Jaciment del Born

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaJaciment del Born
101 Mercat del Born, excavacions arqueològiques de la Ribera.JPG
El jaciment del Born el dia de l'obertura al públic (11-XI-2013)
Tipologia jaciment arqueològic
Ubicació
Localització Barri de la Ribera (Barcelona)
Característiques
Cronologia Finals del segle XIII - 1717
Intervencions
Troballes Plats i gerros de ceràmica, pipes de fumar, armes, projectils de canó, flascons de vidre i ceràmica

Activitat
Gestor Born Centre Cultural
41° 23′ 07″ N, 2° 11′ 03″ E / 41.385397222222°N,2.1841°E / 41.385397222222; 2.1841
Modifica dades a Wikidata

El jaciment del Born és el nom amb què es coneix el conjunt de restes arqueològiques que es troben dins l'edifici de l'antic mercat del Born, al barri de la Ribera de Barcelona. El jaciment forma part del complex Born Centre Cultural, obert al públic l'11 de setembre de 2013 després de 6 anys de treballs d'habilitació i que combina les restes, exposicions i àrees d'activitats en un centre d'interpretació del setge de 1714.

Les primeres excavacions es realitzaren el 1994, es repetiren el 2000-2001 i finalment, també a partir del 2007. El jaciment està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional sota la classificació de zona arqueològica des del febrer de 2006. Específicament, l'Ajuntament de Barcelona protegeix l'edifici del Mercat del Born amb el nivell B de protecció des del 2000.

Es tracta d'un dels jaciments més rellevants de Catalunya, on es presenta una trama urbana d'època medieval i moderna de més de 8.000 m². S'ha localitzat una xarxa de clavegueres, carrers, múltiples comerços, cases i palaus. S'han documentat tallers d'artesans com ferreries, flassaderies, cellers, caldereries.

Destaca la presència d'un tram del Rec Comtal, que actua com a eix vertebrador d'una zona, concretament la meitat oest del mercat. En aquesta part l'urbanisme es presenta irregular; en canvi, a la meitat est presenta major regularitat, amb un traçat ortogonal. S'han localitzat carrers com Ventres, Corders de Viola (o na Rodés), Joc de la Pilota (o Dies Feiners), Xucles, Gensana, Bonaire, Abella, Micó o carrer del Born al Pla d'en Llull.[1] En excavacions realitzades al carrer Comerç (a tocar d'aquest jaciment del Born), es constata l'ocupació romana per la presència de material ceràmic, molt escàs i la documentació de la necròpolis, datada entre els segles IV i VII dC. També es varen trobar esquelets humans, els quals estarien relacionats amb una possible necròpolis musulmana, que es devia datar entre els segles VIII i XI.[2]

Situació[modifica]

Exterior de l'antic Mercat del Born el 2007

El jaciment s'ubica al subsòl de l'antic Mercat del Born al districte de la Ciutat Vella de Barcelona, a dins del barri de La Ribera. Es troba limitat pels carrers Comerç, la plaça Comercial, el carrer de la Fusina, el carrer Comercial i el carrer de la Ribera de l'actual trama urbana.[2]

Amb anterioritat a la urbanització actual i a la construcció de l'edifici del mercat el 1871, en aquesta zona s'ubicava el passeig de l'Esplanada, considerat el primer jardí públic de Barcelona.[3] Aquest passeig va ser dissenyat i construït el 1802 en l'espai lliure de construccions que envoltava, per raons de seguretat, la fortalesa de la Ciutadella construïda després de la capitulació de Barcelona al setge del 1714, és a dir la zona del barri del Born que havia estat enderrocat i cobert de terra el 1717.

Si bé es coneixia la ubicació de la ciutat destruïda, es desconeixia l'estat de conservació de les restes i la ubicació precisa dels carrers i cases fins que es van iniciar les intervencions arqueològiques l'any 1991.

Història de la destrucció[modifica]

Ubicació del jaciment dins l'esplanada de protecció de la Ciutadella. El plànol descriu el canvi de curs que es va fer al Rec Comtal.
Bales de canó caigudes durant el setge de 1714

La Barcelona de finals del segle XVII i començaments del XVIII es va caracteritzar per una millora de la situació econòmica i alhora va ser víctima de les guerres. Durant la guerra dels Nou Anys, va patir l'atac de la flota francesa el juliol de 1691 i el juny de 1697, que va fer malbé algunes de les cases costaneres de les que avui componen el jaciment, però molt especialment al monestir de Santa Clara.[4]

Durant la guerra de Successió Espanyola va rebre atacs el 1705 i 1706 per la zona del Raval que van obrir una bretxa a la muralla.[5] Però els fets més destructius per la ciutat van ser els derivats del setge de 1714 amb milers de bombardeigs que van castigar tota la ciutat i molt especialment el barri de Sant Pere, i el «quarter de Mar», actual barri de la Ribera, zona per on es va produir l'assalt final a la ciutat.[1] Els darrers combats ja dins la ciutat liderats per Villaroel i la cavalleria es van produir precisament a la zona del jaciment, als carrers de Bonaire, Joc de Pilota i el Bornet que desembocaven al Pla d'en Llull. Quan Villaroel va caure ferit, es van replegar.

Després de la capitulació de la ciutat i l'ocupació de cases i palaus per part dels vencedors, aquests van optar per crear una Ciutadella militar que, lluny de protegir la ciutat, havia de servir per subordinar la població. Se li va encarregar a Joris Prosper Van Verboom, qui va proposar edificar una ciutadella pentagonal de grans dimensions, equiparable a les de Torí, Anvers o Parma. La fortalesa havia de protegir i augmentar les defenses en el sector més desprotegit de la marina i el punt més dèbil de la defensa de terra, aquells que Verboom havia aconsellat per dur a terme l'atac durant el setge, i per on les tropes franco-castellanes feren la seva entrada a la ciutat: el Portal Nou i el de Santa Clara. Alhora, a més de proporcionar protecció dels atacs exteriors, també hauria de subjectar militarment la ciutat, dominant els seus barris més poblats, i envoltant-la mitjançant una cortina de foc amb els forts de la Ciutadella i Montjuïc. D'aquesta manera per construir-la i establir al seu voltant la imprescindible franja de seguretat sense construccions, es va haver de modificar ostensiblement l'urbanisme de la ciutat, tot enderrocant una bona part de la trama urbana articulada d'antic al voltant de l'eix del Rec Comtal, i als sectors més allunyats del barri de la Ribera, incloent-hi també el convent de Santa Clara.

L'1 de març de 1716 es posà la primera pedra de la Ciutadella, en el baluard del Rei, aquell que mirava cap a la ciutat, i el 7 de març de 1717 es finalitzaren els remats dels baluards del Rei, de la Reina i del Príncep, i fou a partir d'aquest moment que s'iniciaren els enderrocs de 38 carrers i 1.016 habitatges del barri de la Ribera,[6] deixant així lloc a l'esplanada de la fortalesa. El Rec Comtal va ser desviat del seu curs - situat al centre de l'esplanada- i es va situar als límits de la zona habitable, proper a l'actual carrer Comerç i del Rec.

No fou fins al 25 de gener de 1725 quan es van donar per finalitzades les obres de la Ciutadella, el mateix any del Tractat de Viena, que suposava la pau entre Felip V i l'arxiduc Carles.

