Manises

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaManises
Escut d'armes
Escut d'armes
Manises des del Museu de Ceràmica.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Localització
Localització de Manises respecte de l'Horta Oest.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 29′ 00″ N, 0° 27′ 00″ O / 39.483333333333°N,0.45°O / 39.483333333333; -0.45Coord.: 39° 29′ 00″ N, 0° 27′ 00″ O / 39.483333333333°N,0.45°O / 39.483333333333; -0.45
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesHorta Oest Modifica el valor a Wikidata
CapitalManises Modifica el valor a Wikidata
Població
Total31.287 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.596,28 hab./km²
GentiliciManiser i manisera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície19,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud52 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Quart de Poblet
Paterna
Riba-roja de Túria Modifica el valor a Wikidata
Partit judicialQuart de Poblet
Festa patronalSanta Justa i Rufina
19 de juliol
Identificador descriptiu
Codi postal46940 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46159 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46159 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webmanises.es Modifica el valor a Wikidata

Manises és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud. En 2018 tenia 30.693 habitants, és famós per la ceràmica que s'hi fabrica i és conegut perquè al terme municipal hi ha l'aeroport de València.

Geografia[modifica]

Situat a l'extrem occidental de l'Horta de València, a la ribera dreta del riu Túria.

Des de València, per carretera, es pot accedir a Manises a través de l'A-3 i la V-11. Amb transport públic, les línies 3 i 5 del metro comuniquen la localitat i l'aeroport de València, situat al terme municipal maniser, amb la capital, València.

El terme municipal de Manises limita amb les localitats de Quart de Poblet, Paterna, i Riba-roja de Túria, totes de la província de València.

Història[modifica]

Hi ha indicis d'activitat al terme de Manises durant l'època romana, representats per les restes arqueològiques trobades i per la posible romanitat d'obres d'ingenyeria hidràulica com l'aqüeducte dels Arcs o la séquia dels Alcabons.[1]

L'origen de la població és musulmà. Els musulmans crearen un centre ceràmic molt important.

Després de ser conquistat, fon donat el 7 de juliol de 1237 pel rei Jaume I el Conqueridor a Artal de Luna. La seua família continuà en la possessió fins al 3 de desembre de 1304, quan passà a poder de Pere Boïl, majordom i tresorer de Jaume el Just. La família Boïl mantrindria el senyoriu fins llur abolició pel Reial Decret del 2 de febrer de 1837.[1]

Eclesiàsticament, Manises depengué de Paterna des del moment de la conquesta cristiana fins al 2 d'abril de 1370, quan el bisbe de València, Jaume d'Aragó, a instàncies de Felip Boïl i de la Scala, va independitzar la parròquia sota l'advocació de Sant Joan Baptista.[1]

La seu del poder dels Boïl a Manises era el seu palau, popularment conegut com "El Castell". Aquest edifici era el resultat d'afegir diferents habitacles a una torre musulmana. Aquest edifici, que al llarg dels temps va esdevenir caserna de la Guàrdia Civil, va ser enderrocat als anys 1960s, junt amb dues cisternes musulmanes que hi havia a les seues rodalies.[1]

Nicolau Primitiu fa derivar el vocable Manises de "Manices", paraula que significaria obrador o manufactura. Aleshores seria possible que la tradició de la indústria ceràmica al poble es remuntara a l'època musulmana. En tot cas, és clar que al segle xiv la ceràmica manisera ja estava adquirint fama internacional. Un important paper en el seu desenvolupament va jugar-lo la família Boïl. Pere Boïl, embaixador de Jaume II a Granada, portà a València artesans andalusos que introduïren a Manises les tècniques malaguenyes d'eleboració de ceràmica blava i daurada. El segle xv és considerat el segle d'or de la ceràmica de Manises.[1]

Als segles XV i XVI Manises era un nucli de població amb cases baixes i alguns obradors adossats. Com a nota distintiva d'altres poblacions de l'època, a Manises hi havia un barri dedicat exclusivament a la industria -un polígon industrial avant-la-letre- que a les hores rebia el nom de Barri de les Olleries, al segle XXI anomenat Barri dels Obradors. És aquesta una època d'expansió de la ciutat, amb l'obertura del carrer Nou, idea personal de Pere Boïl, XI Senyor de Manises.[1]

L'expulsió dels moriscos no va tenir conseqüències tan dolentes a Manises com a altres llocs del país. Aquest col·lectiu només reprsentava que un terç de la població i a més no tots varen marxar. La disminució va ser contrarestada per l'arribada de vassalls de Felip Albert Vidal. D'altra banda, al segle xvii apareix el Gremi de Mestres d'Obra i Terra.[1]

