Junts pel Sí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióJunts pel Sí
Junts pel Si teal.png

Lema «El vot de la teva vida»
Dades base
Abreviació JxSí
Tipus entitat coalició electoral
Ideologia Independentisme català
Posició política Transversal
País d'origen Catalunya Catalunya
Història
Fusió de Convergència Democràtica de Catalunya[1](2015–2016)
Partit Demòcrata Europeu Català (2016–)
Esquerra Republicana de Catalunya[1]
Demòcrates de Catalunya[1]
Moviment d'Esquerres[1]
Fundació 20 de juliol de 2015 (presentació)
Organització i govern
Seu central 
  • Avinguda de Madrid, Barcelona[2]
Presidència Raül Romeva i Rueda
President del grup parlamentari Jordi Turull
Portaveu del grup parlamentari Marta Rovira
Portaveu adjunt del grup parlamentari Raül Romeva (2015-2016)
Albert Batalla (2016-...)
Diputats al Parlament
62 / 135

Web juntspelsi.cat
Twitter JuntsPelSi
Modifica dades a Wikidata

Junts pel Sí (JxSí) és una candidatura de caràcter transversal i independentista formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. També compta amb la participació de Demòcrates de Catalunya, Moviment d'Esquerres, Avancem i Reagrupament Independentista i el suport de Catalunya Sí, Solidaritat Catalana per la Independència i Estat Català.[3][4][5]

Altres agrupacions de la societat civil, com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i Súmate, i partits polítics com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i Els Verds - Alternativa Verda, donen suport a aquesta candidatura, però també a la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), atès que ambdues tenen com a objectiu la independència de Catalunya.[6][7][8]

Història[modifica | modifica el codi]

Inicis de la candidatura[modifica | modifica el codi]

A mitjans de juliol del 2015, les negociacions entre CDC, ERC i les entitats independentistes ANC i Òmnium van portar a un acord per a una llista independentista per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.[9][10] En l'acord, aprovat tant per la direcció de CDC com per la d'ERC, es va designar que la llista de Barcelona fos encapçalada per tres personalitats independents, seguides d'Artur Mas, Oriol Junqueras i dos independents més.[11][12] A partir del número 8 de la llista, les persones adscrites serien de CDC o d'ERC, en una proporció del 60%-40% respectivament, amb presència de gent de Demòcrates de Catalunya i de Moviment d'Esquerres.

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va ser convidada a unir-se a la llista, però s'hi va negar argumentant s'havia canviat la proposta inicial per una llista amb polítics, en la qual no volia ser-hi.[13]

En aquest acord, a més, quedava clar que si aquesta era la candidatura guanyadora de les eleccions, el lloc que es proposaria per a la Presidència de la Generalitat seria per Convergència, mentre que els llocs de vicepresidència i Presidència del Parlament de Catalunya pertocarien a Esquerra. Així, Artur Mas seguiria com a president, i Oriol Junqueras esdevindria el vicepresident de Catalunya.[cal citació] A més a més, aquest acord preveu que, en cas de sortir guanyadora, la candidatura proposaria un Govern de concentració, en el qual la CUP van rebutjar ser-hi des del principi.

Artur Mas entrant a l'acte de presentació de Junts pel Sí
Oriol Junqueras entrant a l'acte de presentació de Junts pel Sí

La candidatura de Junts pel Sí es va presentar públicament el 20 de juliol de 2015 a la terrassa del Museu d'Història de Catalunya,[14] amb la presència dels cinc primers membres de la llista per Barcelona (els confirmats en aquell moment), i davant de tots els partits i entitats que hi donaven suport, a més d'un ampli desplegament dels mitjans de comunicació.

Configuració de les llistes[modifica | modifica el codi]

El 24 de juliol de 2015 Junts pel Sí va rebre el suport de Solidaritat Catalana per la Independència, després que el partit ho hagués preguntat en un referèndum i que l'opció majoritària hagués estat el SÍ (per més del 80%).[15] Aquest mateix dia es van fer públics els noms dels caps de llista de Girona i Tarragona, per aquest ordre: Lluís Llach i Germà Bel, respectivament. El Parlament de Catalunya va dur a terme l'últim ple de la X legislatura, en el qual molts dels parlamentaris van tenir l'oportunitat d'acomiadar-se, ja que potser no repetirien a la XI legislatura, sense fer massa incís en les eleccions del setembre. No hauria d'haver estat l'última sessió, però com que el 3 d'agost es convocarien eleccions anticipades, aquesta era l'última setmana de la legislatura.

