Arxiu Municipal de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióArxiu Municipal de Barcelona
Dades
Tipus arxiu municipal
Forma jurídica
Creació 1249
Organització i govern
Seu 

Lloc web Lloc web
Twitter: BCN_arxiu
Modifica les dades a Wikidata

L'Arxiu Municipal de Barcelona és un arxiu que s'ocupa de la gestió i l'organització del patrimoni documental que, fruit de la seva funció administrativa, creen l'Ajuntament de Barcelona i els seus organismes autònoms, a més d'aquells fons i col·leccions que els ciutadans dipositen per la seva conservació. En els seus fons es conserven tota mena de suports des del pergamí fins als documents digitals.

En l'actualitat l'Arxiu Municipal de Barcelona està conformat per una xarxa de centres distribuïts per diferents indrets de la ciutat: l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, la xarxa d'arxius municipals de districte, i els arxius centrals de sectors i empreses.

Història[modifica]

L'Arxiu Municipal de Barcelona existeix des de la creació de l'organització municipal a partir de l'any 1249, moment que marca l'inici del procés de formació de la corporació municipal de Barcelona.

Orígens medievals[modifica]

L'origen de l'Arxiu Municipal va lligat a la creació progressiva del règim jurídic del municipi de Barcelona al llarg del segle XIII. La manca d'un edifici propi del govern municipal va obligar els consellers a fer servir diversos espais per a les reunions del Consell de Cent. El convent de Santa Caterina va ser el primer lloc conegut on es va reunir el Consell on, també, es guardaven els privilegis de la ciutat en grans caixes de fusta. l'any 1369, com a resultat d'un conflicte entre els consellers i el dominicans de Santa Caterina, els primers van acordar construir un edifici propi per al Consell. Les caixes de l'Arxiu es van traslladar al convent de Sant Francesc on van romandre amb un cert estat d'abandonament i dispersió, els segles posteriors. Quan es van produir els avalots socials i les desamortitzacions del segle XIX, la documentació medieval encara es trobava al convent de Sant Francesc i, per preservar-la, va ser ingressada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó el 1837, d'on mai va ser restituïda.  

Durant els segles XVI-XVIII, amb l'aparició de noves sèries documentals es van dur a terme diverses accions per ordenar la documentació de les oficines municipals. El canonge Pere Joan Comes (1562-1621), arxiver i cronista barceloní, va compilar, cap al 1583, el Llibre d'algunes coses assenyalades, on va transcriure un gran nombre de documents municipals dels anys 1423-1579. l'obra es va publicar l'any 1842.

Els consellers van encarregar a Esteve Gilabert Bruniquer i Riera (1561-1641), notari, escrivà i síndic de l'Ajuntament, la Rúbrica dels privilegis reials l'any 1610, i el 1614 la redacció del Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat, conegut també per Rúbriques de Bruniquer, obra publicada entre el 1912 i el 1916, repertori de la documentació municipal de Barcelona classificada per capítols temàtics: protocols, eleccions, ambaixades, comerç, defensa, proveïment, obres públiques, sanitat, etc.

Al segle XIX es produeixen els primers intents d'organització i dignificació de l'Arxiu Municipal de Barcelona després d'anys d'abandonament. El 1834 es creà la Comissió de Restauració de l'Arxiu, la qual procedí a una primera ordenació. El 1848 la documentació es va traslladar al pis més alt de l'edifici nou de les Cases Consistorials, on es distribuí entre sis sales. l'Ajuntament va encarregar a l'escriptor i advocat Ramon Muns i Serinyà (Barcelona, 1793-1856) i a l'arxiver Antoni Brunet una reordenació completa de l'Arxiu. A la seva mort el va succeir Lluís Gaspar i Velasco, que exercí d'arxiver fins al 1896 juntament amb Josep Puiggarí i Llobet (1821-1903), historiador de l'art, advocat i arxiver, i Alfons Damians, darrer arxiver municipal abans de la separació del fons municipal.