Història d'excavació[modifica]

Jaciment del Born durant les excavacions de 2002

La intervenció duta a terme al Mercat del Born va ser conseqüència directa del projecte de museïtzació i construcció d'un Centre Cultural a l'antic Mercat del Born. Aquest projecte, a la vegada, derivava de la intervenció feta els anys 2000-2001, en els quals es va posar al descobert una part del barri de la Ribera del segle XVIII, el grau de conservació del qual era tan excepcional que es va engegar per part de l'Ajuntament de Barcelona un procés de protecció de les restes i el disseny museístic.[7]

Arran d'un projecte del Servei d'Arqueologia Urbana del Museu d'Història de la Ciutat s'establí una intervenció arqueològica preventiva i s'identificaren 22 punts d'actuació, previs a l'inici de la construcció del Centre Cultural que es preveien que podien afectar el desenvolupament de les obres a l'interior de l'antic mercat del Born i de la construcció del nou equipament cultural. La finalitat de la intervenció era la de preservar les restes i avaluar les perspectives arqueològiques que oferia el subsòl dels trams no excavats.[7]

Finalment, l'any 2007 es va intervenir al davant del núm. 5 del carrer Comercial, a causa de les obres de connexió entre el Mercat del Born i l'edifici annex, on es va excavar una extensió de 80 m² fins a esgotar l'estratigrafia. D'aquesta manera, les actuacions realitzades al Mercat del Born durant aquesta intervenció es van classificar en diferents apartats. En primer lloc, seguiments i controls arqueològics, tant a dins com a fora de l'antic mercat i realitzats prèviament a l'excavació dels punts proposats pels tècnics del Museu. També es va excavar 37 punts d'actuació arqueològics: 22 del projecte original més els 15 del projecte ampliat i l'excavació de cinc punts d'actuació específics que responien a feines inacabades de la intervenció de l'any 2001. El disseny dels punts d'intervenció arqueològica responia a diferents motius tècnics: ampliació del coneixement de certes zones documentades a la intervenció del 2000-2001; excavació de punts per motius tècnics, per motius de sanejament de l'obra; excavació per tal de poder restaurar i consolidar certes restes i per últim desmuntatge d'algunes estructures posteriors al 1716 per tal de tenir una visió més aclaridora dels processos constructius.[7]

Per un altre costat, es va procedir al cobriment amb sauló, per necessitats museístiques, de diferents punts del jaciment. Pel que fa a restauració, es va intervenir conjuntament amb l'equip de restauració a diferents punts de caràcter estructural, on per motius de seguretat del jaciment, era necessària una actuació urgent. D'aquesta manera, la intervenció arqueològica a l'interior del Mercat del Born no s'inscrivia dins d'un projecte científic de recerca, sinó que estava íntegrament relacionada amb les feines de construcció del Centre Cultural del Born. Un altre tipus d'intervencions, més puntuals, van consistir en la finalització d'alguns punts no excavats en la intervenció de l'any 2001 per motius tècnics, bàsicament pous, latrines i dipòsits.[7]

Treballs d'excavació[modifica]

Els diferents sondejos als carrers Abella, Maia, Xucles, Bonayre, Joch de la Pilota, Ventres, Na Rodés i Qui va del Born, van permetre completar la informació sobre les tipologies dels carrers que es tenia fins al moment i també van proporcionar informació sobre les solucions per desfer-se de les aigües residuals. Es van documentar xarxes de clavegueram i fosses sèptiques, i a la vegada, es va observar un fenomen que es repetia en tots els sondejos, com era la conservació dels nivells de circulació més antics, els situats cronològicament en els segles XIV i XV, mentre que els nivells situats en època moderna eren menors en nombre.[7]

Habitatges del jaciment del Born vora el Rec Comtal

En el jaciment del Born coexistien diferents tipologies de carrers: amb paviment de pedra, amb paviment de terra i en el cas de la meitat est del carrer Xucles, una part pavimentada amb pedra i l'altre amb terra. Aquestes tipologies estaven relacionades tant amb la importància del carrer com de les cases que tenien l'entrada principal. Les solucions per les aigües residuals no responien a un patró relacionat amb les tipologies dels carrers, ja que tant els carrers amb pavimentació de pedra com de terra presentaven fosses sèptiques i clavegueres indistintament, i fins i tot en el carrer Qui va del Born, convivien en el mateix temps, clavegueres petites, fosses sèptiques i el 'Merdançar'.[7]

Un punt interessant de l'excavació va ser la descoberta d'un pont d'ús privat, en l'extrem nord del carrer dels Ventres. Fins al moment, és l'únic pont d'una finca privada documentat en una excavació a Barcelona. Tot i documentar-se de forma parcial, el pont presentava un bon estat de conservació i unes característiques similars a les de l'altre pont documentat en l'excavació del 2001. Finalment, es va documentar el primer desviament del Rec Comtal i les obres associades, com l'estancament del Rec, el desmuntatge parcial del mur est i de la volta del 'Merdançar', i la construcció amb fustes de la conducció de les aigües del Rec i de la claveguera fins al carrer d'en Micó.[7]

En la intervenció de l'any 2001, l'extrem est de l'excavació, coneguda com a 'zona dels pescadors', que englobava les illes de cases delimitades pels carrers Bonaire, Abella, Maia i Xucles, no havia pogut ser datada amb anterioritat al segle XV. Aquest fet es va donar per dos factors: el primer era l'altura a la qual sortien les sorres naturals, que implicava la destrucció de les fases anteriors quan s'havia de fer una reforma a l'interior de les cases. L'altre factor va ser la limitació dels punts sondejats, ja que només es va intervenir de forma puntual en tres llocs. L'excavació de dos sondejos en els carrers d'en Abella i d'en Maia van aportar una cronologia de segle XIV, per la primera construcció de les edificacions, data que concordava amb les dades documentals.[7]

Carrer Comercial núm. 5[modifica]

Pel que fa a l'excavació al carrer Comercial núm. 5, va permetre excavar un petit fragment de cases del barri de la Ribera, des dels seus orígens i fins a la seva destrucció. Tot i la informació parcial, ja que en cap cas es van poder trobar els límits de cap edificació, es van identificar vuit fases cronològiques al jaciment, que abasten des de la fase prèvia a la urbanització del barri de la Ribera, fins a arribar a l'any 1716, amb la destrucció de les edificacions per tal de poder construir la Ciutadella militar i la seva zona de seguretat.[7]

Restes a banda i banda del carrer Bonaire

La primera fase se situava cronològicament al segle XIII, sense poder precisar més, i corresponia al moment anterior a la urbanització del barri de la Ribera. Es trobava representada per un nivell de graves, amb ceràmica vidriada verda, que podria formar part d'un estrat de sedimentació, relacionat amb el pas d'un antic rec o d'un torrent.[7]

La fase II correspondria a la primera fase amb estructures arquitectòniques documentades, i que també se situava a finals del segle XIII. En aquest moment s'identifiquen, de forma parcial, dues edificacions ja documentades en la part nord del mercat del Born.[7]

La fase posterior, fase III, se situa al voltant de la primera meitat del segle XIV, i és el moment on es produeixen les reformes més importants de l'edificació, amb l'enderroc parcial de murs per tal de poder connectar la part nord i la part sud de l'edificació central, la construcció d'arcs i la reforma del mur que separarà les dues edificacions del jaciment.[7]

La casa Boixadors

La fase IV, situada a la segona meitat del segle XIV, serà el moment en el qual es produeix la compartimentació de la casa central, per fer-ne dues de diferents. De fet es fan tres cases diferents, ja que la tercera es va documentar en les restes arqueològiques del mercat del Born. A partir d'aquest moment, es defineixen els límits de les edificacions i els àmbits interiors que es mantindran fins a l'enderroc del 1716.[7]

La fase corresponent al segle XV, Fase V, es caracteritzava per la construcció d'escales de pedra en l'edificació oest i en l'edificació central, així com per la definició de l'ús que tindran els diferents àmbits en els segles posteriors.[7]

La fase VI, situada al segle XVI, només presentava modificacions en l'edificació situada a l'oest, amb la construcció d'una fossa sèptica, mentre que en la resta d'espais es mantenia la mateixa estructura.[7]

La fase VII, situada cronològicament a la primera meitat del segle XVI, es caracteritzava per la continuació d'estructures i espais de fases anteriors, amb petites modificacions com la construcció d'una xarxa de clavegueres en l'edificació situada més a l'oest.[7]

La darrera de les fases documentades se situava cronològicament entre 1650 i 1716, quan es construeixen noves estructures en alguns dels àmbits de les edificacions, com per exemple la construcció d'una nova xarxa de clavegueres o la pavimentació amb lloses de pedra de la totalitat de la superfície de l'edificació situada més a l'oest. A l'edificació central es pavimenten amb rajoles els àmbits situats al nord, i al pati central es construeix un pou, dues clavegueres i un paviment de lloses de pedra. A la part sud, es va documentar una estructura de combustió, que informava sobre l'ús artesanal d'aquesta part de l'edificació. Finalment, a l'edificació situada més a l'oest, es va documentar una nova claveguera i un paviment de rajola.[7]

Descripció del jaciment[modifica]

Mapa parcel·lari del jaciment. La línia vermella delimita l'espai del jaciment. Inclou tres zones segons l'activitat: industrial i menestral (gris), barri residencial i d'oci (verd) i barri mariner (blau)

