De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià . Queden 332 dies per finalitzar l'any i 333 en els anys de traspàs .
Països Catalans
1428 , Camprodon : Terratrèmol d'intensitat 6.5 en l'escala de Richter que deixà més de 1000 morts entre Camprodon, Puigcerdà , Barcelona i Queralbs .
1778 , Alacant : S'autoritza al port d'Alacant a comerciar lliurement amb les colònies americanes, segons un Reial decret de Carles III, ampliat amb un altre posterior del 12 d'octubre.[1]
1878 , Vic : Fundació de la publicació La Veu del Montserrat , de contingut religiós i catalanista d'orientació moderada.[2]
1916 , Barcelona : Obre la Llibreria Quera al carrer de Petritxol; la més antiga de la ciutat, es manté en la situació originària.[3]
1974 , Barcelona : Lluís Llach torna a actuar al Palau de la Música Catalana després de 4 anys d'exili.
2004 , Barcelona: Josep-Lluís Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya .
Resta del món
1848 , Guadalupe Hidalgo , Mèxic : tractat que posa fi a la guerra entre els Estats Units i Mèxic. Comporta la cessió als primers de Texas , Nou Mèxic i l'Alta Califòrnia .[4]
1869 , Madrid : un decret-llei crea els arxius generals de protocols a Espanya.
1921 , Clonfin , Comtat de Longford , Irlanda : Un escamot de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) perpetra l'Emboscada de Clonfin , quatre membres de la Divisió Auxiliar de la Royal Irish Constabulary foren morts i 8 ferits.[5] [6]
1922 , París : l'editorial Shakespeare & Company publica la primera edició d'Ulisses , novel·la de James Joyce .
2007 , Roma : Es presenta en societat el Trofeu Giuseppe Garibaldi , que anualment s'entrega al guanyador del partit entre les seleccions de França i Itàlia al Torneig de les Sis Nacions .
Països Catalans
1208 - Montpeller : Jaume el Conqueridor , rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell i senyor de Montpeller.[7]
1647 - Vinaròs : Vicent Guilló Barceló , pintor del barroc valencià (m. 1698 ).[1]
1862 - Manacor : Antoni Maria Alcover , lingüista i eclesiàstic mallorquí (m. 1932 ).
1866 - València : Enric Simonet i Lombardo , pintor valencià.
1871 - Sant Feliu de Llobregat : Enriqueta Martí , la «vampira del Raval», segrestadora i suposada assassina en sèrie catalana (m.1913 ).[8]
1884 - Cassà de la Selva : Lluïsa Botet i Mundi , pintora i gravadora catalana (m. 1951 ).[9]
1913 - Sueca , País Valencià : Virtudes Cuevas , supervivent del camp d'extermini nazi de Ravensbrück (m. 2010 ).
1917 :
1922 - Barcelona : Rosita Segovia , ballarina catalana de dansa clàssica i espanyola , coreògrafa , professora de dansa espanyola (m. 2003 ).[11]
1923 - Barcelona : Albert Ràfols-Casamada , poeta i pintor català (m. 2009 ).
1932 - Sant Fruitós de Bages , Bages : Lluís Espinal i Camps , màrtir jesuïta , periodista i cinèfil català .
1957 - Barcelona : Pilar Vélez Vicente , historiadora de l'art, gestora cultural, directora del Museu del Disseny de Barcelona .[12]
1958 - Barcelona ː Lluïsa Julià Capdevila , escriptora, professora i estudiosa de la literatura catalana.[13]
1959 - Torroella de Montgrí : Dolors Bassa i Coll , mestra i psicopedagoga; política catalana , exconsellera de la Generalitat de Catalunya .
1968 - l'Arboç : Teresa Vallverdú i Albornà , filòloga i política catalana.
1977 - Andorra la Vella : Marc Bernaus Cano , futbolista internacional per la selecció andorrana.
1980 - Sabadell : Oleguer Presas , jugador de futbol retirat.
1983 - Portocolom , Felanitx : Glòria Julià Estelrich , poeta, escriptora i música mallorquina.
1987 - Barcelona : Gerard Piqué , jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.
Resta del món
1426 - Olite , Navarra : Elionor I de Navarra , princesa d'Aragó i infanta de Navarra, princesa de Girona (m. 1479 ).[14]
1494 - Vigevano : Bona Sforza d'Aragó o de Milà , reina de Polònia i gran duquesa de Lituània (m. 1557 ).[15]
1576 - Remiremont , Ducat de Lorena : Alix Le Clerc , religiosa francesa fundadora de les Canongesses de Sant Agustí de la Congregació de la Mare de Déu .[16]
1650 - Londres : Nell Gwyn , actriu anglesa amb prodigiós talent còmic (m. 1687 ).[17]
1678 - Nuremberg : Dorothea Maria Graff , pintora naturalista alemanya (m. 1743 ).[18]
1714 - Rosenthal (Saxònia )ː Gottfried August Homilius , compositor i organista . Deixeble de Bach (m. 1785 ).
1754 - París (França ): Charles Maurice de Talleyrand-Périgord , diplomàtic francès (m. 1838 ).[19]
1785 - Madrid : Isabella Colbran , compositora d'òpera i mezzosoprano espanyola . Va estar casada amb Rossini (m. 1845 ).
1817 - Alcalá la Real (Andalusia): Josep Maria Ventura i Casas (Pep Ventura ), compositor de sardanes .
1875 - Viena , Àustria : Fritz Kreisler , violinista i compositor austríac (m. 1962 ).
1880 - Atenes ː Evfrossini Paspati , tennista grega que va competir a començaments del segle xx (m. 1935 ).[20]
1882 - Dublín , Irlanda : James Joyce , escriptor irlandès.[21]
1884 - Saint-Gengoux-le-National , França : Adèle Clément , violoncel·lista francesa (m. 1958 ).[22]
1887 - Tudela , Navarra : María Francés , actriu espanyola (m. 1987 ).[23]
1894 - Istanbul ː Safiye Ali , primera metgessa turca (m. 1952 ).[24]
1897 - Kolno , Polònia : Gertrude Blanch , matemàtica estatunidenca pionera en computació i anàlisi numèrica (m. 1996 ).[25]
1912 - Londres : Millvina Dean , última supervivent en vida del naufragi del Titanic (m. 2009 ).[26]
1918 - Batavia , Índies Orientals –actual Jakarta , Indonèsia –ː Hella S. Haasse , escriptora neerlandesa (m. 2011 ).[27]
1919 - Burgdorf , Berna : Lisa della Casa , soprano suïssa (m. 2012 ).[28]
1926 - Coblença , Alemanya : Valéry Giscard d'Estaing , president de la República Francesa (m. 2020 ).[29]
1927 - Filadèlfia , Pennsilvània (EUA ): Stan Getz , saxofonista estatunidenc de jazz (m. 1991 ).[30]
1929 - Ostrava , Txecoslovàquia : Věra Chytilová , directora de cinema avantguardista txeca , pionera del cinema al seu país (m. 2014 .[31]
1931 - Newark (Nova Jersey) : Judith Viorst , escriptora , periodista i investigadora nord-americana.[32]
1939 -
1940 - Jutiapa (Guatemala ): Aura Elena Farfán , activista pels drets humans guatemalenca .
1947 - Corpus Christi , Texas : Farrah Fawcett , actriu estatunidenca (m. 2009 ).[35]
1950 - Totana (Múrcia ), Espanya: Bárbara Rey , actriu i vedet espanyola.[36]
1963 - Oxon Hill , Washington DC (EUA ): Eva Cassidy , cantant de jazz i soul.[37]
1966 - Madrid , Espanya : Emma Ozores Ruiz és una actriu espanyola .
1977 - Barranquilla , Colòmbia : Shakira , cantautora colombiana en castellà i anglès.[38]
1980 - Piacenza : Nina Zilli , pseudònim de Maria Chiara Fraschetta, cantautora italiana .
1985 - Nova Jersey , EUA : Melody Gardot , compositora i cantant de jazz estatunidenca.
1991 - Tyseley , Birmingham : Nathan Delfouneso , futbolista anglès
1995
Països Catalans
Resta del món
1200 - Lieja (principat de Lieja ): Albert II de Cuijk , príncep-bisbe .
1590 - Prato : Caterina de Ricci , religiosa dominica i autora mística italiana, venerada com a santa per l'Església catòlica (n. 1522).[42]
1592 - Pastrana , Guadalajara : Ana de Mendoza , princesa d’Eboli , noble espanyola (n. 1540 ).[43]
1884 - Estats Units : Wendell Phillips , abolicionista i defensor dels drets civils estatunidenc.
1897 - Sevilla (Espanya ): Lluïsa Ferranda d'Espanya , princesa d'Orleans i duquessa de Montpensier fou Infanta d'Espanya.
1907 - Sant Petersburg , Rússia : Dmitri Mendeléiev , químic rus, inventor fe la taula periòdica (n. 1834 ).