L'endemà, dissabte 25 de juliol, en un Consell Nacional, Esquerra Republicana de Catalunya va avalar positivament la llista conjunta amb Convergència, després de ratificar la direcció del partit. També va fer públics els noms republicans que anirien a les llistes, barrejats amb els independents i els convergents. El mateix dia es va saber que Procés Constituent no donaria suport a cap de les candidatures pel dret a decidir (Junts pel Sí, CUP i Catalunya sí que es pot), i que ni tan sols es presentaria a les eleccions del 27 de setembre.

El dia 3 d'agost, el mateix dia que Artur Mas va signar el decret de convocatòria de les eleccions, la candidatura Junts pel Sí va activar la seva campanya a les xarxes socials i va presentar la seva imatge gràfica.[16]

Durant els dies posteriors es van anar fent públics progressivament els noms de les persones integrants de la candidatura.

Presentació oficial de la candidatura[modifica | modifica el codi]

L'última setmana d'agost, i coincidint amb la confirmació dels útims noms de les llistes, la candidatura va començar la pre-campanya. Es va posar en públic a Tarragona, el dia 22 d'agost, en un acte amb els caps de llista de la demarcació i els dos primers de la de Barcelona. El dia 23 es va dur a terme el mateix acte a Girona, amb els actors corresponents, i el dia 24, a Lleida. El dia 28 d'agost de 2015 es va celebrar l'acte central de presentació a Barcelona amb la presència de tots els candidats i els parlaments dels caps de llista per cada circumscripció: Raül Romeva, Germà Bel, Josep Maria Forné i Lluís Llach, i de les entitats socials Assemblea Nacional Catalana i Súmate.[nota 1]. A l'acte, convocat al passeig Lluís Companys de Barcelona, hi varen assistir unes 40.000 persones, segons l'organització. L'acte es situava a un mes de la data electoral i celebrava haver superat la xifra de 57.000 candidats populars, una llista de suport que s'havia fixat com a objectiu arribar als 100.000 abans de les eleccions.

Fotos de l'acte de presentació de candidats

Campanya electoral[modifica | modifica el codi]

Junts pel Sí van fer servir el lema El Vot de la teva vida, ideat per l'agència BUM. La seva campanya es va basar en presentar les eleccions al Parlament com a plebiscitàries, intentant aconseguir convèncer indecisos, ja que partien de la teoria que el vot independentista ja estava hipermobilitzat. Van iniciar la campanya a la Universitat Pompeu Fabra i l'acte central el van fer a l'Hospitalet de Llobregat.[2] Durant la campanya no es van repartir banderes en els mítings, que estaven desproveïts de símbols patriòtics o identitaris, ni tampoc es cantava els segadors.[17]

Resultats[modifica | modifica el codi]

Junts pel Sí va obtenir 62 escons a les eleccions de 2015, amb més d'un milió i mig de vots recolzant la seva proposta. No van assolir, però, la majoria absoluta que els permetés formar govern sense necessitar el suport de cap altra formació política. Dels 62 diputats electes, 29 són militants de Convergència, 20 d'Esquerra, 1 de Demòcrates, 1 de Moviment d'Esquerres i 11 són independents.

Programa[modifica | modifica el codi]

Autobús de Junts pel sí a Sabadell

Gran part del programa de la candidatura es basa, segons la informació que van facilitar el dia de la presentació del projecte, en executar les recomanacions fetes pel Consell Assessor per a la Transició Nacional. El full de ruta pactat pels integrants preveu un màxim de 18 mesos des de les eleccions del 27 de setembre fins a la proclamació de la independència, ordenats en quatre fases que permetin exercir progressivament la plena sobirania.[9] En cas de victòria a les eleccions, les quatre fases a executar serien:

  1. Declaració d'inici del procés d'independència: Un cop es constituís el Parlament de Catalunya es faria una declaració solemne que proclamaria l'inici del procés d'independència. Aquesta declaració portaria el nom de Declaració Nominal d'Independència i voldria demostrar que Catalunya té el desig d'avançar cap a un país nou i per constatar la voluntat d'emprendre els últims passos del procés independentista català.
  2. Redacció d'una nova Constitució de Catalunya, mentre la Generalitat estigués preparant les estructures necessàries per a la formació i el progrés d'un nou estat, com la Hisenda, la Seguretat Social Catalana i l'Agència de Tributs de Catalunya.
  3. Proclamació de la independència i aprovació de la llei de transitorietat jurídica: En el termini d'uns 6-8 mesos (segons ERC) o com a màxim d'un any i mig (com diu el CATN), si el govern espanyol no hagués mostrat interès en començar converses ni intentés arribar a un pacte, el president duria a terme una declaració d'independència i s'aprovaria una llei de transitorietat jurídica per donar continuïtat a les lleis catalanes vigents. Tindria un caràcter unilateral, ja que no es fa per mitjà d'un pacte amb l'estat espanyol. A més, ja s'ha dit que en aquest cas, els catalans no acceptarien la seva part del deute espanyol.
  4. Eleccions constituents, ja sense la candidatura de Junts pel Sí, i sotmetiment de la Constitució a referèndum vinculant. En cas que sortís que sí, el nou Parlament hauria d'aprovar-la.[18]

A més, l'acord signat diu que en cas d'haver-hi qualsevol trava o impediment de l'estat espanyol, com un recurs a les estructures d'estat, a la Constitució, a alguna llei del nou Parlament o l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, es procediria instantàniament a proclamar la independència de Catalunya, aquesta sí amb totals efectes polítics i jurídics, sense necessitat d'haver-ho pactat anteriorment.

Candidatures per circumscripció[modifica | modifica el codi]

Raül Romeva, fent una conferència quan encara era eurodiputat d'ICV. Ara és el número 1 per la llista de Barcelona i portaveu de la candidatura.

Els membres de les llistes són els següents:[19]

Barcelona[modifica | modifica el codi]