Separació dels fons històrics i administratius[modifica]

Amb la creació de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament, el 1917, es va decidir reorganitzar l'Arxiu Municipal i impulsar-ne les publicacions. El regidor Jaume Bofill i Mates va encapçalar el projecte i es va crear l'Oficina Municipal d'Investigacions Històriques. Es van separar els fons documentals en històrics i administratius. Els fons del període del Consell de Cent (1249-1714) i els de l'Ajuntament borbònic (1714-1833) es van traslladar a la Casa de l'Ardiaca, edifici que el consistori havia comprat l'any 1919  i reformat els anys posteriors. Els fons administratius van restar a l'Ajuntament.

l'Arxiu Històric de la Ciutat va ser inaugurat l'any 1922 sota la direcció de l'historiador, arxiver i arqueòleg Agustí Duran i Sanpere, (1887-1975). Posteriorment es van organitzar i incrementar els fons documentals amb documentació sobre la història de la ciutat.

l'Arxiu Administratiu, amb la documentació posterior a l'establiment de l'Ajuntament constitucional (1833), es va quedar a l'edifici consistorial, per iniciar posteriorment una llarga peregrinació per diferents dependències municipals. l'any 1947 l'Arxiu es va traslladar  a un edifici situat al carrer dels Templers, i s 'ubicà l'any 1961 a la seu actual del carrer del Bisbe Caçador. Es va triar aquest edifici de mitjan segle XIX, de propietat municipal —tot i que en aquell moment no tenia les condicions per acollir l'Arxiu—,  per la seva proximitat a les oficines municipals i perquè en aquell moment estava desocupat. Posteriorment s 'han anat duent a terme diversos projectes per adaptar l'edifici a les necessitats de l'Arxiu.

Projecte d'ordenació d'arxius[modifica]

l'any 1986 es va endegar el Projecte d'ordenació d'arxius de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1988) per dur a terme una anàlisi exhaustiva de la situació de la documentació de l'Administració municipal i elaborar un primer pla d'actuació arxivística a l'Ajuntament de Barcelona.  Se 'n va encarregar la direcció a l'historiador i arxiver Ramon Alberch i Fugueras, que posteriorment va ser nomenat arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona (1990-2004).

Fins a aquest moment, el model arxivístic s 'organitzava, fonamentalment, a l'entorn de l'Arxiu Històric de la Ciutat, on es custodiava la documentació històrica generada pel municipi a partir del segle XIII, i l'Arxiu Municipal Administratiu, nascut el 1917 arran de la divisió de l'Arxiu Municipal, on es conserva la documentació administrativa. El Projecte d'ordenació d'arxius va fer possible iniciar unes intervencions per dignificar les infraestructures arxivístiques, normalitzar la funció arxivística i dotar els arxius de mitjans humans i econòmics.

També, el 1988 es va crear la Xarxa d'Arxius Municipals de Districte, a conseqüència de la voluntat descentralitzadora del Govern municipal i també com un instrument de recuperació de la personalitat històrica dels antics municipis i barris de la ciutat juntament amb els de nova creació. Al llarg d'aquests anys, s 'han construït nous equipaments per dotar-los dels mitjans necessaris per a la custodia de la documentació i l'atenció dels usuaris.

Entre els anys 1991 i 1998 es portà a terme una remodelació integral de l'edifici de l'Arxiu Històric de la Ciutat que va permetre disposar d'uns equipaments i unes instal·lacions adequades a les necessitats de consulta, gestió i preservació dels fons conservats.

Pel que fa a l'Arxiu Municipal Contemporani, es va decidir mantenir-lo en el mateix emplaçament al carrer del Bisbe Caçador i construir un nou edifici a partir de la divisió del projecte en diverses fases. La primera fase de les obres va finalitzar a finals del 1992, i la segona va començar el 2003. La secció fotogràfica de l'Arxiu Històric, convertida en l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona el 2009, es va instal·lar al segon pis del convent de Sant Agustí, la seva seu actual l'any 2006.[1] Paral·lelament, els arxius centrals han estat reconeguts com a centres d'arxiu de l'Arxiu Municipal de Barcelona i s 'ha iniciat la millora i construcció dels seus equipaments. El 2009 es crea l'estructura de la Direcció Executiva del Sistema Municipal d'Arxius i es defineix un nou model d'arxius de districte i de sectors per fer possible un equilibri en les intervencions arxivístiques dels diferents àmbits de l'Administració municipal.

