Vox

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióVox
VOX logo.svg
Dades
Tipus partit polític espanyol
Ideologia política populisme de dreta, ultraconservadorisme, liberalisme econòmic, centralisme, conservadorisme nacionalista, antifeminisme, ultranacionalisme espanyol i anticatalanisme
Alineació política dreta i ultradreta
Forma jurídica
Creació 14 desembre 2013
Fundador José Antonio Ortega Lara, José Luis González Quirós, Santiago Abascal Conde i Ignacio Camuñas Solís
Activitat
Membre de Conservadors i Reformistes Europeus
Membres49.101 (2019)
Organització i govern
Seu 
Presidència Santiago Abascal Conde (2014–)
Secretari general Javier Ortega Smith-Molina

Lloc web Lloc web
Facebook: vox.espana Twitter: vox_es Instagram: vox_es Telegram: VOXtelegram Youtube: UCRvpumrJs0qY1xLzeU0Ss1Q Flickr: voxespana
Modifica les dades a Wikidata

Vox és un partit polític espanyol, fundat el 2013 per antics membres del Partit Popular.[1] És etiquetat de diverses maneres anant des de la consideració d'ultradreta[2][3] com de simplement de dreta[4] o populisme de dreta.[5] Està liderat per Santiago Abascal, exregidor del Partit Popular al País Basc.[6]

Història[modifica]

El partit fou fundat el 2013 per membres del Partit Popular, car el consideraven massa centrista i que no defensava de manera suficient els interessos d'Espanya.[1]

El partit es va fundar gràcies a les donacions del Consell Nacional de Resistència d'Iran, que va pagar els primers dies de la formació, fins a les eleccions de 2014.[7] Es va presentar a les eleccions europees de 2014, en les quals va quedar onzè amb 246.833 vots (un 1,56% del total) i sense aconseguir representació. En les eleccions autonòmiques del 24 de maig de 2015, Vox es presentà en nou comunitats autònomes de les 13 en les quals se celebraven eleccions (Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Extremadura, Castella-la Manxa, Regió de Múrcia, País Valencià i Canàries), i en una de les dues ciutats autònomes (Ceuta); no obstant això, no va obtenir representació en cap autonomia, aconseguint els millors resultats a Ceuta amb un 1,27% dels vots i a la Comunitat de Madrid amb 37.043 vots (un 1,17% del total). En les eleccions municipals, es va presentar a més de 120 municipis, i finalment obtingué un total de 22 regidors i dues alcaldies en tota Espanya.[8][9]

Segons un estudi de la cobertura mediàtica de Vox en comparació a altre partit de similar èxit electoral inicial (PACMA va ser el partit elegit) entre juny de 2016 (les eleccions generals) i el desembre de 2018 (les eleccions a Andalusia), l'ascens en la política ha estat atribuït a una cobertura desproporcionada als mitjans de comunicació en relació a PACMA des d'octubre de 2016, amb l'emplenament del pavelló de Vistalegre.[1]

El 2018 va rebre el suport estratègic de Steve Bannon (cap de campanya de Donald Trump[10]) per tractar de frenar la propaganda separatista de dins d'Espanya a fora d'Espanya.[11]

El desembre de 2018 va entrar al Parlament d'Andalusia on va obtenir 12 escons.[12]

El 28 d'abril de 2019 va entrar al Congrés dels diputats on va obtenir 24 escons, menys del que havia previst el CIS.[13]

Vox de Ceuta i Vox de València van decidir que els seus regidors no havien d'oficiar bodes civils.[14]

Ideologia[modifica]

Partit promogut per dissidents del PP que en el seu manifest fundacional de 2014 advocaven per la defensa de la unitat de la nació espanyola, la recuperació de protagonisme internacional, la regeneració de la política, l'abolició de les autonomies, l'establiment d'un poder judicial independent i la promoció de la «cultura de la vida i la família».[15] Xavier Casals hi observa una radicalització ideològica posterior que ha enfortit al partit, en confluència amb altres factors com el seu rol d'acusació particular en el procediment judicial del Procés, la polèmica al voltant de l'exhumació de Franco, la recomposició interna del PP, i la dinàmica d'outbidding a la dreta entre PP i Cs que ha introduït a la immigració dins el debat polític. Casals va considerar l'acte de Vistalegre de 2018 com una fita per a la ultradreta espanyola, que no aconseguia un nivell de convocatòria comparable des dels anys de Fuerza Nueva.[16] Per Casals, Vox no suposaria un retorn del neofranquisme i seria homologable en alguns aspectes, com ara la seva situació a cavall entre el passat i el present, a la dreta populista europea.[16]

En el seu missatge Vox ha inclòs elements islamòfobs, del nacionalisme centralista, rebuig a l'avortament, antifeminisme i propostes econòmiques de signe neoliberal.[17] És un dels grups dretans emergents a Espanya que ha prestat atenció a les narratives promocionades per Rússia.[18]

Ha estat descrit alternativament com «nacionalista i neoliberal» i rigorosament oposat a l'avortament,[19] com «un dels pocs partits d'extrema dreta feixista a Espanya»,[20] com «ultraconservador»[21] i com un conat d'intent de dotar de base social àmplia a la ultradreta mitjançant un desplaçament postfeixista.[22]

D'acord amb Casals, l'ultranacionalisme vertebrador de l'ideari del partit ultradretà és identificat per part d'aquest amb una «visió biològica i palingenètica de la pàtria» —l'anomenada «Espanya viva»— i amb una cultura d'inspiració catòlica.[23]

