Paiporta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia política
Escut de Paiporta
Escut de Paiporta
Paiporta. Església de Sant Jordi.JPG
Església de Sant Jordi de Paiporta

Localització
Localització de Paiporta respecte del País Valencià.png
 39° 25′ 40″ N, 0° 25′ 06″ O / 39.427777777778°N,0.41833333333333°O / 39.427777777778; -0.41833333333333
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaHorta Sud
Municipi 1
Població
Total 25.309 (2018)
• Densitat 6.489,49 hab/km²
Gentilici Paiportí, paiportina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 3,9 km²
Altitud 52 m
Limita amb
Partit judicial Torrent
Història i celebracions
Patrocini Sant Roc
Festa major 16 d'agost
Organització política
• Alcalde Isabel Martín Gómez
Economia
Pressupost 14.985.300 (2008)
Identificador descriptiu
Codi postal 46200
Fus horari
Codi de municipi INE 46186
Codi ARGOS de municipis 46186
Altres
Agermanament amb

Lloc web www.paiporta.es
Modifica les dades a Wikidata

Paiporta és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar, Benetússer, Catarroja, Massanassa, Picanya i la ciutat de València.

Geografia[modifica]

Municipi de l’Horta, situat al sud de la ciutat de València. El territori és totalment pla, travessat del nord-oest al sud-est pel barranc de Torrent o de Xiva, que dividix el nucli urbà en dues parts. El nucli més antic es troba a l'esquerra del barranc, al costat de l'església de Sant Jordi.

El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos. La pluja, escassa, cau a la tardor i la primavera: 450/550 mm/anuals. La proximitat de la mar dona a l'aire un cert grau d'humitat. La temperatura mitjana anual és de 19°C.

Història[modifica]

Segons el Llibre del repartiment el 1238 el rei Jaume I atorgà a Arnau Llac les alqueries de Cotelles i el Racó, on posteriorment es va assentar el poble, anomenat aleshores Sant Jordi. El 1366 el rei Pere el Cerimoniós dona el lloc a Pere de Boïl i Castellar, que posseïa el terç del delme i el dret de monedatge. L'any 1447, el senyoriu pertanyia al justícia de València Genís Ferrer, i el 1494 passà a ser patrimoni de Pere Joaquim Pons.

El 1584, Elionor Pons va contraure matrimoni amb Pere Ladron Pallàs, que va heretar el títol de vescomte de Xelva; l'any 1599, el rei va atorgar el títol de comte de Sinarcas a Jaume Ladron de Pallàs; en morir Gaspar Ladron de Pallàs sens descendència masculina el senyoriu es va separar del vescomtat de Xelva.

En el segle XVII un robatori de sagrades formes en el convent de Sant Joaquim i Santa Anna, aixecat el 1595 i a hores d'ara desaparegut, va servir d'excusa al virrei per a iniciar una dura repressió del bandolerisme en tot el país; el 1741 i fins a la desamortització era propietat del marquès de Valdecarzana, que es va titular baró de Paiporta.

El 1841 va afegir-s'hi el barri de Casesnoves, també denominat Portugalet, que pertanyia a la jurisdicció de Torrent i a la parròquia de Picanya.

Etimologia del nom[modifica]

Pel que fa a l'etimologia del terme «Paiporta», cal observar-hi, en primer lloc, dues premisses negatives:

a) no pot ser d’origen aràbic, segons Coromines (1995: vol.VI, 116), perquè és un nom amb dues pes, fonema que no existix en àrab.

b) tampoc és de formació catalana.

Sembla, doncs, un mossarabisme. Si atenem a les circumstàncies locals del municipi de Paiporta, s'hi pot trobar un camí per a establir una etimologia prou consistent, en la seua ubicació geogràfica: Paiporta no és encara l’horta pròpiament dita sinó que està entrant-hi pel barranc de Torrent avall, d’on podem deduir un origen del llatí prope hortam, 'prop de l’Horta', 'arran d’horta'.

Tot atenent a l’evolució fonètica del mot podem dir que propiórta (de prope hortam) esdevingué proiporta. Quan s’accentuà l’arabització del país, la primera “r”, ja atacada per dissimilació davant l’altra, desaparegué del tot perquè els arabòfons eren incapaços de pronunciar un grup inicial de consonant més líquida (FRAGA > Afraga, és un altre exemple). L’àrab tampoc admetia el diftong “oi”, ja que només “ai” era diftong admés en llur sistema fonètic, per això es produí el canvi de «Poip-» a «Paip-», i quedà el nom com a «Paiporta».[1]

Del nom de la localitat, ha esdevingut, fent un joc de paraules, l'expressió tant d'un sopar com d'un dinar tradicional al País Valencià, anomenat «de pa i porta», en què cadascú es duu o es porta l'entrepà de casa, o també alguna cosa per compartir, mentre els organitzadors posen les begudes o l'aperitiu, amb diverses variants segons llocs i ocasions. És evident el joc de paraules que es crea. També en serien expressions sinònimes d'altres com «de cabasset», «de sarnaxet», «de faixa» i «de pataqueta» o en castellà «de sobaquillo».[2]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2009 2010 2011 2012
2.296 2.506 2.746 3.074 3.182 3.574 4.054 11.224 14.514 15.627 18.194 21.341 22.374 23.519 23.980 24.298 24.506

Economia[modifica]

L'economia local es basa en l'agricultura i la indústria. El camp paiportí, regat per la séquia de Faitanar, dona hortalisses, cítrics i flor natural. Quant a la indústria als seus tres polígons industrials hi ha fàbriques de mobles, xapes i taulers de fusta, teixits, pintures, materials per a la construcció, etc.

