Quart de Poblet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaQuart de Poblet
Escut de Quart de Poblet
Escut de Quart de Poblet
Quartpoblet04.jpg
Plaça de l'Església de Quart de Poblet

Localització
Localització de Quart de Poblet respecte del País Valencià.png
39° 29′ 00″ N, 0° 26′ 34″ O / 39.483333333333°N,0.44277777777778°O / 39.483333333333; -0.44277777777778
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Horta Sud
Municipis 4
Població
Total 24.776 (2016)
• Densitat 1.261,51 hab/km²
Gentilici Quartà, quartana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 19,64 km²
Altitud 40 m
Limita amb
Partit judicial Quart de Poblet
Història
Festa major Principis de setembre
Organització i govern
• Alcaldessa Carmen Martínez Ramírez
Indicatius
Codi postal 46930
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46102
Codi ARGOS 46102
Altres dades
Agermanament France Champs-sur-Marne, França

Web www.quartdepoblet.es
Modifica dades a Wikidata

Quart de Poblet és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Oest.

Limita amb Aldaia, Xirivella, Manises, Mislata i Paterna (a l'Horta); amb Xiva (Foia de Bunyol), Riba-roja de Túria (Camp de Túria) i la ciutat de València.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat entre l'Horta de València i el Pla de Quart, la superfície del terme és completament plana. El riu Túria creua el terme pel nord; per l'oest circula la rambla del Poyo. El clima és mediterrani, amb pluges a la tardor i primavera; els vents dominants són els de l'oest i l'est.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

  • Quart de Poblet
  • Capellans
  • Porta
  • Sant Josep artesà

Història[modifica | modifica el codi]

D'origen romà com ho demostra el seu primer topònim: Quartum i les deixalles de l'aqüeducte dels Arquets. En l'edat mitjana el Cid va lliurar la batalla de Quart de Poblet contra els almoràvits i apareix en el Cantar del Mio Cid.

Reforma de la carta pobla de Quart (1349)

En 1244, Jaume I fa donació del castell i la vila de Quart, juntament amb l'alqueria de Ladea, a Sant Vicent. En 1279 Pere III concedí a Berenguer de Conques, membre de l'hospital del monestir de Sant Vicent, de València, el lloc i el castell. El 1282 el rei concedeix les rendes d'aquest lloc a l'abat de Sant Victorià. El 1285 el castell de Quart passa a Pere Rei i finalment el 1287 el castell i el lloc de Quart quedaren adscrits al monestir de Poblet i a l'hospital del monestir de Sant Vicent fins a la desamortització de Mendizábal, el 1835. El 1295, Jaume el Just confirma la donació feta al monestir de Poblet. En 1358 Pere IV donà franquícia als pobladors de Quart de pagar lleuda, peatge i d'altres imposts del Regne de València.

En un principi estava habitada per musulmans, però el 1334 l'abat de Poblet atorga carta pobla en règim d'emfiteusi.[1]

En les Corts valencianes del 1645 l'església parroquial, dedicada a la Puríssima Concepció i reedificada en el segle XVIII, demana la franquícia de dret d'amortització de mil lliures. En 1773 Aldaia va guanyar el plet que va obligar a la partició del terme. El 27 de juny del 1808 s'hi va lliurar la batalla de Sant Onofre (junt a l'ermita que porta el seu nom) que va marcar una important fita en la guerra de la Independència; a les primeries del segle XIX produïa blat, oli, garrofes, vi, fesols, cànem, seda, fruites i hortalisses; comptava tanmateix amb tres fàbriques de teixa i rajola, i amb tres molins fariners; la transformació més radical del municipi tingué lloc en el segle XX, d'una banda les actuacions del Pla Sud que es va iniciar arran de les tràgiques riuades de 1957 i que havia de desviar el llit del Túria per a evitar noves inundacions a la capital i a la resta de la comarca; d'altra banda la instal·lació d'un dels primers i més importants polígons industrials de la comarca va atraure-hi una allau d'immigrants provinents d'Andalusia, Aragó, Múrcia i Castella-La Manxa, la qual cosa propicià un creixement urbà i demogràfic espectacular.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Quart de Poblet
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007 2012
1.814 2.263 2.644 3.152 3.993 5.408 10.571 20.529 27.409 27.404 27.112 25.739 25.430 25.340 25.292

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia es basa, com a la resta de les ciutats del cinturó industrial de València, en la construcció, la indústria i els serveis, deixant per a l'agricultura un lloc gairebé testimonial.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 11 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular, 3 de Compromís, 2 de Sí Que Es Pot Quart de Poblet i 1 de Ciutadans.

