Mislata

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMislata
Escut de Mislata
Escut de Mislata
Mislata, plaça, l'Horta, País Valencià.jpg

Localització
Localització de Mislata respecte del País Valencià.png
39° 28′ 29″ N, 0° 24′ 58″ O / 39.4747357°N,0.4160286°O / 39.4747357; -0.4160286
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Horta Oest
Municipis 1
Població
Total 42.988 (2016)
• Densitat 20.867,96 hab/km²
Gentilici Mislater, Mislatera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 2,06 km²
Altitud 29 m
Limita amb
Partit judicial Mislata
Història
Festa major De l'1 al 27 d'agost
Patró Crist de la Fe i Mare de Déu dels Àngels
Organització i govern
• Alcalde Carlos Fernández Bielsa
Indicatius
Codi postal 46920
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46169
Codi ARGOS 46169
Altres dades
Agermanament Cuba La Lisa (Cuba)

Web www.mislata.es
Modifica dades a Wikidata

Mislata és un municipi i vila[1] del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Oest.

Limita amb Quart de Poblet, Xirivella i la ciutat de València.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mislata està situada al marge dret del riu Túria. El relleu del sòl no presenta cap accident que destaqui sobre un terreny molt pla, format per al·luvions del Quaternari de naturalesa argilenca. El nou llit del Túria parteix en dos el terme municipal.

La població està situada en terreny pla. El seu nucli antic ho constitueix un patrimoni d'estrets i tortuosos carrerons, principalment en la part que va ser moreria, poblat que va quedar incorporat plenament en el segle XVIII.

Accessos[modifica | modifica el codi]

Mislata es troba al costat de l'autovia V-30, que recorre els marges esquerre i dret del nou llit del riu Túria.

L'Empresa Municipal de Transports de València (EMT) mantenia diverses línies d'autobusos que arribaven fins al municipi i una línia d'autobús nocturn. Des de 2013 les dues línies diurnes van ser eliminades en no arribar a un acord l'Ajuntament de València amb el de diferents pobles i ciutats per on l'EMT tenia diverses línies. La línia nocturna, altrament, sí que s'ha mantingut. Cal destacar l'impacte que va tenir el fet de disposar dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (Mislata tenia tramvies a principis del segle XX i línia de rodalia fins als anys seixanta d'aquest segle) amb dues parades de metrovalència:

Història[modifica | modifica el codi]

S'observen en el terme algunes dades de l'ocupació humana durant l'època romana. En l'Alqueria Alta, prop de la Presó Model, va aparèixer una moneda hispanoromana de Celsa, de temps de Cèsar August, i al fer els fonaments d'una casa en el carrer del bisbe Irurita es va trobar altres dues monedes imperials, una d'elles de l'època de l'emperador Adrià (117 a 138 de l'Era cristiana).

L'origen del municipi es remunta al temps de la dominació musulmana, i quan la conquesta cristiana era una alqueria de la qual Jaume I Comte de Barcelona i Rei de la Corona de Catalunya i Aragó va repartir cases i terres a diversos cavallers (tal vegada en pagament de la seua aportació per a sufragar les despeses de la conquesta), però sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En el març de 1238 es va produir el primer atorgament constatable per a cancel·lar un deute del rei a Sanç Llopis d'Albero, altres atorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida tres jovades 'in alqueria de Maçlata', a Pere de Montsó alguna terra i segueixen més assentaments fins a vint-i-set. La qual cosa ve a significar que, al principi, Mislata era una alqueria tenint, a partir del segle XIV, diversos senyors.

En l'afortunada traducció del "Llibre del Repartiment del Regne de València" que va realitzar N'Antoni Ferrando i Francés en la pàgina XLVI mostra una transcripció del poeta valencià-musulmà Abu Abd Al-lah Muhammad Ibn al-Abbar (1199-1260) esmentant a Mislata en uns bells versos, dient:

« On està València i les seues cases, els xiscles i el gorgear dels seus ocells i els cants dels seus coloms? »
« On estan els paratges del seu Russafa, del Djisr, del seu Manzil'Ata (Mislata) i del seu Manzil Nasr (Massanassa)? »

A causa de la curta distància que hi ha entre aquest municipi i la capital, la història de Mislata està relacionada, en molts aspectes, amb la de la seua capital. Un dels fets pel que més se li coneix és per la Batalla de Mislata, que va tindre lloc en 1348, la qual va posar fi a la rebel·lió de València contra Pere el Cerimoniós.

