Torre del Fang

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Torre del Fang
Torre del Fang (2).jpg
Dades
Tipus torre
Característiques
Estil arquitectònic Gòtic
Ubicació geogràfica
Localització C. Clot, 228-264 - c. Espronceda, 296
 41° 24′ 56″ N, 2° 11′ 28″ E / 41.415574°N,2.191134°E / 41.415574; 2.191134Coord.: 41° 24′ 56″ N, 2° 11′ 28″ E / 41.415574°N,2.191134°E / 41.415574; 2.191134
BCIL
Identificador IPAC: 40348
Modifica les dades a Wikidata

Torre del Fang és un edifici en origen dedicat al conreu, fruit de moltes transformacions al llarg del temps, i que actualment es compon d'una sèrie de cossos que es clouen en un pati obert a llevant. Si bé la configuració actual és del segle XVIII, amb la característica galeria a solà formant un àtic en el cos principal, algunes parts de la construcció, així com elements decoratius, es remunten al segle XV i XVI, en particular les nombroses finestres, tant les del simple perfil lobulat com aquelles més ornamentades amb parelles de caps fent de permòdols. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]

Descripció[modifica]

Ubicada al districte de Sant Martí, la Torre del Fang està situada en la cruïlla sud-oest dels carrers Clot i Esponcedra. És la casa pairal d'una finca agropecuària en desús i deslligada dels antics terrenys per l'efecte del procés urbanitzador de la zona.[1]

Està formada per un conjunt de volums adossats al voltant d'un pati de caràcter agrícola.[1]

La construcció original, d'origen medieval i de planta quadrada, està absorbida per l'actual volum central més elevat. Aquest té la planta en forma de ela i coberta a quatre aigües. A partir d'aquest cos apareixen cossos adossats rectangulars amb cobertes inclinades independents. La disposició d'aquests cossos configura un pati obert a llevant actualment sense tanca a causa d'unes obres. L'accés a l'edificació es fa des del volum central en la cara sud i molt a prop de la cantonada.[1]

La Torre del Fang (entre 1890 i 1911)

Les façanes principals són les dues que donen a carrer. El parament de la façana està fet amb revestiment encintat. No exemplifica una concepció estilística unitària sinó que s'hi desprenen almenys dues fases de construcció successives. La fase original està formada per dues plantes amb dos eixos verticals de finestres amb emmarcaments de pedra austers i sense decoracions en la façana oest i una galeria d'onze finestres de mig punt a migdia. En la fase posterior presenta una façana amb tres eixos de finestres essent les de la planta baixa les que tenen dimensions senyorials i decoracions gòtiques.[1]

La resta de façanes afronten als antics terrenys immediats que presenten un fort pendent provocant l'aparició de plantes de nivell inferior a la cota dels carrers. Aquestes façanes pertanyen a edificis més moderns i de caràcter agrícola i auxiliar.[1]

Les teulades es disposen a quatre vessants de teula àrab. Els ràfecs sobre el cos central presenten una complexa disposició de quatre nivells de línies alternades de maó i teules. La resta de cobertes també són també de teula àrab, tot i que amb notables refaccions i obra recent que n'indiquen restauracions diverses.[1]

Artísticament cal destacar el delicat treball de la pedra que s'utilitza per crear les tres finestres gòtiques del cos adherit. Les dues més importants són similars, una amb llinda de conopial de taló i l'altre conopial d'esquena d'ase. Totes dues amb traceria lobulada i dos caps humans a l'alçada de les impostes.[1]

L'edifici, d'origen medieval, es considera gòtic tenint en compte l'època de construcció[1]

I les decoracions lobulars de les finestres més antigues encara existents.[1]

A partir del segle XX s'inicien obres de consolidació estructural a conseqüència de la construcció de la LAV, Barcelona-Frontera Francesa i s'enderroquen alguns afegits sense valor patrimonial. Es en aquest marc d'actuació on, l'any 2009, es va realitzar una excavació arqueològica documentant-se la primera torre de planta quadrada a partir de la segona meitat del segle XV. La mateixa intervenció va permetre observar que posteriorment, entre finals del segle XV i inicis del segle XVI, s'adossa el primer cos a la torre, que és de planta rectangular. A partir d'aquest moment i de manera ininterrompuda fins al segle XIX es van afegint cossos a la torre, fins a arribar a la fisonomia actual.[1]

Història[modifica]

Edifici en origen dedicat al conreu. Fruit de moltes transformacions al llarg del temps es va configurar com l'edificació d'una explotació agropecuària fins al segle XX que va quedar en desús.[1]

Un estudi realitzat pel gabinet “Àqaba” explica la història del que va ser una entre la trentena de masies de Sant Martí. Com la majoria, la propietat sempre va anar d'importants famílies barcelonines, entre elles la de Galzeran de Gualbes (1423), mercader i banquer del segle XIV que va arribar a ser membre del Consell de Cent. Més tard, la masia i les seves terres van passar, via donació, al clergat i ordes religiosos.

Els primers documents ressenyats en l'estudi situen la construcció, amb carreus de pedra, de la primera façana, la qual dóna al carrer del Clot, cap a finals del segle XIII o principis del segle XIV. Un segle més tard es va afegir el volum del costat nord, que dóna a Espronceda, que es va realitzar amb murs de maçoneria lligada amb morter de fang. D'aquí, tal vegada, el seu nom. Va ser més tard, aproximadament a partir de mitjans del segle XVIII, quan se li van afegir més cossos constructius.

El seu emplaçament havia estat un lloc privilegiat, ja que la seva proximitat al Rec Comtal afavoria les tasques agrícoles i, a més, estava en una via principal, perquè l'actual carrer del Clot (abans carretera de Ribas) havia estat el camí ral que partia del Portal Nou de les muralles de Barcelona i arribava fins a Sant Martí de Provençals i Sant Andreu del Palomar.

El 1713 i 1714, la torre va ser utilitzada per l'exèrcit borbònic com un dels punts des dels quals es bombardejava Barcelona.

La seva història va donar un tomb el 1852 quan es van realitzar les primeres expropiacions per a l'estesa de la línia fèrria. Des d'aquest moment, l'esdevenir de la torre del Fang està marcat pel tren i la indústria. Seixanta-tres anys després, en 1915, els terrenys de la masia es van veure afectats per una nova expropiació, lligada a l'ampliació de la línia del ferrocarril a França.

En 1922, la torre del Fang va deixar de ser una masia agrícola i va passar a tenir ús industrial. La va comprar Foment d'Obres i Construccions i en el que abans eren horts i camps es van alçar instal·lacions per a la fabricació de materials de construcció. Foment va demanar a l'Ajuntament de Barcelona, i va aconseguir el 1924, que els terrenys que ocupava fossin exclosos del Pla Cerdà. Els edificis es van transformar en unes oficines de la constructora i les terres van passar a ser un gran magatzem a l'aire lliure de les grans llambordes amb els quals es van traçar les calçades de l'Eixample.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Torre del Fang». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 desembre 2017].
  2. «Torre del Fang». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre del Fang Modifica l'enllaç a Wikidata