La Sagrera
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 La Sagrera | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 Casa Meridiana, al barri de la Sagrera, obra de 1965 de l'arquitecte Oriol Bohigas | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Barcelonès | ||||
| Municipi | Barcelona | ||||
| Districte | Sant Andreu  | ||||
| Població | |||||
| Total | 29.568 (2021) | ||||
| • Densitat | 29.987,83 hab./km² | ||||
| Gentilici | sagrerenc, -a | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 98,6 ha | ||||
La Sagrera és un dels barris que conformen el districte de Sant Andreu, a Barcelona. Limita al nord amb Sant Andreu de Palomar, a l'est amb el barri de la Verneda i la Pau; inclou al sud el territori de Navas, i a l'oest el del Congrés i els Indians.
El barri de la Sagrera està integrat administrativament al districte IX de la ciutat de Barcelona, denominat oficialment Sant Andreu, tot i que no va pertànyer mai a l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar, sinó al de Sant Martí de Provençals; la realitat politicoadministrativa i urbanística ha fet, però, que la Sagrera mantingui més relacions amb Sant Andreu que amb la resta de barris de Sant Martí de Provençals.
Història[modifica]
Orígens[modifica]
L'origen d'aquest nom es remunta al segle xi, quan els pagesos de Catalunya vivien sota les amenaces i les agressions dels nobles. L'Abat Oliba, veient la necessitat de protegir els pagesos, pacta amb els nobles la creació de les sagreres, un espai de 30 passes al voltant de les esglésies en què persones i béns estarien a resguard de qualsevol agressió. En aquests espais, els pagesos construïen uns petits edificis anomenats sagrers, que s'utilitzaven per guardar les collites del rector i la gent del voltant.
Les primeres notícies documentades daten del 998 i fan referència a un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l'església parroquial de Sant Martí de Provençals.
s.XIX[modifica]
Aquesta dinàmica de poca població es mantindria. El 1877 trobem encara un nucli format únicament per només unes 48 cases.
A partir del darrer terç del segle xix, això canvia. L'impacte industrialitzador sacsejà també la Sagrera que s'anà transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metal·lúrgic i tèxtil. A partir d'aquest moment es desenvolupa un profund procés urbanitzador que comporta la formació del Fondo de Sant Martí, mentre que el nom de la Sagrera queda únicament circumscrit al nucli de cases existent al llarg de l'aleshores anomenada carretera del Vallès, al nord del vell nucli rural de Sant Martí.
També d'aquest període, concretament del 1877, data la creació del tramvia de vapor que comunicava el barri amb Horta-Guinardó. La connexió entre Barcelona i Horta l'any 1885 mitjançant el tramvia, significà, per extensió, la comunicació de la Sagrera amb Barcelona, una connexió que s'enfortí amb l'electrificació de la línia el 1901.
s.XX[modifica]
Del procés d'industrialització de la zona en destaca la inauguració d'una fàbrica el 1911 de la Hispano Suïssa (reanomenada ENASA el 1946) que arribà a ocupar més de 8 ha. El 1971 fou traslladada a la Zona Franca. Actualment, els seus terrenys han deixat pas a un important conjunt d'habitatges de més de 3 ha (Associació de Veïns de Meridiano Cero), un centre escolar (CEIP Príncep de Viana) i a un nou parc conegut amb el nom de Pegaso.
.jpg)
En aquest procés que dura fins a l'actualitat, les cases i els tallers de planta baixa han deixat lloc durant els darrers vint anys del segle xx a nombrosos blocs d'habitatges que s'alineen a ambdós costats de l'avinguda Meridiana. Via que segueix aproximadament la línia del meridià, parteix el barri de la Sagrera en dos sectors, units per una poca distància.
