Vox

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióVox
Vox
VOX logo.svg
Dades bàsiques
Tipus entitat partit polític espanyol
Ideologia populisme de dreta, ultraconservadorisme, ultranacionalisme espanyol, liberalisme econòmic, centralisme i conservadorisme nacionalista
Posició política ultradreta i dreta
Història
Predecessor Plataforma per Catalunya
Fundació 14 desembre 2013
Fundadors José Antonio Ortega Lara, José Luis González Quirós, Santiago Abascal Conde i Ignacio Camuñas Solís
Activitat
Membres11.000 (2018)
Organització i govern
Seu central 
Presidència Santiago Abascal Conde
Secretariat Javier Ortega Smith-Molina

Web Lloc web oficial
Facebook: vox.espana Twitter: vox_es Instagram: vox_es Youtube: UCRvpumrJs0qY1xLzeU0Ss1Q
Modifica les dades a Wikidata

Vox és un partit polític espanyol. Nascut el 2013 i posicionat a la dreta del Partit Popular,[1] és etiquetat com d'ultradreta.[2][3] Està liderat per Santiago Abascal, exregidor del Partit Popular al País Basc.

Història[modifica]

El partit es va fundar gràcies a les donacions del Consell Nacional de Resistència d'Iran, que va pagar els primers dies de la formació, fins a les eleccions de 2014.[4] Es va presentar a les eleccions europees de 2014, en les quals va quedar onzè amb 246.833 vots (un 1,56% del total) i sense aconseguir representació. En les eleccions autonòmiques del 24 de maig de 2015, Vox es presentà en nou comunitats autònomes de les 13 en les quals se celebraven eleccions (Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Extremadura, Castella-la Manxa, Regió de Múrcia, País Valencià i Canàries), i en una de les dues ciutats autònomes (Ceuta); no obstant això, no va obtenir representació en cap autonomia, aconseguint els millors resultats a Ceuta amb un 1,27% dels vots i a la Comunitat de Madrid amb 37.043 vots (un 1,17% del total). En les eleccions municipals, es va presentar en més de 120 municipis, i finalment obtingué un total de 22 regidors i dues alcaldies en tota Espanya.[5][6]

El 2018 va rebre el suport estratègic de Steve Bannon.[7]

El desembre de 2018 va entrar al Parlament d'Andalusia en obtenir 12 escons.[8]

Ideologia[modifica]

Partit promogut per dissidents del PP que en el seu manifest fundacional de 2014 advocaven per la defensa de la unitat de la nació espanyola, la recuperació de protagonisme internacional, la regeneració de la política, l'abolició de les autonomies, l'establiment d'un poder judicial independent i la promoció de la «cultura de la vida i la família».[9] Xavier Casals hi observa una radicalització ideològica posterior que ha enfortit al partit, en confluència amb altres factors com el seu rol d'acusació particular en el procediment judicial del Procés, la polèmica al voltant de l'exhumació de Franco, la recomposició interna del PP, i la dinàmica d'outbidding a la dreta entre PP i Cs que ha introduït a la immigració dins el debat polític. Casals va considerar l'acte de Vistalegre de 2018 com una fita per a la ultradreta espanyola, que no aconseguia un nivell de convocatòria comparable des dels anys de Fuerza Nueva.[10] Per Casals, Vox no suposaria un retorn del neofranquisme i seria homologable en alguns aspectes, com ara la seva situació a cavall entre el passat i el present, a la dreta populista europea.[10]

En el seu missatge Vox ha inclòs elements islamòfobs, nacionalisme centralista, rebuig a l'avortament, antifeminisme i propostes econòmiques de signe neoliberal.[11] És un dels grups dretans emergents a Espanya que ha prestat atenció a les narratives promocionades per Rússia.[12]

Ha estat descrit alternativament com «nacionalista i neoliberal» i rigorosament oposat a l'avortament,[13] com «un dels pocs partits d'extrema dreta feixista a Espanya»,[14] com «ultraconservador»[15] i com un conat d'intent de dotar de base social àmplia a la ultradreta mitjançant un desplaçament postfeixista.[16]

D'acord amb Casals, l'ultranacionalisme vertebrador de l'ideari del partit ultradretà és identificat per part d'aquest amb una «visió biològica i palingenètica de la pàtria» —l'anomenada «Espanya viva»— i amb una cultura d'inspiració catòlica.[17]

Resultats electorals[modifica]

Eleccions generals[modifica]

Comicis Cap de llista vots % de
vots
Diputats Senadors Notes
2015 Santiago Abascal 58 114 0,23% 0 0 Primera participació
2016 Santiago Abascal 47 182 0,20% 0 0

Eleccions al Parlament Europeu[modifica]

Comicis Cap de llista vots % de
vots
Diputats Notes
2014 Alejo Vidal-Quadras 246 833 1,57% 0 Primera participació.

