Francesc Carreras i Candi
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juliol 1862 Barcelona |
| Mort | 1937 (74/75 anys) |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, geògraf |
| Partit | Lliga Regionalista |
| Membre de | |
Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 5 de juliol de 1862[1]-1937) fou un historiador i polític català.
Va néixer al carrer de la Plateria, 9, de Barcelona, fill de Gaietà Carreras i Aragó, plater d'ofici, natural de Barcelona, i Agnès Candi i Casanovas, natural de Castelló d'Empúries. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1882 i el 1890 fou president de la Joventut Conservadora. Fou professor d'història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans i a l'Ateneu Enciclopèdic Popular. El 1898 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou president el 1918-1931 i 1934-1937 i en el butlletí de la qual publicà nombrosos treballs històrics. Afeccionat a l'excursionisme, el 1888-1890 fou secretari de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i el 1912 vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya. També publicà articles a La Ilustració Catalana i a La Vanguardia.
També s'interessà per la filatèlia i fou membre dels congressos de la Unió Postal Universal de Berna (1900) i Roma (1906) i el 1901 fundà la Societat Filatèlica Catalana. També participà en els Congressos d'Història de la Corona d'Aragó.
Va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona (1891-1922) per la Lliga Regionalista, va promoure la publicació de documents inèdits de l'arxiu municipal, com el Manual de novells ardits o Dietari de l'antic consell barceloní i Rúbriques de Bruniquer. Fou també president de la comissió d'Eixample (1918-1922) i contribuí a salvar les Drassanes. També fou cònsol de la República Dominicana des del 1900, i gerent de la Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro des de 1923.[2]
Des del 1920 fou acadèmic de Belles Arts de Barcelona.
Tiets seus foren: Càndid Candi i Casanovas i Lluís Carreras i Aragó.
Obres[modifica]
- Pere Joan Ferrer, militar i senyor del Maresme (1892)
- Lo castell de la Roca del Vallès (1895)[3]
- Notas históricas de Sarriá (1897)[4]
- Dietari de la guerra a Cervera (1907)[5]
- Geografia General de Catalunya (1908-1918) amb la col·laboració de Ceferí Rocafort i Sansó, Cels Gomis i Mestres, Emili Morera i Llauradó i Joaquim Botet i Sisó
- Orígenes de la enfiteusis en Barcelona durante los siglos XI y XII (1909)[6]
- Narraciones montserratinas (1911)
- La Via Laietana (1913)
- La ciutat de Barcelona (1916)
- La creu coberta (1919)
- Les drassanes barcelonines, sos inventaris i restauració (1928)[7]
- Desafiament a Catalunya en el segle XVI (1936) amb Siegfried Bosch
- Cataluña ilustrada (1940)
- La navegación en el río Ebro (1940)
Fons personal[modifica]
El seu fons personal gràfic es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons aplega correspondència, en format postal, entre diferents membres de la Família Carreras-Candi i Mercader i les seves amistats. Les targetes postals reprodueixen, principalment, vistes d'indrets de Catalunya i Espanya, encara que també se'n troben algunes d'Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica. El fons, a més, conté 3 retrats de la família Canaleta, nissaga catalana del tèxtil emparentada amb la família Mercader pel matrimoni de Josep Canaleta amb Dolors Mercader.[8]
Així mateix, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona també conserva una part del fons personal de Francesc Carreras i Candi.[9]
Referències[modifica]
- ↑ «Naixements.1862.Llibre 2.Foli 360.Registre núm.3029». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 05-07-1862. [Consulta: 22 juliol 2019].
- ↑ Correo de Tortosa de 9/4/1923, pàgina 2.
- ↑ Butlleti del Centre excursionista de Catalunya. Tipografia "L'Avenc", 1891, p. 8.
- ↑ Carreras, F. Notas históricas de Sarriá: Par Francisco Carreras y Candi. [Auf dem Umschlag: (Tomo 1.)] (en aragonès). Imprenta de Francisco Altés, 1897.
- ↑ Anscari M. Mundó, R.A.. Estudis d'història medieval, vol. 1. Institut d'Estudis Catalans, p. 99.
- ↑ Suqué, J.B.. Excursionistes recordats (en italià). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, p. 36. ISBN 978-84-7826-710-1.
- ↑ Les dreçanes barcelonines :sos inventaris y restauració. Francesch Carreras i Candi.
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 169. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014].
- ↑ Inventari del Fons personal de Francesc Carreras i Candi. Arxivat 2015-10-02 a Wayback Machine. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Bibliografia[modifica]
- Barberà i Suque, Josep. L'Abadia de Montserrat. Excursionistes recordats, 1996. ISBN 8478267107.. Pàg.36
- Biografia a la Societat Catalana de Geografia Arxivat 2007-12-06 a Wayback Machine.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Víctor Gebhardt i Coll |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XI 1898-1937 |
Succeït per: Lluís Pericot i Garcia |
- Historiadors barcelonins contemporanis
- Historiadors catalans del sud contemporanis
- Professors d'història
- Professors dels Estudis Universitaris Catalans
- Militants barcelonins de la Lliga
- Membres de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
- Presidents de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
- Geògrafs barcelonins
- Regidors de l'Ajuntament de Barcelona
- Alumnes barcelonins de la UB
- Corresponents de la Real Academia Galega