El mercat vell es trobava instal·lat a la plaça de Massadas, porticada, prop d'on es troba encara avui la parròquia de Crist Rei. En aquesta església fou avortat el 1971 el primer intent de reunió de l'Assemblea de Catalunya, fet que es commemora a la plaça que porta aquest nom.[1]
s.XXI[modifica]
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts sobre «els nous eqipaments previstos i resta d'actuacions» o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Actualment, ja s'ha construït una escola bressol, que ha començat el curs aquest setembre i la biblioteca La Sagrera – Marina Clotet, oberta des del 20 de juny de 2009. El barri de la Sagrera sumarà 30 nous equipaments d'aquí a deu anys, que s'ubicaran en deu grans solars que s'han obtingut a partir de la construcció de la nova gran estació de la Sagrera.
En aquest conjunt d'equipaments s'inclou la Torre del Fang, per sota de la qual s'ha construït el túnel de l'alta velocitat, on hi haurà l'arxiu històric de la Sagrera i una sala polivalent. També s'incorpora a aquesta xarxa d'espais per al barri la Nau Ivanow, que està previst que a l'octubre passi a ser de titularitat pública, i que s'ampliarà per ser un centre cultural de referència al barri i a la ciutat. Al carrer d'Hondures també es construirà un centre esportiu.
En l'àmbit sanitari, el barri sumarà l'Hospital de la Sagrera, i en educació, un centre d'educació infantil i primària i un institut d'educació secundària, entre altres. L'acord preveu el trasllat de la caserna de la Guàrdia Urbana.[2]
| Grups més nombrosos de residents estrangers a La Sagrera [3] | |
| Nacionalitat | Població (2020) |
|---|---|
 Xina
|
575
|
 Perú
|
415
|
 Itàlia
|
389
|
 Colòmbia
|
306
|
 Hondures
|
220
|
 Veneçuela
|
215
|
 Equador
|
178
|
 Bolívia
|
174
|
 República Dominicana
|
153
|
 Marroc
|
151
|
Demografia[modifica]
El 2020 el nombre d'habitants d'aquest barri ascendeix a 29.521. El 56,1% de la població és de nacionalitat catalana, el 20,1% de la resta d'Espanya mentre que el 23,7% és de nacionalitat estrangera.[4] El nombre de nacionalitats de la població estrangera és de 100.[3]
| 1970 | 1981 | 1986 | 1991 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
23.219
|
31.643
|
32.419
|
32.106
|
30.505
|
30.209
|
30.125
|
30.282
|
30.960
|
| 2006 | 2008 | 2010 | 2012 | 2014 | 2016 | 2018 | 2020 | 2022 |
30.955
|
30.868
|
28.879
|
29.110
|
28.660
|
28.796
|
29.205
|
29.593
|
-
|
| Nota: Fins a l'any 2008, les dades estan per Zones de Recerca Petites (ZRP), que al barri de la Sagrera serien els números: 200, 201, 202 i 203.[6] | ||||||||
Cultura popular[modifica]
La festa major del barri se celebra cada segona quinzena de novembre coincidint amb l'últim diumenge abans de començar l'advent, en motiu de la festivitat de Crist Rei.[7]
Des de l'any 2003, La Sagrera compta amb una colla gegantera. Es tracta de la Colla Gegantera de la Sagrera, que se suma als Drac i Diables de la Sagrera i l'Esbart per a fer notar la presència d'elements de cultura popular al barri.
