Setge de Balànsiya (1092-1094)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge de Balànsiya (1092-1094)
Reconquesta
Setge de Balànsiya (1092-1094) (PI 1100)
Setge de Balànsiya (1092-1094)
Setge de Balànsiya (1092-1094)
Setge de Balànsiya (1092-1094)
Coord.: 39° 28′ 0″ N, 0° 22′ 0″ O / 39.46667°N,0.36667°O / 39.46667; -0.36667
Tipus setge
Data 1092-1094
Coordenades 39° 28′ 00″ N, 0° 22′ 00″ O / 39.46666667°N,0.36666667°O / 39.46666667; -0.36666667
Lloc Balànsiya
Resultat Victòria castellana
Bàndols
Escut de Castella Regne de Castella
Islam Emirat de Balànsiya
Islam Almoràvits
Comandants en cap
Escut de Castella El Cid
Islam Yafar ibn Yahhaf
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

La Conquesta de Balànsiya establí el domini del Cid sobre la ciutat de Balànsiya.

Antecedents[modifica]

Article principal: Emirat de Balànsiya

Mentre el Cid era fora de Balànsiya l'octubre de 1092, els valencians s'havien reunit a la casa de Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf i van acordar fer una crida a Muhammad ibn Aisa a deposar Yahya Al-Qadir, enviant les tropes sota el comandament d'Ibn Nasr, però Al-Qadir es va atrinxerar i va enviar un missatge urgent al Cid. Quan va arribar Ibn Nasr fou rebut per Ibn Jahhaf i els cristians de la ciutat van fugir. Al-Qadir va abandonar el palau disfressat de dona i es va refugiar en una casa pobre. Quan va ser trobat, va ser condemnat a mort. El 29 d'octubre de 1092 Ibn Jahhaf es va proclamar governador de València.

Quan el Cid i les seves tropes van tornar, Ibn Jahhaf va expulsar als contingents d'Ibn Nasr i va acordar retre homenatge al Cid, que el va fer governant amb la condició de no lliurar la ciutat als almoràvits, però es van enviar missatges a Yusuf ibn Tashfin perquè fes fora al cristià. L'exèrcit almoràvit comandat per Abu Bakr ibn Ibrahim ibn Tashfin es va retirar sense lluitar malgrat les ordres de Yusuf deixant als valencians a la seva sort.

El setge[modifica]

El Cid va assetjar la ciutat mentre els seus ciutadans es dividien entre els partidaris de defensar l'Islam, esperant als almoràvits, i els partidaris de Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf, que optaven per negociar amb el Cid. Finalment Ibn Jahhad va fer un acord secret amb el Cid va lliurar els seus enemics al Cid, però no es van tancar les negociacions i el setge es va perllongar durant dinou mesos, fins que finalment la ciutat caigué el maig de 1094 nominalment en favor del Regne de Castella.

Conseqüències[modifica]

Article principal: Senyoriu de València

El Cid va establir el Senyoriu de València, que fou atacat diverses vegades pels almoràvits fins que finalment va caure en les seves mans el 1102.

Enllaços externs[modifica]