El segle xviii va començar amb problemes per a la indústria cerámica manisera. A més de l'expulsió dels moriscos, va ser perjudicada per altres dos esdeveniments. Un va ser l'allunyament del País Valencià del comerç amb Amèrica. I l'altra va ser l'arribada de la dinastia dels Àustria, amb uns gustos diferents i que beneficiaren als productors de Talavera i Sevilla. La pèrdua del segment més refinat i exigent del públic per part de Manises, va fer que la seua producció s'orientara cap a productes d'ús quotidià, popular i utilitari. La producció de daurats donà pas a una decoració que incorpora la policromia i que pren influències de Sevilla i -en certa mesura- de l'Alcora.[1]

La nova església de Sant Joan Baptista i el Santíssim Sagrament -en construcció des de 1734- es va inaugurar el 14 d'agost de 1751. Aquest fet de la història del poble es celebra amb una festa -"la Translació"- i hi dona nom a un carrer.[1]

Durant la Guerra del Francés, Manises va ser saquejada, amb pèrdua a més de vides humanes. Va ser la nit del 27 al 28 de juny de 1808, quan el Mariscal Moncey ordenà una batuda de càstig en represàlia per la derrota a l'Ermita de Sant Onofre de Quart de Poblet.[1]

L'epidèmia de còlera de 1835 va matar 161 persones a Manises.[1]

El 22 de maig de 1889 va inaugurar-se la connexió per ferrocarril fins al port de València, qué facilità el comerç de la producció ceràmica i l'arrivada de primeres matèries. L'enginyer redactor del projecte va ser el maniser Rafael Valls David.[2][1]

La normativa fundacional de l'aeroport de Manises es va regular per l'Ordre de 30 de desembre de 1932. S'inaugurà en les festes falleres de 1933.[1]

Demografia[modifica]

Té una població de 31.057 habitants en 2013. Un 4,95% dels seus habitants era, segons el mateix padró de 2006, de nacionalitat estrangera.

Evolució demogràfica de Manises
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2013
Població 3.577 4.076 5.010 6.667 7.711 9.173 13.097 19.945 23.975 24.453 25.939 28.866 31.057

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors de l'Agrupació Progressista de Manises-Compromís Municipal (APM-Compromís), 5 del Partit Popular (PP), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 2 de Podem i 1 de Vox.

Coat of Arms of Manises.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Manises

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Agrupament Progressista de Manises-Compromís Municipal APM-Compromis.png Jesús Maria Borràs Sanchis 3.824 25,46% 6 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular PP icono 2019.svg Francisco Miguel Izquierdo Moreno 3.420 22,77% 5 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Pilar Molina Alarcón 2.679 17,84% 4 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg José Bustamante Luna 1.738 11,57% 3 (Green Arrow Up.svg+2)
Podem Logo Podem (2).svg Rafael Mercader Martínez 1.316 8,76% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Vox VOX logo.svg Sergio Pastor Martínez 893 5,95% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures[a][b] Transparent.gif 1.053 7,01% 0 (Red Arrow Down.svg -2)
Vots en blanc Transparent.gif 98 0,65%
Total vots vàlids i regidors 15.021 100 % 21
Vots nuls 103 0,69%
Participació (vots vàlids més nuls) 15.124 65,38%**
Abstenció 8.009* 34,62%**
Total cens electoral 23.133* 100 %**
Alcalde: Jesús Maria Borràs Sanchis (APM-Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 6 d'APM-Compromís, 4 de PSPV i 2 de Podem[3])
Fonts: JEC,[4] JEZ València,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Manises és Jesús Maria Borràs Sanchis d'APM-Compromís.[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Antoni Asunción Hernández PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 José Alberto Arnal Borrego PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Enrique Crespo Calatrava PP 03/07/1999 --
2003–2007 Enrique Crespo Calatrava PP 14/06/2003 --
2007–2011 Enrique Crespo Calatrava PP 16/06/2007 --
2011–2015 Enrique Crespo Calatrava
Francisco Izquierdo Moreno 		PP
PP 		11/06/2011
09/02/2012 		Dimissió/renúncia
--
2015–2019 Jesús Borràs Sanchis APM-Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Jesús Borràs Sanchis APM- Compromís 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Economia[modifica]

Antiga estació de Manises

La ceràmica de Manises[modifica]

Cal dedicar un capítol especial a la ceràmica manisera. Al començament del segle xiv, regnant Jaume el Just, el senyoriu de Manises fou adquirit per la família Boïl, que introduí en la seua nova possessió la ceràmica de reflexos importada dels musulmans andalusos, en especial de Màlaga.

La ceràmica manisera de reflexos daurats i blaus s'imposà en tot Europa fins finals del segle xvi, sent coneguda en moltes parts amb els noms de "obra de València" o "de Mallorca", per l'origen dels navegants que comerciaven amb ella.

