Alfafar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlfafar
Escut d'Alfafar
Alfafar. Església Verge del Do 4.JPG
Església de la Mare de Déu del Do

Localització
Localització d'Alfafar respecte del País Valencià.png
39° 25′ 20″ N, 0° 23′ 23″ O / 39.422222222222°N,0.38972222222222°O / 39.422222222222; -0.38972222222222
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Horta Sud
Capital Alfafar
Municipis 2
Població
Total 20.777 (2016)
• Densitat 2.057,13 hab/km²
Gentilici Alfafarenc, alfafarenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 10,1 km²
Altitud 6 m
Limita amb
Partit judicial Catarroja
Història
Festa major Darreries d'agost i principis de setembre
Organització i govern
• Alcalde Juan Ramón Adsuara Monlleó
Indicatius
Codi postal 46910
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46022
Codi ARGOS 46022
Altres dades

Web www.alfafar.es
Modifica dades a Wikidata

Alfafar és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Massanassa, Paiporta, Sedaví, Benetússer, i la ciutat de València.

Geografia[modifica]

Alfafar, situat a 5 km de la ciutat de València, té un terme municipal de més de 10 km² de superfície plana i fèrtil, majoritàriament dedicada a regadius, entre els quals predomina l'arròs. El seu nucli urbà edificat ocupa poc més d'un 10%. Gran part del terme és dins del Parc Natural de l'Albufera.

El terme es troba travessat de nord a sud per quatre grans eixides viàries que comuniquen el poble amb la capital i que li conferixen una gran accessibilitat, tant per carretera com per tren: - L'autovia cap a Alacant-Albacete (pista de Silla). - L'antiga carretera N-340 (el camí reial de Madrid). - La via del ferrocarril (entre les dues vies). - La CV-400 (el corredor comarcal) D'est a oest, creua el terme la carretera d'Alfafar- El Saler.

Nuclis[modifica]

El municipi disposa de quatre barris: L'Arborar, el barri Orba (comunament denominat parc Alcosa), la Fila, l'Hort del Conde, els Alfalars i el Rajolar.

Història[modifica]

Alfafar va ser en el seu dia una alqueria musulmana. El nom procedix de l'àrab a l'Hofra, que significa 'lloc fondo', de clots o fosses. Eixes fosses s'han trobat en temps bastant recents durant el procés de realització d'obres en el centre del poble. En un cantó de la plaça del País Valencià, van aparéixer galeries a una profunditat de quatre a cinc metres; s'hi van trobar diversos trossos de ceràmica, que es creu que daten dels segles IX o X. En nom d'al Hofra va transformar-se successivament, per corrupció i ús de la paraula, en Alfolfar, Alfofar, fins a l'actual Alfafar. En el Llibre del repartiment de Jaume I, hi ha constància de donacions al juny del 1238 -abans de la conquesta de València, que es va realitzar a l'octubre- de cases i terres, a gent de les seues hosts a "Alqueriam d'Alfofar". Al gener del 1347, el rei Pere IV el Cerimoniós dóna totes les terres al senyor Pedro Boval, cavaller principal d'aquest regne, que les converteix en senyoriu a favor seu el catorze de febrer del 1363. La seua família hi va exercir fins a la desaparició dels senyorius el 1812. Encara que resten poques edificacions antigues, se suposa que, per Alfafar, passava la via Augusta, i que va existir un nucli de població molt antic dedicat a l'agricultura i a la pesca, a causa de la proximitat del lloc amb el llac de l'Albufera.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2010
2.552 2.934 3.241 3.531 3.983 4.126 4.394 13.093 20.195 19.996 18.878 19.877 20.322 20.321 20.730

Economia[modifica]

L'economia del municipi ha estat, fins als últims anys, agrícola. Hi ha predominat el cultiu de l'arròs i en menor grau, de la taronja, però amb l'evolució de l'economia, actualment hi preval el sector industrial i comercial, al qual cal afegir el desenvolupament, en els últims anys, del sector servicis. Bona part de les empreses del municipi s'han desplaçat a la zona industrial. A més, s'hi estan establint un bon nombre de noves empreses a causa dels bons servicis i comunicacions (accés a la pista de Silla, xarxa ferroviària i transport col·lectiu urbà).

En el sector industrial, cal tindre en compte que Alfafar i els seus voltants ha estat tradicionalment una zona dedicada a la indústria del moble (es coneixen com a Triangle del Moble Alfafar, Benetússer i Sedaví). Es tracta d'una activitat important, encara que els centres de treball s'han desplaçat a poc a poc cap als polígons industrials. Entre un 40% i un 60% de la demanda d'ocupació de la població activa del municipi d'Alfafar pertany al sector servicis, la qual cosa podria explicar-se si pensem que una de les activitats destacades del municipi i dels pobles limítrofs es basa en els comerços, encara que ben sovint es tracte de xicotets i mitjans comerços. Recentment, s'hi ha inaugurat el centre comercial MN4, un complex comercial i d'oci que es pot considerar un nou jaciment d'ocupació, sense oblidar l'ocupació que ha generat el parc de l'Albufera i el centre comercial Carrefour.