L'expulsió dels moriscs en 1609 ho va deixar despoblat, pel que el Comte d'Aranda va estendre carta de poblament en 1611. En 1748 el Comte d'Aranda va vendre el senyoriu a Mateo Cebrián, qui va fundar un vincle que va passar per diversos hereus, venint a parar per trencar-se la línia directa al baró de Campo Olivar en el segle XIX. Cap ressaltar al Barri de la Moreria va ser un caseriu habitat per moriscs que estava al costat de Mislata, però autònom d'aquesta, ja que tenia batllia (ajuntament) pròpia, posseint fins i tot un castell feudal, a mitjan segle XVIII es va incorporar a Mislata.

Al desembre de 1811, el mariscal Louis-Gabriel Suchet desplega les seues tropes per a l'assalt a València, tenint lloc del 25 al 26 de desembre una batalla entre les tropes de Palombini (italianes al servei de l'imperi napoleónic) i les de Zayas, defensor d'aquesta part de València, en el terme de Mislata, abandonat pels seus pobladors durant aquestes dates. La victòria va ser per a Zayas, encara que no va servir de molt doncs el 9 de gener de 1812 va capitular València davant Suchet.

En èpoques més recents, i durant la insurrecció cantonal -any 1873 - el general Arsenio Martínez-Campos Antón es va allotjar en la Casa Gran durant el setge a València. La Casa Gran era un palau fortificat del baró de Mislata. El palau va ser enderrocat en 1972 per a construir el nou Ajuntament.

Demografia[modifica | modifica el codi]

En els últims anys, lluny de semblar-se a aquella vila de l'horta valenciana que fou en un passat no molt llunyà, Mislata ha anat evolucionant fins al punt de convertir-se en un dels municipis amb més densitat de població d'Europa. Quan s'execute el vigent Pla General d'Ordenació Urbana, Mislata tindrà urbanitzat tot el terme municipal.

Evolució demográfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2009 2010 2011
1.411 1.729 2.580 4.962 6.638 6.970 10.931 20.020 33.384 38.740 40.616 42.302 43.363 43.336 43.756 43.792 43.657

Economia[modifica | modifica el codi]

En els seus camps, regats amb aigua del Túria a través de les séquies de Mislata i Favara, abans es produïen una gran varietat d'hortalisses destinades al consum diari, tals com creïlles, pèsols, tomaques, etc. que eren absorbides pels mercats propers. Hui l'activitat agrícola és residual a causa del gran creixement demogràfic que ha privat a aquesta localitat de la pràctica totalitat dels seus camps de cultiu.

L'economia actual a Mislata es basa bàsicament en el sector serveis tant en petit com en gran comerç, oficines i un xicotet i minvant sector industrial agrupat en el polígon junt a l'autovia de Madrid i la zona coneguda com a Payá per la fàbrica de paper de fumar que s'hi troba.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 14 del Partit Socialista del País Valencià, 5 del Partit Popular, 1 de Compromís i 1 de Ciutadans.