  1. Raül Romeva i Rueda, exeurodiputat per Iniciativa per Catalunya Verds. Independent
  2. Carme Forcadell i Lluís, expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. Independent
  3. Muriel Casals i Couturier, expresidenta d'Òmnium Cultural. Independent
  4. Artur Mas i Gavarró, president de la Generalitat de Catalunya i de Convergència Democràtica de Catalunya. Convergència
  5. Oriol Junqueras i Vies, president d'Esquerra Republicana de Catalunya. Esquerra
  6. Eduardo Reyes Pino, president de Súmate. Independent
  7. Oriol Amat i Salas, catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra. Independent
  8. Neus Munté i Fernández, vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya. Convergència[20]
  9. Marta Rovira i Vergés, secretària general d'Esquerra i diputada al Parlament durant la X legislatura. Esquerra
  10. Jordi Turull i Negre, president del grup parlamentari de CiU al Parlament de Catalunya. Convergència
  11. Toni Comín Oliveres, exdiputat del PSC i membre de l'Associació Socialisme Catalunya i Llibertat. Independent[21] (a proposta d'ERC)
  12. Josep Rull i Andreu, coordinador general de CDC. Convergència
  13. Anna Simó i Castelló, vicepresidenta del Parlament en la X legislatura. Esquerra
  14. Neus Lloveras i Massana, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. Convergència
  15. Chakir El Homrani Lesfar, sociòleg i regidor de Granollers per ERC. Independent (a proposta d'ERC)
  16. Marta Pascal i Capdevila, portaveu de CDC i expresidenta de la JNC. Convergència
  17. Lluís Maria Corominas i Díaz, vicesecretari general de coordinació institucional de CDC. Convergència
  18. Oriol Amorós i March, diputat al parlament per ERC en la X legislatura. Esquerra
  19. Irene Rigau i Oliver, consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Convergència
  20. Germà Gordó i Aubarell, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Convergència[22]
  21. Pere Aragonès i Garcia, diputat al Parlament per ERC en la X legislatura. Esquerra
  22. Antoni Castellà i Clavé, secretari d'Universitats i Recerca de Catalunya. Demòcrates de Catalunya
  23. Alba Vergés i Bosch, diputada al parlament per ERC en la X legislatura. Esquerra
  24. Anna Figueras i Ibañez diputada al Parlament de Catalunya en a VIII, IX i X legislatures. Convergència.
  25. David Bonvehí i Torras diputat al Parlament de Catalunya en la IX i X legislatura, Convergència
  26. Marc Sanglas, diputat al parlament per ERC en les IX i X legislatures. Esquerra
  27. Montserrat Candini i Puig alcaldessa de Calella, Convergència
  28. Magda Casamitjana, presidenta de Moviment d'Esquerres. Moviment d'Esquerres[23]
  29. Maria Senserrich i Guitart, diputada al Parlament de Catalunya en la IX i X legislatura, Convergència
  30. Joan Ramon Casals i Mata, alcalde de Molins de Rei, Convergència
  31. Gerard Gómez del Moral, portaveu nacional de les JERC. Esquerra
  32. Jordi Cuminal i Roquet, diputat al parlament en la IX legislatura, Convergència
  33. Fabián Mohedano i Morales, exmembre de la comissió executiva del PSC. Fundador d'Avancem. Independent[24] (a proposta d'ERC)
  34. Maria Assumpta Rosell i Medall, alcaldessa de Sant Sadurní d'Anoia, Convergència
  35. Titón Laïlla i Jou, diputada del parlament en la VIII, IX i X legislatures per Unió, aleshores integrada a CiU, Demòcrates de Catalunya
  36. Adriana Delgado i Herreros, periodista i política de Sant Vicenç de Castellet, Esquerra
  37. Àngels Ponsa i Roca, professora i diputada al parlament en la IX i X legislatura, Convergència
  38. Jaume Profitós i Martí, polític, president d'Esquerra al Vallès Oriental, Esquerra
  39. Marc Viñolas, secretari general de Reagrupament. Independent[25] (a proposta de CDC)
  40. Patrícia Gomà i Pons, advocada i diputada al parlament en la VIII legislatura, Esquerra
  41. Marc Guerrero i Tarragó, polític, professor i empresari, Convergència
  42. Lluïsa Llop i Fernàndez, economista, regidora de Gelida, Esquerra
  43. Montserrat Ribera i Puig, diputada al Parlament en la IX i X legislatura, Convergència
  44. Maria Mercè Jou i Torras, diputada al Parlament per UDC a la X legislatura, Demòcrates de Catalunya
  45. Miquel Estruch i Traité, president d'Esquerra a Badalona, Esquerra
  46. Dolors Feliu i Torrent, directora general dels Serveis Consultius de la Generalitat, Convergència
  47. Ana Maria Surra i Spadea, presidenta de Sí, amb nosaltres. Independent (a proposta d'ERC)
  48. Joan Buscà i Ambrós
  49. Oriol Giménez i Gómez, psicòleg, cap de comunicació del Grup Uriach i membre de la JNC de Sabadell, Convergència
  50. Josep Tomàs Àlvaro i Juncosa, membre d'ERC a Vilanova i la Geltrú, Esquerra
  51. Mercè Rius i Serra, regidora a l'Ajuntament de Badalona. Convergència
  52. Carme Labòria, regidora de l'Ajuntament de Terrassa. Moviment d'Esquerres.
  53. Eliseu Esterlich i Galera, membre de CDC a l'L'Hospitalet de Llobregat, Convergència
  54. Francesc Poch i Ros, President dels Minyons de Terrassa i Secretari General d'UGT a Osona. Esquerra
  55. Beth Abad i Giralt, directora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), Convergència
  56. Sílvia Requena i Martínez, advocada, professora de la Facultat de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya i presidenta de la sectorial d'Igualtat i Drets Civils de CDC, Convergència
  57. Jordi Albert i Caballero, regidor de Sant Andreu de la Barca, Esquerra
  58. Josep Sicart i Enguix, economista i diputat al parlament en la IX legislatura, Convergència
  59. Agnès Russiñol i Amat, diputada en el parlament en la X legislatura, Esquerra
  60. Núria Balada i Cardona, directora executiva de l'Institut Català de les Dones, Convergència
  61. Salvador Tresserra i Purtí
  62. Joaquim Esquius i Freixas
  63. Montse Grané i Alsina
  64. Laia Girós i Barrés
  65. Cèsar Martínez i López
  66. Anna Maria Carbonell i Aixàs
  67. Iolanda Aguilar i Juncosa
  68. David Puértolas i Roman
  69. Àlvar Roda, expresident de Ciutadans pel Canvi (PSC). Moviment d'Esquerres.[26]
  70. Josep Maria Vila d'Abadal, expresident de l'Associació de Municipis per la Independència. Independent.[27]
  71. Carles Viver i Pi-Sunyer, jurista i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Independent
  72. Elisenda Paluzie, economista. Independent.
  73. Núria Picas, corredora de muntanya. Independent.[28]
  74. Miquel Calçada, periodista. Independent.
  75. Pere-Joan Cardona i Iglesias, Investigador en biomedicina. Independent
  76. Isona Passola i Vidal, productora, guionista i directora de cinema. Independent.
  77. Josep Maria Mainat i Castells, excantant de la Trinca i productor televisiu. Independent
  78. Imma Tubella i Casadevall, doctora en ciències socials i catedràtica de comunicació. Independent.[29]
  79. Salvador Cardús, sociòleg, escriptor i periodista. Independent.[30]
  80. Jaume Cabré i Fabré, escriptor i guionista. Independent
  81. Montserrat Carulla, actriu. Independent.
  82. Núria de Gispert i Català, tretzena presidenta del Parlament de Catalunya (UDC). Demòcrates de Catalunya
  83. Ernest Benach i Pascual, dotzè president del Parlament de Catalunya (ERC). Esquerra
  84. Joan Rigol, onzè president del Parlament de Catalunya (UDC). Demòcrates de Catalunya
  85. Pep Guardiola, exjugador i exentrenador del F.C.Barcelona. Independent[31]
    Suplents
    1. Xavier Rubert de Ventós, filòsof, escriptor i professor universitari; ex-eurodiputat del PSC. Independent[32]
    2. Sílvia Bel i Busquet, actriu de teatre, cinema i televisió. Independent
    3. Raimon Carrasco i Azemar, empresari, fill de Manuel Carrasco i Pilar Azemar. Demòcrates de Catalunya
    4. Manuel Pousa (Pare Manel), sacerdot. Independent
    5. Carme-Laura Gil, exdiputada al Congrés dels Diputats i exconsellera d'Ensenyament. Independent
    6. Ada Parellada, cuinera. Independent
    7. Josep Cruanyes i Tor, advocat i historiador. Independent[29]
    8. Èric Vergés i Pascual, cantant d'Els Catarres. Independent
    9. Clara Ponsatí, economista. Independent
    10. Jaume Sobrequés i Callicó, historiador i polític (antic militant del PSC). Independent[29]