Eleccions al Parlament d'Andalusia[modifica]

Comicis Cap de llista vots % de
vots
Diputats Notes
2018 Francisco Serrano 395 978 10,97% 12 Primera participació.


Referències[modifica]

  1. Voz pópuli - Nace el partido Vox con la intención de quitarle al PP el espacio del centro-derecha
  2. Borràs, Enric «Vox, entre el PP i els més ultres». Ara Balears, 06-04-2014.
  3. Staberock, Gerald. «Spain: Open Letter: End the arbitrary pre-trial detention of social leader Mr. Jordi Cuixart». OMCT - World Organisation Against Torture. [Consulta: 13 febrer 2019].
  4. «Vox se fundó con un millón de euros del exilio iraní». El País, 21-01-2019 [Consulta: 22 gener 2019].
  5. Resultats de les eleccions autonòmiques i municipls del 24 de maig de 2015
  6. Comunicat oficial de Vox
  7. «Steve Bannon y VOX se unen para “combatir la propaganda separatista fuera de España”», 11-04-2018. [Consulta: 2018-12-04T17:55:37Z].
  8. «Milers de persones es manifesten a Andalusia contra la irrupció de Vox» (en ca-es), 04-12-2018. [Consulta: 2018-12-04T17:52:25Z].
  9. Casals, Xavier «L’hora del Carajillo Party?». Ara, 15-03-2014.
  10. 10,0 10,1 Casals, Xavier «Vox: la ultradreta que creix per tornar a fer “gran” Espanya». Ara, 12-10-2018.
  11. González Enríquez, Carmen «La excepción española: el fracaso de los grupos de derecha populista pese al paro, la desigualdad y la inmigración». Documento de trabajo. Real Instituto Elcano, 2017. DOI: 10.13140/RG.2.2.11632.56327.
  12. Lasheras, Francisco de Borja; Pedro, Nicolás de «Spain: The Next Target for Russian Influence?». The Kremlin's Trojan Horses. Russian Influence in Greece, Italy, and Spain. Atlantic Council, 2017, pàg. 23.
  13. Hennig, Anja; Meyer-Resende, Madalena. Bedingungen der Aktivierung von moralpolitischen Konflikten. En: Ines-Jacqueline Werkner y Oliver Hidalgo (Eds.). Springer, 2016, p. 304. DOI 10.1007/978-3-658-11793-1. ISBN 978-3-658-11792-4. «Vox ist zwar vor allem nationalistisch und neo-liberal, lehnt aber Abtreibung rigoros ab» 
  14. Valencia-García, Louise Dean. Antiauthoritarian Youth Culture in Francoist Spain: Clashing with Fascism. Bloomsbury Publishing, 2018. ISBN 978-1-3500-3847-9. «One of the few Far-right Fascist parties» 
  15. Labio Bernal, Aurora; Pineda, Antonio «Leftward Shift, Media Change? Ideology and Politics in Spanish Online-Only Newspapers After the 15-M Movement». International Journal of Communication, 10, 2016, pàg. 2661-2682. DOI: 1932-8036/20160005.
  16. Gil-Benumeya Flores, Daniel «Viejas políticas y nuevos racismos. La izquierda frente a la islamofobia». Revista de Estudios Internacionales Mediterráneos. Universidad Autónoma de Madrid, 24, 2018, pàg. 49-70. DOI: 10.15366/reim2018.24.004. ISSN: 1887-4460.
  17. Casals, Xavier «Vox habla sobre Vox. Tres libros para conocer el partido». Agenda Pública, 19-01-2019.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vox Modifica l'enllaç a Wikidata