Rec Comtal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Tram del Rec Comtal a la plaça del Primer de Maig, Vallbona, Barcelona.

El Rec Comtal de Barcelona era una estructura hidràulica de primera magnitud que perdurà fins al segle XIX com un dels principals abastidors d’aigua a la ciutat, que servia per a regar i també en el seu ús de força per a fer funcionar els diversos molins construïts al llarg del seu traçat.

Origen[modifica | modifica el codi]

Rec Comtal, Arc de Triomf, 2009

El seu origen cal cercar-lo en l'aqüeducte romà que proveïa d'aigua la ciutat. L’origen romà queda reflectit fins i tot als informes que a finals del segle XIX i principis dels XX redacten la comunitat de regants i l’Ajuntament, pels litigis entorn de la propietat i ús de l’aigua.

És difícil, encara a hores d'ara, ubicar exactament l’inici de la construcció del Rec Comtal. Hi ha diverses hipòtesis, la més extensa de les quals ens diu que era obra del comte Mir (954-966), el germà petit del comte de Barcelona Borrell II, a principis de la segona meitat del segle X.

Serà al llarg del segle XI quan l’ús del Rec es generalitza, especialment a partir de la segona meitat com queda reflectit a la documentació. Els molins que s’abasteixen del Rec comencen a proliferar, des de la zona de Sant Andreu, concretament de Finestrelles, cap al Clot i dins de l’actual Ciutat Vella, a l’entorn del monestir de Sant Pere de les Puelles, al barri de Sant Pere i Portal Nou.

El que sí que queda clar és que no es pot separar els processos de la construcció del Rec, amb la inutilització de l’aqüeducte romà, ja que no podem parlar de desaparició d'aquest.

El Rec és protagonista de gran part d’estudis, malgrat ens manca un que abraci una recerca tant morfològica com diacrònica i territorial. Són tres les fonts bàsiques per emprendre el seu estudi: les evidències físiques –el que resta o el que s’ha pogut documentar en les intervencions arqueològiques -, els documents o escrits historiogràfics, i, finalment les representacions gràfiques – tant planimètriques con fotogràfiques –. La informació que se n’extreu de cada una és diversa, però alhora complementària, i ajuda a poder reconstruir part del seu traçat i la seva morfologia.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

No coneixem com seria el primitiu Rec, donat que al llarg del mil·lenni de la seva existència ha patit diverses remodelacions. El que es pot dir és que era un gran canal a cel obert, d’una amplada que variava segons el traçat. Els murs eren de carreus de pedra de Montjuïc, units amb morter de calç, amb el fons de terra natural, sense cap recobriment especial. Al llarg del recorregut hi havia ponts, la majoria de pedra, però n’hi podrien haver de fusta, que facilitaven el seu creuament. Per l’arqueologia s’ha pogut documentar que el Rec es netejava amb certa regularitat, cosa que fa que no es conservin materials del primer moment de la seva construcció.[1][2]

Tram del Rec Comtal al Mercat del Born

Cal assenyalar que on es van produir més canvis en relació a la forma i traçat del Rec, va ser dins de la ciutat, on va funcionar com un carrer – canal, passant a ser una estructura coberta en part, i sovint amb grans ponts com el que es pot veure dins del Born.[3] Menció a banda és la gran remodelació que va patir el Rec arran de la construcció de la Ciutadella, que va comportar un canvi important tant del Rec com de la seva desembocadura al mar.

Un dels trets que defineix el Rec és que es tracta d’un gran canal a cel obert, amb un gran cabal d’aigua, la qual cosa es va fer per poder fer funcionar els molins que es van bastir al seu redós. La construcció de molins va anar en augment, fins que al segle XIII es coneix un total de vint-i-u molins fariners al llarg del Rec. Aquest, no només feia anar molins, a la zona de Sant Andreu, al segle XII també s’hi va construir una farga, la qual era propietat de la Canònica i la seva funció era reparar les eines del camp de tots els pagesos de més de la meitat del pla de Barcelona. Aquesta farga es trobaria, aproximadament a la zona on es creuen el Rec amb l’anomenada Riera d’Horta, i funcionava amb l’energia hidràulica del Rec.

