Òmnium Cultural

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Group half.svgÒmnium Cultural Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
LogoÒmnium.png

Lema Llengua, cultura, país
Dades base
Tipus entitat institució cultural
Ideologia catalanisme
Història
Fundació 11 de juliol de 1961[1]
Fundadors Lluís Carulla i Canals
Joan Baptista Cendrós i Carbonell
Fèlix Millet i Maristany
Joan Vallvé i Creus
Pau Riera i Sala
Activitat
Membres 55.000 (2015) (2015)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Presidència Jordi Cuixart i Navarro
Persona clau Jordi Cuixart i Navarro, president
(19/12/2015)
Altres dades
Premi(s)

Web omnium.cat

Modifica dades a Wikidata

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la defensa dels drets nacionals de Catalunya.[2][3]

El 2015 Òmnium Cultural tenia més de 58.000 socis i 32 seus territorials repartides per tot el territori del Principat.[4] També té una vinculació directa amb Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear en el marc de la Federació Llull.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Lliurament de la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya de 2012, en categoria d'or, a Òmnium Cultural (Muriel Casals, a la dreta) i a Càritas Catalunya

Òmnium Cultural va ser fundada l'11 de juliol de 1961 per Lluís Carulla i Canals, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Joan Vallvé i Creus i Pau Riera i Sala.[1] Fèlix Millet i Maristany fou el primer president de l'entitat i fou succeït per Pau Riera, Joan Vallvé, Joan Carreras i Josep Millàs.[1] El desembre de 1963, pocs dies després de les declaracions de l'abat Aureli M. Escarré a Le Monde en defensa de la identitat catalana, Òmnium Cultural va ser escorcollada i clausurada per ordres del governador civil Antonio Ibáñez Freire,[5] però va continuar treballant clandestinament en la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes.[3] Aquesta situació es prolongà fins al 1967, quan l'entitat rebé el vistiplau de l'Administració.[1]

Durant els anys 70, 80 i 90, Òmnium va engegar nombroses campanyes per promoure el català en diversos àmbits (l'escola, el llibres, la restauració, els mitjans de comunicació) i per defensar els drets nacionals de Catalunya (campanya Freedom For Catalonia, campanya pel CAT a les matrícules, etc.). A partir de 2003, sota la presidència de Jordi Porta, l'entitat va engegar un procés de renovació interna i externa que es va concretar amb l'impuls de nous projectes i activitats (Festa per la Llibertat, programes de cohesió social, nous programes culturals), amb una nova imatge gràfica i un canvi d'ubicació de la seu nacional, del Palau Dalmases cap al carrer Diputació, 276, a l'Eixample de Barcelona.[4]

Òmnium va ser l'encarregada d'organitzar la manifestació que tingué lloc el 10 de juliol de 2010 a Barcelona, sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim", i el 29 de juny de 2013 va organitzar el Concert per la Llibertat al Camp Nou, amb el suport de l'Assemblea Nacional Catalana i altres entitats.[3] Els anys 2013 i 2014 va impulsar la campanya Un país normal. El 2014, amb l'ANC, va posar en marxa la campanya Ara és l'hora a favor de la independència de Catalunya de cara la consulta sobre la independència de Catalunya del 9 de novembre d'aquell mateix any. La campanya va tenir la seva rèplica l'estiu de 2015, encara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. A causa de la inclusió de Muriel Casals a la llista independentista Junts pel Sí, la fins llavors presidenta d'Òmnium va deixar el càrrec. La va succeir Quim Torra[6] fins a l'assemblea celebrada el 19 de desembre de 2015 en la que fou proclamat president Jordi Cuixart i Navarro, elegint-se 19 càrrecs d'un total de 24.[7]

Àmbits de treball i activitat[modifica | modifica el codi]

Flama del Canigó a Barcelona

Cultura[modifica | modifica el codi]

  • Nit de Santa Llúcia, la Festa de les Lletres Catalanes. Vetllada cultural en la qual es lliuren alguns dels premis més prestigiosos de les lletres catalanes. Se celebra de forma itinerant i es retransmet en directe per Tv3. Els dies abans s’organitzen activitats a la ciutat que acull la festa.
  • Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El projecte vol reconèixer i prestigiar els referents de la cultura catalana i donar-ne a conèixer l’obra arreu del país. A principis de juny se celebra l’acte de lliurament al Palau de la Música Catalana.
  • La Llança i altres activitats per Sant Jordi). La diada de Sant Jordi Òmnium surt al carrer a moltes poblacions amb diverses activitats. Dies abans impulsa una campanya a Internet per donar a conèixer les novetats editorials en català i fomentar-ne el consum. Es clou amb una festa del món literari i editorial.
  • Flama del Canigó, Focs de Sant Joan. Aquesta festa d’encesa dels Focs de Sant Joan és una eina de cohesió i construcció col·lectiva molt arrelada als Països Catalans. A nivell nacional s’organitza l’accés al cim del Canigó i es dóna suport als equips de foc d’arreu del país. També organitza l’acte de rebuda al Parlament i a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
  • Calendari de Tradicions i Costums. Calendari il·lustrat amb les festes tradicionals més rellevant dels Països Catalans i els costums i elements gastronòmics que les acompanyen  per tal de donar a conèixer aquest l’imaginari col·lectiu i assenyalar les dates que tenen incidència. 5.000 exemplars, 200 punts de distribució.
  • Altres activitats. Durant tot l’any la Seu Nacional d’Òmnium i la majoria de seus territorials acullen xerrades, taules rodones, cicles i presentacions.

Llengua i educació[modifica | modifica el codi]

  • El Tinter de les Lletres Catalanes. Vol fomentar l’ús del català escrit als centres educatius i la creativitat dels infants i joves. Agrupa el Premi Sambori Òmnium de narrativa i el Premi Pissiganya de poesia. Al maig es celebra la festa final.
  • Somescola.cat. Plataforma formada per entitats cíviques i educatives en defensa del model d’escola catalana per tal de coordinar respostes davant els atacs al model d’immersió lingüística. Activitats de mobilització diverses.

Cohesió social[modifica | modifica el codi]

  • Diversos projectes de cohesió: Quedem? (activitats lúdiques i de coneixement de l’entorn), A Tota Veu (activitat d’intercanvi cultural a partir de la poesia pels volts de Sant Jordi), Arrelarreu (Treball entre centres educatius i biblioteques per tal defomentar el vincle a partir de contes populars de diverses tradicions).

País[modifica | modifica el codi]

  • Festa per la Llibertat i altres actes al voltant de l'11 de setembre. Actes arreu de Catalunya al voltant de la Diada (marxes de torxes, ofrenes, xerrades). I a Barcelona, organització de la Festa per la Llibertat (activitats durant tot el dia al pg. Lluís Companys i concert multitudinari al vespre).
  • Campanyes de mobilització. Diverses campanyes i actes destinats a eixamplar la majoria social pel dret a decidir i la independència de Catalunya. Algunes accions dels darrers anys: Campanya Un país normal, Concert per la Llibertat, campanya Ara És l'Hora (juntament amb l'ANC)

Seus territorials[modifica | modifica el codi]

La seu nacional d'Òmnium està situada al carrer Diputació de Barcelona. Però l'entitat compta amb 32 seus territorials repartides per tot Catalunya. Algunes són d'àmbit comarcal, d'altres d'àmbit local i, en el cas de Barcelona, l'àmbit d'actuació són els districtes de la ciutat.[8]

A banda d'aquestes seus, Òmnium té presència a la Catalunya Nord i l'Alguer:

Pel que fa al País Valencià i a les Illes Balears Òmnium Cultural està agermanada amb Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultural Balear en el marc de la Federació Llull d'Entitats Culturals dels Països Catalans.

Presidents[modifica | modifica el codi]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Quant als reconeixements, el 1984 se li concedí la Creu de Sant Jordi[12] i el 2012, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, un guardó que compartí amb Càritas Diocesana;[13] i el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana.[14]

Fons documental[modifica | modifica el codi]

El 18 d'abril de 2007, Òmnium Cultural va cedir el seu fons documental a l'Arxiu Nacional de Catalunya, tal com estableix el contracte que van signar el llavors president de l'entitat, Jordi Porta, i el Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. El fons, que inclou el període 1961-1990, és considerat un dels més importants per documentar l'activisme de la societat civil catalana en defensa de la llengua i la cultura durant els últims anys del franquisme, la transició i l'inici de la democràcia. Es tracta de la documentació de l'entitat cultural catalanista, amb continguts fonamentals per a l'estudi de la defensa de la llengua i cultura catalanes i de la resistència contra el règim. En el fons hi trobem la documentació de Secretaria (òrgans directius, informes jurídics, delegacions territorials, relacions amb altres entitats); concessió de beques i ajuts; cursos d'història de Catalunya; edició de llibres i audiovisuals; premis (Festes de Santa Llúcia, Baldiri Reixach, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes); documentació de Fèlix Millet i d'altres membres d'Òmnium Cultural; comptabilitat; i arxiu visual i sonor.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, pp. 266 – 268. 
  2. «[omnium.cat Web d'Òmnium Cultural]».
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Òmnium Cultural». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 «Presentació». Òmnium Cultural. [Consulta: 14 juny 2015].
  5. «Publicació de les declaracions de l'abat Aureli M. Escarré a 'Le Monde' en defensa de la identitat catalana». Commemoracions 2013 (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 12 juny 2013].
  6. 6,0 6,1 «Òmnium escull Quim Torra com a president en substitució de Muriel Casals». Ara, 21-07-2015 [Consulta: 21 juliol 2015].
  7. «Òmnium Cultural proclama Jordi Cuixart nou president de l'entitat i renova la direcció». CCMA, 19-12-2015 [Consulta: 19 desembre 2015].
  8. «Seus territorials d'Òmnium». Òmnium Cultural. [Consulta: 23 maig 2015].
  9. El tripartito ha dedicado 11,3 millones de euros a fomentar los Països Catalans de María Jesús Cañizares, publicat al diari ABC el 24 de febrer de 2007 (castellà)
  10. «L'Observatori de la Llengua Catalana estudiarà l'ús social i la situació legal del català». 324, 09-11-2006. [Consulta: 6 gener 2014].
  11. Millàs deja Òmnium Cultural y se convocarán nuevas elecciones
  12. «Creu de Sant Jordi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. Òmnium i Càritas, distingides amb les Medalles d'Or del Parlament
  14. Premis Nacionals de Cultura 2012
  15. Memòria 2005, Arxiu Nacional de Catalunya Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]