Manises
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Horta Oest | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Horta Oest Manc. de l'Horta Sud i Manc. Quart-Benager Quart de Poblet |
||
| Gentilici | Maniser, manisera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 19,65 km² | ||
| Altitud | 52 msnm | ||
| Població (2014[1]) • Densitat |
30.834 hab. 1.569,16 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 29′ 30″ N, 0° 27′ 26″ O / 39.49167°N,0.45722°OCoord.: 39° 29′ 30″ N, 0° 27′ 26″ O / 39.49167°N,0.45722°O | ||
| Distàncies | 8 km de València | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
6 6 PP, 5 APM-Compromís, 4 PSPV, 3 SSPM, 2 EUPV i 1 C's Jesús Borràs Sanchis (APM-Compromís) (2015) |
||
| Codi postal | 46940 |
||
| Codi territorial | 46159 |
||
| Festes majors | Santa Justa i Rufina 19 de juliol |
||
| Agermanament |  Montelupo Fiorentino, Itàlia |
||
| Web | |||
Manises és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Oest. Té 31.057 habitants (2013), és famós per la ceràmica que s'hi fabrica i és conegut perquè al terme municipal hi ha l'aeroport de València.
Contingut
Geografia[modifica | modifica el codi]
Situat a l'extrem occidental de l'Horta de València, a la ribera dreta del riu Túria.
Des de València, s'accedeix a aquesta localitat per carretera a través de l'A-3 i la V-11. El metro (línies 3 i 5) uneix la localitat i l'aeroport de València, situat al terme municipal maniser, amb la capital, València.
El terme municipal de Manises limita amb les localitats de Quart de Poblet, Paterna, i Riba-roja de Túria, totes de la província de València.
Història[modifica | modifica el codi]
L'origen de la població és musulmà, si bé s'han trobat indicis de l'època romana. Els musulmans crearen un centre ceràmic molt important que, després de la seua conquesta, fou donat en 1237 pel rei Jaume I el Conqueridor a Artal de Luna. La seua família continuà en la possessió fins finals del segle XIII, quan passà a poder de Pere Boïl, majordom i tresorer de Jaume el Just. Els musulmans seguiren vivint a Manises, treballant el fang cuit, tècnica que ensenyaren als cristians, els quals la perfeccionaren.
Demografia[modifica | modifica el codi]
Té una població de 31.057 habitants en 2013. Un 4,95% dels seus habitants era, segons el mateix padró de 2006, de nacionalitat estrangera.
| Evolució demogràfica de Manises | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2013 | |||||||
| Població | 3.577 | 4.076 | 5.010 | 6.667 | 7.711 | 9.173 | 13.097 | 19.945 | 23.975 | 24.453 | 25.939 | 28.866 | 31.057 | ||||||
Política i govern[modifica | modifica el codi]
Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]
El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 6 del Partit Popular, 5 d'Agrupament Progressista de Manises-Compromís, 4 del Partit Socialista del País Valencià, 3 de Sí Se Puede Manises, 2 d'Esquerra Unida del País Valencià i 1 de Ciutadans.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana |  |
Francisco Izquierdo Moreno | 4.391 | 26,87% | 6 ( -6) |
|
| Agrupament Progressista de Manises-Compromís |  |
Jesús Maria Borràs Sanchis | 3.312 | 20,27% | 5 ( +3) |
|
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  |
Pilar Molina Alarcón | 2.741 | 16,78% | 4 (-1) |
|
| Sí Se Puede Manises |  |
Rafael Mercader Martínez | 2.353 | 14,4% | 3 (+3) |
|
| Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà |  |
Manuel Gutiérrez Liébana | 1.617 | 9,9% | 2 ( 0) |
|
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania |  |
Juan José Ramírez Pérez | 1.193 | 7,3% | 1 (+1) |
|
| Altres candidatures[2] |  |
516 | 3,16% | 0 | ||
| Vots en blanc | |
216 | 1,32% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 16.339 | 100 % | 21 | |||
| Vots nuls | 212 | 1,28%** | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 16.551 | 71,89%** | ||||
| Abstenció | 6.473* | 28,11%** | ||||
| Total cens electoral | 23.024* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Jesús Maria Borràs Sanchis (APM-Compromís) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 5 de Compromís, 4 de PSPV i 3 de Sí que es pot Manises[3]) |
||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de València.[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
||||||
Alcaldes[modifica | modifica el codi]
Des de 2015 l'alcalde de Manises és Jesús Maria Borràs Sanchis d'APM-Compromís.[7][8]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Antoni Asunción Hernández | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983 - 1987 | Rafael Tos Viala | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987 - 1991 | Rafael Tos Viala | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991 - 1995 | Rafael Tos Viala | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995 - 1999 | José Alberto Arnal Borrego | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999 - 2003 | Enrique Crespo Calatrava | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003 - 2007 | Enrique Crespo Calatrava | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007 - 2011 | Enrique Crespo Calatrava | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011 - 2015 | Enrique Crespo Calatrava Francisco Izquierdo Moreno |
PP PP |
11/06/2011 09/02/2012 |
Dimissió/renúncia -- |
| Des de 2015 | Jesús Borràs Sanchis | APM-Compromís | 13/06/2015 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[8] | ||||
Economia[modifica | modifica el codi]
La ceràmica de Manises[modifica | modifica el codi]
Cal dedicar un capítol especial a la ceràmica manisera. Al començament del segle XIV, regnant Jaume el Just, el senyoriu de Manises fou adquirit per la família Boïl, que introduí en la seua nova possessió la ceràmica de reflexos importada dels musulmans andalusos, en especial de Màlaga.
