Berenguer de Tolosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBerenguer de Tolosa
Biografia
Naixement 790 (Gregorià)
Girona
Mort 835 (44/45 anys)
  Comte de Barcelona, Girona i Besalú
835 – 835
  Comte de Rosselló i Empúries
832 – 834
  Comte de Tolosa
816 – 835
  Comte de Pallars i Ribagorça
816 – 833
Activitat
Ocupació Comte
Orde religiós Orde de sant Benet
Altres
Títol Comte
Família Unròquides
Fills Eberard de Friül
Pares Unroch de FriülIngeltrud Tradueix
Germans Eberard de Friül
Modifica les dades a Wikidata

Els dominis de Berenguer de Tolosa. Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).

Fill d'Unroch de Friül i Engeltruda de París, neta del comte Guillem I de Tolosa i neboda de Bernat d Septimània,[1] Berenguer era germà d'Eberard de Friül i oncle de l'Emperador Berenguer. La seva dinastia, iniciada pel seu pare, es coneix amb el nom dels Unròquides o Hunroquides.

Berenguer era comte i duc de Tolosa i conseller de Pipí I d'Aquitània des del 816, havent succeït a Bigó mort el 28 d'octubre del 816. El 831, quan Pipí va decidir rebel·lar-se contra l'Emperador Lluís el Pietós, Berenguer li va aconsellar no fer-ho. Però Pipí no li va fer cas i va escoltar en canvi a Bernat de Septimània que l'animava a rebel·lar-se. Berenguer, lleial a l'Emperador, va entrar als dominis de Bernat, apoderant-se dels comtats de Rosselló (amb el Vallespir), de Rasès i de Conflent.

El 2 de febrer del 832 Berenguer ja era a Elna on va tenir un placitum en el que va fer restituir a Babilas del monestir de Nostra Senyora d'Arles al Vallespir, les terres que se li havien usurpat; en aquesta assemblea s'esmenta al seu col·laborador Adefons com a vescomte. Finalment, a l'octubre del mateix any, successives victòries de les forces imperials, obligaren a Pipí i a Bernat a comparèixer davant l'Emperador. Pipí fou desposseït del seu regne i enviat presoner a Trèveris, essent concedits els seus territoris a Carles II el Calb. Bernat fou acusat d'infidelitat i destituït de totes les seves possessions a la Septimània i la Gòtia que foren entregades a Berenguer (dieta de Joac, octubre del 832).

El 833, Galí I Asnar, comte d'Urgell i Cerdanya va usurpar els comtats de Pallars i de Ribagorça del domini de Berenguer.

El 834, Pipí I es va reconciliar amb l'Emperador i va derrotar el seu germà Lotari I en la defensa de la ciutat de Chalons-sur-Saone. Bernat, que havia lluitat al costat de Pipí, va reclamar els seus antics títols com a recompensa. L'Emperador volia complaure'l però Berenguer, que sempre havia estat fidel a l'Emperador i que també havia lluitat al costat dels vencedors, ostentava els comtats legítimament.

El juny del 835, l'Emperador va convocar a Berenguer i a Bernat a una assemblea a Crémieu, prop de Lió, on es prendria una decisió sobre la distribució de terres a la Septimània i a la Gòtia. Però, durant el viatge, Berenguer va morir inesperadament[1] i els seus comtats van ser per a Bernat.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Morales i Montoya, Mercè; Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya (en català). Barcelona: Base, abril de 2011, p. 14. ISBN 9788415267249. 


Precedit per:
Bigó de Tolosa
Comte de Tolosa
816835
Succeït per:
Bernat de Septimània
Comte de Pallars i Ribagorça
816833
Succeït per:
Galí I Asnar
Precedit per:
Bernat de Septimània
1ª vegada
Comte de Barcelona i Girona
832835
Succeït per:
Bernat de Septimània
2ª vegada
Precedit per:
Gaucelm
Comte de Rosselló i Empúries
832834
Succeït per:
Sunyer I