El jaciment del Born conté 8.000 m2 de trama urbana que es localitza en el subsòl de l'edifici de l'antic mercat. Representa un petit percentatge dels 295.705 m² de l'àrea enderrocada per la construcció de la Ciutadella i de l'esplanada que feia de zona de seguretat.[8]

La ubicació i orientació del mercat construït el 1871 ha condicionat el tipus de restes i l'estat en què s'han conservat. El nivell del sòl en aquesta zona era originalment força inferior al veí passeig del Born, i com que els militars volien anivellar-ho, no va caldre enderrocar totalment els edificis, un fet que ha mantingut unes restes força conservades. Una altra bona coincidència va ser el tipus d'estructura triat per Fontseré que va fer servir una estructura metàl·lica molt lleugera que només requeria uns fonaments puntuals sota els pilars, minimitzant l'impacte sobre les restes geològiques.[9] També l'orientació del mercat ha permès, casualment, que sota la seva superfície hagin quedat encabides zones de diferent activitat de la ciutat del XVIII. Així la part més llarga de la forma rectangular de l'edifici va des de la zona més industrial i artesanal ubicada al voltant del Rec Comtal, continua per la part central del jaciment on s'ubicaven habitatges i palaus de gent benestant, gremis i establiments d'oci; per últim, a l'extrem més oriental del jaciment hi ha el barri mariner amb habitatges més senzills i petits que a la resta.[10]

El jaciment excavat i visitable conté un segment del Rec Comtal, fragments de vuit carrers i tota la plaça del Bornet. L'amplada dels carrers va des del 2,4 m. del carrer de Micó, al barri mariner, als 2,6 - 2,8 dels carrers dels Corders de Viola, carrer de Ventres; els carrers de la zona residencial són bastant més amples, amb 4,4 m. al carrer de Xucles, 4 m. al carrer de Bonaire i 5,8 m. al carrer del Joc de Pilota. A la part central del jaciment hi ha la plaça del Bornet, un espai privilegiat amb una amplada de 10,6 m. a la part central, uns 15 m. a la cruïlla amb el carrer de Gensana i d'uns 12,6 m. a la part del pont sobre el Rec Comtal. Aquest pont, conegut també com a «pont de la Carnisseria del Pla d'en Llull» i «pont del carrer de Na Rodés» té una amplada que va dels 5,5 als 9,5 m. Cal tenir present que les alçades habituals dels edificis era de planta i dos pisos, és a dir, per sobre de 10 m. la qual cosa incrementava la sensació d'estretor dels carrers.[11]

Al jaciment són visibles un total de quaranta-dues cases senceres i onze fragments de cases on vivien setanta-set famílies amb un total de tres-centes vint-i-tres persones. Per fer comprensible la descripció de les finques, s'ha seguit la numeració proposada a l'inventari fet per l'historiador Albert Garcia Espuche a la seva obra «La ciutat del Born».

Habitatges entre carrers Ventres i Corders de Viola[modifica]

Mapa del jaciment del Born (1717) amb el detall de finques de l'illa 1, corresponent al barri industrial i menestral
Daus trobats a la casa Corrales (n.3)

En aquesta illa de cases es troba una de les peces característiques de la vida social de la ciutat del segle XVIII: un triquet, o casa de joc. El joc era un costum estès en l'àmbit familiar, però també es jugava en cases públiques de joc que no sempre havien estat legals. Es jugava a daus i cartes, i de forma menys freqüent a jaquets i els escacs. Els triquets no tan sols representaven un espai de joc, sinó un entorn on tancar negocis. En aquella època a la ciutat es comptabilitzaven una trentena de locals situats al carrer d'Escudellers, a la muralla de la Rambla o al carrer Fusina.[12]

Imatge Dades
CordersViola casaMatas1 4218 resize.jpg Casa Matas
Núm. 1 carrer dels Ventres
No és visible des de la part superior, i està pràcticament fora del jaciment. La imatge mostra la part coberta de la casa Tey amb el mur de separació de la casa Matas com a únic vestigi.
El propietari de la casa el 1716 era el corder de viola Pere Matas juntament amb la seva dona i la seva mare. Dins el jaciment només hi ha una part de la finca que tenia quatre canes de façana per divuit de llarg amb sortida al carrer de Ventres i al de Corders de Viola. Aquesta finca era el resultat de la unió de dues finques a partir de 1678. Abans, la finca de llevant amb sortida al carrer de Corders de Viola havia estat propietat del mestre d'aixa Pere Arrover; va passar al velluter Joan Blanch qui la tenia llogada a l'adroguer Joan Pere Vilarrosal i posteriorment a la seva vídua. El 1626 va morir Blanch i el 1629 consta com a propietat d'Elisabeth Cellarès, dona del notari Joan Vicenç Cellarès.

La finca de ponent, amb sortida al carrer de Ventres, havia estat propietat del corder de viola Martí Malvet i el 1602 va passar a mans de Durandi Grana, sastre i corder de viola. Totes dues finques es van unir el 1678 sota la propietat del mariner Pere Artigues qui, davant el precari estat de conservació -probablement a causa dels bombardeigs de 1697- la va vendre a preu de ruïna al mestre d'obres Baltasar Bertran. Des del 1690 va passar a propietat de Pere Matas, el corder de viola que va haver d'enderrocar-la el 1716. Matas era també clavari de la confraria del Sant Esperit dels cecs, a més de ser un membre destacat del seu gremi del que va arribar a ser cònsol. De fet, dies abans de l'enderrocament d'aquesta casa, es van reunir uns quants membres de la confraria dels corders, ja que el convent de Sant Agustí, lloc habitual de reunió, havia estat molt malmès.[13]



CordersViola casaTey2 3465 resize.jpg Casa Tey
Núm. 2 carrer dels Ventres
És parcialment visible des de la part superior.
D'igual forma que la casa Matas, la seva veïna casa Tey tenia façana a dos carrers: el dels Ventres i el dels Corders de Viola, amb unes dimensions similars. Tota la superfície de la finca està dins el jaciment, si bé només una part és visible des de la passarel·la superior. El seu darrer propietari va ser el carnisser Antoni Tey, que hi vivia amb la seva dona, dos fills i una filla. Com altres cases d'aquest carrer havia estat propietat d'un corder de viola, en Gabriel Mordenyach, cap el 1541. Després la propietat va passar al cotoner Tomàs Vinyals qui la va vendre el 1602 a l'escrivà i doctor en drets Pere Jaume Trullas. Aquest la va cedir en emfiteusi al traginer Bernat Llauraqui i, posteriorment va passar al seu fill Baltasar. La decadència de determinats oficis, com la dels corders, va propiciar que en alguns locals d'aquesta zona s'hi instal·lessin cases de joc o triquets. Aquest és el cas d'aquesta finca que tenia un espai per al joc de l'argolla a la segona meitat del segle XVII. Posteriorment va ser propietat del barreter Isidre Martí, del carnisser Antoni Porta, el velluter Ramon Xapelli i el torcedor de seda Lluís Pujades, abans de passar -el 1700- a mans del carnisser Jaume Tey pare d'Antoni Tey, que la va heretar i fou el darrer propietari.[14]



