Districtes i barris de Barcelona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Plànol dels districtes de Barcelona vigents

Els districtes de Barcelona són la demarcació administrativa en què s'estructura l'organització municipal de Barcelona. Actualment la ciutat està dividida en deu districtes, aprovats l'any 1984 i que responen a criteris històrics i funcionals.

Cada districte se subdivideix en barris, amb caràcter d'unitat administrativa. En alguns casos, els barris administratius són l'agrupació de diversos barris històrics més petits. La delimitació vigent en setanta-tres barris fou adoptada el 2006.

La divisió administrativo-territorial en districtes subdividits en barris fou introduïda el 1847, però la delimitació d'uns i altres ha anat variant.

Institucions i competències[modifica]

Els districtes municipals tenen autonomia i capacitat de decisió i de gestió econòmica. Es regeixen per un Consell Municipal de Districte que coordina els serveis i béns del districte.

Cada Consell Municipal de Districte representa un districte i està integrat per 15 consellers o conselleres nomenats per l'alcalde de Barcelona; cada partit polític hi és representat segons els seus resultats electorals al districte.

La Comissió de Govern de cada districte és presidida pel regidor o regidora i té la funció d'òrgan executiu.[1] El regidor de Districte és elegit directament per l'alcalde i, per tant, no sempre té el mateix color polític que el Consell Municipal de Districte.

Plànol dels districtes i barris de Barcelona vigents

Llista de districtes amb els barris que els componen[modifica]

Districtes i barris de Barcelona
Núm.
Districte
Extensió (ha)
Habitants
Densitat (hab/km²)
Barris
Regidor[2]
1 Ciutat Vella 436,9 109.847 25.150 La Barceloneta; el Gòtic; el Raval; i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Gala Pin Ferrando (BeC)
2 Eixample 747,7 269.185 36.000 L'Antiga Esquerra de l'Eixample; la Nova Esquerra de l'Eixample; Dreta de l'Eixample; Fort Pienc; Sagrada Família; i Sant Antoni Gerardo Pisarello Prados (BeC)
3 Sants-Montjuïc 2.294,0 184.543 8.040 La Bordeta; la Font de la Guatlla; Hostafrancs; la Marina de Port; la Marina del Prat Vermell; el Poble-sec; Sants; Sants-Badal; Montjuïc*; i Zona Franca - Port* Laura Pérez Castaño

(BeC)

4 Les Corts 601,8 83.268 13.840 Les Corts; la Maternitat i Sant Ramon; i Pedralbes. Agustí Colom i Cabau (BeC; ICV)
5 Sarrià - Sant Gervasi 2.009,4 145.489 7.240 El Putget i Farró; Sarrià; Sant Gervasi - la Bonanova; Sant Gervasi - Galvany; les Tres Torres; i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes Jaume Asens (BeC)
6 Gràcia 418,6 123.957 29.620 Vila de Gràcia; Camp d'en Grassot i Gràcia Nova; la Salut; el Coll; i Vallcarca i els Penitents. Eloi Badia Casas (BeC)
7 Horta-Guinardó 1.194,7 171.961 14.390 El Baix Guinardó; el Guinardó; Can Baró; el Carmel; la Font d'en Fargues; Horta; la Clota; Montbau; Sant Genís dels Agudells; la Teixonera; i la Vall d'Hebron. Mercedes Vidal Lago

(BeC; EUiA)

8 Nou Barris 804,1 169.961 21.140 Can Peguera; Canyelles; Ciutat Meridiana; la Guineueta; Porta; Prosperitat; les Roquetes; Torre Baró; la Trinitat Nova; el Turó de la Peira; Vallbona; Verdum; i Vilapicina i la Torre Llobeta Janet Sanz Cid (BeC; ICV)
9 Sant Andreu 656,5 147.538 22.470 Baró de Viver; Bon Pastor; el Congrés i els Indians; Navas; Sant Andreu de Palomar; La Sagrera; i Trinitat Vella Carme Turégano (BeC)
10 Sant Martí 1.052,4 231.855 22.030 El Besòs i el Maresme; el Clot; el Camp de l'Arpa del Clot; Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou; el Parc i la Llacuna del Poblenou; el Poblenou; Provençals del Poblenou; Sant Martí de Provençals; la Verneda i la Pau; i la Vila Olímpica del Poblenou. Josep Maria Montaner Martorell (BeC)
Nota *: Montjuïc i la Zona Franca no són barris, però formen part de la divisió en barris de l'Ajuntament.