La ceràmica manisera de reflexos daurats i blaus s'imposà en tot Europa fins finals del segle XVI, sent coneguda en moltes parts amb els noms de "obra de València" o "de Mallorca", per l'origen dels navegants que comerciaven amb ella.
Després de cobrir les necessitats de la corona aragonesa, la ceràmica s'exportava a França, Itàlia, i sobretot, a Nàpols, on Alfons el Magnànim volgué crear una cort brillant i luxosa. En ser un gran consumidor de ceràmica de Paterna i Manises, farà de Nàpols un acusat centre d'influència per a la resta de les corts italianes. Calixt III i Alexandre VI demanaren contínuament a València peces i taulells per a les sales del Vaticà. L'exportació es va estendre també a Sicília, Venècia, Turquia i Xipre, i fins i tot a Flandes i els països del Bàltic. Els palaus de totes les corts d'Europa s'enriquiren amb la ceràmica manisera. Molt pintors la reproduïren als seus quadres: així es pot veure en l'obra d'Humbert i Jan Van Eyck i en la tabla central del tríptic de Hugo van der Goes que es conserva en el Museu dels Uffizi de Florència. En aquesta ciutat existixen uns frescos de Ghirlandaio en els quals apareix la pisa morisco-valenciana.
El comerç de la ceràmica donà lloc a companyies d'exportadors, primer italianes, xipriotes i turques; després catalanes i mallorquines, que transportaven els taulells i diverses peces amb molta cura, embalades en grans gerres o cossis revestides de corda i palla. Del Grau de València eixien contínuament naus amb aquesta càrrega i es pagava un impost per l'eixida d'aquestos productes.
A Catalunya es conserven alguns exemplars destacats a la col·lecció de ceràmica de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.[9]
Clima[modifica | modifica el codi]
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | Any |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mitjana màx. °C | 9 | 10,5 | 13,8 | 15,3 | 18,0 | 25,2 | 27,2 | 28,8 | 23,9 | 20,4 | 16,2 | 13,1 | 19,4 |
| Mitjana mín. °C | 0,8 | 4,3 | 7,5 | 9,9 | 11,2 | 13,5 | 15,0 | 17,0 | 15,9 | 12,4 | 9,7 | 5,6 | 8,3 |
| Pluges mm | 58 | 46 | 29 | 50 | 58 | 39 | 28 | 24 | 29 | 56 | 58 | 70 | 556 |
Monuments[modifica | modifica el codi]
- Església Parroquial. Està dedicada a Sant Joan Baptista. L'actual temple va començar a construir-se en 1734, sent inaugurat el 1751. El vell temple va quedar abandonat per al culte i va començar a ser enderrocat el 1817. Es va respectar tan sols la capella de la Verge del Rosari. És d'estil neoclàssic, amb vestigis del barroc, la planta és de creu llatina, d'una sola nau, amb una gran cúpula d'estil bizantí sobre el creuer i revestida de reflex metàl·lic per l'exterior, el retaule major és de 1951, d'estil barroquitzant.
- Museu de Ceràmica de Manises. Inaugurat en 1969 i instal·lat en la casona llegada a l'Ajuntament per la família Casanova Dalfó-Sanchis Causa. S'exhibeixen en ell conjunts de rajoles dels segles XV i XVIII, de reflexos daurats, panells de rajoles, ceràmica popular i una sala-cuina d'estil típic valencià, imitació del segle XVIII.
- Convent de clausura de Monges Carmelites, actual Casa de Cultura.
- Són Béns d'Interés Cultural, els assuts de les séquies que passen pel municipi de Manises, que són:
Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]
- Vicente Vilar David (1889-1937): beat, enginyer industrial i empresari.
- José Gimeno Martínez (1889-1967): mestre ceramista.
- José Sancho (1944-2013): actor.
- Antoni Asunción (1951): polític i empresari.
- Claudio Barragán (1964): entrenador i exfutbolista.
- José Vicente Fuentes (1986): músic, director i compositor.
Festes locals[modifica | modifica el codi]
- Cavalcada de la Ceràmica: 18 de juliol
- Santes Justa i Rufina: 19 de juliol
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
- ↑ També hi participaren España 2000 (263 vots, 1,61%), Unió, Progrés i Democràcia (198 vots, 1,21%) i Partit Llibertari (P-Lib) (55 vots, 0,34%).
- ↑ Redacció «Jesús Borràs, de APM-Compromís, nuevo alcalde de Manises con el apoyo de PSPV, EU y Sí se puede» (en castellà). hortanoticias.com, 13-06-2015 [Consulta: 22 agost 2015].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 44 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Manises», 24-05-2015. [Consulta: 21 agost 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Manises. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
- ↑ Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.80. ISBN 84-931438-3-9.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manises  |
- Web oficial de l'Ajuntament de Manises
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- manises.com Portal web de la ciutat de Manises (castellà)
|
|||||
|
||||||
