Manises

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manises
Escut de Manises
(escut)
Localització

Localització de Manises respecte del País Valencià Localització de Manises respecte de l'Horta Oest


Municipi de l'Horta Oest
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Oest
Manc. de l'Horta Sud i Manc. Quart-Benager
Quart de Poblet
Gentilici Maniser, manisera
Predom. ling. Valencià
Superfície 19,65 km²
Altitud 52 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
31.057 hab.
1.580,51 hab/km²
Coordenades 39° 29′ 30″ N, 0° 27′ 26″ O / 39.49167°N,0.45722°O / 39.49167; -0.45722Coord.: 39° 29′ 30″ N, 0° 27′ 26″ O / 39.49167°N,0.45722°O / 39.49167; -0.45722
Distàncies 8 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

6
6 PP, 5 APM-Compromís, 4 PSPV, 3 SSPM,
2 EUPV i 1 C's
Jesús Borràs Sanchis (APM-Compromís) (2015)
Codi postal 46940
Codi territorial 46159
Festes majors Santa Justa i Rufina
19 de juliol
Agermanament Itàlia Montelupo Fiorentino, Itàlia
Web

Manises és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest. Compta amb 31.057 habitants (2013), és famós per la ceràmica que s'hi fabrica i és conegut perquè al terme municipal hi ha l'aeroport de València.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat a l'extrem occidental de l'Horta de València, a la ribera dreta del riu Túria.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat per carretera a través de l'A-3 i la V-11. El metro (línies 3 i 5) uneix la localitat i l'aeroport de València, situat al terme municipal maniser, amb la capital, València.

El terme municipal de Manises limita amb les localitats de Quart de Poblet, Paterna, i Riba-roja de Túria, totes de la província de València.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de la població és musulmà, si bé s'han trobat indicis de l'època romana. Els musulmans crearen un centre ceràmic molt important que, després de la seua conquesta, fou donat en 1237 pel rei Jaume I el Conqueridor a Artal de Luna. La seua família continuà en la possessió fins finals del segle XIII, quan passà a poder de Pere Boïl, majordom i tresorer de Jaume el Just. Els musulmans seguiren vivint a Manises, treballant el fang cuit, tècnica que ensenyaren als cristians, els quals la perfeccionaren.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Compta amb una població de 31.057 habitants en 2013. Un 4,95% dels seus habitants era, segons el mateix padró de 2006, de nacionalitat estrangera.

Evolució demogràfica de Manises
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2013
Població 3.577 4.076 5.010 6.667 7.711 9.173 13.097 19.945 23.975 24.453 25.939 28.866 31.057

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 6 del Partit Popular, 5 d'Agrupament Progressista de Manises-Compromís, 4 del Partit Socialista del País Valencià, 3 de Sí Se Puede Manises, 2 d'Esquerra Unida del País Valencià i 1 de Ciutadans.

Coat of Arms of Manises.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Manises

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana PP (political party) logo.png Francisco Izquierdo Moreno 4.391 26,87% 6 (Red Arrow Down.svg-6)
Agrupament Progressista de Manises-Compromís APM-Compromis.png Jesús Maria Borràs Sanchis 3.312 20,27% 5 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Pilar Molina Alarcón 2.741 16,78% 4 (Red Arrow Down.svg-1)
Sí Se Puede Manises SSP-Manises.png Rafael Mercader Martínez 2.353 14,4% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Manuel Gutiérrez Liébana 1.617 9,9% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Juan José Ramírez Pérez 1.193 7,3% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures[2] Transparent.gif 516 3,16% 0
Vots en blanc Transparent.gif 216 1,32%
Total vots vàlids i regidors 16.339 100 % 21
Vots nuls 212 1,28%**
Participació (vots vàlids més nuls) 16.551 71,89%**
Abstenció 6.473* 28,11%**
Total cens electoral 23.024* 100 %**
Alcalde: Jesús Maria Borràs Sanchis (APM-Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 5 de Compromís, 4 de PSPV i 3 de Sí que es pot Manises[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de València.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Manises és Jesús Maria Borràs Sanchis d'APM-Compromís.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Antoni Asunción Hernández PSPV-PSOE 19/04/1979
1983 - 1987 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 José Alberto Arnal Borrego PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Enrique Crespo Calatrava PP 03/07/1999
2003 - 2007 Enrique Crespo Calatrava PP 14/06/2003
2007 - 2011 Enrique Crespo Calatrava PP 16/06/2007
2011 - 2015 Enrique Crespo Calatrava
Francisco Izquierdo Moreno
PP
PP
11/06/2011 (dimissió)
09/02/2012
Des del 2015 Jesús Borràs Sanchis APM-Compromís 13/06/2015

Economia[modifica | modifica el codi]

Antiga estació de Manises

La ceràmica de Manises[modifica | modifica el codi]

Cal dedicar un capítol especial a la ceràmica manisera. Al començament del segle XIV, regnant Jaume el Just, el senyoriu de Manises fou adquirit por la família Boïl, que introduí en la seua nova possessió la ceràmica de reflexos importada dels musulmans andalusos, en especial de Màlaga.

