu temps.[4]
  • Vidrims. És un recull de poesies seves generalment del gènere romàntic o patriòtic. Actualment, és un llibre molt difícil de trobar. Va ser traduït a l'alemany a Catalanishe Troubadore die Gigemast.1890.
  • Mallorca cristiana. És l'obra cabdal de Damas Calvet. Tracta de la conquesta de Mallorca per Jaume I. Se'n feren diverses edicions, totes en dos volums de 670 pàgines cadascun.
  • Articles, odes o poemes apareguts en diverses publicacions o escrits amb motiu de commemoracions o esdeveniments com, per exemple, una oda en honor a Narcís Monturiol amb motiu d'un homenatge que Figueres va fer al seu fill inventor o un llarg article a La Renaixensa amb motiu de la mort del seu amic, el mateix Monturiol.

Altres[modifica | modifica el codi]

Com a enginyer, escrigué un llibre titulat Fabricación de hielo (estudio sobre el sistema de Mr. Carré), en el qual descriu una màquina per a fabricar, amb cinc models de capacitat, fins a cent kilograms de gel per hora. Intervingué en el disseny de la cúpula dels antics magatzems El Águila de Barcelona. Fou el que encetà la tradició humanística dels enginyers industrials catalans, que inclou el més il·lustre filòleg i un bisbe.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Ramon Aramon i Serra, Frederic Mistral i els poetes de la Renaixensa.
  • El papel polifacético del ingeniero industrial en la sociedad actual (ponència llegida a l'acte d'inauguració de les celebracions del seixantè aniversari de la carrera d'enginyer industrial a Cantàbria).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sembla que d'aquesta oda se n'editaren dos exemplars. Un per a Isabel II d'Espanya i l'altre per als ducs de Montpensier. Fa temps una llibreria de vell n'oferia un exemplar a un preu elevat.
  2. En la seva estada a França establí una cordial relació amb els poetes provençals. El mateix Federic Mistral escrigué una oda per als Jocs Florals de Barcelona del 1862 titulada I troubaire catalan. Mistral encarregà a Calvet que l'oda arribés al seu destí amb la següent salutació o súplica:
    « Calvet, moun bèl ami, jovint siú escalun

    Di valoun majourquin,di serre catalan
    Tu qu'amadures l'epoupéio,
    Au Consistori gai de vostri Jo Flor
    Presént aquésti vers courau
    D'ou calignaire de Mirèio.

    »

    que en la traducció al català de Maria Antònia Salvà diu així:

    « Calvet, mon bell amic, pi creixent sens descans

    De les valls mallorquines, dels cims catalans
    Tu que madures l'epopeia
    Al Consistori gai dels vostres Jocs Florals
    Presenta enguany els mots corals
    Del festejaire de Mireia.

    »
  3. El títol de "Mestre en gay saber" s'obtenia en guanyar tres premis.
  4. Transcripció de l'obra al català fabrià.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Damas Calvet i de Budallès Modifica l'enllaç a Wikidata
Vegeu texts en català sobre Damas Calvet i de Budallès a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XII

1872-1891
Succeït per:
Federico Schwartz y Luna (electe)
Ramon Arabia i Solanas (electe)
Juan Rubio de la Serna