CordersViola casaCorrales3 0127 resize.jpg

Ventres casaCorrales4 3527 resize.jpg
Casa Corrales
Núm. 3 i 4 carrer dels Ventres
La cantonada dels carrers dels Corders de Viola i dels Ventres, en forma de "proa", com s'anomenava a l'època, era un punt de referència de la trama urbana, davant del «pont de la carnisseria» sobre el Rec Comtal. Les cases propietat de Josep Corrales se situaven sobre dues finques: la núm.3, una peça allargada, situada més al nord i paral·lela a la casa Tey, i una de forma triangular d'una superfície menor, identificada amb el núm. 4. La primera estava llogada per tres famílies: Margarida Miquel i dos fills, el fuster Miquel Ricart amb dona i dos fills i el corder de viola Antoni Arolas amb la seva dona. Aquesta finca havia estat propietat, el 1602, del corder de viola Jaume Berenguer, després de la seva vídua Àngela Berenguer, d'Ambrós Rovira que la deixà a la seva filla Teresa qui, al seu cop la va vendre a Antoni Corrales el 1667. Aquest primer membre de la nissaga Corrales era cònsol de la confraria dels corders de viola i tenia altres activitats comercials com l'adquisició de sal d'Eivissa per a portar-la a Barcelona. Quan aquest mor el 1674 la seva vídua se'n fa càrrec i el 1682 va testar a favor del seu cunyat Damià Corrales. A les cases Corrales també hi havia triquets, com a la casa Tey, unes instal·lacions que van quedar mol afectades pels bombardejos del 1697. Els triquet eren instal·lacions no exemptes de conflictes, com el que es va produir al de casa Corrales on un jugador que feia trampes amb cartes marcades va ser denunciat pel seu contrincant davant els tribunals. Pel que fa a Damià Corrales, va continuar en actiu fins al 1703. El 1705 ja només hi consten al gremi de corders els seus fills Anton i Josep. Aquest últim, el corder de viola Josep Corrales, va ser el darrer propietari a partir de 1713, i consta que hi vivia a la casa de la cantonada amb la seva dona, la seva mare i dos fills. Després de l'enderrocament de les cases del Born, la família de Josep Corrales se'n va anar a viure a la zona de la parròquia de Sant Just i Pastor.[15]


Habitatges entre carrers d'en Oliver i Corders de Viola[modifica]

Mapa del jaciment del Born (1717) amb el detall de finques de l'illa 2 corresponent al barri industrial i menestral
Pipes trobades al magatzem de l'Hostal de l'Alba

Aquest conjunt ubicat al nord del carrer dels Corders de Viola (també conegut com a Na Rodés) és només una part de l'illa que donava també al carrer d'en Oliver, fora dels límits del jaciment. L'edifici més destacat i gran era l'Hostal de l'Alba un lloc de pas situat en un punt estratègic davant del pont sobre el Rec Comtal i davant de la casa Santmartí (n.14) que es dedicava al lloguer de mules. A la planta baixa hi havia una part que es feia servir com a magatzem de l'adroguer Duran (n.17). En aquest punt es van localitzar una gran quantitat de pipes de caolí.[16]

Imatge Dades


CordersViola casaGerico5 4220 resize.jpg Casa Gericó
Núm. 5 carrer dels Corders de Viola
No és visible des de la part superior.
La casa estava situada al costat de llevant del carrer Corders de Viola. Era un habitatge molt petit propietat del corder de viola Felip Gericó. Anteriorment, el 1681, la casa era propietat del vicari perpetu de Santa Maria del Mar.[17]


CordersViola casaCasanovas6 0131 resize.jpg Casa Casanovas
Núm. 6 carrer dels Corders de Viola
És parcialment visible des de la part superior.
La casa estava situada al costat de llevant del carrer Corders de Viola, al sud de la casa Gericó. Es tracta d'un altre habitatge molt petit propietat el 1716 de Cecília Casanovas, dona d'un serraller. Hi vivia el matrimoni, i el fadrí, el forner Joan Causa, la seva dona i quatre fills, probablement desplaçats per la destrucció de la zona llevant del barri. Anteriorment, el 1681, la casa va ser cedida en emfiteusi a l'hortolà Onofre Casanovas per part de l'executor del testament del mariner Josep Major.[18]


CordersViola casaOller7 3521 resize.jpg Casa Oller
Núm. 7 carrer dels Corders de Viola
És parcialment visible des de la part superior.
Aquesta casa, d'unes dimensions superiors a les dues anteriors, era propietat el 1716 del fuster Ramon Oller qui vivia amb la seva dona, la seva mare i un fill. Oller hi consta afiliat al gremi de fusters entre 1710 i 1724. L'anterior propietari documentat el 1681 va ser el doctor en drets Francesc Massana.[19]


CordersViola HostalAlba8 4216 resize.jpg

CordersViola HostalAlba8 4217 resize.jpg
Hostal de l'Alba
Núm. 8 carrer dels Corders de Viola, davant del pont del Rec Comtal.
No és visible des de la part superior.
Es tracta de la finca més gran de l'illa que figura al cadastre amb unes dimensions de vuit canes d'amplada per quinze de llargada. Era propietat de Josep Duran, l'adroguer de casa Duran (n.17), qui la tenia llogada des del març de 1715 a l'hostaler Maurici Bernardí. Aquest va morir el 1716, pocs mesos abans de l'enderrocament de l'hostal que va seguir gestionat per la seva vídua, Maria Bernardí, que vivia amb un fill, dues criades i un fadrí. El local havia estat la «carnisseria d'en Lastis» entre 1465 i fins 1550. El pont sobre el Rec Comtal que hi havia davant seu devia el sobrenom de «pont de la carnisseria» des d'aquesta època. Posteriorment, consta com a propietat de la família d'adroguers Duran a l'inventari post mortem de Pau Duran l'any 1607. En aquesta data s'anomenava «Hostal de Sant Jaume», nom que va conservar fins al 1654 en què ho canvia a «Hostal de l'Alba». Per un inventari d'aquesta data es coneix que la planta baixa estava dedicada a estable i magatzem de l'adrogueria dels Duran al Bornet, al primer pis hi havia dues sales, la cuina, menjador i cinc cambres. A mitja altura de la planta baixa hi havia una cambra en un «sostret», una mena d'altell per aprofitar l'alçaria de la planta baixa. A la segona planta hi havia el galliner i la porxada o espai per assecar. El 1667 l'hostaler era Pere Antoni Casas, cunyat del ferrer Francesc Xivixell de la casa del mateix nom, a tocar de l'hostal.[20]


Ventres casaXixivell13 4214 resize.jpg Casa Xivixell
Núm. 13 carrer de Ventres
No és visible des de la part superior. La imatge mostra l'única paret que està dins el jaciment amb la porta d'accés i una mènsula del pont particular sobre el Rec Comtal.
Estava situada al final del carrer Ventres en un cul de sac que formava entre la part llevant del pont de la carnisseria i l'hostal de l'Alba. El propietari l'any 1716 era el ferrer Pere Joan Xivixell que vivia amb uns germans, un aprenent i cinc fadrins. La casa feia vuit per nou canes de superfície, si bé només una petita part es troba dins el jaciment. La finca tenia també façana al carrer de n'Oliver (fora del jaciment) i accés pel Pla d'en Llull mitjançant un pont sobre el Rec Comtal. La documentació de 1603 la situa a nom del pagès terrassenc Pere Palet i, posteriorment, a nom de la seva vídua Joana. Aquesta havia estat casada anteriorment amb el ferrer Joan Armant i, per mantenir l'activitat professional del seu marit, Joana Palet va cedir la propietat en usdefruit, fins a la majoria d'edat dels seus fills, al ferrer i veterinari Esteve Manalt. A finals del segle XVII va passar a mans del ferrer Francesc Xivixell, fill d'un pagès de Ripoll amb dos fills: Pere Joan, que feia de procurador del seu pare, venia teles i va ser el darrer propietari de la casa, i el seu germà Francesc que, el 1714, feia de ferrer. Com d'altres veïns, després de l'enderrocament de casa seva es van traslladar al barri de Sant Just i Pastor.[21]


Habitatges entre Rec Comtal, Pla del Bornet i carrer Gensana[modifica]

Mapa del jaciment del Born (1717) amb el detall de finques de l'illa 3 corresponent al barri industrial i menestral. La línia vermella delimita l'espai visible del jaciment.
Pots de l'adrogueria Duran

Aquesta illa ubicada entre el Rec Comtal al nord, el carrer de Gensana al sud, el Pla del Bornet i el pont de la Carnisseria, sobre el rec. Té algunes finques importants com la del baró de Sant Vicenç o la de l'adroguer Duran. Era una zona situada a un nivell baix, amb problemes habituals d'inundacions per desbordament del Rec Comtal, la qual cosa requereix sistemes més complexos de desguas al clavegueram com es pot observar a la casa Duran (núm. 17).[22]

Imatge Dades


Gensana 4222 resize.jpg Casa Albardaner
Núm. 9 carrer de Gensana
No és visible des de la part superior. La imatge és una vista del carrer Gensana
La casa estava situada al carrer Gensana i donava al Rec Comtal. Era un habitatge mitjà, d'una sola crugia, amb dues estances per planta, on vivia el semoler Jeroni Albardaner, amb la seva dona, un nen i una criada. La casa havia format part de la finca del costat (n.10-11) des de començaments del segle XVI quan va pertànyer a la família Rovira, posteriorment a la família Cardona, i durant el segle XVII passà a mans dels Ivorra, barons de Sant Vicenç dels Horts. Aquest van segregar aquesta finca per vendre-la a Margarida Mateu qui la va vendre a Jeroni Albardaner el març de 1714, en ple setge.[23]