Actualitat[modifica]

Amb l'arribada del segle XXI, el 2008 s'aprova el Pla Director d'Arxius de l'Ajuntament de Barcelona (2008 – 2011) que representa una planificació estratègica dels objectius i les actuacions del Sistema Municipal d'Arxius per aquest període. El 2009 s'aprova per Decret d'Alcaldia de l'estructura de la Direcció Executiva del Sistema Municipal d'Arxius. Aquesta disposició faculta la implantació d'un model d'arxius de districtes i de sectors, la finalitat del qual és equilibrar les intervencions arxivístiques en els diferents àmbits de l'administració municipal. Finalment, el 2010, s'aprova pel Consell Plenari Municipal del Reglament del Sistema Municipal d'Arxius. El 2015 es va crear un catàleg en línia dels seus fons.[2]

Centres[modifica]

L'Arxiu Municipal de Barcelona està conformat per una xarxa de centres, entre els quals s'inclouen l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l'Arxiu Municipal de Contemporani de Barcelona, l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, la xarxa d'arxius municipals de districte, i els arxius centrals de sectors i empreses

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona[modifica]

L'Arxiu Històric es troba a la Casa de l'Ardiaca

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) aplega la documentació produïda pels òrgans de la ciutat des de la creació del règim municipal de Barcelona, a mitjan segle XIII, fins al primer terç del segle XIX, així com altres materials arxivístics, bibliogràfics i hemerogràfics. Té la seu a la Casa de l'Ardiaca.[3] Els Fons i Col·leccions de l'AHCB estan estructurats en tres seccions:

  • Fons documentals: documentació de caràcter arxivístic formada per diversos fons i col·leccions de tipologia i procedència  diversa, amb una cronologia compresa entre el segle IX i l'actualitat. Aquest secció està integrada pels àmbits Arxiu Medieval i Modern, Gràfics i Fons Orals.  
  • Fons bibliogràfics: especialitzats en història de Barcelona i de Catalunya, enriquits amb col·leccions privades d'altres temàtiques com ara la Biblioteca Massana, el Llegat Toda, el Fons Serra i Pagès i la biblioteca de Narcís Oller.
  • Fons hemerogràfics: aplega les publicacions periòdiques editades a la ciutat des del segle XVIII fins a l'actualitat com a testimoni de l'activitat periodística i com a font per a la recerca històrica. La totalitat del fons de diaris i revistes es pot consultar en línia.[4]

Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona[modifica]

L'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) aplega i gestiona la documentació produïda per l'Administració des del 1820 fins a l'actualitat,[5] a més de la de grans esdeveniments ciutadans com ara les exposicions internacionals del 1888 i 1929, els Jocs Olímpics del 1992 o el Fòrum Universal de les Cultures 2004. Té la seu al carrer del Bisbe Caçador.[6]

Nascut com Arxiu Municipal Administratiu l'any 1917 arran de la proposta de reorganització de l'arxiu municipal aprovada per l'Ajuntament de Barcelona, l'octubre del 2010 va canviar el nom per Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, ja que, a la condició d'arxiu administratiu, s 'hi sumen, des del 1986, les competències com a arxiu històric. A més de la seu del carrer del Bisbe Caçador, té un altre edifici, que funciona com a Arxiu Intermedi, al carrer de la Ciutat de Granada, i unes dependències a l'edifici municipal de la plaça Pi i Sunyer, a conseqüència de l'adscripció de l'Arxiu de Població com a secció de l'Arxiu Municipal Contemporani l'any 1996.[7]

Arxiu Fotogràfic de Barcelona[modifica]

Seu de l'AFB

L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, creat el 1931, conserva i difon els fons fotogràfics generats per l'Ajuntament de Barcelona, a més de fons i col·leccions fotogràfiques, de caràcter no municipal i d'interès per a la història de la ciutat. Té la seu a l'antic convent de Sant Agustí.