Tarragona[modifica | modifica el codi]

Germà Bel, a l'acte de presentació de candidats del 28 d'agost de 2015
  1. Germà Bel i Queralt, catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona i exdiputat del PSC al Congrés dels Diputats. Independent[33]
  2. Montserrat Palau i Vergés, doctora en Filologia Catalana i professora de la Universitat Rovira i Virgili i de l'IIEDG. Independent[34]
  3. Albert Batet i Canadell, alcalde de Valls i diputat al Parlament, va ser cap de Llista per CiU a la demarcació el 2012. Convergència
  4. Ferran Civit, exmembre del secretariat de l'ANC i co-coordinador de la via catalana per la independència i la V de l'11 de setembre de 2014. President d'ERC al Camp de Tarragona. Esquerra
  5. Montserrat Vilella Cuadrada, regidora de Benestar social a l'Ajuntament de Reus. Convergència
  6. Josep Lluís Salvadó i Tenesa, secretari general adjunt d'ERC. Esquerra
  7. Jordi-Miquel Sendra i Vellvé, senador i president de CDC a Tarragona. Convergència
  8. Meritxell Roigé Pedrola, diputada al Parlament per CDC i tinent d'alcalde d'Urbanisme de Tortosa. Convergència
  9. Teresa Vallverdú i Albornà, diputada al Parlament per ERC. Esquerra
  10. Carles Prats i Cot, biòleg i gerent del centre de recerca IPHES. Demòcrates de Catalunya
  11. Ester Alberich, presidenta d'ERC a Reus. Esquerra
  12. Annabel Marcos Vilar, diputada al Parlament i presidenta de CDC a Amposta. Convergència
  13. Francesc Xavier Moliné, alcalde de Móra la Nova. Esquerra
  14. Sandra Suàrez Plana, regidora de l'Ajuntament de Calafell. Convergència
  15. Antonio Suàrez Franquet, alcalde de Riba-roja. Convergència
  16. Alícia Gamundi, ex regidora de Tortosa per ERC. Esquerra
  17. Joan Reig, bateria d'Els Pets. Independent.[35]
  18. Francesc Xavier Grau, exrector de la Universitat Rovira i Virgili. Independent
    Suplents
    1. Anna Aragonès, Alcaldessa de Riudecols. Convergència
    2. Àlex de la Guia, portaveu de les JERC a les Terres de l'Ebre i regidor a l'Ajuntament de Móra d'Ebre. Esquerra
    3. Carme Amenós Fabregat, alcaldessa de Passanant i Belltall. Convergència
    4. Ignasi Valera i Cabré, alcalde de Vilallonga del Camp. Esquerra
    5. Carles Luz
    6. Meritxell Cardona Lopez, regidora de Cornudella de Montsant, Convergència
    7. Vicent Villena. Moviment d'Esquerres
    8. Oriol Vidal-Barraquer Castells, politòleg i consultor d'Altafulla, Convergència
    9. Manuel Puerto
    10. Marta Espasa, economista. Independent