Resultats electorals[modifica]

Eleccions generals[modifica]

Comicis Cap de llista vots % de
vots
Diputats Senadors
2015 Santiago Abascal 58 114 0,23% 0 0
2016 Santiago Abascal 47 182 0,20% 0 0
2019 Santiago Abascal 2 677 173 10,26% 24 0

(1 designat pels parlaments autonòmics)

Eleccions al Parlament Europeu[modifica]

Comicis Cap de llista vots % de
vots
Diputats
2014 Alejo Vidal-Quadras 246 833 1,57% 0
2019 Jorge Buxadé 1 393 684 6,21% 3

Eleccions al Parlament d'Andalusia[modifica]

Comicis Cap de llista vots % de
vots
Diputats
2015 Francisco Serrano 18 422 0,46% 0
2018 Francisco Serrano 395 978 10,97% 12


Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Olalla, Sergio; Padilla, Javier. «Spain is no longer exceptional: Mainstream media and the far-right party Vox». Euro Crisis in the Press. London School of Economics. [Consulta: 12 abril 2019].
  2. Borràs, Enric «Vox, entre el PP i els més ultres». Ara Balears, 06-04-2014.
  3. Staberock, Gerald. «Spain: Open Letter: End the arbitrary pre-trial detention of social leader Mr. Jordi Cuixart». OMCT - World Organisation Against Torture. [Consulta: 13 febrer 2019].
  4. «Félix de Azúa: «La extrema derecha en España no es Vox, son los separatistas catalanes»» (en es), 14-02-2019. [Consulta: 24 febrer 2019].
  5. «Jorge Verstrynge: "Yo he sido fascista y por eso sé que VOX no lo es"» (en es). [Consulta: 2 març 2019].
  6. «Nace el partido Vox con la intención de quitarle al PP el espacio del centro-derecha». Voz Pópuli, 06-07-2017 [Consulta: 22 abril 2019].
  7. «Vox se fundó con un millón de euros del exilio iraní». El País, 21-01-2019 [Consulta: 22 gener 2019].
  8. Resultats de les eleccions autonòmiques i municipls del 24 de maig de 2015
  9. Comunicat oficial de Vox
  10. «Vox 'ficha' al jefe de campaña de Trump como asesor contra la "propaganda separatista"». El Periódico, 13-04-2018 [Consulta: 14 abril 2019].
  11. «Steve Bannon y VOX se unen para “combatir la propaganda separatista fuera de España”». La Vanguardia, 11-04-2018 [Consulta: 14 abril 2019].
  12. «Milers de persones es manifesten a Andalusia contra la irrupció de Vox» (en ca-es), 04-12-2018. [Consulta: 2018-12-04T17:52:25Z].
  13. «Vox entra però no compleix expectatives» (en ca-es), 29-04-2019. [Consulta: 12 maig 2019].
  14. Navarro Castelló, Carlos «Vox prohíbe a sus concejales de València oficiar bodas civiles». eldiario.es, 22-08-2019 [Consulta: 25 agost 2019].
  15. Casals, Xavier «L’hora del Carajillo Party?». Ara, 15-03-2014.
  16. 16,0 16,1 Casals, Xavier «Vox: la ultradreta que creix per tornar a fer “gran” Espanya». Ara, 12-10-2018.
  17. González Enríquez, Carmen «La excepción española: el fracaso de los grupos de derecha populista pese al paro, la desigualdad y la inmigración». Documento de trabajo. Real Instituto Elcano, 2017. DOI: 10.13140/RG.2.2.11632.56327.
  18. Lasheras, Francisco de Borja; Pedro, Nicolás de «Spain: The Next Target for Russian Influence?». The Kremlin's Trojan Horses. Russian Influence in Greece, Italy, and Spain. Atlantic Council, 2017, pàg. 23.
  19. Hennig, Anja; Meyer-Resende, Madalena. Bedingungen der Aktivierung von moralpolitischen Konflikten. En: Ines-Jacqueline Werkner y Oliver Hidalgo (Eds.). Springer, 2016, p. 304. DOI 10.1007/978-3-658-11793-1. ISBN 978-3-658-11792-4. «Vox ist zwar vor allem nationalistisch und neo-liberal, lehnt aber Abtreibung rigoros ab» 
  20. Valencia-García, Louise Dean. Antiauthoritarian Youth Culture in Francoist Spain: Clashing with Fascism. Bloomsbury Publishing, 2018. ISBN 978-1-3500-3847-9. «One of the few Far-right Fascist parties» 
  21. Labio Bernal, Aurora; Pineda, Antonio «Leftward Shift, Media Change? Ideology and Politics in Spanish Online-Only Newspapers After the 15-M Movement». International Journal of Communication, 10, 2016, pàg. 2661-2682. DOI: 1932-8036/20160005.
  22. Gil-Benumeya Flores, Daniel «Viejas políticas y nuevos racismos. La izquierda frente a la islamofobia». Revista de Estudios Internacionales Mediterráneos. Universidad Autónoma de Madrid, 24, 2018, pàg. 49-70. DOI: 10.15366/reim2018.24.004. ISSN: 1887-4460.
  23. Casals, Xavier «Vox habla sobre Vox. Tres libros para conocer el partido». Agenda Pública, 19-01-2019.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vox Modifica l'enllaç a Wikidata