Adalbert I d'Ostrevent

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personasant Adalbert d'Ostrevent,
Albert, o
Adalbald
Cartulaire Marchiennes abbaye.JPG
Abadia de Marchiennes, a un cartulari del s. XVI
Biografia
Naixement segona meitat del segle VI
Saint-Pierre (Douai, Flandes, avui Nord-Pas-de-Calais, França)
Mort 642
Gascunya (França)
Lloc d'enterrament Douai (Flandes, avui Nord, Nord-Pas-de-Calais, França) 
 Funkcjonariusz 

comte
Celebració Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 2 de febrer i 2 de maig (trasllat de les relíquies)
Esdeveniment significatiu Comte de Douai; fundador de l'abadia de Marchiennes i espòs de Rictruda de Marchiennes
Iconografia Com a noble
Família
Cònjuge Rictruda de Marchiennes
Fills Adalsenda
Clotsinda
Mauranci de Douai
Germans Erquinoald
Modifica les dades a Wikidata

Adalbert I o Adalbald d'Ostrevent († 642) fou un comte de Douai en començar el segle VII. També és conegut com a Albert d'Ostrevent. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

No s'ha de confondre amb el beat Adabald o Adalbert II d'Ostrevent († 790), casat amb santa Regina de Denain, i pare de Santa Regenfreda o Renfroia de Denain (festa el 22 d'abril) i altres 9 filles.

Biografia[modifica]

Era nét de santa Gertruda d'Hamage. Tenia una posició elevada a la cort del rei Dagobert I. El 630 va fundar el monestir de monjos de Marchiennes. El 632 es va casar amb una princesa d'Aquitània, Rictruda de Marchiennes.

El matrimoni va tenir quatre fills, també venerats com a sants:

Fou assassinat en condicions que resten obscures, quan complia una missió a Gascunya, el 642. La seva esposa va convertir el monestir de Marchinennes en doble (de monjos i monges), i hi va ingressar, essent-ne abadessa.

Veneració[modifica]

El seu cos fou retornat a Flandes i enterrat a Saint-Amand-les-Eaux, antigament Elnone (Nord), després les restes foren portades a Douai. Venerat com a màrtir, fou declarat sant per l'Església i la seva festa se celebra el 2 de febrer (la seva mort) i el 2 de maig (trasllat de les relíquies a Douai el 1221).