Ciutat Meridiana

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaCiutat Meridiana
Plazaroja.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Ciutat Meridiana.png Modifica el valor a Wikidata
 41° 27′ 39″ N, 2° 10′ 28″ E / 41.460914°N,2.174433°E / 41.460914; 2.174433Coord.: 41° 27′ 39″ N, 2° 10′ 28″ E / 41.460914°N,2.174433°E / 41.460914; 2.174433
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteNou Barris Modifica el valor a Wikidata
Població
Total11.152 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat30.977,78 hab./km²
Geografia
Superfície0,36 km² Modifica el valor a Wikidata

Ciutat Meridiana és un barri al districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona. Els terrenys on se situa el barri formaren part de l'antiga quadra de Vallbona que pertanyia al municipi de Sant Andreu de Palomar. Ciutat Meridiana es troba en una vall de forta pendent del Turó de Roquetes i limita amb els barris de Torre Baró i Vallbona i amb el municipi vallenc de Montcada i Reixac.

Aqüeducte del Vallès, obra de 1825-26, ubicat a Ciutat Meridiana, al costat del camp de futbol

La població del barri s'ha mantingut estable els darrers 10 anys (2010-2020) entre els 10.000 i els 11.000 habitants.[1]

Emplaçament[modifica]

El barri es troba a la zona de rieres de la Font Muguera que recollien l'aigua dels barrancs de l'extrem est de Collserola i l'abocaven a la conca del riu Besòs. El clima correspon a un clima mediterrani, una mica més suau a l'estiu i una mica més cru a l'hivern a causa de les brises.[2]

L'orientació nord-est i la proximitat del riu Besòs, proporcionen humitat suficient per garantir un entorn verd, on creixen pins, alzines, roures, arboços, brucs i tota mena d'arbustos típics de la regió. La proximitat del mar, immediatament darrere de l'horitzó cap a l'est, proporciona albes molt acolorides i esplèndids cels blaus.

Història[modifica]

El barri es va construir a partir de 1963, per un grup promotor dins el qual hi havia Joan Antoni Samaranch, en una zona on s'havia de construir un cementiri que va ser descartat per la humitat extrema del lloc. La seva construcció suposà un autèntica mossegada a la serra de Collserola, implantant un conjunt de grans blocs d'habitatges sense els equipaments més bàsics i sense cap mena de serveis urbans, com era habitual en l'urbanisme franquista. Les primeres protestes veïnals van ser per la humitat dels pisos. Després es van reivindicar ambulatoris, escoles i més salubritat dels carrers, com evidenciava el concurs de cacera de rates que es va organitzar el 1971.[3]

Algunes d'aquestes mancances s'han solucionat amb la construcció d'un metro lleuger, la línia 11 i la corresponent estació de Ciutat Meridiana.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Barris». [Consulta: 19 novembre 2021].
  2. Atles comarcal i municipal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana.
  3. «Història de Ciutat Meridiana», 28-12-2017. [Consulta: 19 novembre 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat Meridiana