Escudo de Cuart de Poblet.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Quart de Poblet

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Carmen Martínez Ramírez 6.146 42,12% 11 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Maria Amparo Mora Castella 2.693 18,46% 4 (Red Arrow Down.svg-5)
Compromís per Quart de Poblet Compromís (isotip).svg Xavi Torres Medina 1.875 12,85% 3 (Green Arrow Up.svg+2)
Sí Que Es Pot Quart de Poblet Si-que-es-pot-Quart.png Sergio Gavilán Navarrete 1.440 9,87% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Francisco Javier Soler Coll 841 5,76% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png José Navarro Carrizo 703 4,82% 0 (Red Arrow Down.svg-1)
Altres candidatures[2] Transparent.gif 724 4,96% 0
Vots en blanc Transparent.gif 168 1,15%
Total vots vàlids i regidors 14.734 100 % 21
Vots nuls 165 1,12%**
Participació (vots vàlids més nuls) 14.755 73,39%**
Abstenció 5.349* 26,61%**
Total cens electoral 20.104* 100 %**
Alcaldessa: Carmen Martínez Ramírez (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots de PSPV[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de València.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 1999 l'alcaldessa de Quart de Poblet és Carmen Martínez Ramírez de PSPV-PSOE.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Onofre Colomer Mateu
Ramón Segarra Asensio
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
19/04/1979
12/01/1981
--
n/d
1983 - 1987 Ramón Segarra Asensio PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Ramón Segarra Asensio PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Ramón Segarra Asensio PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Ramón Segarra Asensio PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Carmen Martínez Ramírez PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Carmen Martínez Ramírez PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Carmen Martínez Ramírez PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Carmen Martínez Ramírez PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Carmen Martínez Ramírez PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Cisterna medieval
  • Església de la Puríssima Concepció.[9] Construïda al segle XIV, va ser remodelada a finals del segle XVII i principis del XVIII. La façana principal és d'estil clàssic sobri, amb portada de llinda flanquejada per dues columnes de capitell jònic. El campanar és una robusta torre de planta quadrada. La decoració interior del temple és barroca. El Retaule de l'Altar Major també és barroc. La Capella de la Comunió és de construcció posterior, estil neoclàssic, obra de l'arquitecte Vicent Gascó.
  • Ermita de Sant Onofre. Els orígens d'esta ermita es remunten a 1321. En aquell moment es tractava d'un eremitori d'estructura molt senzilla, l'aspecte del qual va canviar substancialment amb les intervencions realitzades després de l'ampliació de l'edifici original el 1547. Va ser restaurada recentment. El 23 d'octubre de 2003, l'arquebisbe de València, Agustín García-Gasco va presidir la cerimònia de dedicació i consagració de l'ermita, que acull la parròquia de la Mare Santíssima de la Llum des del 13 de juliol de 1971.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Cisterna medieval. Quart de Poblet conserva una de les poques cisternes medievals que encara es poden visitar a València. La Cisterna, datada al segle VII, va ser declarada Bé d'Interés Cultural i inscrita en l'Inventari General de Jaciments Arqueològics de la Comunitat Valenciana. Actualment és utilitzada com a sala d'exposicions. Segons els testimonis històrics, la Cisterna s'omplia amb l'aigua que li arribava des del Túria, a través de la séquia de Quart, una vegada a l'any. Açò bastava per a abastir a la població durant dotze mesos. S'omplia en la nit de lluna vella del mes de gener. Com eren necessàries de 10 a 20 hores per a realitzar l'operació, aquesta es perllongava durant dues nits, des de les onze fins a les quatre de la matinada.
  • Centre Cultural El Casino
    Auditori Molí de Vila. El 6 de desembre de 1997, Dia de la Constitució, va ser inaugurat aquest auditori, que conserva l'estructura de la casa de Salvador Vila Bellver. És el segon més important de la comarca, compta amb una capacitat de 470 places i disposa de tres plantes amb 1.822,20 metres quadrats de superfície construïts. Pel seu escenari han passat grans noms de la música, la dansa, el teatre i el cine del país. Paral·lelament, funciona com a espai cultural a disposició de nombroses entitats del municipi. En el vestíbul de l'Auditori s'han instal·lat les pintures murals de José Estruch (1835-1907) recuperades de l'antic xalet Vila Carmen.
  • El Casino. És una construcció de principis del segle XX amb una terrassa encerclada per una bella reixa. La gran sala del café té una socolada d'estil modernista amb escenes al·legòriques a l'agricultura, a la indústria i a les belles arts. El Casino compta amb un teatre de 325 butaques.
  • Molí de Real o Molí de la Senyoria de Poblet. Molí fariner hidràulic d'origen medieval.

