Districtes i barris de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plànol dels districtes de Barcelona vigents

Els districtes de Barcelona són la demarcació administrativa en què s'estructura l'organització municipal de Barcelona. Actualment la ciutat està dividida en deu districtes, aprovats l'any 1984 i que responen a criteris històrics i funcionals.

Cada districte se subdivideix en barris, amb caràcter d'unitat administrativa. En alguns casos, els barris administratius són l'agrupació de diversos barris històrics més petits. La delimitació vigent en setanta-tres barris fou adoptada el 2006.

La divisió administrativo-territorial en districtes subdividits en barris fou introduïda el 1847, però la delimitació d'uns i altres ha anat variant.

Institucions i competències[modifica]

Els districtes municipals tenen autonomia i capacitat de decisió i de gestió econòmica. Es regeixen per un Consell Municipal de Districte que coordina els serveis i béns del districte.

Cada Consell Municipal de Districte representa un districte i està integrat per 15 consellers o conselleres nomenats per l'alcalde de Barcelona; cada partit polític hi és representat segons els seus resultats electorals al districte.

La Comissió de Govern de cada districte és presidida pel regidor o regidora i té la funció d'òrgan executiu.[1] El regidor de Districte és elegit directament per l'alcalde i, per tant, no sempre té el mateix color polític que el Consell Municipal de Districte.

Els 10 districtes i 73 barris[modifica]

Districtes i barris de Barcelona (2019)
Núm.
Districte
Imatge
Superfície km²[2]
Població (2020)[3]
Densitat hab/km²
Barris[4]
Regidor/a[5]
Núm Nom Població Superfície
(ha)
1 Ciutat Vella Barcelona districte I.svg 4,11 108.331 25.159,09 1 El Raval 48.263 110 Jordi Rabassa i Massons (BComú)
2 El Gòtic 21.715 81,6
3 La Barceloneta 15.112 109,5
4 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 23.241 111
2 Eixample Barcelona districte II.svg 7,46 270.694 35.625,67 5 Fort Pienc 33.369 92,9 Jordi Martí Grau (BComú)
6 Sagrada Família 52.245 104,2
7 Dreta de l'Eixample 44.325 212
8 L'Antiga Esquerra de l'Eixample 43.228 122,8
9 La Nova Esquerra de l'Eixample 58.621 134,1
10 Sant Antoni 38.906 80,4
3 Sants-Montjuïc Barcelona districte III.svg 22,68 187.584 8.118,32 11 El Poble Sec 40.157 458,5 Marc Serra Solé (BComú)
12 la Marina del Prat Vermell 1.227 1.403,40
13 la Marina de Port 31.352 126,9
14 la Font de la Guatlla 10.377 29,7
15 Hostafrancs 16.203 41
16 la Bordeta 19.567 57,2
17 Sants-Badal 24.938 41,5
18 Sants 43.763 109,5
4 Les Corts Barcelona districte IV.svg 6,02 82.635 13.607,11 19 les Corts 46.731 141 Xavier Marcé Carol (PSC)
20 la Maternitat i Sant Ramon 23.968 191,5
21 Pedralbes 11.936 268,5
5 Sarrià - Sant Gervasi Barcelona districte V.svg 19,91 151.157 7.497,11 22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 4.710 1.132,90 Albert Batlle i Bastardas (PSC)
23 Sarrià 25.242 304,7
24 les Tres Torres 16.617 78,8
25 Sant Gervasi - la Bonanova 26.245 223,4
26 Sant Gervasi - Galvany 47.915 166,9
27 el Putxet i el Farró 30.428 84,8
6 Gràcia Barcelona districte VI.svg 4,19 123.651 29.082,62 28 Vallcarca i els Penitents 16.147 125,1 Eloi Badia i Casas (BComú)
29 el Coll 7.617 35,3
30 la Salut 13.478 64,8
31 Vila de Gràcia 50.926 132,1
32 Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 35.483 65,1
7 Horta-Guinardó Barcelona districte VII.svg 11,96 174.799 14.342,64 33 el Baix Guinardó 26.180 56,2 Rosa Alarcón (PSC)
34 Can Baró 9.331 38,4
35 el Guinardó 37.584 130,9
36 la Font d'en Fargues 9.544 65,7
37 el Carmel 32.512 94
38 la Teixonera 11.927 33,8
39 Sant Genís dels Agudells 7.538 168,1
40 Montbau 5.225 205,5
41 la Vall d'Hebron 5.886 74,5
42 la Clota 709 17,8
43 Horta 28.363 307
8 Nou Barris Barcelona districte VIII.svg 8,05 174.012 21.198,48 44 Vilapicina i la Torre Llobeta 26.083 56,4 Marga Marí-Klose (PSC)
45 Porta 27.813 83,7
46 el Turó de la Peira 16.269 35,4
47 Can Peguera 2.234 11,9
48 la Guineueta 15.420 61,2
49 Canyelles 6.869 79
50 les Roquetes 16.417 64,3
51 Verdun 12.798 23,7
52 la Prosperitat 27.003 59,1
53 la Trinitat Nova 7.669 57,7
54 Torre Baró 2.925 174,2
55 Ciutat Meridiana 11.091 37,7
56 Vallbona 1.421 60,8
9 Sant Andreu Barcelona districte IX.svg 6,59 151.976 22.724,25 57 la Trinitat Vella 10.487 80,8 Lucía Martín (BComú)
58 Baró de Viver 2.625 23
59 el Bon Pastor 13.652 186,5
60 Sant Andreu 58.508 186,7
61 la Sagrera 29.521 98,6
62 el Congrés i els Indians 14.726 40,9
63 Navas 22.457 42,4
10 Sant Martí Barcelona districte X.svg 10,39 241.691 22.943,58 64 el Camp de l'Arpa del Clot 39.262 74,1 David Escudé Rodríguez (PSC)
65 el Clot 27.069 69,7
66 el Parc i la Llacuna del Poblenou 15.947 112,2
67 la Vila Olímpica del Poblenou 9.385 92,5
68 Poblenou 34.432 156,7
69 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 13.526 120,3
70 el Besòs i el Maresme 25.501 118,5
71 Provençals del Poblenou 21.523 108,6
72 Sant Martí de Provençals 26.168 73,4
73 la Verneda i la Pau 28.878 112,7
Nota *: Montjuïc i la Zona Franca no són barris, però formen part de la divisió en barris de l'Ajuntament.

Mapa de barris i districtes[modifica]

Barcelona Barris map.svg

Districte 11[modifica]

A partir d'una iniciativa de l'alcalde Pasqual Maragall, l'any 1992 es va crear el Districte 11-Sarajevo per canalitzar l'ajuda humanitària dirigida a Sarajevo, com si la capital de Bòsnia fos un districte més de la ciutat. Com a tal, tenia el seu propi gerent, càrrec que va ocupar Manel Vila. Aquell compromís es va traduir en un projecte de cooperació sense equivalent al món, tant per la feina feta com per la gent implicada. La creació posterior de l'Agència de la Democràcia Local a Sarajevo, liderada per Barcelona, va ser la punta de llança per al treball de les ONG, en un moment en què no hi havia delegacions diplomàtiques perquè Bòsnia no estava encara reconegut com a estat, les més de mil tones d'ajut humanitari enviades durant el setge de la ciutat, la reconstrucció de la Vila Olímpica de Mojmilo a Sarajevo o les cinc mil persones que van participar en els projectes donen una idea de les dimensions d'aquesta iniciativa. El Districte 11-Sarajevo, es va dissoldre com a tal a finals dels anys 1990, integrant-se en la direcció de Solidaritat Internacional.[6]

Història de la divisió administrativa de Barcelona[modifica]

Segle XIV-1770[modifica]

Des del segle XIV Barcelona s'estructurava administrativament en quatre quarters: del Pi (nord-oest), de Sant Pere (nord-est), de Framenors (sud-oest) i de Mar (sud-est).

1770-1847[modifica]

El 1770,[7] sota règim borbònic, s'hi establiren cinc quarters, cadascun subdividit en vuit barris.[8] Els quarters eren:

  • 1er, o de Palau;
  • 2n, o de Sant Pere;
  • 3r, o de l'Audiència;
  • 4t, o de Sant Jaume;
  • 5è, o de Sant Pau.

Alhora s'oficialitzà la toponímia viària (fins llavors merament col·loquial) i s'instal·là la primera retolació: plaques amb indicació de carrer, quarter i illa (numerada). Simptomàticament, la retolació respectà la toponímia tradicional en català, única manera d'evitar confusions i desorientacions, tant dels veïns com dels forasters. Era una mostra de racionalització il·lustrada; però, també, un mètode per a controlar la població i perquè les patrulles militars s'orientessin en el dèdal de carrerons de la ciutat.

1847-1878[modifica]

El 19 de juny de 1847, en ple desplegament de la revolució burgesa, s'introduí la divisió de tipus modern en districtes subdividits en barris. Els districtes eren quatre: de la Llotja, de Sant Pere, de la Universitat i de Sant Pau. Cadascun se subdividia en deu barris (llevat d'aquells districtes que incloïen barris fora muralla com Hostafrancs i la Barceloneta). S'hi instal·laren noves plaques, amb indicació en tres nivells: districte, barri i carrer.

