Joaquim Torra i Pla

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMolt Honorable
Joaquim Torra i Pla
Quim Torra a la Assemblea General d'Òmnium Cultural (2015).jpg
Quim Torra (2015)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 131è President de la Generalitat de Catalunya 

17 maig 2018 -
Carles Puigdemont
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 gener 2018 -
Circumscripció: Barcelona


 Director Centre d'Estudis de Temes Contemporanis

7 març 2016 - 27 octubre 2017
Ferran Sáez Mateu
 Membre de la junta Museu Memorial de l'Exili

2016 -
Òmnium.png 9è President d'Òmnium Cultural 

21 juliol 2015 - 19 desembre 2015
Muriel Casals i Couturier - Jordi Cuixart i Navarro
 Director Revista de Catalunya

maig 2015 -
Josep Maria Roig i Rosich
 Vocal Junta de Museus de Catalunya

2015 - 2017
 Director Born Centre Cultural

juny 2012 - setembre 2015 - Montserrat Iniesta González
 Executiu en cap Foment de Ciutat, S.A.

2011 - novembre 2015
 President Sobirania i Justícia

2010 - 2011
 Director A Contra Vent Editors

22 juliol 2008 -
Dades biogràfiques
Naixement Joaquim Torra i Pla
28 de desembre de 1962 (55 anys)
Blanes
Residència Barcelona
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona (1980–1985)
Activitat professional
Ocupació Periodista, escriptor, advocat, editor, polític i periodista d'opinió
Ocupador Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (2016–2017)
Born Centre Cultural (2012–2015)
Foment de Ciutat, S.A. (2011–2015)
A Contra Vent Editors (2008–)
Grup Winterthur (1987–2007)
Gènere Assaig
Obra
Obres destacades Periodisme? Permetin! La vida i els articles d'Eugeni Xammar (2008)
Viatge involuntari a la Catalunya impossible (2010)
Muriel Casals i la revolució dels somriures (2016)
Altres dades
Partit polític Reagrupament (2009–)
Unió Democràtica de Catalunya (–2009)
Cònjuge Carola Miró
Pare Quim Torra Fàbregas
Germans
Premis i reconeixements

Twitter: QuimTorraiPla IMDB: nm3918271
Modifica dades a Wikidata

Joaquim «Quim» Torra i Pla (Blanes, 28 de desembre de 1962) és un polític, advocat, editor i escriptor català, actual president de la Generalitat de Catalunya des del 17 de maig de 2018.[1]

Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985, va treballar durant vint anys com a advocat i directiu en l'empresa d'assegurances privada Winterthur. D'aquests, els dos darrers els va passar a Suïssa, on va ser executiu de la mateixa empresa del 2005 al 2007, any en què va deixar l'empresa per tornar a Catalunya amb la intenció de dedicar-se a l'articulisme i a l'assaig polític en l'editorial A Contra Vent, fundada per Torra l'any següent[2] i que ha destacat en la recuperació de l’obra dels periodistes catalans dels anys 20 i 30. La seva trajectòria política s'inicia el setembre del 2009, quan dona suport a l'associació independentista catalana Reagrupament, una escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya. No obstant això, no es coneix que militi en cap partit.[1] Des d'aleshores ha format part de diferents associacions independentistes, entre les quals destaca Sobirania i Justícia, la qual va presidir del 2011 al 2014, a més d'esdevenir director de la Revista de Catalunya el 2012. Ha sigut membre del consell permanent de l’Assemblea Nacional Catalana i vicepresident d’Òmnium Cultural, entitat que va presidir entre el juliol i el novembre del 2015 en substitució de Muriel Casals.

Torra va presentar-se com a independent a la llista de la candidatura independentista Junts per Catalunya per a les eleccions al Parlament de 2017, en les quals fou elegit diputat al Parlament.[3] El 10 de maig de 2018 va ser proposat com a candidat a la Presidència de la Generalitat pel President Carles Puigdemont, i va ser investit pel Parlament en segona votació quatre dies després amb majoria simple.[4]

Ha escrit diversos llibres, entre els quals es poden destacar Ganivetades suïsses (2007), Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar (2008) o Viatge involuntari a la Catalunya impossible (2009), l'últim dels quals va obtenir el premi Carles Rahola d’assaig.

Biografia

La família de Quim Torra prové de Santa Coloma de Farners, on encara viu la seva mare, ja viuda,[5] i on el seu pare fou regidor d'urbanisme el 1991.[6] La família es va establir a Blanes arran de la feina del pare, un enginyer químic que treballava a l'empresa Sociedad Anónima de Fibras Artificiales, més coneguda pel seu acrònim SAFA. Era un home vinculat al catalanisme polític i gran afeccionat a la lectura. Quim Torra va néixer a Blanes i va passar els seus primers anys en un dels habitatges de la colònia industrial d'aquesta empresa,[7] que també disposava d'escola i on va estudiar fins a cinquè.[8] Posteriorment, la família es va traslladar a Barcelona, quan van nomenar al pare directiu de l'empresa. Quim Torra va estudiar des de llavors al Col·legi Sant Ignasi de Barcelona, més conegut com els Jesuïtes de Sarrià.[5] Posteriorment, els seus pares retornarien a Santa Coloma, on tenen la casa pairal.

Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985), entre 1987 i 2007 Quim Torra va treballar com a advocat i directiu a l'empresa asseguradora Winterthur, els dos darrers anys establert a Suïssa. Un d'ells, sol, baixant a Catalunya els caps de setmana, i l'altre, ja amb la família. Quan l'empresa fou adquirida per AXA, l'empresa li va oferir continuar en el seu càrrec a Madrid, però no el va convèncer, i va deixar l'empresa.[9] El mateix Torra explicà la seva experiència d'aquests anys a Ganivetades suïsses. Viatge (d’anada i tornada) al cor del management i del capitalisme salvatge, un llibre editat pel seu amic Jaume Ciurana. Mentre esperava a Suïssa que acabés el curs escolar dels seus fills, va començar a investigar sobre la figura d'Eugeni Xammar, periodista català que havia treballat per a les Nacions Unides a Ginebra. Va ser la seva porta d'entrada al periodisme en català dels anys 20 i 30. Va decidir llavors començar una nova etapa professional i van tornar a Barcelona.[1][5]

Torra està casat amb Carola Miró, mestra, amb qui té tres fills, dues noies i un noi, la Carola, el Guillem i l'Helena.[5][10]

Etapa com a editor i activista

Quim Torra recollint el premi Carles Rahola d'assaig a Girona

Va ser llavors, el 2008, quan va fundar l'editorial A Contra Vent, des d'on va començar a desenvolupar una intensa activitat de recuperació de la tradició literària i periodística catalana, especialment de l'època de la Segona República Espanyola i l'exili.[1]

El 8 d'octubre de 2009 va obtenir el premi Carles Rahola d'assaig per la seva obra Viatge involuntari a la Catalunya impossible, en el marc dels Premis Literaris de Girona. En aquest assaig rescata l'obra i la trajectòria de diversos periodistes catalans de l'època de la Segona República Espanyola, entre els quals hi ha Just Cabot, Francisco Madrid, Àngel Ferran, Lluís Capdevila i Manuel Fontdevila.

El febrer de 2011 va substituir Agustí Bassols com a president de l'associació independentista Sobirania i Justícia[11] i el mes següent va ser elegit al consell permanent de l'Assemblea Nacional Catalana. El mateix any va presentar amb l'advocat Jordi Cortada una demanda contra la sentència de l'Estatut al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que va ser rebutjada el 2012.[12]

El mateix 2011 els regidors Antoni Vives i Jaume Ciurana (CiU)[5] el van fitxar com a gerent de l'empresa municipal barcelonina Foment de Ciutat Vella l'any 2011,[1] i l'any següent, va ser nomenat director del Born Centre Cultural,[13] on va dirigir el procés de museïtzació de les ruïnes del jaciment del Born que es conserven al sòl de l'antic mercat, que corresponen a la Barcelona de 1716. El maig del 2015 va ser nomenat director de la Revista de Catalunya.[14]