La ceràmica manisera de reflexos daurats i blaus s'imposà en tot Europa fins finals del segle XVI, sent coneguda en moltes parts amb els noms de "obra de València" o "de Mallorca", per l'origen dels navegants que comerciaven amb ella.

Després de cobrir les necessitats de la corona aragonesa, la ceràmica s'exportava a França, Itàlia, i sobretot, a Nàpols, on Alfons el Magnànim volgué crear una cort brillant i luxosa. En ser un gran consumidor de ceràmica de Paterna i Manises, farà de Nàpols un acusat centre d'influència per a la resta de les corts italianes. Calixt III i Alexandre VI demanaren contínuament a València peces i taulells per a les sales del Vaticà. L'exportació es va estendre també a Sicília, Venècia, Turquia i Xipre, i fins i tot a Flandes i els països del Bàltic. Els palaus de totes les corts d'Europa s'enriquiren amb la ceràmica manisera. Molt pintors la reproduïren als seus quadres: així es pot veure en l'obra d'Humbert i Jan Van Eyck i en la tabla central del tríptic de Hugo van der Goes que es conserva en el Museu dels Uffizi de Florència. En aquesta ciutat existixen uns frescos de Ghirlandaio en els quals apareix la pisa morisco-valenciana.

El comerç de la ceràmica donà lloc a companyies d'exportadors, primer italianes, xipriotes i turques; després catalanes i mallorquines, que transportaven els taulells i diverses peces amb molta cura, embalades en grans gerres o cossis revestides de corda i palla. Del Grau de València eixien contínuament naus amb aquesta càrrega i es pagava un impost per l'eixida d'aquestos productes.

A Catalunya es conserven alguns exemplars destacats a la col·lecció de ceràmica de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.[9]

Clima[modifica | modifica el codi]

Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana màx. °C 9 10,5 13,8 15,3 18,0 25,2 27,2 28,8 23,9 20,4 16,2 13,1 19,4
Mitjana mín. °C 0,8 4,3 7,5 9,9 11,2 13,5 15,0 17,0 15,9 12,4 9,7 5,6 8,3
Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 556

Monuments[modifica | modifica el codi]

Interior de l'església parroquial
  • Església Parroquial. Està dedicada a Sant Joan Baptista. L'actual temple va començar a construir-se en 1734, sent inaugurat el 1751. El vell temple va quedar abandonat per al culte i va començar a ser enderrocat el 1817. Es va respectar tan sols la capella de la Verge del Rosari. És d'estil neoclàssic, amb vestigis del barroc, la planta és de creu llatina, d'una sola nau, amb una gran cúpula d'estil bizantí sobre el creuer i revestida de reflex metàl·lic per l'exterior, el retaule major és de 1951, d'estil barroquitzant.
  • Museu de Ceràmica de Manises. Inaugurat en 1969 i instal·lat en la casona llegada a l'Ajuntament per la família Casanova Dalfó-Sanchis Causa. S'exhibeixen en ell conjunts de rajoles dels segles XV i XVIII, de reflexos daurats, panells de rajoles, ceràmica popular i una sala-cuina d'estil típic valencià, imitació del segle XVIII.
  • Convent de clausura de Monges Carmelites, actual Casa de Cultura.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Cavalcada de la Ceràmica: 18 de juliol
  • Santes Justa i Rufina: 19 de juliol

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. També hi participaren España 2000 (263 vots, 1.61%), Unió, Progrés i Democràcia (198 vots, 1.21%) i Partit Llibertari (P-Lib) (55 vots, 0.34%).
  3. Redacció. «Jesús Borràs, de APM-Compromís, nuevo alcalde de Manises con el apoyo de PSPV, EU y Sí se puede» (en castellà). hortanoticias.com, 13 de juny de 2015 [Consulta: 22 d'agost de 2015].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 2 de juny de 2015. [Consulta: 6 de juliol de 2015].
  5. Junta Electoral de la Zona de València. «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28 d'abril de 2015, pàg. 44 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Manises», 24 de maig de 2015. [Consulta: 21 d'agost de 2015].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 de juliol de 2015].
  8. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Manises. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 de setembre de 2015].
  9. Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.80. ISBN 84-931438-3-9. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manises Modifica l'enllaç a Wikidata