Girona[modifica | modifica el codi]

Lluís Llach, a l'acte de presentació de candidats del 28 d'agost de 2015
  1. Lluís Llach i Grande, cantautor i escriptor. Independent
  2. Anna Caula i Paretas, exentrenadora de l'Uni Girona. Independent[36]
  3. Carles Puigdemont i Casamajó, batlle de Girona i president de l'AMI. Convergència
  4. Roger Torrent i Ramió, Alcalde de Sarrià de Ter i diputat al Parlament per ERC. Esquerra
  5. Natàlia Figueras i Pagès, regidora de l'Ajuntament de Maçanet de la Selva. Convergència
  6. Dolors Bassa, secretària general d'UGT a Girona. Independent (a proposta d'ERC)
  7. Lluís Guinó i Subirós, Alcalde de Besalú, Convergència
  8. Jordi Munell i Garcia, Alcalde de Ripoll, Convergència
  9. Sergi Sabrià i Benito, President del Consell Nacional d'Esquerra i diputat al Parlament. Esquerra
  10. Maria Dolors Rovirola Coromí, diputada al parlament en la VIII, IX i X legislatura i ex-alcaldessa de Vilademuls, Convergència
  11. Jordi Orobitg Solé, regidor a Lloret de Mar, Esquerra
  12. Sergi Miquel i Valentí, secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Convergència
  13. Maria Jesús Ferrés Fluvià, secretària d'organització d'ERC a la Garrotxa, Esquerra
  14. Begonya Montalban i Vilas, farmacèutica i diputada al parlament en la IX i X legislatures, Convergència
  15. Elena Ribera i Garijo, diputada al Parlament per UDC a la X legislatura. Demòcrates de Catalunya
  16. Marina Geli, exconsellera pel PSC. Moviment d'Esquerres.[26]
  17. Santi Vila i Vicente, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Convergència
    Suplents
    1. Ramon Moliner Serra, Alcalde d'Alp i president del Consell Comarcal de la Cerdanya. Convergència
    2. Pol Girbal Jornet, candidat proposat per les JERC. Esquerra
    3. Rosa Moneny Guarro, sectorial de la gent gran de CDC. Convergència
    4. Salvi Güell Bohigas, regidor de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries. Esquerra
    5. Dolors Guirado Iruela, regidora de l'Ajuntament de Platja d'Aro. Convergència
    6. Eulàlia Turró Ventura, regidora de l'Ajuntament de Banyoles. Esquerra
    7. Maria Carme Freixa i Bosch, alcaldessa de Vallfogona de Ripollès. Esquerra
    8. Josep Maria Cervera Pinart, alcalde d'El Port de la Selva, Convergència
    9. Ignasi Thió Fernández de Henestros, empresari i polític, Moviment d'Esquerres
    10. Laia Cañigueral i Oliver, sociòloga i exdiputada al Congrés dels Diputats, Esquerra

Lleida[modifica | modifica el codi]

Josep Maria Forné, a l'acte de presentació de candidats del 28 d'agost de 2015
  1. Josep Maria Forné i Febrer, director dels Serveis Territorials de Benestar i Família a Lleida i catedràtic de secundària. Va ser director de l'Institut Màrius Torres de Lleida i president d'Òmnium Ponent-Lleida. Independent[37]
  2. Carmina Castellví, membre de l'ANC al Pallars Sobirà. Independent
  3. Albert Batalla i Siscart, batlle de la Seu d'Urgell i diputat al Parlament (cap de llista de CiU el 2012). Convergència
  4. Bernat Solé, batlle d'Agramunt. Esquerra
  5. Violant Cervera, diputada al Parlament. Convergència
  6. Montserrat Fornells, batllessa de Vilanova de l'Aguda. Esquerra
  7. Marc Solsona i Aixalà, batlle de Mollerussa i diputat al Congrés dels Diputats. Convergència
  8. Antoni Balasch i Parisi, batlle d'Albesa i diputat al parlament. Convergència
  9. David Rodríguez i González, batlle de Solsona. Esquerra
  10. Ramona Barrufet i Santacana, diputada al Parlament per CiU. Convergència
  11. Maria Rosa Amorós i Capdevila, diputada al Parlament per ERC durant la X legislatura i regidora a l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà. Esquerra
  12. Àlex Moga i Vidal, diputat al Parlament per CiU. Convergència
  13. Marta Vilalta i Torres, diputada al Parlament per les JERC a la X legislatura. Esquerra
  14. Immaculada Gallardo i Barceló, regidora de l'Ajuntament de Sort. Convergència
  15. Josep Maria Ballarín i Monset, capellà. Independent
    Suplents
    1. Benjamí Bosch Torres, batlle de Puigverd de Lleida. Moviment d'Esquerres
    2. Ma Àngels Taribó i Olalla, regidora de l'Ajuntament d'Olius. Convergència
    3. M. Dolors Tella i Albareda, Directora dels Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat a Lleida. Convergència
    4. Antonio Salazar i Giménes, president de l'Associació Cultural Gitana de Lleida. Independent
    5. Marc Miró i Grioles. Convergència
    6. Montserrat Rossell i Martí, empresària. Independent
    7. Gabriel Ramon i Molins, Historiador. Esquerra
    8. Marc Solanes i Roca, Coordinador territorial de la JNC a les Terres Lleida. Convergència
    9. Esther Cumplido i Franquet. Esquerra
    10. Ramon Royes i Guàrdia, batlle de Cervera. Convergència