Enderrocades les muralles, i ja traçades les vies de l'Eixample, el 19 de desembre de 1863 els quatre districtes preexistents foren ampliats per a repartir-se'l equitativament. El 1864 l'Ajuntament aprovava el nomenclàtor viari de l'Eixample, a partir de la cèlebre proposta de Víctor Balaguer, lliurada el 28 d'octubre de 1863. Com que a penes hi havia edificis a l'Eixample, s'ordenà posar-hi cartells amb el nom corresponent a les cantonades. Amb el temps s'adoptà un nou model de placa, ara indicant quatre nivells: districte, barri, illa i carrer.

1878-1897[modifica]

Districtes de Barcelona en 1878-1897

El 31 d'octubre de 1878 hi hagué una reestructuració en deu districtes, nombre màxim permès per la legislació espanyola. Se subdividien en cinquanta-tres barris. Els districtes eren:

  • I -- de la Barceloneta (cinc barris)
  • II -- del Born (quatre barris)
  • III -- de la Llotja (cinc barris)
  • IV -- de les Drassanes (cinc barris)
  • V -- de l'Hospital (cinc barris)
  • VI -- de l'Audiència (sis barris)
  • VII -- de l'Institut (sis barris)
  • VIII -- de la Universitat (set barris)
  • IX -- d'Hostafrancs (sis barris)
  • X -- de la Concepció (quatre barris)

Les plaques corresponents a la divisió de 1878 indicaven carrer, districte i barri, per aquest ordre.

1897-1933[modifica]

Arran les agregacions dels pobles del Pla al municipi de Barcelona, el 24 d'abril de 1897 s'adoptà una nova divisió en deu districtes de nou encuny, subdividits en cent setze barris. La voluntat absorcionista hi era manifesta: el traçat dels districtes no respectà els límits dels termes agregats, i s'introduí l'ús de denominar cada districte exclusivament per la numeració, sense toponímia. Els districtes de 1897 eren:

  • I -- [Barceloneta-Poblenou]
  • II -- [Sant Pere]
  • III -- [Llotja-Audiència]
  • IV -- [Concepció]
  • V -- [Drassanes-Hospital; per això el mític Districte Cinquè]
  • VI -- [Universitat]
  • VII -- [Sants-Hostafrancs-les Corts]
  • VIII -- [Gràcia-Sant Gervasi]
  • IX -- [Horta-Sant Andreu de Palomar]
  • X -- [Sant Martí de Provençals]

Fou probablement el 1897 quan s'adoptà el sistema modern de retolació, amb indicació del carrer i prou. D'ençà 1916 també es retolà el nom del carrer al paviment de les voreres, mitjançant panots; aquest ús s'abandonà en la dècada de 1960.

1933-1949[modifica]

Districtes de Barcelona entre 1933 i 1949

El 1933, ja durant la Generalitat republicana, s'introduí una nova delimitació dels districtes, tot i que, forçosament, continuaren essent-ne deu. Quant a la subdivisió en barris, per primera volta es féu un esforç per aproximar-ne la delimitació a la percepció popular. Els districtes eren:

  • I -- [Barri Gòtic actual-la Ribera-Barceloneta] (vint barris)
  • II -- [la Marina/Zona Franca/Montjuïc/Poble-sec] (deu barris)
  • III -- [les Corts-Sarrià-Sant Gervasi de Cassoles] (disset barris)
  • IV -- [Sant Pere i Santa Caterina-Dreta de l'Eixample] (deu barris)
  • V -- [el Raval] (tretze barris)
  • VI -- [Esquerra de l'Eixample] (sis barris)
  • VII -- [Sants] (nou barris)
  • VIII -- [Gràcia] (vint-i-un barris)
  • IX -- [Horta-Guinardó-Sant Andreu de Palomar] (catorze barris)
  • X -- [Sant Martí de Provençals] (deu barris)

El 6 de juny de 1934 aquesta reestructuració s'acompanyà del nou nomenclàtor municipal, que restaurava i estandarditzava la toponímia en català. La retolació en català no arribà a generalitzar-se per manca de temps.

1949-1984[modifica]

Les autoritats franquistes respectaren la divisió administrativa republicana de 1933, però el 22 de març de 1949 la reformaren per a segregar dos districtes nous, l'XI [les Corts-Pedralbes] i el XII [Horta-Guinardó-Montbau]. Entre 1949 i 1984, doncs, el nombre de districtes fou de dotze.

Amb l'arribada de l'ajuntament democràtic (1979) es feren reformes de detall sobre la marxa. Sense alterar la divisió oficialment, es nomenà un únic regidor per als dos districtes principals de Ciutat Vella, i també es coordinaren els dos de l'Eixample, mentre que, per primera volta, Nou Barris es desvinculava de Sant Andreu en la pràctica.

D'ençà 1984[modifica]

Finalment, la divisió en els deu districtes actuals s'adoptà el 18 de gener de 1984. El traçat dels districtes es basava en el respecte de les unitats històriques:[9] a) Ciutat Vella (amb la Barceloneta); b) l'Eixample; c) els antics municipis agregats; d) el bloc de barris de nova creació, sorgits de la immigració dels anys cinquanta a setanta, bloc individuat llavors com a Nou Barris. Per primera volta d'ençà 1897, els districtes són designats oficialment tant per la numeració com pel topònim.

En comptes de barris, la divisió de 1984 establí trenta-vuit "zones estadístiques grans" (ZEG), basades, però, en la proposta de nou mapa de barris presentada per la FAVB el 3 d'octubre de 1980. Les ZEG tenien toponímia oficialment establerta, i amb el temps l'Ajuntament acabà considerant-les barris.[10]

La nova delimitació de barris en nombre de setanta-tres, amb la coronímia i numeració corresponents, s'aprovà el 22 de desembre de 2006.

Qüestions pendents[modifica]

Malgrat els esforços fets per adequar la divisió administrativa a la percepció popular i a la configuració històrica, amb un resultat molt més respectuós que cap de les divisions precedents, existeix descontentament per la delimitació feta, tant pel que fa als districtes com als barris.

La delimitació dels districtes en alguns casos altera els límits històrics:

Alguns dels districtes de 1984 deuen l'existència a la pruïja d'equilibrar demogràficament els districtes, tot i tenir components clarament diferenciats:

  • Sants-Montjuïc amalgama: Sants (municipi històric); Montjuïc i el Poble-sec (històricament part de Barcelona, i no de Sants); i la Marina i Zona Franca (històricament part de Sants i de l'Hospitalet de Llobregat, però amb caràcter propi ben marcat);
  • Sarrià-Sant Gervasi amalgama dos municipis històrics: Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles.

Pel que fa als barris de 2006, hi ha queixes veïnals per certes delimitacions, l'absència de reconeixement d'alguns barris petits però de forta personalitat,[12] etc.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Organització municipal». BCN.CAT. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 juliol 2011].
  2. «Superfície per districtes 2018» (en català). Ajuntament de Barcelona.
  3. «Població de Barcelona segons anys d'alta al Padró» (web) (en català). Ajuntament de Barcelona, 01-01-2020. Arxivat de l'original el 1 març 2021. [Consulta: 1r març 2021].
  4. «Població de Barcelona segons anys d'alta al Padró». Ajuntament de Barcelona, 01-01-2020. Arxivat de l'original el 1 març 2021. [Consulta: 1r març 2021].
  5. «Els Districtes del Nou Govern de Barcelona: Com es reparteixen?», 10-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2019].
  6. Esquinas, Felícia. «Solidaritat des de Barcelona». La Municipal. Ajuntament de Barcelona, 2000. [Consulta: 12 abril 2015].
  7. Sovint es dóna la data de 1769, en què una ordre reial establí l'obligació d'establir noms oficials per a les vies dels municipis, amb la retolació consegüent. A Barcelona, però, això s'aplicà el 1770.
  8. Aquesta divisió perduraria fins al 1847, amb el breu parèntesi de l'ocupació francesa: de 1810 a 1814 Barcelona s'estructurà administrativament en quatre cantons: de Ponent, de Tramuntana, de Migdia i de Llevant.
  9. Així, per exemple, es reunificà administrativament Ciutat Vella (abans "Casc Antic"), fins llavors dividida entre els districtes I i V i el barri de Sant Pere (fins llavors amalgamat amb la Dreta de l'Eixample en el districte IV).
  10. Per exemple, fou llavors que el Barri Gòtic esdevingué unitat administrativa, en què es refonien vuit barris administratius de 1933: Santa Anna (sense plaça de Catalunya, que s'inclou en l'Eixample, amb bon criteri), Jonqueres, la Catedral, Foment, el Pi, Diputació, Trinitat, Banc i la Mercè.
  11. DDAA, 1999, p. 29-30.
  12. Un bon exemple és el de Magòria.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districtes i barris de Barcelona