Després de cobrir les necessitats de la corona aragonesa, la ceràmica s'exportava a França, Itàlia, i sobretot, a Nàpols, on Alfons el Magnànim volgué crear una cort brillant i luxosa. En ser un gran consumidor de ceràmica de Paterna i Manises, farà de Nàpols un acusat centre d'influència per a la resta de les corts italianes. Calixt III i Alexandre VI demanaren contínuament a València peces i taulells per a les sales del Vaticà. L'exportació es va estendre també a Sicília, Venècia, Turquia i Xipre, i fins i tot a Flandes i els països del Bàltic. Els palaus de totes les corts d'Europa s'enriquiren amb la ceràmica manisera. Molt pintors la reproduïren en les seues obres: així es pot veure en l'obra d'Humbert i Jan Van Eyck i en la taula central del tríptic de Hugo van der Goes que es conserva en el Museu dels Uffizi de Florència. En la capital de la Toscana existixen uns frescos de Ghirlandaio en els quals apareix la pisa morisco-valenciana.

El comerç de la ceràmica donà lloc a companyies d'exportadors, primer italianes, xipriotes i turques; després catalanes i mallorquines, que transportaven els taulells i diverses peces amb molta cura, embalades en grans gerres o cossis revestits de corda i palla. Del Grau de València eixien contínuament naus amb esta càrrega i es pagava un impost per l'eixida d'estos productes.

A Catalunya es conserven alguns exemplars destacats a la col·lecció de ceràmica de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.[10]

Clima[modifica]

Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana màx. °C 9 10,5 13,8 15,3 18,0 25,2 27,2 28,8 23,9 20,4 16,2 13,1 19,4
Mitjana mín. °C 0,8 4,3 7,5 9,9 11,2 13,5 15,0 17,0 15,9 12,4 9,7 5,6 8,3
Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 556

Monuments[modifica]

Interior de l'església parroquial
  • Església de Sant Joan Baptista de Manises. Està dedicada a Sant Joan Baptista. L'actual temple va començar a construir-se en 1734, sent inaugurat el 1751. El vell temple va quedar abandonat per al culte i va començar a ser enderrocat el 1817. Es va respectar tan sols la capella de la Verge del Rosari. És d'estil neoclàssic, amb vestigis del barroc, la planta és de creu llatina, d'una sola nau, amb una gran cúpula d'estil romà d'Orient sobre el creuer i revestida de reflex metàl·lic per l'exterior, el retaule major és de 1951, d'estil barroquitzant.[11]
  • Museu de Ceràmica de Manises. Inaugurat en 1969 i instal·lat en la casona llegada a l'Ajuntament per la família Casanova Dalfó-Sanchis Causa, s'hi exhibixen conjunts de rajoles dels segles XV i XVIII, de reflexos daurats, panells de rajoles, ceràmica popular i una sala-cuina d'estil típic valencià, imitació del segle xviii.

Persones rellevants[modifica]

Festes locals[modifica]

  • Cavalcada de la Ceràmica: 18 de juliol
  • Santes Justa i Rufina: 19 de juliol

Notes[modifica]

  1. ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) (660 vots, 4,39%), Coalición de Centro Democrático (CCD) (148 vots, 0,99%), Som Valencians en Moviment-CUIDES (UIG-SOMVAL-CUIDES) (125 vots, 0,83%) i Contigo Somos Democracia (Contigo) (120 vots, 0,80%).
  2. ↑ EUPV perdé 2 regidors obtinguts el 2015.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Masó Talens, Vicent; Moreno Royo, José María «Manises, bressol de la ceràmica». Papers de l'Horta, 12, Primer semestre 2000, pàg. 10-14.
  2. ↑ Besó Ros, Adrià «Pels camins de l'Horta Sud. Una aproximanció al patrimoni de les vies de comunicació ferroviàries». Papers de l'Horta, 22, Primer semestre 2005, pàg. 26.
  3. ↑ Pascual, Antonio (Secretari municipal) «Acta de la sesión constitutiva celebrada por el Ayuntamiento Pleno el día 15 de junio de 2019 núm. 09/2019» (en castellà no més?!). Llibre d'actes dels Plens municipals, 15-06-2019.
  4. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.507 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. ↑ Junta Electoral de Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 99-100 [Consulta: 26 març 2020].
  6. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 26 març 2020].
  7. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Manises», 26-05-2019. [Consulta: 26 març 2020].
  8. ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. ↑ 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Manises. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  10. ↑ Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.80. ISBN 84-931438-3-9. 
  11. ↑ «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 30 desembre 2016].
  12. ↑ «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 30 desembre 2016].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Manises
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manises
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manises&oldid=30345463»