Taules de partits[modifica | modifica el codi]

Presència de cada partit o coalició a les llistes de les quatre demarcacions:

- Segons el nombre de persones que en són candidats/es:

CANDIDATS/ES Barcelona Tarragona Girona Lleida Total %
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) 33 7 8 7 55 41%
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 21 6 4 5 36 27%
Demòcrates de Catalunya (DC) 5 1 1 0 7 5%
Moviment d'Esquerres (MES) 3 0 1 0 4 3%
Independents/Altres (Ind.) 23 4 3 3 33 24%
TOTAL 85 18 17 15 135 100%

- Segons el nombre de persones que en són suplents:

SUPLENTS Barcelona Tarragona Girona Lleida Total %
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) 0 4 4 5 13 32%
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 0 2 5 2 9 23%
Demòcrates de Catalunya (DC) 1 0 0 0 1 3%
Moviment d'Esquerres (MES) 0 1 1 1 3 7%
Independents/Altres (Ind.) 9 3 0 2 14 35%
TOTAL 10 10 10 10 40 100%

- Segons el nombre de persones que en formen part (candidats/es i suplents):

TOTALS Barcelona Tarragona Girona Lleida Total %
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) 33 11 12 12 68 38%
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 21 8 9 7 45 26%
Demòcrates de Catalunya (DC) 6 1 1 0 8 5%
Moviment d'Esquerres (MES) 3 1 2 1 7 4%
Independents/Altres (Ind.) 32 7 3 5 47 27%
TOTAL 95 28 27 25 175 100%

Referències[modifica | modifica el codi]