La Colla Gegantera de la Sagrera neix de la il·lusió d'un grup del Casal de Joves de La Sagrera, que agafant el relleu d'altres grups que anys enrere havien intentat tirar endavant aquest projecte, al novembre de 2003 van tornar a posar-ho en marxa. Per ara només compta amb la geganta Sagrerina i 2 capgrossos, en Rocabruna i la rata, tot i que en el moment de la inauguració de la geganta el 2003 es preveia que hi hauria un gegant l'any següent (que no va arribar).[8]
L'any 2021, durant el pregó de la Festa Major del barri, Xavier Basiana (qui en el seu dia va col·laborar de forma important en la creació de la geganta Sagrerina) va presentar la segona geganta del barri. En aquesta ocasió es tracta de la Bostikina, en honor a l'antiga fàbrica multinacional Bostik (actualment Nau Bostik, equipament sociocultural) que és l'espai on residirà la geganta (a diferència de la Sagrerina). En el pregó es va destacar que la Bostikina "... serà la nova imatge de la Nau Bostik. Jove, guapa, treballadora, ambiciosa, persistent.".[9][10][11]
Entitats[modifica]
- Drac i Diables de la Sagrera
- Colla Gegantera de la Sagrera
- Esbart L'Estel de la Sagrera
- Associació Esportiva Districte IX Sant Andreu
- Centre de Documentació de la Sagrera
- Agrupament Escolta i Guia Pau Casals[12]
- La Sagrera Alternativa[13]
- Photoart 30[14]
- Esplai 'la Sagrera'[15]
Transports[modifica]
Actualment, el procés de transformació del barri segueix, i té la seva màxima representativitat en la futura estació-intercanviador de la Sagrera, per on està previst que passi el metro, trens de rodalia, regionals i de gran velocitat (com l'AVE o el TGV francès), així com autobusos urbans i de línia, i taxis.
El barri de la Sagrera és un del més ben comunicat gràcies als mitjans de transport subterranis: rodalies R3, R4 i R12, metro L1, metro L5, metro L9 i metro L10.[16] Aquests elements conformen la Sagrera com un dels principals nuclis de transport det Barcelona.
Referències[modifica]
- ↑ Pallarès, Joan. «Cinquantè Aniversari de l’intent de constituir l’Assembla de Catalunya a La Sagrera». [Consulta: 25 agost 2021].
- ↑ dit, Juanjo ha. «Colau construirà una nova comissaria de la Guàrdia Urbana», 17-01-2020. [Consulta: 25 agost 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Perfil de la població estrangera a Sant Andreu i els seus barris. Gener 2020». [Consulta: 25 agost 2021].
- ↑ «Per barri. 2020». [Consulta: 25 agost 2021].
- ↑ «Web del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona». [Consulta: 25 agost 2021].
- ↑ «Divisió territoral de la ciutat». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 25 agost 2021].
- ↑ «Festa major de la Sagrera | Cultura Popular». [Consulta: 25 agost 2021].
- ↑ La geganta Sagrerina[Enllaç no actiu] a districtes.info (inclou un vídeo amb la notícia de la inauguració)
- ↑ Porta, Daniel. «Geganta de la Nau Bostik». [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ «La Sagrerina | Pregó Festa Major 2021 a la Nau Bostik». [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ Redacció. «La Sagrera dona inici oficialment a la Festa Major amb el pregó». [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ «AEIG Pau Casals». Agrupament Escolta i Guia Pau Casals.
- ↑ «La Sagrera Alternativa».
- ↑ «Associació Photoart30». [Consulta: 27 octubre 2021].
- ↑ «Esplai 'La Sagrera' | L'esplai viu i avança». [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑ «Metro Barcelona - Estació La Sagrera | Transports Metropolitans de Barcelona». [Consulta: 25 agost 2021].
Vegeu també[modifica]
- Zona arqueològica de la Sagrera - jaciment arqueològic
- Vil·la romana de la Sagrera - jaciment arqueològic romà
- Nau Bostik - espai de trobada i creació artística autogestionat
- Nau Ivanow - espai de residències d'arts escèniques
- Districtes i barris de Barcelona
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Sagrera |
- La Sagrera, a la web de l'Ajuntament
- Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet
- Comissió de Festes de La Sagrera Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Colla Gegantera de La Sagrera Arxivat 2012-02-23 a Wayback Machine.
- Centre de Documentació de la Sagrera
- Drac i Diables de la Sagrera
- Apunts per a una història del barri de La Sagrera (a lasagrerina.com, extret del num 0 de 'Tot Sagrera' de l'any 1982)
- Història de la Sagrera a la web de l'Ajuntament de Barcelona
