Miró I de Barcelona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMiró I de Barcelona
Rotlle-genealogic-mir-I-de-barcelona.jpg
 Comte de Barcelona, Osona i Girona
947 – 966
Juntament amb Borrell II
Dades biogràfiques
Naixement data desconeguda.
Girona
Mort 31 octubre 966
Barcelona
Altres dades
Títol Comte
Dinastia Casal de Barcelona
Pares Sunyer IRiquilda de Tolosa
Germans Borrell II
Modifica dades a Wikidata
Comtes de Barcelona
Casal de Barcelona
Guifré I el Pilós
Guifré II de Barcelona
Sunyer I de Barcelona
Miró I
Miró I de Barcelona
Sense descendència
Borrell II
Ramon Borrell I
Berenguer Ramon I
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer II
Berenguer Ramon II
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer IV
Sobirans de la
Corona d'Aragó
+ Casal d'Aragó
+ Dinastia Trastàmara
+ Dinastia dels Habsburg

Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).

Orígens familiars[modifica]

Fou fill del comte de Barcelona Sunyer I i la seva segona muller, Riquilda de Tolosa.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Sunifred I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Guifré I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermessenda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Sunyer I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Gunilda d'Empúries
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Miró I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ramon I de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
12. Odó I de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Berta de Reims
 
 
 
 
 
 
 
6. Ermengol de Roergue
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Gersinda d'Albi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Riquilda de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Adelaida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Biografia[modifica]

Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II,[1] amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Així fou Borrell II qui s'encarregà de les qüestions militars i de política exterior, mentre Miró I s'encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona.

Durant el seu regnat es creu que es construí el Rec Comtal de Barcelona, canal que duia les aigües del riu Besòs fins a la muralla de Barcelona. De fet era una reconstrucció d'una antiga via d'aigüa romana i el nom de l'actual carrer Regomir recorda el lloc per on hi passava.[2]

Política religiosa[modifica]

Miró I Barcelona féu donacions al Monestir de Sant Cugat, al Monestir de Sant Joan de les Abadesses i al Monestir de Santa Maria de Ripoll.

Títols i successors[modifica]

Miró I de Barcelona
Mort: Barcelona, 966
Càrrec de govern
Precedit per:
Sunyer I de Barcelona
(pare)
Comte de Barcelona
(Llista de comtes de Barcelona)
Comtat de Barcelona, Comtat de Girona,
Comtat d'Osona, Comtat de Manresa

(947–966)
amb Borrell II de Barcelona (germà)
(947-988)
Succeït per:
Borrell II de Barcelona
(germà)

Referències[modifica]

  1. Vilalta Aserra, Enric. A la marca extrema, en terra de solitud. L'Abadia de Montserrat, 2010, p.69. ISBN 8498833469. 
  2. El Periodico. 02-06-2009