1930 - Estocolm : Hildegard Thorell , pintora sueca (n. 1850 ).[44]
1957 - San Francisco , Estats Units : Julia Morgan , arquitecta , primera dona titulada en arquitectura al món (n. 1872 ).[45]
1969 - Midhurst, Sussex (Anglaterra ), William Henry Pratt conegut amb el nom artístic de Boris Karloff , fou un actor britànic famós pels seus papers en pel·lícules de terror.
1970 - Penrhyndeudraeth (el País de Gal·les ): Bertrand Russell , matemàtic i filòsof anglès , premi Nobel de Literatura de 1950 .[46]
1979 - Nova York : Sid Vicious , cantant i baixista del grup Sex Pistols .
1980 - Nova York (EUA ): William Howard Stein , químic i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (n. 1911 ).[47]
1981 - París : Gabrielle Colonna-Romano , actriu francesa (n. 1883 ).[48]
1999 - Nova York , Estats Units : Marie Van Brittan Brown , infermera i inventora estatunidenca (n. 1922 ).[49]
2000 - Pequín (Xina ): Li Zhun , escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1985 . (n. 1928 ).[50]
2008 - Nova York (EUA ): Joshua Lederberg , microbiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 (n. 1925 ).[51]
2013 - L'Havana (Cuba )ː Augusto Martínez Sánchez , advocat, militar revolucionari i polític cubà.[52]
2014 - Nova York : Philip Seymour Hoffman , actor i director de cinema i teatre, guanyador de l'Óscar.
2022 - Roma (Itàlia ): Monica Vitti , actriu italiana (n. 1931 ).[53]
Festes i commemoracions [ modifica ]
Fira a Molins de Rei (El Baix Llobregat ), celebrada ininterrompudament des de mitjan segle xix .
La Candelera , festa major de l'Ametlla de Mar (el Baix Ebre ).
Dansa del Tortell a Esponellà , a la comarca del Pla de l'Estany .
Patrona de la ciutat de Valls , seguit de festes en els anys acabats en 1 (1991, 2001, 2011...).
Entrada dels Moros i Cristians de Bocairent (La Vall d'Albaida ), en honor de sant Blai.
Dia internacional de les zones humides
Onomàstica : Presentació de Jesús al Temple , antigament Purificació de Maria, i popularment la Candelera; Corneli el Centurió ; Adalbert I d'Ostrevent ; santa Caterina de Ricci , Llorenç de Canterbury ; beat Esteve Bellesini ; venerable François Libermann , fundador de la Congregació del Sant Cor de Maria ; beat Simone Fidati de Cascia, prevere agustí; beata Maria Katharina Kasper , fundadora de les Serventes pobres de Jesucrist .
Dia de la marmota , a la localitat de Punxsutawney , Pennsilvània .
↑ 1,0 1,1 «Dates i fets del 2 de febrer ». Diari La Veu . [Consulta: 11 febrer 2020].
↑ «La Veu del Montserrat | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 31 desembre 2021].
↑ «Llibreria Quera | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 27 desembre 2020].
↑ «Tractat de Guadalupe Hidalgo ». Gran Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 9 febrer 2020].
↑ Coleman, Marie. . County Longford and the Irish revolution, 1910-1923 . Dublín: Irish Academic Press, 2003. ISBN 0-7165-2703-0 .
↑ Hopkinson, Michael. . The Irish War of Independence . Dublín: Gill & Macmillan, 2004. ISBN 0-7171-3741-4 .
↑ «Jaume I de Catalunya-Aragó | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 21 febrer 2020].
↑ Romero García , Eladio. Los Sacamantecas: realidad y mito . Bilbao: Ediciones Beta III Milenio, 2017. ISBN 978-84-16809-23-3 .
↑ «Luisa Botet y Mundi. Socia Fundadora Nº 16 | Asociación Española de Pintores y Escultores » (en castellà). [Consulta: 28 abril 2020].
↑ «Mor als cent anys d'edat Càndida Majoral, una de les últimes trementinaires ». CCMA. 324cat, 11-01-2018. [Consulta: 8 maig 2021].
↑ Marinero , Cristina. «Rosa Balcells Font ». Real Academia de la Historia. [Consulta: 14 desembre 2021].
↑ «Vélez Vicente, Pilar ». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC). Institut d'Estudis Catalans, actualització 06/06/2016. [Consulta: 29 desembre 2021].
↑ «Lluïsa Julià. Biografia ». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 14 desembre 2022].
↑ Anthony , Raoul. Identification et Etude des Ossements des Rois de Navarre inhumés dans la Cathédrale de Lescar [Tableau II] . París: Masson et Cie, 1931.