Creat com a secció fotogràfica de l'AMCB el 1931, conserva més de tres milions de fotografies, des del 1839 fins als nostres dies, amb tipologies que van des de daguerreotips, ambrotips o ferrotips fins a positius sobre pel·lícula de plàstic passant per autocroms o papers a l'albúmina. Guarda imatges de fotògrafs relacionats amb la ciutat des dels inicis de la fotografia fins a l'actualitat com ara  els fotògrafs Napoleon, Pau Audouard i DeglaireFrederic BallellCarlos Pérez de Rozas y Sáenz de TejadaColita.[8]

Les imatges tenen Barcelona com a temàtica principal i destaquen alguns àlbums d'esdeveniments importants per a la història de la ciutat com les exposicions del 1888 i el 1929 o la reforma de la Via Laietana del 1909. També conserva imatges de pobles de Catalunya, ciutats d'Espanya i d'altres països.

Arxius Municipals de Districte[modifica]

La xarxa d'arxius municipals de districte fou creada formalment l'any 1988 i forma part del sistema arxivístic municipal. Els seus centres s'ocupen de gestionar, custodiar i difondre els documents de l'Administració dels districtes o qualsevol òrgan municipal del seu àmbit territorial, la documentació derivada de les transferències de les àrees centrals, els fons històrics dels antics municipis del Pla i qualsevol fons privat que es consideri d'interès per a la història dels barris de Barcelona. També són els responsables d'implantar el sistema d'Administració Integral dels Documents i dels Arxius (AIDA) en el seu àmbit territorial.[9]

Sorgits a conseqüència del procés descentralitzador de l'Ajuntament i arran del Projecte d'ordenació d'arxius —posat en marxa el 1986—, la  Xarxa d'Arxius Municipals de Districte es crea l'any 1988. En el moment de la seva creació hi havia quatre arxius històrics de districte: Sants-Montjuïc, les Corts, Sant Andreu i Sant Martí, que es van integrar a la xarxa juntament amb els de nova creació. Tots van adoptar el caràcter d'arxiu unitari amb la gestió de documentació històrica i administrativa.[10] El 2017 hi havia 10 arxius municipals de districte:

Arxius Centrals[modifica]

Els arxius centrals implanten el sistema AIDA de gestió documental a l'Administració del seu àmbit funcional. S 'ocupen d'ingressar, gestionar, custodiar i fer accessible la documentació semiactiva procedent dels arxius de gestió de les àrees, sectors, organismes autònoms, empreses municipals i, si escau, els consorcis on hi ha participació majoritària de l'Ajuntament de Barcelona. Actualment, l'Ajuntament té aquests arxius centrals:

  • Arxiu Central de Drets Socials
  • Arxiu Central de Seguretat i Prevenció
  • Arxiu Central d'Ecologia Urbana
  • Arxiu Central de Recursos
  • Arxiu Central de l'Institut de Cultura
  • Arxiu Central de l'Institut Municipal d'Hisenda de Barcelona
  • Arxiu Central del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona
  • Departament d'arxiu i documentació general del Consorci de l'Auditori i l'Orquestra

Les transferències de documentació dels arxius de gestió als arxius centrals es fan d'acord amb el Calendari de conservació i accés. Llevat que hi hagi una instrucció expressa en sentit contrari, custodien la documentació fins al quinzè any d'haver estat generada o rebuda per la unitat administrativa corresponent.[12]

Gestió[modifica]

A partir del 1988 es van anar desenvolupant els principis normatius que regulen el funcionament dels diferents òrgans i centres, i que permeten una homogeneïtat en el tractament de la documentació.

l'any 1990 es van aprovar les Normes reguladores de l'organització i funcionament del sistema municipal d'arxius, on es van recollir els principis normatius que havien de regir les actuacions dels arxius de gestió, l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, l'Arxiu Històric de la Ciutat i la Xarxa d'Arxius Municipals de Districte. El 1991 va entrar en funcionament la comissió de tria i eliminació de documentació municipal de l'Ajuntament de Barcelona, formada per arxivers, administrativistes, juristes i historiadors.