Escudo de Mislata.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Mislata

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Carlos Fernández i Bielsa 13.267 57,22% 14 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Jaume López i Bronchud 4.487 19,35% 5 (Red Arrow Down.svg-4)
Compromís per Mislata Compromís (isotip).svg Javier Gil i Marín 1.724 7,44% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-mosca.svg José María González i Murgui 1.178 5,08% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
EUPV-EV-ERPV-AS: Acord Ciutadà AcordCiutada.png Carmen Sepúlveda i Gutiérrez 843 3,64% 0 (Red Arrow Down.svg-1)
Altres candidatures[2] Transparent.gif 1.454 6,27% 0
Vots en blanc Transparent.gif 234 1,01%
Total vots vàlids i regidors 23.187 100 % 21
Vots nuls 198 0,85%**
Participació (vots vàlids més nuls) 23.385 71,8%**
Abstenció 9.183* 28,2%**
Total cens electoral 32.568* 100 %**
Alcalde: Carlos Fernández Bielsa (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 de PSPV[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de València.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2011 l'alcalde de Mislata és Carlos Fernández i Bielsa de PSPV-PSOE.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Morales i Gràcia PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Morales i Gràcia PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Morales i Gràcia PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Morales i Gràcia PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Morales i Gràcia PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Morales i Gràcia
Manuel Corredera i Sanchis
PSPV-PSOE
PP
03/07/1999
13/03/2001
Moció de censura PP +UV +2 GM
2003 - 2007 Manuel Corredera i Sanchis PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Manuel Corredera i Sanchis PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Carlos Fernández i Bielsa PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Carlos Fernández i Bielsa PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments i llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Església de la Mare de Déu dels Àngels
Creu de Mislata situada marcant el terme municipal entre Mislata i València

Mislata no és un municipi molt ric pel que fa a monuments o llocs d'interés es refereix, els més interessants i amb una òptima conservació per a poder ser visitats són:

  • Església de la Mare de Déu dels Àngels:[9] Va ser construïda al voltant de 1704 i inaugurada el 1755. És un temple de façana senzilla, torre campanar i tres naus amb capelles laterals. La façana i campanar es van restaurar el 1978. El 1994 va ser refet el retaule de l'altar major en escaiola, similar a l'original desaparegut el 1936 que era de fusta, realitzat per l'arquitecte local Vicente Querol Solaz. Tres anys després es va restaurar el sòl i es van muntar també els nous bancs de pi de Valsaín.

Cal destacar les cinc campanes amb què compta la torre campanar. La de menor grandària es troba a l'interior del campanar i no és visible des de l'exterior, és anterior a 1936. La segona en grandària, col·locada en el buit cara al convent, es va fondre el 1970. La tercera, situada en el buit cara a l'ajuntament, es va fondre en 1798. La quarta està en el buit que dóna al carrer Major, i no té data de fosa, però és similar a l'anterior en grandària i inscripcions, per la qual cosa se ​​suposa que és de la mateixa època. Finalment, la més gran està instal·lada en el buit cara a la plaça, es va fondre en 1942 i té unes dimensions de 113 cm d'alt amb les anelles i 114 cm de diàmetre, amb un pes estimat de 835 kg.

« Segons un article publicat per Salvador Carreres Zacarés al diari La Vanguardia el dia 12 de juliol de 1921.[11]

“La cubierta de la cruz del camino Real de Madrid, o sea la de Mislata, empezó a derribarse el 6 de mayo de 1411, y el 22 de abril del año siguiente se vendió a Antonio Ametler, especiero, por 638 sueldos y 11 dineros, el plomo que resulto de dicha cubierta. No sabemos por qué causa no se reconstruyó inmediatamente,…,hasta bastantes años después, en 28 de marzo de 1432 fue ordenada por los jurados su reconstrucción [...] El 31 de octubre de 1433 se compró a Juan Steve, de Limotges, parte de la madera necesaria para dicha obra, que empezó a labrarse el 17 de diciembre del mismo año; proporcionó el hierro necesario Domingo de Calasayu; la teja italiana que se gastó en la cubierta Gil de Torrent, vecino de Paterna; el ladrillo Bernat Boix, ‘rajoler’ de Mislata un pomo dorado de obra llamada de Málaga, Saat Naxer, moro también de Mislata….”

»
  • Pou del Quint: Edifici construït el 1915 per administrar les aigües que s'obtenien d'un pou allí situat. Aquestes aigües regaven les hortes de Mislata i la seua titularitat corresponia a la comunitat de regants del Pou del Santíssim Crist de la Fe. El 2007, ja fora d'ús per falta de terreny agrícola, va ser cedida aquesta propietat a l'Ajuntament de Mislata per ubicar el Museu etnogràfic El Quint. En aquest moment no s'ha fet res més que tapiar els buits de les finestres i portes per a posteriors actuacions.
Fàbrica Payá en el moment de l'enderrocament de la xemeneia
  • Altres llocs d'interès: El carrer del Porxe amb el porxe que li dóna el seu nom, dóna entrada al barri de la Moreria.

La xemeneia i la part de la fàbrica de Payá que dóna al carrer de Sant Antoni, relacionat amb l'arqueologia industrial, són un exemple de construcció del segle XX. Hi havia una altra xemeneia de bell format que va ser derruïda.

Social[modifica | modifica el codi]

En la primera legislatura, després de la recuperació de la democràcia municipal, es va redactar l'Ordenança Municipal d'Eliminació de Barreres Arquitectòniques, una de les primeres que es van aprovar a Espanya per a facilitar la integració social de les persones amb discapacitat. Aquesta iniciativa, amb el temps, es va plasmar en el programa "Mislata Sense Barreres", per a tractar de forma metòdica l'accessibilitat total en el municipi.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Com en tota la comarca, Mislata té una llarga, variada i àmplia tradició en festejos, dels quals podem destacar les festes en honor a Sant Miquel Arcàngel (al setembre), en honor a Sant Francesc d'Asís (a l'octubre), en honor a la Mare de Déu dels Dolors (al setembre), en honor a La Creu de Mislata (a l'abril), o les festes majors del poble, en honor al Santíssim Crist de la Fe i a la Mare de Déu dels Àngels, a l'agost. Els dos dies grans de les festes patronals són l'últim dilluns d'Agost, festivitat de la Mare de Déu dels Àngels, i el dia anterior, diumenge, festivitat del Santíssim Crist de la Fe. Cal assenyalar la gran rivalitat existent entre ambdues clavaries, destacant la qual es dóna en les mascletades disparades en els dos dies grans, que congreguen gran quantitat d'assistents vinguts de tota la comarca.

Des de 2012 s'hi celebren els últims dies d'agost i primers de setembre les anomenades Festes Populars de Mislata a la nova Plaça Major amb diversos actes com mascletades, corre-focs, cercaviles de disfresses, activitats culturals i casetes festives de les diferents associaciones de la ciutat. A més a més també s'instal·la un mercat medieval i una xicoteta fira d'atraccions.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Mislata no té una gastronomia autòctona o local a causa de la proximitat amb la capital per tant, les receptes valencianes s'han obert pas entre els habitants d'aquesta població, igual que en la de tants altres indrets de la comarca. La paella, l'arròs al forn, el bullit valencià, l'arròs amb bledes, la caragolada o l'allioli són els plats més tradicionals de la cuina valenciana i també de la de Mislata, que amb algunes receptes casolanes han anat conferenciant un accent diferencial entre la resta, igual que els dolços: pastissets de moniato, rossengons, rollets de músic, la coca boba i la mona de pasqua.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L'Ajuntament ostenta el títol de Casa de la Vila.
  2. També hi participaren Canviem Entre Tots (CET) (909 vots, 3,92%), Els Verds-L'Alternativa Ecologista (EV-AE) (236 vots, 1,02%), Unió, Progrés i Democràcia (197 vots, 0,85%) i Verdes Ecopacifistas-Esquerra Nacionalista Valenciana-República Valéncia PVE (Junts) (112 vots, 0,48%).
  3. Redacció «Así es el nuevo Ayuntamiento de Mislata» (en castellà). informatmislata.com, 13-06-2015 [Consulta: 22 agost 2015].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 47 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Mislata», 24-05-2015. [Consulta: 21 agost 2015].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Mislata. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  9. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 30 desembre 2016].
  10. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 30 desembre 2016].
  11. Carreres Zacarés, Salvador. «[1] LOS EDÍCULOS DE LAS CRUCES LLAMADAS DE TÉRMINO]» (en castellà). La Vanguardia, 12-07-1921. [Consulta: 4 setembre 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Mislata
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mislata Modifica l'enllaç a Wikidata