Setge de Làrida (1122)
  Osca Montsó Barbastre  Qalat al-Ayyub Tudela Albarrasí  Saraqusta (1101,1118) Bolea (1101) Fraga (1133-1134) Cutanda (1120) Valtierra (1110) Morella (1117) Larida (1123) Corbins Fronteres el 1104.
En verd fosc, l'Imperi almoràvit En marró clar, el Regne d'Aragó En marró fosc, el Regne de Navarra En blau, el comtat d'Urgell En carbassa, la Corona de Castella En groc, el Regne de França | |||
| Tipus | setge | ||
|---|---|---|---|
| Data | 1122-1123 | ||
| Lloc | Larida | ||
| Resultat | Victòria almoràvit | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants en cap | |||
| |||
|
| |||
 | |||
Campanyes d'Alfons I d'Aragó | |
Conquesta de Balansiya (1092-1102) | |
Revolta contra els almoràvits (1144-47) | |
El Setge de Làrida de 1122 fou un dels episodis de les campanyes d'Alfons el Bataller.
Antecedents[modifica]
L'Emirat de Làrida caigué en poder dels almoràvits i restà en mans de successius governadors saharians, i el 1120 Ramon Berenguer III va apoderar-se del Castell de Corbins pel pacte amb el valí almoràvit Abu-Hilal a canvi d'evitar la caiguda de Larida en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al Mediterrani, doncs avançaven a l'Aragó i conquerien Saraqusta el 1118. Alfons el Bataller, que aspirava a conquerir l'emirat, es va enutjar i va posar setge a la ciutat[1] el maig de 1122.[2]
El setge[modifica]
El març de 1123 es construí el castell de Gardeny enfront de Larida, en el campament que ocupava Alfons,[3] on s'enfrontaren Ramon Berenguer III i Guillem IX de Poitiers contra Alfons el Bataller sense poder aixecar el setge, que el Bataller aixecà en juny de 1123.[2]
Conseqüències[modifica]
Després de la derrota d'Alfons el Bataller contra els almoràvits a la batalla de Corbins va pactar una aliança contra ells amb Ramon Berenguer III i va fracassar en el setge de Fraga en 1133.[4]
Al-Mudhàffar va lliurar Larida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell el 24 d'octubre de 1149.
Referències[modifica]
- ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 141.
- ↑ 2,0 2,1 Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 142.
- ↑ Els castells catalans. Volum 6. Rafael Dalmau, 1979, p. 843.
- ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 143.
Bibliografia[modifica]
- Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. Alpha, 1962.