Política i govern[modifica]

Composició de la corporació municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 8 del Partit Popular, 6 de Compromís, 5 del Partit Socialista del País Valencià i 2 de Ciutadans.

Escut de Paiporta de fet.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Paiporta

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana PP icono 2019.svg Vicente Ibor Asensi 4.188 31,78% 8 (Green Arrow Up.svg+1)
Compromís per Paiporta Compromís (isotip).svg Isabel Martín Gómez 3.361 25,55% 6 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg María Isabel Albalat Asensi 3.141 23,84% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos logo 2017.svg Francisco Estellés García 1.499 11,36% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Altres candidatures[3] Transparent.gif 912 6,92% 0
Vots en blanc Transparent.gif 71 0,54%
Total vots vàlids i regidors 13.157 100 % 21
Vots nuls 91 0,69%**
Participació (vots vàlids més nuls) 13.248 67,42%**
Abstenció 6.401* 32,58%**
Total cens electoral 19.649* 100 %**
Alcaldessa: Isabel Martín Gómez (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 6 de Compromís per Paiporta i 5 de PSPV [4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcaldessa de Paiporta és Isabel Martín Gómez, de Compromís. Al 2019, va revalidar l'alcaldia gràcies a un pacte de govern amb el PSPV-PSOE segons el qual la segona part de la legislatura (des de juny de 2021) l'alcaldessa serà María Isabel Albalat del PSPV-PSOE.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Bartolomé Bas Tarazona PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Bartolomé Bas Tarazona PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Bartolomé Bas Tarazona PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Bartolomé Bas Tarazona PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Bartolomé Bas Tarazona PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Bartolomé Bas Tarazona PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Bartolomé Bas Tarazona PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Vicente Ibor Asensi PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Vicente Ibor Asensi PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Isabel Martín Gómez Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Isabel Martín Gómez Compromís 15/06/2019
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments[modifica]

Església de Sant Jordi
  • Església de Sant Jordi. Bastida el 1754 sobre una d'anterior, de 1579. L'estil arquitectònic és de trancisió entre el barroc i el neoclàssic.
  • Museu de la Rajoleria. L'antiga fàbrica de rajoles de Bauset es va condicionar per acollir el Museu de la Rajoleria, un espai cultural i etnològic de gran importància. Hui dona cabuda a tot tipus d'iniciatives artístiques i acull els que abans eren els forns, una exposició permanent que mostra part de la història social i local de la fàbrica.[7]
  • Una bona mostra de l'arquitectura rural de la comarca de l'Horta: pou de Sant Bernat, motor de Sant Francesc, vil·la Socorro, vil·la Amparo i vil·la Consuelo, en són les més destacades.

Festes i celebracions[modifica]

Les Festes Majors se celebren en la segona setmana del mes d’agost, en honor a sant Roc, patró de Paiporta, finalitzen el dia 16 d'agost. Consistixen en una sèrie d'activitats festeres, culturals i lúdiques com ara balls, actuacions, concerts de banda de música, dia infantil, sopars populars, cavalcada, processó i focs d'artifici (al migdia mascletada, i a la nit castell).

El Dia del Gos és una festa pagana que se celebra el dia 17 d'agost, en homenatge al gos de sant Roc. Hi ha ball, cavalcada, disfresses, menjar i foc; culmina amb la Processó del Gos i la seua crema. Els més vells conten que se celebra des de temps immemorials, i que va deixar de realitzar-se fa 25 anys, però des de l'any 1991, un grup de 34 paiportins en recuperà la tradició.

L'altra festa local és el dia de Sant Vicent, el dilluns següent al dilluns de Pasqua. Se celebra el Combregar dels Impedits.

També se celebren les Falles, i altres festes durant tot l'any a càrrec de diferents associacions de festes culturals, religioses i veïnals de la població.

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. http://perso.wanadoo.es/toponimiahorta/paiporta.htm
  2. http://www.rodamots.com/mot_cerca_resultat.asp?nm=1370 i també http://forum.wordreference.com/showthread.php?t=1656715
  3. També hi participaren Esquerra Unida del País Valencià: Sempre Endavant (EUPV:SE) (383 vots, 2,91%), Podem (345 vots, 2,62%), Avant Valencians (70 vots, 0,53%), Som Valencians (SomVal) (61 vots, 0,46%) i Contigo Somos Democracia (Contigo) (53 vots, 0,40%) .
  4. Redacció «Isabel Martín es proclamada alcaldesa de Paiporta tras un pacto 'in extremis' con el PSOE» (en castellà). Levante-EMV, 15-06-2019 [Consulta: 16 juny 2019].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2019 - Eleccions Locals 2019» (en castellà), 28-05-2019. [Consulta: 16 juny 2019].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Paiporta. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  7. MSWeb.es. «Museu de La Rajoleria Paiporta» (en es). [Consulta: 23 gener 2017].
  8. «Tomeu Martí, Rosa Serrano i Emigdi Subirats reben el premi d'Actuació Cívica». Vilaweb.cat, 25-11-2014. [Consulta: març 2015].
  9. «Rosa Serrano i Llàcer». Iifv.ua.es, 17-09-2013. [Consulta: 21 març 2015].
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Paiporta
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paiporta Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica]