Calanda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Calanda
Localització

Localització de Baix Aragó respecte de l'Aragó Localització de Calanda respecte Baix Aragó

Casa de Cultura de Calanda.
Casa de Cultura de Calanda.
Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
Regne d'Espanya
Aragó
Província de Terol
Baix Aragó
Predom. ling. Castellà
Població (2013[1])
  • Densitat
3.949 hab.
Coordenades

Calanda és un municipi de l'Aragó, de la comarca del Baix Aragó.

Calanda també és reconeguda com a patrimoni per la Setmana Santa, gràcies al Calvari, la Processó i els tambors.

Els aliments típics i famosos de Calanda són el préssec, que disposa de denominació d'origen (melocotón de Calanda),[2] les olives negres i l'oli, que també té denominació d'origen (aceite del Bajo Aragón).[3]

Patrimoni artístic i cultural[modifica | modifica el codi]

Arquitectura religiosa
Arquitectura civil
Museus
Ponts
Enclavaments paisatgístics
  • Muntanya Calvari: Situat a la part alta d'un turó, als afores de la població.
  • Cabezo Buenavista
  • Presa de Calanda
  • Jaciment del Camí de la Vega d'Albalate: situat en la partida d'horta d'Albalate.
  • Senders del Guadalopillo
  • Horta Baixa
Vista general del Calvari de Calanda: la nit del Dijous Sant, a la llum de torxes, els veïns de la vila realitzen un Via Crucis a la Muntanya Calvari, en el qual participen tambors i bombos.

Troballes arqueològiques[modifica | modifica el codi]

Vista parcial del mosaic romà de la vila del Camí d'Albalate (Calanda), situat al Museu Provincial de Terol.
Camí d'Albalate (Calanda): Tercera estada de la vila.

Les restes arqueològiques més antics corresponen al Paleolític i van ser trobats per Manuel Sanz Martínez enfront de la Cova Corva. Entre els útils, va aparèixer un raspador de sílex, així com un destral de mà, el que deixa prova clara que les terres calandines estaven ja habitades fa uns 50.000 anys.

Restes del Mesolític i Neolític van aparèixer a la partida de Las Contiendas, entre ells una punta de llança ben tallada, un gran punxó, raspadors i fragments ceràmics. Aquestes troballes es van enriquir quan Sanz Martínez va localitzar el jaciment arqueològic del Llano del Carmen.

De la època romana a penes hi havia més referències que les monedes trobades en Castiel que va col·leccionar Mossèn Vicente Allanegui.

Camí de la Vega d'Albalate

No obstant això, el moment culminant de l'arqueologia calandina tindria lloc a 1964 amb el descobriment d'un espectacular mosaic, trobat per Antonio Bielsa Alegre, a la partida d'Albalate.[4] Va quedar així confirmada la teoria que Calanda va ser una important vil·la romana. Avui el mosaic, al costat d'altres elements, es troba en el Museu Provincial de Terol, constituint la seva peça més significada.

Personatges famosos[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «Auténtico melocotón de Calanda» (en castellà). Consejo Regulador de la Denominación de Origen. [Consulta: 31/12/2011].
  3. «Denominación de Origen ACEITE DEL BAJO ARAGÓN» (en castellà/anglès). Consejo Regulador de la Denominación de Origen. [Consulta: 31/12/11].
  4. «La Vanguardia, 28 de febrero de 1964, p. 8» (en español). [Consulta: 4 d'agost].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calanda Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 40° 56′ N, 0° 14′ O / 40.933°N,0.233°O / 40.933; -0.233