Districte 11[modifica]

A partir d'una iniciativa de l'alcalde Pasqual Maragall, l'any 1992 es va crear el Districte 11-Sarajevo per canalitzar l'ajuda humanitària dirigida a Sarajevo, com si la capital de Bòsnia fos un districte més de la ciutat. Com a tal, tenia el seu propi gerent, càrrec que va ocupar Manel Vila. Aquell compromís es va traduir en un projecte de cooperació sense equivalent al món, tant per la feina feta com per la gent implicada. La creació posterior de l'Agència de la Democràcia Local a Sarajevo, liderada per Barcelona, va ser la punta de llança per al treball de les ONG, en un moment en què no hi havia delegacions diplomàtiques perquè Bòsnia no estava encara reconegut com a estat, les més de mil tones d'ajut humanitari enviades durant el setge de la ciutat, la reconstrucció de la Vila Olímpica de Mojmilo a Sarajevo o les cinc mil persones que van participar en els projectes donen una idea de les dimensions d'aquesta iniciativa. El Districte 11-Sarajevo, es va dissoldre com a tal a finals dels anys 1990, integrant-se en la direcció de Solidaritat Internacional.[3]

Història de la divisió administrativa de Barcelona[modifica]

Segle XIV-1770[modifica]

Des del segle XIV Barcelona s'estructurava administrativament en quatre quarters: del Pi (nord-oest), de Sant Pere (nord-est), de Framenors (sud-oest) i de Mar (sud-est).

1770-1847[modifica]

El 1770,[4] sota règim borbònic, s'hi establiren cinc quarters, cadascun subdividit en vuit barris.[5] Els quarters eren:

  • 1er, o de Palau;
  • 2n, o de Sant Pere;
  • 3r, o de l'Audiència;
  • 4t, o de Sant Jaume;
  • 5è, o de Sant Pau.

Alhora s'oficialitzà la toponímia viària (fins llavors merament col·loquial) i s'instal·là la primera retolació: plaques amb indicació de carrer, quarter i illa (numerada). Simptomàticament, la retolació respectà la toponímia tradicional en català, única manera d'evitar confusions i desorientacions, tant dels veïns com dels forasters. Era una mostra de racionalització il·lustrada; però, també, un mètode per a controlar la població i perquè les patrulles militars s'orientessin en el dèdal de carrerons de la ciutat.

1847-1878[modifica]

El 19 de juny de 1847, en ple desplegament de la revolució burgesa, s'introduí la divisió de tipus modern en districtes subdividits en barris. Els districtes eren quatre: de la Llotja, de Sant Pere, de la Universitat i de Sant Pau. Cadascun se subdividia en deu barris (llevat d'aquells districtes que incloïen barris fora muralla com Hostafrancs i la Barceloneta). S'hi instal·laren noves plaques, amb indicació en tres nivells: districte, barri i carrer.

Enderrocades les muralles, i ja traçades les vies de l'Eixample, el 19 de desembre de 1863 els quatre districtes preexistents foren ampliats per a repartir-se'l equitativament. El 1864 l'Ajuntament aprovava el nomenclàtor viari de l'Eixample, a partir de la cèlebre proposta de Víctor Balaguer, lliurada el 28 d'octubre de 1863. Com que a penes si hi havia edificis a l'Eixample, s’ordenà posar-hi cartells amb el nom corresponent a les cantonades. Amb el temps s'adoptà un nou model de placa, ara indicant quatre nivells: districte, barri, illa i carrer.