El 1997 s 'aprova per Decret d'Alcaldia el Sistema AIDA (Administració Integral dels Documents i dels Arxius) —que havia estat creat el 1992— que posa les bases legals del sistema de gestió integral de la documentació a l'Ajuntament de Barcelona, així com els criteris metodològics, tècnics i d'arxivament per a la gestió dels documents i el tractament arxivístic del patrimoni documental de l'Ajuntament. El quadre d'organització de fons, els quadres de classificació, el Mètode de descripció documental i el Calendari de conservació i accés en són els seus instruments.[13]

Aprovat pel Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona el 29 d'octubre de  2010 el Reglament del Sistema Municipal d'Arxius, aquest unifica tota la reglamentació anterior en un únic document, defineix les funcions del Sistema Municipal d'Arxius, regula la gestió integral dels documents, la implantació del sistema AIDA, garanteix l'accés als documents per part de la ciutadania i, finalment, potencia la funció cultural de l'Arxiu Municipal. 

Pel que fa a l'accés als documents, el Plenari va aprovar el 25 de juliol de 2014 el Reglament d'accés a la documentació. Mesos més tard s 'aprova la Política de Gestió Documental de l'Ajuntament de Barcelona, que determina els principis que regeixen la gestió integral dels documents municipals des de la seva creació, fixa els instruments de gestió i assigna rols i responsabilitats per dur-la a terme.[14]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Arxiu Fotogràfic de Barcelona». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 10 gener 2017].
  2. «El Arxiu Municipal de Barcelona, en línea». El Periódico de Catalunya, 20-04-2015 [Consulta: 29 març 2016].
  3. Venteo, 2008, p. 20.
  4. «Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona | Ajuntament de Barcelona». w110.bcn.cat. [Consulta: 9 gener 2017].
  5. Tarraubella, 1997, p. 33.
  6. «Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona | Ajuntament de Barcelona». w110.bcn.cat. [Consulta: 9 gener 2017].
  7. «Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona | Ajuntament de Barcelona». w110.bcn.cat. [Consulta: 9 gener 2017].
  8. «Fondos y colecciones | Arxiu fotogràfic». arxiufotografic.bcn.cat. [Consulta: 9 gener 2017].
  9. «Web dels Arxius Municipals de Districte». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 10 gener 2017].
  10. Venteo, 2008, p. 43-44.
  11. «Arxius de l'Ajuntament de Barcelona». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 10 gener 2017].
  12. «Reglament del Sistema Municipal d'Arxius».
  13. Reglament del Sistema Municipal d'Arxius.
  14. «Arxiu Municipal de Barcelona».

Bibliografia[modifica]

  • Agelet, Ferran (coord.). Manual del mètode de descripció del sistema AIDA. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003.
  • Alberch, Ramon; Ubero, Lina. Normes i Reglaments de l'Arxiu municipal de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Regidoria de Presidència, 1994.
  • Barcelona fotografiada. Guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Fotogràfic de la ciutat. Barcelona: Arxiu Municipal de Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona, 2007.
  • Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: guia. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Regidoria d'Edicions i Publicacions, 1995.
  • Memòria de l'Arxiu Municipal de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Regidoria de Presidència. Revista de l'Arxiu Municipal de Barcelona, anual.
  • Tarraubella, Xavier. Guia de l'Arxiu Municipal Administratiu. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal,1997.
  • Venteo, Daniel. Arxius Municipals de Districte: territori i memòria, 20 anys. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008.

Enllaços externs[modifica]