Va ser vicepresident d'Òmnium Cultural entre 2013 i 2015,[15] des d'on va proposar fer una llista sense polítics de cara a les eleccions al Parlament de 2015. Una enquesta encarregada per Òmnium donava a la proposta 70 diputats.[16] La proposta va ser estudiada per diversos partits, però no va rebre el suport d'Artur Mas, i finalment es va convertir en la candidatura Junts Pel Sí.[17][18] Muriel Casals es va incorporar a les llistes d'aquesta candidatura, i per aquest motiu el 21 de juliol de 2015 Quim Torra va ser proclamat president de l'entitat de manera interina.[19] Mantindria el càrrec fins al desembre del mateix any, quan l'assemblea de socis va escollir una nova junta directiva encapçalada per Jordi Cuixart i Navarro.[3][20]

Després de les eleccions municipals de 2015, i amb l'entrada de Barcelona en Comú al consistori, Torra va deixar la direcció del Born Centre Cultural. El 7 de març de 2016 fou nomenat director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya, i el mateix any va recolzar Liz Castro com a presidenciable a l'ANC.[21]

Com a articulista, col·labora en diversos mitjans, fent d'articulista a El Punt Avui, Nació Digital, El Temps, El matí digital, l'Esguard, i ocasionalment al diari Ara.[22][23]

Etapa política

Quim Torra pren possessió del càrrec al Saló Verge de Montserrat del Palau de la Generalitat.

Vinculat al corrent crític d'Unió Democràtica de Catalunya anomenat El Matí, a finals de setembre de 2009, va publicar un article on anunciava que s'havia adherit a Reagrupament.[24] Reagrupament estava liderat per Joan Carretero i Rut Carandell, cunyada de Quim Torra.[5] El partit no va obtenir cap escó a les eleccions al Parlament de 2010. El 2011 Oriol Junqueras el va tantejar com a possible candidat per Girona, però ho va descartar.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 es va presentar com a 11è candidat a la circumscripció per Barcelona, on fou escollit diputat amb la llista de Junts per Catalunya.[25][26]

El 10 de maig de 2018 va ser suggerit com a candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya per Carles Puigdemont.[27] El debat d'investidura se celebra entre dissabte 12 i dilluns 14 de maig de 2018. Fou investit President de la Generalitat de Catalunya el 14 de maig de 2018.

Un dels seus primers actes com a President fou visitar els diversos presos polítics catalans a les presons.[28] Quan va nomenar els seus consellers, el Govern espanyol es va negar a publicar la nota oficial corresponent al DOGC, per tal de no fer efectius els càrrecs.[29]

Investidura com a president de la Generalitat
A Favor En Contra Abstencions Nota
1a votació

12 de maig 2018

66 (JxCat, ERC) 65 (C's, PSC, CECP, PPC) 4 (CUP) No aconsegueix ser investit.

Per ser investit necessita la majoria absoluta (68 vots a favor o més).

2a votació

14 de maig de 2018

66 (JxCat, ERC) 65 (C's, PSC, CECP, PPC) 4 (CUP) És investit. Per ser investit necessitava la majoria simple. (més vots a favor que en contra).

Obra publicada

  • Ganivetades suïsses. Viatge (d'anada i tornada) al cor del management i del capitalisme salvatge (Símbol, 2007) ISBN 9788495987549
  • Periodisme? Permetin! La vida i els articles d'Eugeni Xammar, biografia de l'il·lustre ametllatà Eugeni Xammar.[30] (Símbol, 2008) ISBN 978-84-95987-63-1
  • El Bibliobús de la Llibertat (Símbol, 2008), amb Miquel Joseph i Mayol i Jaume Ciurana. ISBN 978-84-95987-61-7
  • Manuel Fontdevila: el periodisme perdut d'un homenot excepcional, Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, p. 55-72 (2009)[31]
  • Viatge involuntari a la Catalunya impossible; tres periodistes oblidats i l'espectre d'Eugeni Xammar (Proa, 2010) ISBN 978-84-8256-917-8
  • Honorables. Cartes a la pàtria perduda (A Contra Vent, 2011). ISBN 978-84-938897-1-5
  • Un bohemi al cabaret del món. Vida de Manuel Fontdevila, un senyor de Granollers (A Contravent, 2013) ISBN 978-84-15720-11-9
  • Els últims 100 metres : el full de ruta per guanyar la República Catalana (Angle Editorial, 2016) ISBN 978-84-16139-99-6 [32]
  • Muriel Casals i la revolució dels somriures (Pòrtic, 2016) ISBN 978-84-9809-377-3 [30]