El tram històric de la Séquia de Mislata

L'Assut de la Séquia de Favara

L'Assut de la Séquia de Rascanya

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

El riu Túria ha sigut una peça clau en la vida i la història de Quart de Poblet. Punt de reunió en dates tan assenyalades com Pasqua i l'estiu, els abocaments incontrolats van deteriorar la qualitat de les seues aigües i les seues riberes fins al punt de perdre la seua condició de lloc d'oci i esplai. Des de l'any 2000, l'Ajuntament té en marxa un procés de regeneració que ha permés recuperar més de 30.000 metres quadrats de ribera. Passejar, i inclús pescar, pel riu torna a ser possible. També podeu visitar la fàbrica de "Churruca" en el carrer Avinguda Comarques País Valencià número 86

Cultura[modifica | modifica el codi]

  • Agrupació Musical l'Amistat de Quart de Poblet. Aquesta societat musical dóna suport a una Banda de Música, Escola d'Educands, grups de càmera, etc., i la seua trajectòria està plena de grans èxits destacant els premis obtinguts en Kerkrade i el Certamen de València
  • Orfeó Veus Juntes de Quart de Poblet[10]. Formació coral fundada l’any 1975 amb l’objectiu de promocionar la música coral dins i fora del municipi. El cor alterna grans obres amb repertoris més populars, d’autors de totes les èpoques i llocs. Destaca tant per la seua projecció nacional com a internacional.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener.
  • Falles. Al març.
  • Mare de Déu de la Llum. Se celebra l'1 de juny.
  • Sant Onofre. Té lloc el 10 de juny.
  • Festes Majors. Celebra les seves festes patronals durant els cinc dies següents al primer divendres de setembre.
  • Festes Moros i Cristians. Celebra les seues festes el segon cap de setmana de Setembre

Festes Moros i Cristians[modifica | modifica el codi]

El seu origen es remunta a 1985. Es realitzen en commemoració de la batalla que el Cid va lliurar contra les tropes Almoràvits acabdillades per Muhammad, nebot de l'emir del nord d'àfrica Yusuf ibn Tashfin, al Pla de Quart que va suposar l'alliberament de València de les amenaces musulmanes d'aquella època per un breu període, a més de ser la primera derrota de l'exèrcit almoràvit en la península de mans cristianes.

Avui en dia, la festa es troba regida per l'Associació de Festes de Moros i Cristians de Quart de Poblet, i està conformada per set comparses.

Bàndol Moro

  • Faitanar
  • Alí Ben Bufat
  • Hussun Kaaba
  • Almahà Ben Jové

Bàndol Cristià

  • Pirates
  • Guerrers del Cid
  • Creuats

La festa es realitza els següents dies:

  • Dijous (nit) Pregó de Festes
  • Divendres (nit) Estafeta, Ambaixada Mora, i Batalla
  • Dissabte (matí) Visita a la Residència de Majors i Cercavila-visita a les Capitaníes
  • Dissabte (nit) Entrada Mora i Cristiana
  • Diumenge (matí) Desfilada Infantil
  • Diumenge (vesprada) Aliança, Estafeta, Ambaixada Cristiana, i Batalla del Pla de Quart

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Juliet d'Alginet i Xiquet de Quart

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Febrer Romaguera, Manuel Vicente. Dominio y explotación territorial en la Valencia foral (en castellà). Universitat de València, 2000, p. 94. ISBN 8437040485. 
  2. També hi participaren Unión de Ciudadanos Independientes Progresistas (UCIP) (373 vots, 2,56%), Unió, Progrés i Democràcia (164 vots, 1,12%), Foro Demócrata (FDEE) (117 vots, 0,8%) i Avant (70 vots, 0,48%).
  3. Redacció «Carmen Martínez (PSPV) torna a rebre la vara de comandament de Quart de Poblet». La Veu, 13-06-2015 [Consulta: 22 agost 2015].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 55 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Quart de Poblet», 24-05-2015. [Consulta: 21 agost 2015].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Quart de Poblet. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  9. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 30 desembre 2016].
  10. «Orfeó Veus Juntes de Quart de Poblet».

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Quart de Poblet
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quart de Poblet Modifica l'enllaç a Wikidata

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carta de Poblament. Quart de Poblet, 1987. S. Romeu y Amador Griñó Carta Poblament Quart de Poblet de 1334. Edició de l'Ajuntament 1987
  • Geografia, origen i història de la molt lleial i heroica Vila de Quart de Poblet. 1984. Vicente Coll Ferrer
  • Libro padrón de riqueza de Quart de Poblet. Archivo Municipal.
  • Labradores y rentistas en una comunidad rural de la Huerta de Valencia. Quart de Poblet en 1812. José Ramón Sanchis Alfonso.
  • Hermosilla Pla, Jorge (dir.) (2012): Quart de Poblet. Historia, Arte y Geografía. Facultat de Geografia i Història UVEG-Ajuntament de Quart de Poblet. Copia en pdf [1]