Notes
  1. Muriel Casals, que representa Òmnium Cultural dins la llista, no va poder assistir
Referències
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Sallés, Quico. «Acord final a la cimera definitiva». elSingular.cat, 14-07-2015. [Consulta: 20 juliol 2015].
  2. 2,0 2,1 Bosch, Xavier «De Madrid a la independència en dues hores» (paper). Diari Ara, 20-09-2015, p. 19 [Consulta: 21 setembre 2015].
  3. «Marc Viñolas, Secretari General de Reagrupament, a la candidatura de Barcelona de Junts Pel Sí». Reagrupament, 06-08-2015.
  4. ACN «Solidaritat aprova donar suport a la llista Junts pel Sí». El Punt Avui. ACN, 24-07-2015.
  5. «ALTERNATIVA VERDA DÓNA SUPORT A JUNTS PEL SI» (en català). Els Verds - Alternativa Verda, 25-07-2015. [Consulta: 7 agost 2015].
  6. «Posicionament de l'Assemblea Nacional Catalana». Assemblea Nacional Catalana, 25-07-2015.
  7. «Comunicado de la entidad ante las elecciones del 27 de septiembre». Súmate, 03-08-2015.
  8. «Comunicat sobre el 27S». Partit Socialista d'Alliberament Nacional, 19-07-2015.
  9. 9,0 9,1 «Candidatura Junts pel Sí». [Consulta: 22 juliol 2015].
  10. «Rull y Junqueras anuncian un principio de acuerdo Convergència-ERC sobre la lista unitaria». El Periódico de Catalunya, 13-07-2015 [Consulta: 20 juliol 2015].
  11. «El Consell Nacional de ERC ratifica la lista unitaria con CDC por asentimiento». La Vanguardia. EFE, 15-07-2015 [Consulta: 20 juliol 2015].
  12. «Raül Romeva, Forcadell y Casals encabezarán la lista de Mas del 27-S». El Mundo, 15-07-2015 [Consulta: 20 juliol 2015].
  13. Ruiz, David «David Fernández: "La última propuesta imposibilitaba cualquier acuerdo" por la lista unitaria». La Vanguardia, 14-07-2015 [Consulta: 20 juliol 2015].
  14. «La candidatura de CDC, ERC i les entitats es presentarà demà a la tarda al Museu d'Història de Catalunya». Ara, 19-07-2015 [Consulta: 20 juliol 2015].
  15. «Solidaritat dóna suport a la candidatura Junts pel Sí». Ara, 24-07-2015.
  16. «Junts pel Sí activa les seves xarxes socials». web. Esquerra Republicana de Catalunya. [Consulta: 5 agost 2015].
  17. A.Etxearte, Odel «JxSí intenta esgarrapar la CUP per obtenir l'absoluta» (paper). El Punt Avui, 25-09-2015, p. 6 [Consulta: 27 setembre 2015].
  18. March et al., Oriol «Un full de ruta que eleva el to social del procés» (paper). Diari Ara, 21-07-2015, p. 6 [Consulta: 27 juliol 2015].
  19. «Candidatura». Junts pel Sí. [Consulta: 25 octubre 2015].
  20. Mateos, Roger «Mas, Munté, Turull i Rull: la llista de CDC pel 27-S». Ara, 30-07-2015.
  21. «Marta Rovira i Toni Comín, números 2 i 3 d'ERC per Barcelona per ser a la llista de Junts pel Sí». VilaWeb, 25-07-2015.
  22. «La llista de Junts pel Sí: Qui són els candidats del 27-S» (en català). VilaWeb, 15-08-2015 [Consulta: 19 agost 2015].
  23. «Un alt càrrec del Govern serà el cap de cartell per Lleida». Ara, 31-07-2015. [Consulta: 31 juliol 2015].
  24. «Eduardo Reyes, Oriol Amat i Fabián Mohedano, a la llista de Junts pel Sí». El Punt Avui, 24-07-2015.
  25. Huertas Vidal, Adrià «Marc Viñolas serà la quota de Reagrupament a la candidatura de Junts pel Sí». Ara, 06-08-2015 [Consulta: 6 agost 2015].
  26. 26,0 26,1 «Marina Geli tancarà la llista de Junts pel Sí a Girona». VilaWeb [Consulta: 12 agost 2015].
  27. «El Pare Manel, Carme-Laura Gil i Josep Maria Vila d’Abadal, noves incorporacions a la llista Junts pel Sí». VilaWeb [Consulta: 16 agost 2015].
  28. «Miquel Calçada, Núria Picas i Empar Moliner se sumen a la llista de Junts pel Sí a Barcelona». VilaWeb [Consulta: 11 agost 2015].
  29. 29,0 29,1 29,2 «Jaume Sobrequés, Josep Cruanyes i Imma Tubella s'incorporen a Junts pel Sí». Ara [Consulta: 19 agost 2015].
  30. «Salvador Cardús, Clara Ponsatí i Elisenda Paluzie se sumen a la candidatura Junts pel Sí» (en català). VilaWeb, 15-08-2015 [Consulta: 15 agost 2015].
  31. Blanchar, Clara; Martín, Luis «Guardiola tancarà la llista independentista de Mas». El País, 20-07-2015 [Consulta: 20 juliol 2015].
  32. «Xavier Rubert de Ventós, Sílvia Bel i Jaume Cabré se sumen a la llista de Junts pel Sí». Ara, 12-08-2015. [Consulta: 12 agost 2015].
  33. March, Oriol «Germà Bel serà el cap de llista per Tarragona de Junts pel Sí». Diari Ara, 24-07-2015.
  34. RS, Guillem «Montse Palau farà «tiquet» amb Germà Bel a Junts pel Sí per Tarragona». naciodigital.cat, 29-07-2015.
  35. RS, Guillem. «Joan Reig i Francesc Xavier Grau tancaran la llista unitària a Tarragona». delCamp.cat.
  36. Sallés, Q «Anna Caula, tiquet electoral de Lluís Llach». elsingular.cat, 29-07-2015.
  37. Llobet, Àlvar «Josep Maria Forné, cap de cartell de Junts pel Sí a Lleida». naciodigital.cat, 30-07-2015.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Junts pel Sí Modifica l'enllaç a Wikidata