Afegeix enllaços

    Setge de Làrida (1122)

    De Viquipèdia
    (S'ha redirigit des de: Setge de Larida (1122))
    Infotaula de conflicte militarSetge de Larida (1122)
    Setge de Làrida (1122) està situat en Aragó 1104
    Osca
    Osca
    Montsó
    Montsó
    Barbastre
    Barbastre
    Qalat al-Ayyub
    Qalat al-Ayyub
    Tudela
    Tudela
    Albarrasí
    Albarrasí
    Saraqusta (1101,1118)
    Saraqusta (1101,1118)
    Bolea (1101)
    Bolea (1101)
    Fraga (1133-1134)
    Fraga (1133-1134)
    Cutanda (1120)
    Cutanda (1120)
    Valtierra (1110)
    Valtierra (1110)
    Morella (1117)
    Morella (1117)
    Larida (1123)
    Larida (1123)
    Corbins
    Corbins
    Fronteres el 1104.
    En verd fosc, l'Imperi almoràvit
    En marró clar, el Regne d'Aragó, amb els comtats de Sobrarb i Ribagorça
    En marró fosc, el Regne de Navarra, unit a Aragó sota el mateix rei
    En blau, el comtat d'Urgell
    En carbassa, la Corona de Castella
    En groc, comtats gascons.
    Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
    Data1122-1123
    Coordenades41° 37′ 00″ N, 0° 38′ 00″ E / 41.6167°N,0.6333°E / 41.6167; 0.6333
    LlocLarida
    Estatemirat de Làrida Modifica el valor a Wikidata
    ResultatVictòria almoràvit
    Bàndols
    Imperi almoràvit Almoràvits
    Escut de la Corona d'Aragó Comtat de Barcelona
    Escut del Regne d'Aquitània Ducat d'Aquitània     		Regne d'Aragó Regne d'Aragó
    Comandants en cap
    Imperi almoràvit Abu-Hilal
    Escut de la Corona d'Aragó Ramon Berenguer III
    Escut del Regne d'Aquitània Guillem IX de Poitiers     		Regne d'Aragó Alfons el Bataller

    El Setge de Làrida de 1122 fou un dels episodis de les campanyes d'Alfons el Bataller.

    Antecedents[modifica]

    L'Emirat de Làrida caigué en poder dels almoràvits i restà en mans de successius governadors saharians, i el 1120 Ramon Berenguer III va apoderar-se del Castell de Corbins pel pacte amb el valí almoràvit Abu-Hilal a canvi d'evitar la caiguda de Larida en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al Mediterrani, doncs avançaven a l'Aragó i conquerien Saraqusta el 1118. Alfons el Bataller, que aspirava a conquerir l'emirat, es va enutjar i va posar setge a la ciutat[1] el maig de 1122.[2]

    El setge[modifica]

    El març de 1123 es construí el castell de Gardeny enfront de Larida, en el campament que ocupava Alfons,[3] on s'enfrontaren Ramon Berenguer III i Guillem IX de Poitiers contra Alfons el Bataller sense poder aixecar el setge, que el Bataller aixecà en juny de 1123.[2]

    Conseqüències[modifica]

    Després de la derrota d'Alfons el Bataller contra els almoràvits a la batalla de Corbins va pactar una aliança contra ells amb Ramon Berenguer III i va fracassar en el setge de Fraga en 1133.[4]

    Al-Mudhàffar va lliurar Larida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell el 24 d'octubre de 1149.

    Referències[modifica]

    1. ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 141.
    2. ↑ 2,0 2,1 Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 142.
    3. ↑ Els castells catalans. Volum 6. Rafael Dalmau, 1979, p. 843. 
    4. ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 143.

    Bibliografia[modifica]

    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Setge_de_Làrida_(1122)&oldid=30004698»