22 de febrer
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Febrer 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| Tots els dies | ||||||
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 312 dies per a finalitzar l'any i 313 en els anys de traspàs.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1923 - Barcelona: Albert Einstein visita la ciutat, convidat pel científic Esteban Terradas i Illa, com a part dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.
- 1931 - Barcelona: Francesc Macià torna de Bèlgica, on s'havia exiliat a causa dels fets de Prats de Molló.
- Resta del món
- 1819 - Estats Units: els Estats Units i Ferran VII d'Espanya signen el Tractat d'Adams-Onís en el que s'estableix la frontera entre el virregnat de Nova Espanya i l'estat americà.
- 1938 - Terol: acaba la Batalla de Terol amb victòria franquista. Va començar el dia 15 de desembre del 1937.
- 1979 - Saint Lucia: s'independitza del Regne Unit.
- 2004 - Roma: Fundació del Partit Verd Europeu.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1883 - Barcelonaː Manolita Piña de Rubies, xilògrafa i pintora noucentista catalana (m. 1994).[1]
- 1890 - Barcelona, Barcelonès: Joan Massià i Prats, violinista i compositor català (m. 1969).
- 1943 - Barcelona: Carme Sansa i Albert, actriu catalana.[2]
- 1944 - Puig-reig, Berguedà: Sílvia Alcàntara, escriptora catalana.[3]
- 1955 - Barcelona: Rosa Vergés i Coma, directora de cinema.[4]
- 1981 - València: Gala Pin Ferrando, política i activista veïnal, llicenciada en filosofia, ha estat regidora a l'Ajuntament de Barcelona.[5]
- 1985 - Barcelona, Barcelonès: Valero Rivera i Folch, jugador d'handbol català.
- Resta del món
- 1732 - Westmoreland, Amèrica britànica: George Washington, polític estatunidenc, 1r president dels Estats Units d'Amèrica.
- 1840 - Deutz (actual Colònia) Alemanya: August Bebel, polític i escriptor alemany (m. 1913).[6]
- 1857 - Londres, Anglaterra: Robert Baden-Powell, 1r baró Baden-Powell, militar i escriptor anglès, tinent general de l'exèrcit britànic i fundador del moviment escolta.
- 1877 - Pittsburgh (Pennsylvania) Maurice Costello. Actor de teatre i de cinema mut.[7]
- 1884 - Waterville (Maine) Lew Cody. Actor de teatre i de cinema sobretot durant l'època del cinema mut.[8]
- 1900 - Calanda, Espanya: Luis Buñuel, director de cinema espanyol.
- 1907 - Chicago, Estats Units: Robert Young, actor estatunidenc.
- 1914 - Catanzaro, Itàlia: Renato Dulbecco, biòleg italià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1975.
- 1915 - Chicago, Estats Units: Dan Seymour, actor estatunidenc.
- 1917 - Nova York, Estats Units: Jane Bowles, escriptora nord-americana (m. 1973).[9]
- 1920 - San Giorgio di Piano, Bolonya: Giulietta Masina, actriu italiana (m. 1994).[10]
- 1923 - Bolonya: Gigliola Frazzoni (m. 2016) soprano italiana.
- 1936 - York, Estats Units: John Michael Bishop, immunòleg i microbiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1989.
- 1937 - Nova Yorkː Joanna Russ, escriptora i activista feminista, autora d'obres de ciència-ficció, fantasia i crítica feminista (m. 2011).[11]
- 1943 - Skierbieszów, Polònia: Horst Köhler, polític i economista alemany, president d'Alemanya.
- 1946 - Sevilla, Andalusia: Cristina Alberdi, política i advocada andalusa que fou Ministra d'Assumptes Socials.[12]
- 1949 -
- Grenoble, França: Bruno Saby, pilot de ral·lis francès.
- Viena, Àustria: Niki Lauda, pilot de fórmula 1 i empresari austríac (m. 2019).
- 1950 - París: Miou-Miou (de nom real, Sylvette Herry), actriu francesa.[13]
- 1953 - Londres, Anglaterra: Nigel Planer actor i novel·lista britànic.
- 1962 – Essendon, Victòria, Austràlia: Steve Irwin, naturalista Australià (m. 2006).
- 1985 - Osca: Mamen Moreu, dibuixant de còmic espanyola.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 945: Cixilona de Barcelona, abadessa de Santa Maria del Camí.[14]
- 1927, Sabadell: Francesc de Paula Bedós i Arnal, metge, escriptor i bibliòfil català.
- 1938, Barcelona: Miquel Llobet i Solés, compositor i guitarrista català (59 anys).
- 1985, Barcelona: Salvador Espriu, escriptor en català (71 anys).[15]
- 2009, València: Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero, historiadora, novel·lista i poetessa valenciana (n. 1927).[16]
- 2015, Barcelona: Montserrat Mainar i Benedicto, esmaltadora catalana (n. 1928).[17]
- 2021, Museros (L'Horta Nord)ː Vicent Ruiz Sanfélix, el Xato de Museros, pilotaire valencià, considerat el millor punter i mitger de la història (n. 1932).[18]
- Resta del món
- 1726, la Corunya, Galícia: Antoni de Villarroel, militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714 (69 anys).
- 1799, Pequín, Xina: Heshen, oficial de la Cort de l'emperador Qianlong (n. 1750).[19]
- 1896, París: Abel Hovelacque, antropòleg, lingüista i polític francès.
- 1913, Vufflens-le-Château, Morges: Ferdinand de Saussure, lingüista suís (n. 1857).[20]
- 1932, Berlín: Johanna Gadski, cantant prussiana.[21]
- 1939, Cotlliure, Rosselló: Antonio Machado, poeta espanyol de la Generació del 98 (64 anys).[22]
- 1942, Petròpolis, estat de Rio de Janeiro, Brasil): Stefan Zweig, escriptor i pacifista austríac, en suïcidar-se amb la seva muller Lotte Zweig (60 anys).
- 1943, Munic, Tercer Reich), Hans i Sophie Scholl, estudiants i resistents, executats pels nazis.
- 1973, Hytheː Elisabeth Bowen, escriptora irlandesa en llengua anglesa (n. 1899).[23]
- 1987, Nova York, EUA: Andy Warhol, pintor, figura central del corrent artístic del pop art.[24]
- 1989, San Diego, Califòrnia: Sándor Márai escriptor hongarès (88 anys).[25]
- 2006, Istanbul, Turquiaː Suzan Kahramaner, una de les primeres matemàtiques turques (n. 1913).[26]
- 2009, Milà, Itàlia: Candido Cannavò, periodista i director de La Gazzetta dello Sport.
- 2012, Homs, Síria: Marie Colvin, reportera de guerra al The Sunday Times (n. 1956).[27]
- 2018:
- Madrid: Antonio Fraguas de Pablo (Forges) humorista gràfic espanyol (76 anys).
- Stanford, Califòrnia (EUA): Richard Edward Taylor, físic canadenc, Premi Nobel de Física de l'any 1990 (n. 1929).
Festes i commemoracions[modifica]
Santoral[28][modifica]
Església Catòlica[29][modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Càtedra de Sant Pere; Pàpies de Hieràpolis, bisbe (130); Pascasi de Viena del Delfinat, bisbe (312); Maximià de Ravenna, bisbe (556); Margarida de Cortona, terciària i mística (1297).
- Beats: Elisabet de França i Castella, princesa (1270); Diego Carvalho, monjo i màrtir (1624); Émilie d'Oultremont, fundadora de les Germanes de Maria Reparadora (1878).
- Sants: Abili d'Alexandria, patriarca (ca. 98); Aristó de Salamina, un dels 72 deixebles (s. I); Telassi, Limneu i Baradat, monjos (s. V); Màrtirs d'Aràbia sota Galeri Maximià; Elwin (s. VI); Ingar de Trégor, eremita (s. VI); Atanasi de Nicomèdia, abat (ca. 818); Joan el Saxó, abat d'Athelingay i màrtir (895); Rainier de Beaulieu, monjo (ca. 967).
- Beats: Angelo Portasole, bisbe d'Iglesias (1334); Giovanna Maria Bonomo, abadessa (1670).
- Venerables: Marhold d'Indersdorf, germà llec agustí (1172).
- Servents de Déu: Francesc Sagrera i Riera, escolapi.
- A l'Orde del Cister: sant Pere Damià.
Església Copta[modifica]
- 15 Meixir: Quaranta Màrtirs de Sebaste (320); Pafnuci d'Egipte, bisbe de Tebes (360); Satxarja, profeta.
Església Apostòlica Armènia[modifica]
- 3 Mehec: sants Victorí, Víctor, Nicèfor, Claudi, Teodor, Serapió i Pàpias de Corint, màrtirs (250); Nicèfor d'Antioquia, màrtir (257)
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica]
- Se celebren els corresponents al 6 de març del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica]
Corresponen als sants del 9 de febrer del calendari julià.
- Sants: Marcel de Sicília, Filagri de Xipre i Pancraci de Taormina, màrtirs (s. I); Apol·loni d'Alexandria, màrtir (249); Nicèfor d'Antioquia, màrtir (257); Romà el Taumaturg de Cilícia (s. V); Pere de Damasc, bisbe màrtir (715); Pancraci de les Coves de Kíev, monjo (s. XIII); Genadi (1516) i Nicèfor (1557) de Vazheozersk, monjos; Innocenci d'Irkutsk, bisbe (1731); Maria d'Olonets, eremita (ca. 1860); Vasilij, prevere màrtir (1930); Vladímir (1930), prevere màrtir; Piotr, metropolità de Kruticij, màrtir (1937); Ivan, prevere màrtir (1938); Dmitrij Klepinin, prevere màrtir (1944).
Esglésies luteranes[modifica]
- Bartholomäus Ziegenbalg, missioner (1719) (Església Evangèlica d'Alemanya)
Referències[modifica]
- ↑ «Manolita Piña de Torres-García. Designación al Jardín de Infantes Nº 312 del departamento de Montevideo . Proyecto de Ley». Cámara de Representantes. República Oriental del Uruguay, març 2020. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Carme Sansa i Albert». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Sílvia Alcàntara i Ribolleda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Rosa Vergés i Coma». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Molina, Alba. «Entrevista a Gala Pin Ferrando». Revista Jovent, 19-06-2017. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ Belchem, John; Price, Richard; Carsten, F.L.. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 66. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ «Costello, Maurice George Washington». The Motion Picture News, 08-11-1913, pàg. 23.
- ↑ Beale, George H «Lew Cody, Noted Star, Found Dead». San Jose News, 01-06-1934, pàg. 7.
- ↑ «Jane Bowles». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Giulietta Masina». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Joanna Russ | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Cristina Alberdi Alonso - VII Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «Miou-Miou (1950-)». Biblioteca Nacional de España. datos.bne.es. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al xix. Primera edició. Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 24. ISBN 978-84-9766-383-0.
- ↑ «Salvador Espriu i Castelló». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Montserrat Mainar i Benedicto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «DESCANSA EN PAU VICENT, DESCANSA EN PAU XATO DE MUSEROS». Fundació Pilota Valenciana, 22-02-2021. [Consulta: 27 febrer 2021].
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ «Ferdinand de Saussure». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Williams Macy, Laura. The Grove Book of Opera Singers. Oxford University Press, 2008, pàg. 173. ISBN 9780195337655.
- ↑ «Antonio Machado Ruiz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Elisabeth Bowen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Andy Warhol». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «Sándor Márai: libros y biografía autor» (en castellà). lecturalia.com. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Suzan Kahramaner Kimdir, Hayati, Eserleri...» (en turc). Filozof.net. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Bauer, Patricia. «Marie Catherine Colvin». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 22. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:22 de febrer. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 22 de febrer |