1878-1897[modifica]

Districtes de Barcelona en 1878-1897

El 31 d'octubre de 1878 hi hagué una reestructuració en deu districtes, nombre màxim permès per la legislació espanyola. Se subdividien en cinquanta-tres barris. Els districtes eren:

  • I -- de la Barceloneta (cinc barris)
  • II -- del Born (quatre barris)
  • III -- de la Llotja (cinc barris)
  • IV -- de les Drassanes (cinc barris)
  • V -- de l'Hospital (cinc barris)
  • VI -- de l'Audiència (sis barris)
  • VII -- de l'Institut (sis barris)
  • VIII -- de la Universitat (set barris)
  • IX -- d'Hostafrancs (sis barris)
  • X -- de la Concepció (quatre barris)

Les plaques corresponents a la divisió de 1878 indicaven carrer, districte i barri, per aquest ordre.

1897-1933[modifica]

Arran les agregacions dels pobles del Pla al municipi de Barcelona, el 24 d'abril de 1897 s'adoptà una nova divisió en deu districtes de nou encuny, subdividits en cent setze barris. La voluntat absorcionista hi era manifesta: el traçat dels districtes no respectà els límits dels termes agregats, i s'introduí l'ús de denominar cada districte exclusivament per la numeració, sense toponímia. Els districtes de 1897 eren:

  • I -- [Barceloneta-Poblenou]
  • II -- [Sant Pere]
  • III -- [Llotja-Audiència]
  • IV -- [Concepció]
  • V -- [Drassanes-Hospital; per això el mític Districte Cinquè]
  • VI -- [Universitat]
  • VII -- [Sants-Hostafrancs-les Corts]
  • VIII -- [Gràcia-Sant Gervasi]
  • IX -- [Horta-Sant Andreu de Palomar]
  • X -- [Sant Martí de Provençals]

Fou probablement el 1897 quan s'adoptà el sistema modern de retolació, amb indicació del carrer i prou. D'ençà 1916 també es retolà el nom del carrer al paviment de les voreres, mitjançant panots; aquest ús s'abandonà en la dècada de 1960.

1933-1949[modifica]

Districtes de Barcelona entre 1933 i 1949

El 1933, ja durant la Generalitat republicana, s'introduí una nova delimitació dels districtes, tot i que, forçosament, continuaren essent-ne deu. Quant a la subdivisió en barris, per primera volta es féu un esforç per aproximar-ne la delimitació a la percepció popular. Els districtes eren:

  • I -- [Barri Gòtic actual-la Ribera-Barceloneta] (vint barris)
  • II -- [la Marina/Zona Franca/Montjuïc/Poble-sec] (deu barris)
  • III -- [les Corts-Sarrià-Sant Gervasi de Cassoles] (disset barris)
  • IV -- [Sant Pere i Santa Caterina-Dreta de l'Eixample] (deu barris)
  • V -- [el Raval] (tretze barris)
  • VI -- [Esquerra de l'Eixample] (sis barris)
  • VII -- [Sants] (nou barris)
  • VIII -- [Gràcia] (vint-i-un barris)
  • IX -- [Horta-Guinardó-Sant Andreu de Palomar] (catorze barris)
  • X -- [Sant Martí de Provençals] (deu barris)

El 6 de juny de 1934 aquesta reestructuració s'acompanyà del nou nomenclàtor municipal, que restaurava i estandarditzava la toponímia en català. La retolació en català no arribà a generalitzar-se per manca de temps.

1949-1984[modifica]

Les autoritats franquistes respectaren la divisió administrativa republicana de 1933, però el 22 de març de 1949 la reformaren per a segregar dos districtes nous, l'XI [les Corts-Pedralbes] i el XII [Horta-Guinardó-Montbau]. Entre 1949 i 1984, doncs, el nombre de districtes fou de dotze.