Restes de l'aqüeducte romà a Sant Andreu, 2004

Els molins que funcionaven amb l’aigua del Rec, no només eren moliners, ja que també n’hi havia de drapers, els quals varen anar en augment al llarg de la vida de la séquia. El Rec, però, també servia com a sistema de regadiu, com el seu mateix nom indica, ja que feia funcionar tot un sistema de séquies al llarg del seu recorregut. El terreny proper a la ciutat comtal, en un moment donat és conegut com a l’”hort i vinyet”, nom que prové dels conreus que hi havia a l’entorn de la ciutat. Per tal de tenir una bona horta, és necessari un reg constant.

Recorregut[modifica | modifica el codi]

Recorregut general del Rec Comtal, Servei d'Arqueologia,ICUB

El Rec neix a l’indret conegut com a pous de Montcada, molt similar a l’origen de l’aqüeducte romà. Ara bé, a la zona del Molí de Sant Andreu, el recorregut del Rec divergeix clarament del de l’aqüeducte romà, ja que el Rec se situa perpendicular a la vessant al seu pas pel molí mentre que l’aqüeducte, documentat arqueològicament, continua amb un traçat remarcadament recte paral·lel a la vessant.

Així mateix, molt a prop de l’actual encreuament del carrer de Roger de Flor i del carrer d’Ausiàs March, el Rec Comtal gira bruscament cap al sud-est, perpendicular a la vessant, en direcció al Molí del Clot situat uns 150 metres pendent avall. En un altre punt, el Rec gira bruscament vers el sud, perpendicular a la vessant, en direcció al molí Dormidor o de la pólvora, mentre que l’aqüeducte romà manté un descens més gradual, adaptant-se a l’evidència documental al passar entre el camí de Sant Adrià i el d’Horta, i continua resseguint la pendent fins a encaixar amb el pilar de Magdalenes 25.

Aquests canvis de trajectòria del Rec probablement resultaven d’utilitat per al seu aprofitament per les diverses instal·lacions molineres, ja que permetrien que l’aigua baixés amb una major energia i per tant fos millor aprofitada pel molí.

Pel que fa al Rec Comtal la seva funció principal no era conduir aigua de boca a la ciutat, car a època medieval la majoria d’aigua per beure dins de la ciutat s’aconseguia mitjançant pous, a Barcelona hi ha una gran quantitat d’aigua freàtica de bona qualitat, que ha estat utilitzada al llarg de la història. El propòsit fonamental del Rec era fer moure els molins ubicats al llarg del seu recorregut, regar les terres, abastir nous espais productius amb molta necessitat d’aigua, com les carnisseries, o les adoberies, etc. i, potser en darrer terme i segurament en poca quantitat l’aigua de boca.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Subiranas, Carme. Memòria de la intervenció Av. Vilanova 3-11, carrer Roger de Flor, 39-43. Barcelona, 2009
  2. Memòria de la intervenció arqueològica al C/ Coronel Monasterio 6-16: data intervenció: març-agost 2004 / Giner Iranzo, Daniel. -- Còdex, 2004
  3. Memoria de la intervención arqueológica en el antiguo mercado del Born: fechas de intervención, noviembre de 2001, abril de 2002 / Artigues Conesa, Pere Lluís ;Fernández Espinosa, Antoni. -- Còdex, 2001

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rec Comtal Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Guàrdia, Manuel (ed.). La Revolució de l'aigua a Barcelona: de la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967. Barcelona: Institut de Cultura, Muhba, 2011. ISBN 9788498503654
  • MARTÍN PASCUAL, Manel (1999): El Rec Comtal, 1822-1879. La lluita per l’aigua a del segle XIX, Barcelona, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Editorial Rafael Dalmau. ISBN 84-232-0599-1

Coord.: 41° 23′ 22.9″ N, 2° 10′ 47.43″ E / 41.389694°N,2.1798417°E / 41.389694; 2.1798417