Gensana casaBaroStVicenç10 4223 resize.jpg

Gensana casaBaroStVicenç10 3531 resize.jpg
Casa del baró de Sant Vicenç dels Horts
Núm. 10, 11 i 12 carrer de Gensana
És visible parcialment des de la part superior.
És una propietat formada per tres finques, segons el cens de 1716. Eren propietat dels Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts, si bé ocupada per diferents llogaters. La casa més gran (n.10) l'ocupaven el calderer Josep Faura amb la seva dona, un fill i un aprenent; el sastre Josep Ramon amb la seva dona i la seva mare; dos llogaters de mules, en Josep Nanot i Joan Gaspar amb les seves famílies; i la vídua Anna Maria Masbernat amb tres fills. A les altres finques s'ubicaven dues botigues a la planta baixa i habitatge als pisos superiors, ocupades pel calderer Domènec Vidiellas, amb la seva dona, dos nens i un fadrí; el ferrer Ramon Vernis, amb dona i un fadrí i la de l'assaonador Ramon Neves i la seva dona.

Anteriorment la casa havia estat propietat de Pere Climent Rovira (1468), el ciutadà honrat Galceran Rovira (1516), el seu fill Galceran Rovira Despuig (1565), amb bona situació econòmica a jutjar pel seu testament. La seva filla Francesca es va casar amb Francesc de Cardona que va morir el 1598. Va passar a mans de la seva filla Isabel de Cardona a partir de 1610. Isabel tenia bones relacions amb la noblesa i el clergat, i en aquesta casa es van guardar el 1637 els béns del cardenal Gaspar de Borja y Velasco que aquest va portar al seu segon viatge a Barcelona. Anna Cardona canvia de casa i la posà en lloguer el 1640 a la «companyia d'arrendadors del dret de portar neu i glaç a Barcelona», és a dir, aquesta va ser la primera «casa de la neu». Quan Anna fa testament compta com a marmessors amb familiars directes i amb el governador Josep Margarit i de Biure i deixava hereva a la seva germana. A la seva mort el 1651 la finca acaba heretada per la seva neboda Caterina de Calbà casada amb Dalmau d'Ivorra, baró de Sant Vicens dels Horts. La concessió com a casa de la neu va acabar l'any 1696 en què va passar a la casa del carrer Bonaire (n.46).[24]


Bornet casaSantmarti14 3513 resize.jpg Casa Santmartí
Núm. 14 Pla del Bornet i pont de la Carnisseria
Està parcialment coberta per una passarel·la.
La casa estava situada en un punt privilegiat entre el carrer de Ventres, el pont sobre el Rec Comtal i el pla del Bornet per on tenia l'accés. El 1716 era propietat de Pere Santmartí, llogater de mules. A la casa hi vivia la seva dona, dos fills i un mosso. Documentada des del segle XV quan pertanyia a Pere Ramon Busquets qui la va vendre a Rafael Cendra el 1454. La seva família el mantindrà fins a 1673, quan hi consta en mans de boter Jaume Guimerà. A la mort d'aquest passà al també boter Pere Joan qui ho ven al llogater de mules Pere Santmartí. En tot aquest temps va canviar diverses vegades la seva porta d'accés entre el costat del Rec Comtal i la zona del pla del Bornet.[25]


Bornet casaMartorell15 3512 resize.jpg Casa Martorell
Núm. 15 Pla del Bornet
Aquesta casa de reduïdes dimensions - quatre canes d'amplada per vuit de fons- estava situada amb façana al Pla del Bornet, a la part central de l'actual espai visible d'aquesta plaça. El 1716 era propietat del corder de viola Ramon Martorell qui la tenia llogada a tres famílies: Pere Antoni Ros amb la seva dona i quatre fills, el pastor Josep Cardó i la seva dona, i el corder de viola Josep Surís amb la seva dona.[26]


Bornet casaRiera16 4172 resize.jpg Casa Riera
Núm. 16 Pla del Bornet
Era una finca petita de quatre canes d'ample per set i mitja de fons amb façana al Pla del Bornet. En el moment de l'enderrocament era propietat del seller Magí Riera qui vivia amb la seva dona, un nen, un fadrí i una criada. També va haver d'allotjar forçadament algun oficial de les tropes vencedores. A finals del segle XV consta documentada a nom del barber Esteve i el 1516 a nom del sabater Antoni Casalins. Al llarg del segle XVI hi consten vivint altres sabaters i el 1622 hi vivia el negociant i corredor d'orella Pau Puig, qui la va cedir en emfiteusi uns anys més tard al baster Pons Bassols qui tenia botiga a la planta baixa, magatzem i dormitori al primer pis, i una habitació i un porxo al segon pis. D'aquest va passar a mans del seu fill Francesc Bassols el 1702, i posteriorment al sabater Francesc Comes i al darrer propietari, Magí Riera, el 1704.[27]


RecComtal casaDuran17 0120 resize.jpg

RecComtal casaDuran17 0259 resize.jpg
Casa Duran
Núm. 17 Gensana
La porta d'entrada al carrer Gensana no és visibles des de la part superior
Es tracta d'una finca allargassada de sis per catorze canes, que tenia la façana principal al carrer Gensana, molt a prop de la cruïlla de Born i pla del Bornet, és a dir, en una cruïlla important des del punt de vista comercial. Per l'altre costat, tenia façana sense sortida al Rec Comtal. La finca havia estat propietat del corder de cànem Joan Mascort, i des de 1591 era propietat de la família d'adroguers Duran, tot i que el nom del darrer ocupant era Francesc Pla, nebot polític del propietari, en Josep Duran i Mora. Pla vivia amb dos fadrins, un aprenent i un botiguer. Pau Duran va ser el primer de la nissaga a instal·lar-se en aquesta finca. Era conegut per la qualitat dels seus destil·lats i pels productes de drogueria provinents d'Alexandria, Venècia i Portugal. Era cònsol del col·legi d'adroguers i confiters, i al seu comerç es realitzaven les proves de mestria del sector. Va arribar a acumular un important patrimoni i era propietari de la finca de l'Hostal de l'Alba (n. 8). Va morir el 1607 i el va substituir el seu fill, casat des de 1600 amb Jerònima Riera filla d'un pagès de Sant Martí de Provençals. Antoni va morir el 1634 i la propietat va passar al seu fill Antoni Pau Duran, nascut el 1612. Va ser una persona important de la comunitat i va tenir un càrrec a la Casa de la Seca, un fet que probablement el va mantenir allunyat de la responsabilitat directa de l'adrogueria després de 1650, ja que el 1656 va morir a la casa en Jaume Vendrell un adroguer instal·lat en aquesta adreça i que probablement era soci de Duran. Antoni Pau Duran va ser nomenat cònsol del gremi l'any 1669 i, com el seu avi, va organitzar exàmens de mestria a la finca. L'adroguer surt esmentat en diversos plets reclamant a deutors, fins i tot contra personatges poderosos com el doctor en drets Salvador Feliu de la Penya. Va morir el 22 d'agost de 1678 i pel seu inventari post mortem es coneix que la planta baixa contenia el comerç amb taulell al carrer Gensana i la resta de la planta baixa dedicada a taller i celobert. A la primera planta hi havia àrees d'emmagatzemament de mercaderies i a la segona planta hi havia les estances privades. La descripció també permet conèixer la creixent demanda de tabac que porta a una especialització del taller dels Duran amb la instal·lació de molins per a les fulles de tabac, uns estris que posteriorment van ser traslladats a altres dependències fora del barri.

[28]


115 Mercat del Born, excavacions arqueològiques vora el Bornet casa18 confrariaCanem.JPG Casa de la confraria dels corders del cànem
Núm. 18 carrer Qui va del Born al Pla d'en Llull - Gensana
Es troba fora dels límits del jaciment. A la intervenció arqueològica de l'any 1991 a la plaça Comercial es va documentar un tram de 94 m2
Aquest edifici de nou per sis canes de superfície, fora del jaciment, era propietat de la confraria dels corders de cànem des de 1641. Comptava amb una sala per les seves reunions a la planta primera, i la resta de l'edifici estava llogat a l'apotecari Benet Mollar que hi vivia amb la seva dona, la mare i un nen. Anteriorment, havia estat llogada a l'adroguer Pere Margarit (1641), l'apotecari Josep Mollar (1651). El 1716 constaven censats Joan Rodamilans, Magdalena Peres i un clergue beneficiat de la catedral, probablement gent acollida després del 1714.[29]


Habitatges entre Pla del Bornet, Pla d'en Llull i els carrers Xucles i Joc de Pilota[modifica]

Born mapa jaciment illa4 2276.png
Material reciclat en la pavimentació del Bornet, davant la casa Poal

Es tracta d'una illa urbana amb un nombre important de cases orientades al Pla del Bornet. El 1363 aquesta fragmentació no era tan gran, ja que les finques de ponent -número 19, 20, 21, 22, 23, 32, 33 i 38- formaven una gran casa propietat de Galceran Carbó que donava a tres carrers i que al llarg dels anys es va anar dividint.[30] Destaca a la part central de l'illa la casa Colomer (núm. 23-24), una gran finca de dues parcel·les amb façana a dos carrers, que allotjava una taverna de grans dimensions a la part central de l'illa.[22]

Imatge Dades


Bornet casaHereu19 4177 resize.jpg

Bornet casaHereu19 4180 resize.jpg
Casa Hereu
Núm. 19 Pla del Bornet i Xucles
No és visible des de la part superior.
Estava situada a la cantonada del carrer Xucles i Pla del Bornet i mesurava quatre canes i mitja per set. El seu darrer propietari va ser el cirurgià Mateu Hereu, que hi vivia amb la seva dona, dos fadrins, un aprenent i una criada. Mateu era fill de Jeroni Hereu, un paraire de Ponts, i estava casat amb Anna Maria Vilalta, filla d'un cotoner. Mateu Hereu teniu plaça de mestre cirurgià aconseguida al concurs anual de 1682. En aquella època vivia de lloguer en una casa de l'adroguer Cristòfol Llopis al Pla del Bornet, just davant d'aquesta finca. L'any 1698, el seu fill, Mateu Hereu i Vilalta es va examinar com a mestre cirurgià i des de l'any següent ja hi assistia amb el seu pare al consell del col·legi de cirurgians. Es va casar amb Isabel Ferran, filla del corder de viola Francesc Ferran i es van instal·lar amb els pares Mateu. En Mateu pare va ser nomenat cònsol del col·legi de cirurgians el 1700 i el 1703, i el 1704 es va fer servir casa seva com a lloc de reunió de sessions del col·legi.

A finals del segle XVII la casa havia estat propietat del baster Francesc Bassols, qui va ser conseller cap al 1700. El 1696 la va llogar al cirurgià Carles Arnau, i tan sols quatre anys més tard la va vendre al també cirurgià Mateu Hereu. Aquest va tenir plets amb l'inquilí Carles Arnau i va haver de dirimir el seu desnonament a través del veguer.

Després del setge a la casa s'hi va instal·lar tres soldats borbònics, i va ser enderrocada el 1716.

Es conserva una latrina en molt bon estat.[31]


Bornet casaFrasquet20 4176 resize.jpg Casa Frasquet
Núm. 20 Pla del Bornet
No és visible des de la part superior.
Es tractava d'una casa estreta, de tan sols tres canes d'ampla per deu de fondària, ubicada al costat est de la casa Hereu. Era propietat del calderer Joan Frasquet, nascut a Vilafranca del Penedès, qui l'havia adquirit pels volts de 1710. A la casa hi vivia de lloguer el també calderer Magí Dancí amb la seva dona, cinc fills i un aprenent.

Juntament amb la contigua casa Poal compartien una terrassa a la part posterior que feia les funcions de pati interior d'illa i que estava sobre la casa Trotxo amb façana al carrer Xucles.

A començaments del segle XVI, quan la finca formava una unitat amb la casa Poal, va ser propietat de l'especier Antoni Romaguera. Posteriorment va passar a mans de Caterina Huguet i, el 1646, hi vivia l'adroguer Antoni Vidal i la seva esposa Anna, els quals la van cedir en emfiteusi al calderer Joan Valldossera. A la mort d'aquest, el va continuar el seu fill Bartomeu que va morir el 1684. L'encant dels seus béns van ser comprats principalment pel calderer Josep Poal, que vivia com a llogater en aquesta casa. La seva germana, Jerònima Valldossera, va heretar la casa, i el llogater Josep Poal va marxar el 1694 quan va comprar la casa contigua. L'any 1701, Jerònima la va llogar a Bonaventura Alberni, d'una nissaga de calderers originaris de Solsona. Alberni havia tingut molts problemes econòmics que el van obligar a hipotecar casa seva al carrer Gensana, una propietat que havia rebut del seu pare. Quan es va instal·lar aquí els deutes van continuar creixent fins a arribar a una concòrdia amb els seus creditors el 1712. Va morir el 1724.[32]


Bornet casaPoal21 4175 resize.jpg Casa Poal
Núm. 21 Pla del Bornet
No és visible des de la part superior.
Ubicada a llevant de la casa Frasquet amb la que havia format una unitat, era com ella una casa estreta de tan sols tres canes d'ampla per deu de fondària. Era propietat del calderer Josep Poal, antic llogater de la casa veïna des d'on s'havia traslladat el 1694. Hi vivia amb la seva dona, tres fills i un nen.

Quan la finca formava una unitat amb la casa Frasquet, el 1516, va ser propietat de l'especier Antoni Romaguera; van passar després a l'adroguer Antoni Vidal i la seva esposa Anna, que les van segregar i van cedir aquesta finca al calderer Jaume Fort. El seu fill, Josep Fort, que vivia a Tarragona, la va llogar el 1676 al calderer Francesc Valls. Finalment, el 26 d'octubre de 1694, li va vendre per tres-centes cinquanta lliures a Josep Poal quan aquest va haver de marxar de la casa veïna on s'hi estava a de lloguer. Josep Poal es va trobar que es mantenia com a llogatera la vídua de Francesc Valls a qui va instar a marxar mitjançant el veguer, però no seria fins 1696 que va aconseguir un domus evacuandi i va poder ocupar plenament el seu habitatge. Poal va fer obres de manteniment a l'edifici l'any 1697, entre elles la millora del paviment exterior, on avui es poden observar unes rodes de molí re-aprofitades.[33]


Bornet casaCarrer22 3449 resize.jpg

JocPilota entre23-32 3486.jpg
Casa Carrer
Núm. 22 i 22b Pla del Bornet
Com les cases Poal i Frasquet, la finca amb façana al Pla del Bornet (núm. 22) tenia unes dimensions de tres canes d'ampla per deu de fondària, i com elles, havia format part, al segle XIV, d'una gran finca propietat de Galceran Carbó.

El 1716 era propietat de Maria Àngela Carrer, vídua del baster Salvi Carrer des de 1707, que hi vivien amb dos nens, un fadrí, un aprenent i una criada. La casa era compartida pel llogater Josep Font i la seva dona. Salvi Carrer va ser una figura destacada dins la confraria de llogaters de mules i va formar part, el 1706, d'una companyia creada per negociar en diferents àmbits econòmics i de la que en formaven part el candeler Joan Baptiste Ballester, el seller Pere Fàbregas, el baster Segimon Puigdollers i Eulàlia Modolell, vídua del cirurgià Roc Butinyà.

El 1644 la casa era propietat de Caterina Campins, vídua del sabater Serapi Campins. La va vendre al corder Jaume Balaguer, qui va morir poc després, el 1647. Va continuar el seu fill Jeroni qui va morir el 1651. De l'inventari post mortem es pot saber que la botiga tenia la configuració típica de doble alçada amb un altell que feia de pseudo-magatzem i que la casa comptava amb dos pisos més. En aquest període, la propietat estava relacionada amb la finca 22b[a] situada just darrera seu amb façana al carrer Joc de Pilota, on hi va viure de lloguer l'antiga propietària, Caterina Campins.

El 1669 les dues propietats es separen, i la casa núm. 22 amb façana al Pla del Bornet va passar dels Balaguer a mans del baster Miquel Planella. Aquest tenia un fill també anomenat Miquel, d'ofici llibreter. Quan el baster va morir el 1678, la seva vídua Maria Àngela es va casar de seguida amb el pagès d'Olot i baster, Salvi Carrer. El fill llibreter va reclamar a la seva mare que el fet de casar-se tant ràpidament la deixava sense el dret d'usdefruit de l'habitatge. A més, el nou marit, Salvi Carrer, havia fet una continuació tàcita del negoci del seu pare, mentre que a ell com a hereu li "anava malament" el seu negoci.

La part independent que donava al carrer Joc de Pilota (núm. 22b) va passar el 1669 a mans de Josep Santromà, cedida en emfiteusi per Pere Pau Balaguer. L'any 1671, en Pere Pau va perdre un plet davant el veguer en favor de Jaume Umbert, i es va veure obligat a cedir-li a aquest el cobrament del cens directament de Santromà, convertint-lo en senyor mitjà. El 1691 la casa va quedar totalment destruïda a causa dels bombardejos de l'atac francès a Barcelona. La vídua de Santromà, sense capacitat per reedificar-la va voler tornar el solar al senyor mitjà que era la vídua de Jaume Umbert, Isabel i el seu segon marit, en Joan Llorens. Aquests no acceptaren i el veguer va decidir una indemnització a pagar al matrimoni Llorens per part de qui comprés la pedra. Va continuar en mans dels Llorens, concretament de Joan Pau Llorens,[34] fill de Joan i soci en una companyia amb l'adroguer Josep Duran i Mora (del núm.17).[35] Els darrers anys va tenir una edificació només com a botiga sense pisos quan va passar a ser propietat de Ramon Dardenyà, el veí de la finca adjacent.[34]


Bornet casaColomer24 3478 resize.jpg

JocPilota casaColomer23 0114 resize.jpg
Casa Colomer
Núm. 23-24 Pla del Bornet i carrer del Joc de Pilota
.[36]


Bornet casaSans25 3479 resize.jpg Casa Sans
Núm. 25-26 Pla del Bornet
Aquesta casa era propietat del corder Josep Sans, qui hi vivia amb la seva dona a la planta baixa. El pis superior, amb accés independent des d'una escala de cargol a la façana, estava llogat al també corder Andreu Pera amb la seva dona i un nen. Era una casa força estreta, com les seves veïnes, però de catorze canes de fondària a la planta baixa, la qual cosa la feia arribar fins al carrer del Joc de Pilota. Per contra, el pis superior només era la meitat que donava al pla del Bornet i la part amb façana al Joc de Pilota pertanyia a la finca dels Colomer (n.32-24). Aquesta connexió s'havia produït el 1663 quan l'anterior propietari, en Lluís Llor, va llogar aquesta part al taverner Gabriel Colomer.[37]


Bornet casaAngerolas27 3454 resize.jpg Casa Angerolas
Núm. 27 Pla del Bornet
Era una finca de reduïdes dimensions -tres canes i mitja d'amplada per cinc i mitja de fons que el 1716 era propietat del baster Pau Angerolas, que hi vivia amb la seva dona, un fill i un criat. Destaca la seva escala de cargol situada a la façana, un fet que denota la independència d'habitatge del pis superior.[38]


Bornet casaCasals28 4212 resize.jpg Casa Casals
Núm. 28 Pla del Bornet
No és visible des de la part superior.
Similar en dimensions a la casa veïna, la casa Angerolas, era propietat del matalasser Pere Casals que hi vivia amb la seva dona, quatre fills i una filla. Pel seu baix valor d'indemnització, estimat en dues-centes deu lliures, cal deduir que es trobava en molt mal estat en la data del seu enderrocament.[39]


JocPilota casaRecorda30 4210 resize.jpg Casa Recordà
Núm. 29-30 Pla del Bornet - Joc de Pilota - Pla d'en Llull
No és visible des de la part superior. Només es conserva el costat del carrer de Joc de Pilota
El 1716 era la casa de Marianna Recordà, vídua del ferrer Antoni Recordà. Es tracta d'una propietat amb façana a tres carrers de set canes i mitja per set canes i mitja que era la fusió de dues finques que estaven llogades a dues famílies: Francesca Martí, vídua, amb les seves filles; i, a l'altre, el negociant Nicolàs Milart, la seva dona, la seva mare i tres nebots. Anteriorment havia estat propietat del calderer Bernat Cabanyes, qui, el 1603, tenia clients a Vic, Caldes de Montbui, Hostalric o Cardedeu. El va succeí el seu fill Francesc i el 1656 va passar a l'agricultor Joan Albareda qui la va cedir en emfiteusi al ferrer Josep Manalt, que va tenir problemes per pagar el cens anual i el 1662 cau malalt i va fer testament de diners, joies i "una habitació de la casa" a favor de la seva dona Isabel, mentre que la resta de la finca la llegava a la seva filla casada amb Antoni Recordà, un ferrer que va continuar l'activitat del seu sogre. A la façana del Pla d'en Llull tenia el banc de treball i una pica per a ferrar els cavalls. A partir de 1680, va llogar una part de la casa al també ferrer Francesc Xivixell amb el que estableix una mena de societat per assegurar l'atenció de la feina que tenia una gran activitat amb l'exèrcit. El mateix any de 1680 va fer testament a favor de la seva dona Marianna i va determinar ser enterrat a la catedral de Barcelona.[40]


JocPilota casaCamins31 3482 resize.jpg

JocPilota casaCamins31 4209 resize.jpg
Casa Camins
Núm. 31 Joc de Pilota
És visible parcialment des de la part superior.
Situada entre la casa Recordà i la gran taverna dels Colomer, es tracta d'una finca de forma quadrangular de set canes de façana per sis i mitja de fondària. Era propietat del llogater de mules Manuel Camins qui hi vivia amb la seva dona, dos fills i una filla, dos nens i dos fadrins. Camins l'havia comprada el 1712 per quatre-centes lliures.

El 1662 la casa tenia dos portals i era propietat de Jaume Isern (1596-1670), d'una nissaga de propietaris molt distingits de Vilassar de Mar i austriacistes declarats. Va passar al seu nebot i hereu Pere d'Isern (1628-1701) que, a més de les propietats de Sant Genís de Vilassar, tenia residència al carrer Gran de la Ribera cantonada al carrer de Roldor,[41] al quarter de mar, molt a prop d'aquesta finca.[42] Pere no va tenir descendència masculina i la casa va passar a la seva filla Maria d'Isern i Rafart (1655-1726). La filla d'aquesta era Maria Coll i d'Isern (1683-1753), casada amb Salvador Feliu de la Penya, participant actiu en la defensa de Barcelona.[43] Feliu de la Penya va intervenir en nom de la seva sogra en la venda de la casa a qui havia estat de lloguer els darrers anys, en Manuel Camins.[41]


JocPilota casaDardenyà32 4189 resize.jpg Casa Dardenyà
Núm. 32 Joc de Pilota
És visible parcialment des de la part superior.
La finca que donava al carrer Joc de Pilota (núm. 32 al plànol) era, com la del seu costat de ponent (núm. 22b) descrita a la fitxa anterior, propietat de Ramon Dardenyà el 1716 quan va ser enderrocada. En aquell moment vivien dues famílies de carnissers, Francesc Roig i Pere Joan Roig. Des del segle XIV aquesta finca havia estat unida o separada en diverses ocasions amb la finca núm. 22b. El 1516 vivia l'hostaler Joan Farigola, el 1584 Elisabeth Gassa, vídua del corder Jaume Gassa, i posteriorment va viure un altre hostaler, Joan Roca. A finals del segle XVI hi va viure el cirurgia Segimon Roca qui la va vendre a Mateu Donadeu, un taverner que tenia vinyes a Mas Rexach de Santa Engràcia de Montcada, un indret pel qual pagava un cens a Can Cuyàs. També era propietari d'una barraca a la marina, un indret extramurs estratègic per a un taverner, ja que estava a prop de mariners i mestres d'aixa, sense haver de pagar els impostos d'entrada a la ciutat. Mateu Donadeu va morir el 1612 i, tot i que va heretar el seu fill menor d'edat, aquest va morir al poc i el 1644 consta com a propietària la vídua de Mateu qui ho va llegar a la seva filla Maria, casada amb Guillem Mandillo, futur propietari a partir de 1646. D'aquest va passar a mans de les germanes Maria i Eulàlia Bosch que van llogar la casa i la taverna de la planta baixa a Guillem Vaquer per seixanta-quatre lliure anuals. El 1686, Eulàlia Bosch la va cedir en emfiteusi al mestre de cases Domènec Vallescà.[44]


JocPilota casaCarbonell33 4187 resize.jpg Casa Carbonell
Núm. 33 Joc de Pilota i Xucles
.[45] No és visible des de la part superior.


JocPilota 3489 resize.jpg Casa Vallescà
Núm. 34 Joc de Pilota i Xucles
No és visible des de la part superior. La imatge correspon al carrer Joc de Pilota
.[46]


Xucles casaXicart36 4188 resize.jpg Cases Xicart
Núm. 36-37 Xucles
No és visible des de la part superior.
Dins el jaciment tan sols es conserva part del mur de la façana, ja que la finca es troba fora dels límits.[47]


Xucles casaTrotxo38 4183 resize.jpg Casa Trotxo
Núm. 38 Xucles
No és visible des de la part superior.
.[48]


Habitatges entre els carrers Xucles, Bonaire, Joc de Pilota i Roldó[modifica]

Born mapa jaciment illa5 2276.png

Aquesta illa, situada entre els carrers Xucles, Bonaire, Joc de Pilota i Roldó, aquest darrer ja fora del jaciment, és una de les que acollien activitats de tipus residencial i d'oci. Un 75% està ocupada per les cases Boxadors, uns comerciants coneguts per tenir un negoci de gel i neu.[49]

Imatge Dades
JocPilota 3489 resize.jpg Casa Blasi
Núm. 35 Joc de Pilota
No és visible des de la part superior. La imatge correspon al carrer Joc de Pilota
.[50]


Xucles casaCrusat39 4191 resize.jpg Casa Crusat
Núm. 39 Joc de Pilota i Xucles
No és visible des de la part superior.
.[51]


Xucles casaMascaró40 0272 resize.jpg

Xucles casaMascaró41 4194 resize.jpg
Casa Mascaró
Núm. 40-41-42 Bonaire i Xucles
No és visible des de la part superior.
.[52]


JocPilota cases RosaMilans43 4208 resize.jpg

Bonaire cases RosaMilans44 4206 resize.jpg
Cases Rosa i Milans
Núm. 43-44 Pla d'en Llull, Joc de Pilota i Bonaire
No és visible des de la part superior.
.[53]


Bonaire casaBoxadors47 3491 resize.jpg

Bonaire casaBoxadors46neu 0109 resize.jpg
Cases Boxadors
Núm. 45-46-47 Joc de Pilota i Bonaire
.[54]


Habitatges entre els carrers Bonaire, Xucles, Micó, Abella i Roldó[modifica]

Born mapa jaciment illa6 2276.png

Aquest conjunt d'illes de les quals només una petita part està dins el jaciment. Seguint el frontal del carrer de Bonaire es conserven un seguit de finques que estaven entre els carrers de Micó i Abella, que anaven des d'aquest punt fins a la platja. Per la part nord-est hi havia el carrer Roldó, fora del jaciment. Són cases senzilles que corresponen al barri mariner o zona de la Ribera.[49]

Imatge Dades
Bonaire cases Sobies49 4200 resize.jpg

Bonaire cases Sobies48 4202 resize.jpg
Cases Sobias
Núm. 48-49 Bonaire
No és visible des de la part superior.
.[55]



Bonaire casaSerra50 3497 resize.jpg Cases Serra
Núm. 50-51 Bonaire
És visible parcialment des de la part superior.
.[56]


Bonaire casaMartras52 3493 resize.jpg Cases Martras
Núm. 52 Bonaire i Xucles
És visible parcialment des de la part superior.
.[57]


Bonaire casaGras Malaret53 4198 resize.jpg Cases Gras i Malaret
Núm. 53-54 Bonaire i Xucles
No és visible des de la part superior.
.[58]


Notes[modifica]

  1. El llibre de Garcia Espuche recull la història d'aquesta casa, però no li assigna cap número de finca

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Garcia Espuche, 2010, p. 156.
  2. 2,0 2,1 «Antic Mercat del Born». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 juliol 2013].
  3. Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Tots els barris de Barcelona. vol. 4-6. Edicions 62, 1976. ISBN 9788429711806 [Consulta: 22 juny 2014]. , pàg. 251
  4. Garcia Espuche, 2010, p. 91-93.
  5. Garcia Espuche, 2010, p. 96.
  6. Torras i Ribé, Josep Maria; Sobrequés i Callicó, Jaume. Felip V contra Catalunya: testimonis d'una repressió sistemàtica (1713-1715). Rafael Dalmau, Editor, 2005, p. 271. ISBN 8423206815. 
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 «Mercat del Born». Carta Arqueològica. Ajuntament de Barcelona.
  8. Redacció BCC. «Un jaciment no esgotat». El Born Centre Cultural. [Consulta: 21 juny 2014].
  9. Garcia Espuche, 2010, p. 23.
  10. Redacció BCC. «Sectors del jaciment». El Born Centre Cultural. [Consulta: 21 juny 2014].
  11. Garcia Espuche, 2010, p. 157-160.
  12. Garcia Espuche, 2010, p. 472-473.
  13. Garcia Espuche, 2010, p. 167.
  14. Garcia Espuche, 2010, p. 169.
  15. Garcia Espuche, 2010, p. 174.
  16. Garcia Espuche, 2010, p. 184.
  17. Garcia Espuche, 2010, p. 180.
  18. Garcia Espuche, 2010, p. 181.
  19. Garcia Espuche, 2010, p. 182.
  20. Garcia Espuche, 2010, p. 183-185.
  21. Garcia Espuche, 2010, p. 203.
  22. 22,0 22,1 Garcia Espuche, 2010, p. 164.
  23. Garcia Espuche, 2010, p. 187.
  24. Garcia Espuche, 2010, p. 188-197.
  25. Garcia Espuche, 2010, p. 206-207.
  26. Garcia Espuche, 2010, p. 211-213.
  27. Garcia Espuche, 2010, p. 214-215.
  28. Garcia Espuche, 2010, p. 216-225.
  29. Garcia Espuche, 2010, p. 226-230.
  30. Garcia Espuche, 2010, p. 231.
  31. Garcia Espuche, 2010, p. 231-234.
  32. Garcia Espuche, 2010, p. 235-242.
  33. Garcia Espuche, 2010, p. 243-245.
  34. 34,0 34,1 Garcia Espuche, 2010, p. 246-250.
  35. Oliva Ricós, 2001, p. Nota al peu, pàg.139.
  36. Garcia Espuche, 2010, p. 251-276.
  37. Garcia Espuche, 2010, p. 277-279.
  38. Garcia Espuche, 2010, p. 280.
  39. Garcia Espuche, 2010, p. 281.
  40. Garcia Espuche, 2010, p. 282-287.
  41. 41,0 41,1 Garcia Espuche, 2010, p. 288-289.
  42. Mutgé Vives, Josefa. Política, urbanismo y vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV (en castellà). CSIC, 2004, p. notes a peu de la pàg.379. ISBN 9788400082185 [Consulta: 20 juliol 2014]. 
  43. Oliva Ricós, 2001, p. 137-139.
  44. Garcia Espuche, 2010, p. 290-293.
  45. Garcia Espuche, 2010, p. 294-295.
  46. Garcia Espuche, 2010, p. 297-299.
  47. Garcia Espuche, 2010, p. 303.
  48. Garcia Espuche, 2010, p. 305-307.
  49. 49,0 49,1 Garcia Espuche, 2010, p. 323.
  50. Garcia Espuche, 2010, p. 301-302.
  51. Garcia Espuche, 2010, p. 309.
  52. Garcia Espuche, 2010, p. 310-313.
  53. Garcia Espuche, 2010, p. 314-321.
  54. Garcia Espuche, 2010, p. 322-341.
  55. Garcia Espuche, 2010, p. 342-349.
  56. Garcia Espuche, 2010, p. 351-352.
  57. Garcia Espuche, 2010, p. 353-357.
  58. Garcia Espuche, 2010, p. 358-360.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaciment del Born Modifica l'enllaç a Wikidata