Alfafar és considerada una zona de gran activitat comercial. L'existència d'estes grans superfícies comercials i d'oci provoca que la proximitat dels potencials centres de treball al domicili dels demandants signifique per a estos un atractiu amb vista a la inserció laboral. Al seu torn, també hi ha l'interés de l'empresari per contractar persones residents en la zona.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 10 del Partit Popular, 6 del Partit Socialista del País Valencià, 2 de Compromís, 1 d'Alfafar Participa, 1 d'Esquerra Unida del País Valencià i 1 de Ciutadans.

Escut d'Alfafar.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Alfafar

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Juan Ramón Adsuara Monlleó 4.424 41,95% 10 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Rosa Ruz Salamanca 2.587 24,53 6 (Red Arrow Down.svg-3)
Compromís per Alfafar Compromís (isotip).svg Joan Salvador Sorribes i Hervàs 1.286 12,19% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Alfafar Participa (APAE) Alfafar-Participa.png Cristóbal Baixauli Pérez 843 7,99% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Ángel Rafael Yebenes Moles 659 6,25% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg José Antonio Milla García 538 5,10% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Unió, Progrés i Democràcia Logo de UPyD.png María Luz García Martí 130 1,23% 0
Vots en blanc Transparent.gif 80 0,76%
Total vots vàlids i regidors 10.547 100 % 21
Vots nuls 108 1,01%**
Participació (vots vàlids més nuls) 10.655 68,21%**
Abstenció 4.966* 31,79%**
Total cens electoral 15.621* 100 %**
Alcalde: Juan Ramón Adsuara Monlleó (PP) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (10 vots de PP[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de València.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2011 l'alcalde d'Alfafar és Juan Ramón Adsuara Monlleó de PP.[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Martínez Chust PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Martínez Chust PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Martínez Chust PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Martínez Chust PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Joan Josep Baixauli Baixauli PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Joan Josep Baixauli Baixauli PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Emilio Muñoz García PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Emilio Muñoz García PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Juan Ramón Adsuara Monlleó PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Juan Ramón Adsuara Monlleó PP 13/06/2015 --

Monuments[modifica]

  • Església de la Mare de Déu del Do. L'origen de la parròquia d'Alfafar es remunta als primers anys després de la conquista del Regne de València. Constituïa la primera demarcació parroquial situada al sud del terme de la ciutat. L'actual temple parroquial, que substituïx un altre anterior d'estil gòtic situat sobre el mateix lloc, va ser iniciat el 1736 amb aportacions del mateix poble i fou conclòs l'any 1748. Es tracta d'un edifici construït a base de maçoneria reforçada per capes de rajola cuita a la manera romana, en l'estil barroc popular valencià, típic per a les construccions de la primera meitat del segle XVIII.
  • Antic sindicat Arrosser. Edifici de corrent noucentista. El 1942, l'edifici va passar a ser propietat del sindicat Arrosser de la Federació d'Agricultors de l'Arròs a l'estat espanyol, per a oficines i magatzem.
  • Plaça del País Valencià. Inaugurada a mitjan 2006.

Llocs d'interés[modifica]

Festes locals[modifica]

  • Festes patronals a finals del mes d'agost. El dia gran és el 8 de setembre, amb motiu la festa de la Mare de Déu. Dins del calendari, se celebren els actes en honor a la Mare de Déu del Socors, Sant Sebastià, la Mare de Déu d'Agost i la Puríssima. El dia 17 de setembre, es commemora la trobada de la Mare de Déu en el lledoner.
  • Festa en honor a la Mare de Déu dels Desemparats: es realitza en la primera setmana de juny en el barri de l'Arborar.
  • Festa Gran o Popular a mitjan mes de juliol i en el mes de novembre, la festa en honor al Santíssim Crist, en el barri Orba o parc Alcosa.
  • Creu de maig. Els casals fallers són els encarregats dels actes i programes al voltant de la històrica Creu de maig.
  • Festes del Tremolar, en honor a la Mare de Déu dels Desemparats al Tremolar, a la primera setmana de juny.

Persones rellevants[modifica]

  • Mercé Viana Martínez (Alfafar, 1946) és escriptora i pedagoga. Compagina la dedicació al món de l'educació amb la creació literària.

Referències[modifica]

  1. Redacció «Juan Ramón Adsuara, reelegido alcalde de Alfafar» (en castellà). elmeridiano.es, 15-06-2015 [Consulta: 22 agost 2015].
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 32 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Alfafar», 24-05-2015. [Consulta: 21 agost 2015].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alfafar. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Alfafar
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfafar Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica]