Frederic Rahola i Trèmols

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrederic Rahola i Trèmols
Ramon Casas - MNAC- Frederic Rahola- 027601-D 006591.jpg
Rahola vist per Ramon Casas (MNAC).
Nom original Frederic Rahola
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
13 de maig de 1907 – 14 d'abril de 1910
Districte Igualada[1]

23 de setembre de 1905 – 30 de març de 1907
← -
- →
Districte Barcelona

18 de maig de 1896 – 30 de juny de 1898
Districte Vilademuls
 Senador per Girona
Escudo del Senado de España.svg
1910 – 1918
← -
- →
Dades biogràfiques
Naixement 18 de juliol de 1858
Cadaqués
Mort 10 de novembre de 1919(1919-11-10) (als 61 anys)
Cadaqués
Activitat professional
Ocupació Empresari
Gènere Poesia
Altres dades
Partit polític Lliga Regionalista
Solidaritat Catalana
Modifica dades a Wikidata
Tomba de Frederic Rahola i Trèmols al Cementiri de Portlligat

Frederic Rahola i Trèmols[2] (Cadaqués, Alt Empordà, 18 de juliol de 1858[3] - 10 de novembre de 1919)[4] fou un economista i polític català. Va ser alumne de l'Institut Ramon Muntaner. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid el 1879 amb un treball sobre l'emigració europea als Estats Units. El 1881 participà en el Congrés Jurídic de Barcelona i fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del quart centenari de Cristòfor Colom. Del 1890 al 1902 fou secretari general del Foment del Treball Nacional i aprofità el càrrec per a elaborar les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans de caràcter proteccionista. El seu germà, Víctor Rahola i Trèmols, fou metge i escriptor.

Biografia[modifica]

Havia nascut en el sí d'una família benestant de propietaris i armadors de Cadaqués. Vinculat al Partit Liberal Conservador, a les eleccions generals espanyoles de 1896 en fou escollit diputats per Vilademuls (Gironès). El 1898 fou delegat tècnic de Foment del Treball Nacional a la Pau de París, on hi advocà per mantenir la sobirania espanyola a Filipines. Després defensà l'adopció de mesures per tal d'evitar una crisi de sobreproducció tèxtil, com la recerca de nous mercats americans, la reforma de les lleis aranzelàries i fiscals, la creació d'un banc d'exportació o l'establiment d'un port franc de Barcelona, algunes de les quals s'aconseguiren.

El 1899 s'oposà als pressupostos de Raimundo Fernández Villaverde i redactà els greuges de Foment del Treball, alhora que visitava països on el tèxtil era matèria important per a les exportacions. El 1901 fundà la revista Mercurio, per tal de fomentar el comerç amb Amèrica, i el 1903 amb Josep Zulueta i Gomis visità Buenos Aires per a promoure l'exportació de productes catalans. Això l'acabà vinculant a la Lliga Regionalista, partit amb el qual fou elegit diputat el 1905 per Barcelona i el 1907 per Igualada. Del 1910 al 1918 ocupà un escó al Senat per la circumscripció de Girona, on fou portaveu del grup parlamentari de la Lliga.

Fundà l'Institut d'Estudis Americanistes, convertit el 1911 en Casa d'Amèrica, i fou professor d'estudis americanistes. També va escriure articles a Revista de Catalunya, El Trabajo Nacional, La Renaixença i La Publicitat. Va participar sovint en els Jocs Florals i fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. També va col·laborar en la Geografia General de Catalunya de Francesc Carreras i Candi.

Obres[modifica]

  • Relaciones comerciales entre España y América (1904)
  • La rescisión arancelaria (1904)
  • Sangre Nueva (1905)
  • El trust del capital y el sindicato obrero (1910)
  • Del comerç antic i modern de Tarragona (1911)
  • Presente y porvenir del comercio hispano-americano (1917)
  • Aspectos económicos de la Gran Guerra (1917)
  • Programa americanista de la postguerra (1919)
  • Catecisme de ciutadania (1919)
  • El comercio de Cataluña con América en el siglo XVIII (1931)

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[5]

Bibliografia[modifica]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Referències[modifica]

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720. 
  2. «Frederic Rahola i Trèmols». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Frederic Rahola i Trèmols». Wikilingua.net. [Consulta: 25 abril 2014].
  4. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans MCMXV-XX. «Frederic Rahola i Trèmols». [Consulta: 25 abril 2014].
  5. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Lluís Cutchet i Font
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XIV

1902-1919
Succeït per:
Caterina Albert i Paradís