Miró I de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMiró I de Barcelona
Rotlle-genealogic-mir-I-de-barcelona.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Girona
Mort 31 d'octubre de 966
Barcelona
Dades familiars
Dinastia Casal de Barcelona
Pares Sunyer IRiquilda de Tolosa
Germans Borrell II
Modifica dades a Wikidata
Comtes de Barcelona
Casal de Barcelona
Guifré I el Pilós
Guifré II de Barcelona
Sunyer I de Barcelona
Miró I
Miró I de Barcelona
Sense descendència
Borrell II
Ramon Borrell I
Berenguer Ramon I
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer II
Berenguer Ramon II
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer IV
Sobirans de la
Corona d'Aragó
+ Casal d'Aragó
+ Dinastia Trastàmara
+ Dinastia dels Habsburg

Miró I ( Barcelona 926 - Barcelona 966 ), comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fou fill del comte de Barcelona Sunyer I i la seva segona muller, Riquilda de Tolosa.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Sunifred I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Guifré I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermessenda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Sunyer I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Gunilda d'Empúries
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Miró I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ramon I de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
12. Odó I de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Berta de Reims
 
 
 
 
 
 
 
6. Ermengol de Roergue
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Gersinda d'Albi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Riquilda de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Adelaida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II,[1] amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Així fou Borrell II qui s'encarregà de les qüestions militars i de política exterior, mentre Miró I s'encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona.

Durant el seu regnat es creu que es construí el Rec Comtal de Barcelona, canal que duia les aigües del riu Besòs fins a la muralla de Barcelona. De fet era una reconstrucció d'una antiga via d'aigüa romana i el nom de l'actual carrer Regomir recorda el lloc per on hi passava.[2]

Política religiosa[modifica | modifica el codi]

Miró I Barcelona féu donacions al Monestir de Sant Cugat, al Monestir de Sant Joan de les Abadesses i al Monestir de Santa Maria de Ripoll.

Títols i successors[modifica | modifica el codi]

Miró I de Barcelona
Mort: Barcelona, 966
Càrrec de govern
Precedit per:
Sunyer I de Barcelona
(pare)
Comte de Barcelona
(Llista de comtes de Barcelona)
Comtat de Barcelona, Comtat de Girona,
Comtat d'Osona, Comtat de Manresa

(947–966)
amb Borrell II de Barcelona (germà)
(947-988)
Succeït per:
Borrell II de Barcelona
(germà)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vilalta Aserra, Enric. A la marca extrema, en terra de solitud. L'Abadia de Montserrat, 2010, p.69. ISBN 8498833469. 
  2. El Periodico. 02-06-2009