Amb l'arribada de l'ajuntament democràtic (1979) es feren reformes de detall sobre la marxa. Sense alterar la divisió oficialment, es nomenà un únic regidor per als dos districtes principals de Ciutat Vella, i també es coordinaren els dos de l'Eixample, mentre que, per primera volta, Nou Barris es desvinculava de Sant Andreu en la pràctica.

D'ençà 1984[modifica]

Finalment, la divisió en els deu districtes actuals s'adoptà el 18 de gener de 1984. El traçat dels districtes es basava en el respecte de les unitats històriques:[6] a) Ciutat Vella (amb la Barceloneta); b) l'Eixample; c) els antics municipis agregats; d) el bloc de barris de nova creació, sorgits de la immigració dels anys cinquanta a setanta, bloc individuat llavors com a Nou Barris. Per primera volta d'ençà 1897, els districtes són designats oficialment tant per la numeració com pel topònim.

En comptes de barris, la divisió de 1984 establí trenta-vuit "zones estadístiques grans" (ZEG), basades, però, en la proposta de nou mapa de barris presentada per la FAVB el 3 d'octubre de 1980. Les ZEG tenien toponímia oficialment establerta, i amb el temps l'Ajuntament acabà considerant-les barris.[7]

La nova delimitació de barris en nombre de setanta-tres, amb la coronímia i numeració corresponents, s'aprovà el 22 de desembre de 2006.

Qüestions pendents[modifica]

Malgrat els esforços fets per adequar la divisió administrativa a la percepció popular i a la configuració històrica, amb un resultat molt més respectuós que cap de les divisions precedents, existeix descontentament per la delimitació feta, tant pel que fa als districtes com als barris.

La delimitació dels districtes en alguns casos altera els límits històrics:

Alguns dels districtes de 1984 deuen l'existència a la pruïja d'equilibrar demogràficament els districtes, tot i tenir components clarament diferenciats:

  • Sants-Montjuïc amalgama: Sants (municipi històric); Montjuïc i el Poble-sec (històricament part de Barcelona, i no de Sants); i la Marina i Zona Franca (històricament part de Sants i de l'Hospitalet de Llobregat, però amb caràcter propi ben marcat);
  • Sarrià-Sant Gervasi amalgama dos municipis històrics: Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles.

Pel que fa als barris de 2006, hi ha queixes veïnals per certes delimitacions, l'absència de reconeixement d'alguns barris petits però de forta personalitat,[9] etc.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Organització municipal». BCN.CAT. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 juliol 2011].
  2. «Nomenaments càrrecs Ajuntament de Barcelona». Gaseta Municipal. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 juliol 2011].
  3. Esquinas, Felícia. «Solidaritat des de Barcelona». La Municipal. Ajuntament de Barcelona, 2000. [Consulta: 12 abril 2015].
  4. Sovint es dóna la data de 1769, en què una ordre reial establí l'obligació d'establir noms oficials per a les vies dels municipis, amb la retolació consegüent. A Barcelona, però, això s'aplicà el 1770.
  5. Aquesta divisió perduraria fins al 1847, amb el breu parèntesi de l'ocupació francesa: de 1810 a 1814 Barcelona s'estructurà administrativament en quatre cantons: de Ponent, de Tramuntana, de Migdia i de Llevant.
  6. Així, per exemple, es reunificà administrativament Ciutat Vella (abans "Casc Antic"), fins llavors dividida entre els districtes I i V i el barri de Sant Pere (fins llavors amalgamat amb la Dreta de l'Eixample en el districte IV).
  7. Per exemple, fou llavors que el Barri Gòtic esdevingué unitat administrativa, en què es refonien vuit barris administratius de 1933: Santa Anna (sense plaça de Catalunya, que s'inclou en l'Eixample, amb bon criteri), Jonqueres, la Catedral, Foment, el Pi, Diputació, Trinitat, Banc i la Mercè.
  8. DDAA, 1999, p. 29-30.
  9. Un bon exemple és el de Magòria.

Bibliografia[modifica]


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districtes i barris de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata