Vés al contingut

Setge de Morella (1117)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarSetge de Morella
Conquesta feudal hispànica
Setge de Morella (1117) està situat en Aragó 1104
Osca
Osca
Montsó
Montsó
Barbastre
Barbastre
Qalat al-Ayyub
Qalat al-Ayyub
Tudela
Tudela
Albarrasí
Albarrasí
Saraqusta (1101,1118)
Saraqusta (1101,1118)
Bolea (1101)
Bolea (1101)
Fraga (1133-1134)
Fraga (1133-1134)
Cutanda (1120)
Cutanda (1120)
Valtierra (1110)
Valtierra (1110)
Morella (1117)
Morella (1117)
Larida (1123)
Larida (1123)
Fronteres el 1104.
En verd fosc, l'Imperi almoràvit
En marró clar, el Regne d'Aragó, amb els comtats de Sobrarb i Ribagorça
En marró fosc, el Regne de Navarra, unit a Aragó sota el mateix rei
En blau, el comtat d'Urgell
En carbassa, la Corona de Castella
En groc, comtats gascons.
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Datadesembre de 1117
Coordenades40° 37′ 09″ N, 0° 06′ 02″ O / 40.61917°N,0.10056°O / 40.61917; -0.10056
LlocMorella
Resultatvictòria aragonesa
Bàndols
Regne d'Aragó Regne d'Aragó Islam Almoràvits
Comandants
Regne d'Aragó Alfons el Bataller

Antecedents

[modifica]

Els almoràvits, en la seua campanya de conquesta de tot el territori musulmà a principis del segle XII van conquerir Morella.[1]

El setge

[modifica]

Alfons el Bataller, per tallar les comunicacions entre Balansiya i Saraqusta va decidir atacar Morella, i se'n presentà el desembre de 1117[2] a les portes amb un nombrós exèrcit molt superior musulmà, que, davant la impossibilitat de plantar-li cara, li'n va obrir les portes.

Conseqüències

[modifica]

Des de Morella, que va conservar almenys fins al 1119[3] va conquerir Alcanyís i Calanda a principis de 1118.[4] A Alcanyís els habitants, davant la presència d'un exèrcit més nombrós i més preparat, van calar foc a la ciutat i van marxar portant-se les coses de valor, i quan van entrar els cristians només van trobar restes d'habitatges i cendres.

El 1118 es completà el setge de Saraqusta amb el tall de la séquia de la Romareda, la qual abastava d'aigua la ciutat, que fou presa el 18 de desembre i va esdevenir capital del Regne d'Aragó.[5] Amb la caiguda de la ciutat, la vall de l'Ebre va desplomar-se, i els navarro-aragonesos, amb la col·laboració de Guillem IX de Poitiers, prengueren Tudela el febrer de 1119, i conqueriren l'Emirat de Qalat al-Ayyub el 1120 després de derrotar els musulmans en la batalla de Cutanda.

El Batallador va tornar a territori valencià el 1124, quan atacà Benicadell, i València el 1129.[6]

Referències

[modifica]
  1. (en castellà). Roque Gallifa, 1848, p. 252. 
  2. Stalls, Clay. Possessing the Land: Aragon's Expansion Into Islam's Ebro Frontier Under Alfonso the Battler, 1104-1134 (en anglès). Brill, 1995, p. 35. ISBN 9004103678. 
  3. Al-Andalus (en castellà). Escuela de Estudios Árabes, 1947, p. 74. 
  4. Teruel (en castellà). Insituto de Estudios Turolenses, 1949, p. 137. 
  5. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 230.
  6. Indice histórico español (en castellà). Volum 21. Editorial Teide, 1975.