↑ Bogucka, Maria. Bona Sforza. Varsòvia: Zakład narodowy im Ossolińskich, 2004. ISBN 83-04-04705-5 .
↑ Marie-Claire Tihon. La Bienheureuse Alix Le Clerc. Col. Epiphanie - 2004
↑ «Nell Gwyn | English actress » (en anglès). Encyclopedia Britannica .
↑ de Beer , Astrid. «Graff, Dorothea Maria Henriette (1678-1743) » (en neerlandès). Digital Women's Lexicon of the Netherlands. Huygens Instituut, 13-01-2014. [Consulta: març 2023].
↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX . Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9 .
↑ «Fronietta Paspati Olympic Results ». sports-reference.com . Arxivat de l'original el 20 de setembre 2011. [Consulta: 12 juny 2016].
↑ «James Augustine Joyce | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 21 febrer 2020].
↑ Stephen Sensbach. French cello sonatas, 1871-1939 (en anglais). Lilliput Press, 2001, p. 289.
↑ «María Francés ». Enciclopedia del Cine Español, 14-05-2018. [Consulta: 14 desembre 2021].
↑ Kardaş , Ayşe. «First female physician of Turkey: Safiye Ali » (en anglès). Daily Sabah, 09-12-2014. [Consulta: 10 maig 2022].
↑ «Biographies of Women Mathematicians » (en anglès). Agnes Scott College. [Consulta: 3 febrer 2016].
↑ «Supervivientes con vida ». El Titanic. Arxivat de l'original el 2021-03-07. [Consulta: 27 desembre 2020].
↑ «Hella Haase | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 27 febrer 2020].
↑ Blyth , Alan. «Lisa Della Casa obituary » (en anglès). The Guardian, 11-12-2012. [Consulta: 3 gener 2022].
↑ Palmowski, Jan. . Diccionario de historia universal del siglo XX . 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4 .
↑ «Stan Getz | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 3 abril 2020].
↑ * Biografia de Vera Chytilova Arxivat 2008-04-01 a Wayback Machine . (anglès)
↑ «Judith Viorst ». WorldCat.org. [Consulta: 30 març 2010].
↑ «Dale T. Mortensen. Facts » (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
↑ Stanley , Autumn. Mothers and daughters of invention : notes for a revised history of technology (en anglès). New Brunswick, N.J.: Rutgers University Press, 1993, p. 83 . ISBN 0813521971 [Consulta: 27 juny 2014].
↑ «Farrah Fawcett | American actress » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2020].
↑ Aguilar , Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 525. ISBN 84-206-9473-8 .
↑ Neira , Fernando «La voz que se apagó a deshora » (en castellà). El País [Madrid], 26-04-2002. ISSN : 1134-6582 .
↑ «Shakira » (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2020].
↑ Escalas i Llimona , Romà. Cal Reiet musical . Ajuntament de Santanyí i Institut d'Estudis Baleàrics, 2015, p. 305-310. ISBN 978-84-937292-7-1 .
↑ «Joan Puig i Ferreter | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 21 febrer 2020].
↑ Roma Garcia , Míriam «Clemència Berdiell, una vida dedicada a la pedagogia ». Shikar, núm 4 , 2017, pàg. 32-37.
↑ «Saint Catherine » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 febrer 2022].
↑ Ferrer Valero , Sandra. «La tuerta, Ana de Mendoza (1540-1592) ». Mujeres en la historia, 02-09-2011. [Consulta: 5 maig 2020].
↑ «Hildegard Katarina Thorell ». RKD - Institut Holandès d’Història de l’Art. [Consulta: 21 febrer 2020].
↑ «Julia Morgan » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 novembre 2021].
↑ «Bertrand Russell. Facts » (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
↑ «William H. Stein. Facts » (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
↑ Acte de naissance à Paris n° 155, vue 27/40 , amb esment marginal de dos casaments à Paris el 1916 i el 1939 i de la mort a Paris el 1981.
↑ Hill , Rebecca. «Marie Van Brittan Brown (1922-1999) • » (en anglès americà), 11-04-2016. [Consulta: 1r juny 2021].
↑ Lévy, André, 1925- . Dictionnaire de littérature chinoise . París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8 .
↑ «Joshua Lederberg. Facts » (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Falleció el Comandante del Ejército Rebelde Augusto Martínez Sánchez » (en castellà). Juventud Rebelde, 02-02-2013. [Consulta: 6 febrer 2022].
↑ «Ha mort Monica Vitti, l'actriu que va enamorar Itàlia ». El Nacional , 02-02-2022.