Premis i reconeixements

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Joaquim Torra i Pla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Regió7 «Qui és Quim Torra?». El Perfil.
  3. 3,0 3,1 «Jordi Cuixart és proclamat nou president d'Òmnium».
  4. «El parlament investeix Quim Torra president de la Generalitat». VilaWeb, 14-05-2018 [Consulta: 14 maig 2018].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Aragay, Ignasi «La Catalunya impossible de Quim Torra» (en ca). Ara.cat, 10-05-2018.
  6. «Qui és Quim Torra?». Regió7.
  7. Puig i Sedano, Xavier «Quim Torra, un interí amb veu pròpia» (en ca). El Temps.
  8. Jiménez, David «El territori sagrat de Quim Torra». Diari de Girona, 12 maig.
  9. Cardús, Pere. «Quim Torra, l’home que no prenia precaucions» (en ca). Vilaweb. [Consulta: 12 maig 2018].
  10. «Carola 50» (en ca-es). [Consulta: 12 maig 2018].
  11. «Quim Torra, president de Sobirania i Justícia». L'oracle, Catalunya Ràdio, 03-11-2011. [Consulta: 23 juliol 2015].
  12. «El Tribunal d'Estrasburg rebutja la demanda contra la sentència de l'Estatut». Ara. ACN, 09-01-2012.
  13. «Quim Torra: 'La independència americana qui la va fer? Washington? Franklin? Jefferson? Tots!'». VilaWeb, 07-09-2012.
  14. «Quim Torra, nou director de la Revista de Catalunya». Ara, 18-05-2015.
  15. Catalunya, Parlament de. «Fitxa del diputat Quim Torra» (en ca-es). [Consulta: 13 maig 2018].
  16. «Una candidatura sobiranista sense polítics fregaria el 50% dels vots» (en ca). Ara.cat.
  17. Palà, Roger «Quim Torra i la victòria pòstuma de Reagrupament» (en ca). Crític, 10-05-2018.
  18. «De la llista sense president a Junts pel Sí» (en ca). Crític.
  19. Borreda, Eli «Quim Torra, nou president d'Òmnium Cultural» (en ca). Òmnium Cultural, 21-07-2015.
  20. «Òmnium escull Quim Torra com a president en substitució de Muriel Casals». Ara, 21-07-2015 [Consulta: 21 juliol 2015].
  21. «Quim Torra, un independentista del sector duro de larga trayectoria en el activismo soberanista» (en es). eldiario.es.
  22. «'Esguard', la primera revista en català per a iPad». El Periódico de Catalunya, 12-09-2012.
  23. Catalunya, Parlament de. «Fitxa del diputat/ada» (en ca-es). [Consulta: 12 maig 2018].
  24. «Per què sóc d'El Matí i de Reagrupament» (en català). [Consulta: 10 maig 2018].
  25. «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017» (en ca). [Consulta: 22 desembre 2017].
  26. «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont» (en catalan). VilaWeb, 13-11-2017.
  27. «Carles Puigdemont designa Quim Torra com el seu successor a la presidència». Diari Ara. [Consulta: 10 maig 2018].
  28. «Torra visita els presos polítics i demana "que la política torni al diàleg"» (en ca). Ara.cat.
  29. Baquero, Jordi Pérez Colomé, Camilo S. «Torra continua amb el desafiament i insisteix a nomenar els exconsellers» (en ca). EL PAÍS, 21-05-2018.
  30. 30,0 30,1 Torra, Quim. Muriel Casals i la revolució dels somriures. 1a ed.. Barcelona: Portic, 2016. ISBN 9788498093773. 
  31. «Manuel Fontdevila: el periodisme perdut d'un homenot excepcional». Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. [Consulta: 11 maig 2018].
  32. «Els últims 100 metres : el full de ruta per guanyar la República Catalana / Quim Torra. - Princeton University Library Catalog» (en en). [Consulta: 11 maig 2018].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim Torra i Pla Modifica l'enllaç a Wikidata



Càrrecs públics
Precedit per:
Carles Puigdemont i Casamajó
Senyal de la Generalitat de Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya

2018 – actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec