Vilassar de Mar

Vilassar de Mar
	Escut de Vilassar de Mar
	Vista general
Localització
; 41° 30′ 19″ N, 2° 23′ 34″ E / 41.505277777778°N,2.3927777777778°E
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Maresme
Entitats de població	1
Població
Total	20.678 (2016)
• Densitat	5.169,5 hab/km²
Gentilici	Vilassarenc, vilassarenca
Geografia
Superfície	4 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	10 m
Limita amb	Cabrils Cabrera de Mar; Premià de Mar; Premià de Dalt; Vilassar de Dalt
Organització i govern
• Alcalde	Joaquim Ferrer i Tamayo
Indicatius
Codi postal	08340
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08219
Codi IDESCAT	082191
Altres dades
Web	Lloc web oficial

Vilassar de Mar és un municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona. Confronta amb el Mar Mediterrani, Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Cabrils i Cabrera de Mar. De relleu pla, la seva economia es basa en la floricultura i els serveis.

Història[modifica | modifica el codi]

El que avui es coneix com Vilassar de Mar a finals del segle XIV no era res més que un petit nucli de barraques o "botigues" habitades per pescadors que exercien la seva activitat a les aigües costaneres de Vilassar amb el permís del poder feudal dels senyors del castell de Vilassar que estenia la seva jurisdicció sobre les captures pesqueres. Al segle XV el poblament s'anà fent cada cop més estable. Per por dels atacs i les agressions dels pirates, tres famílies fortificaren les seves masies amb sengles torres de defensa. Aquelles tres torres juntament amb les altres del veïnat de Sant Genís i del Sant Crist de Cabrils, dotaven al terme municipal del Vilassar històric de vuit torres. Les tres torres de Vilassar, a partir del segle XIX quedarien per la remembrança en l'heràldica municipal.

El nucli de pescadors i pagesos anà creixent i ja a la dècada dels anys 20 del segle XVIII iniciaren la construcció del temple de Sant Joan. En endavant, per diferenciar els dos nuclis aparegué la distinció de Sant Joan de Vilassar que convisqué fins a la darreria del segle XVIII amb el topònim de Cap de Vilassar i Veïnat de cases de mar de Vilassar o simplement Veïnat de mar de Vilassar.

El 1713 l'Expedició del Braç Militar del diputat militar Antoni de Berenguer i de Novell i Rafael de Nebot i Font^[1] endinsà cap a l'interior del país amb uns quatre-cents cavalls i dos o tres-cents miquelets,^[2] amb la intenció de desviar l'atenció del Setge de Barcelona i coordinar els esforços amb Manuel Desvalls i de Vergós, el governador del Castell de Cardona.^[3], derrotant als francesos l'11 d'agost a la Batalla de Caldes,^[4] i el 20 d'agost a Vilassar i Teià^[4] i posteriorment, amb la immediatesa de la presa de Vic per part de Bracamonte, que Berenguer hagué d'abandonar, Manresa.^[4]

L'any 1777 el bisbe de Barcelona dotà l'església de Sant Joan de Vilassar del títol de vicaria perpètua. I l'any 1779 hi autoritzà la sepultura dels difunts vilassarencs de mar al fossar que circumdava el temple. L'any 1784 Carles III de Borbó ordenà la segregació municipal i parroquial, erigint la vicaria perpètua de Sant Joan en parròquia i autoritzant que els vilassarencs formessin un primer ajuntament de regidors. L'any 1785 es constituí el primer ajuntament, essent-ne el primer alcalde el pescador Antoni Pou.

Durant segle XIX foren molt actives les seves drassanes de les quals el topònim de la Platja de l'Astillero en serva el record. Hi hagué també una primerenca eclosió fabril a cavall de les dècades dels anys 20 i 30 del segle XIX a la qual seguí una certa estagnació a les acaballes del segle. Tingué una notòria activitat la marineria transatlàntica i transoceànica, primer a vela i després a vapor. Certes famílies vilassarenques (Mir, Sust, Matamala, Roldós...) controlaven el que es coneix com la ruta del Tasajo (Catalunya-Urugay-Cuba-Nova Orleans-Catalunya). Reflex d'aquesta activitat marítima fou l'escola de pilots anomenada "Col·legi Nàutic Mercantil" fundat per Joan Monjo i Pons.

El fenomen de la indianeria tingué una escassíssima incidència per bé que el municipi celebra, sense gaire sentit, una fira anual dedicada als indians. Si tingué certa notorietat en la premsa d'època entre els segles XVIII i XX els nombrosos casos de contraban donada la proximitat amb Barcelona, la freqüent llunyania de les fragates de control policial que cobrien el litoral i la passivitat de les autoritats competents.

A finals del segle XIX i inicis del segle XX a causa de nombroses gelades que mataren els tarongers, i de la fil·loxera que delmà les vinyes, el cultiu de la patata arribà a convertir-se en hegemònic desplaçant el secular cultiu de secà i estenent el regadiu per mitjà d'extractors elèctrics d'aigua freàtica. El comerç de la patata predominà al de la taronja i del vi. Tant fou important el cultiu de la patata que el Sindicat de pagesos local rebé importants distincions per part del govern feixista de Franco per la contribució de la localitat a l'autarquia. Aviat el Sindicat de pagesos esdevingué la seu de la Federació de sindicats que aglutinava les germandats de pagesos del Maresme i del Vallès. Ja a finals dels anys 40 s'anà generalitzant la plantació del clavell ultra la implantació de les primeres clavellines per part del milanès Beniamino Farina i Ferrari. L'any 1949 es fundà Florimar la primera cooperativa de floricultors i viveristes de Catalunya que acabà estenent la seva àrea d'influència per gairebé tot el principat. A finals del segle XIX i durant tot el segle XX el municipi esdevingué un important pol de predilecció de molts barcelonins que hi establiren la seva segona residència. Eren els nous temps de l'estiueig i de la mà dels nouvinguts s'introduïren les noves formes modernistes primer i l'arquitectura noucentista després.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Límits del terme municipal[modifica | modifica el codi]

Vilassar de Dalt	Cabrils	Cabrera de Mar
Premià de Dalt
Premià de Mar		mar

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	-	-	-	1.013	3.102	2.734	2.630	2.953	3.021

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
3.235	3.655	3.807	3.875	4.500	5.736	9.480	12.136	12.431	14.080

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
14.821	16.024	17.000	17.721	18.558	19.051	19.090	19.574	19.918	20.185

1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Cultura[modifica | modifica el codi]

Festes populars i tradicions[modifica | modifica el codi]

Festa Major[modifica | modifica el codi]

La Festa Major de Vilassar de Mar se celebra anualment la setmana del 24 de juny, per Sant Joan Baptista, patró de la localitat. Durant aquestes festes es poden veure molts actes diversos: com l'arribada de la Flama del Canigó, la Penjada de l'Ase Innocenci de la torre del campanar, l'arribada del Pigat i la Lucía, els gegants del poble; diferents concerts que es fan durant tres nits del cap de setmana més proper al dia 24 (divendres, dissabte i diumenge nit); la trobada de Gegants, nans i grallers d'arreu de Catalunya; el Correfoc; o les matinades a càrrec de l'AVAL que comencen a les 5h del dia 24 de juny amb una xocolatada per a tothom, a les 6h es fa una cercavila de tambors i diables amb els Ssstrèpits i els Mansuets de Foc, i finalment s'acaba amb unes matinades de gralla per part de la Colla de Grallers de Vilassar de Mar. Tot seguit s'acompanya les autoritats a ofici amb els Gegants i els grallers, en una cercavila que va de la plaça de l'Ajuntament fins al centre cívic i després fins a la plaça de l'església on se celebra la missa i, a la sortida, els Gegants, Nans i la Gegantona mostren els seus balls propis. L'endemà de Sant Joan Baptista se celebra la tradicional Missa solemne en honor dels quatre Sants Màrtirs Romans copatrons de Vilassar de Mar que són: Sant Mansuet, Sant Reparat, Sant Innocenci i Santa Especiosa.

Mercat setmanal[modifica | modifica el codi]

Els dijous al matí té lloc el mercat setmanal que se situa en un tram dels carrers de ca l'Aduana, Santiago Rusiñol i Mont. Les parades predominants són les de venda de roba i verdures encara que també s'hi pot trobar: espècies, productes de neteja, embotits, flors i plantes...

Museus[modifica | modifica el codi]

La Sénia del Rellotge, Ca l'Aldrufeu, construït per Eduard Ferrés i Puig, l'any 1902, seu del Museu de la Marina, edifici modernista.

Museu de la Marina: Conté col·leccions d'arts de pesca, instruments nàutics, etc. que expliquen els orígens i la història de Vilassar. També hi ha una exposició sobre la necròpolis romana de Vilassar que es va trobar el 1999.^[5]
Museu Enric Monjo: Situat a l'edifici de l'Antic Hostal, construït l'any 1762. Conté una col·lecció de l'obra de l'escultor Enric Monjo i Garriga, nat a la vila. El museu es va crear el 1971 amb el material que l'artista va donar a Vilassar.^[6]
Museu de la Mina Vella: Obert l'any 2000. Ocupa un antic molí hidràulic del segle XIX i explica la història de la companyia d'aigües Mina Vella, de més de 150 anys d'antiguitat.^[7]

Biblioteca i Arxiu Municipal[modifica | modifica el codi]

La Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín està situada en el carrer de Santa Eulàlia, 66-80. Disposa d'un fons de més de 28.000 llibres i 1.400 documents audiovisuals. Forma part de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

L'edifici actual que l'acull va ser inaugurat l'any 2009 i és obra de l'arquitecte Màrius Quintana i Creus. Disposa de més de 2.400 metres quadrats distribuïts en planta baixa, primer pis i soterrani.

En el mateix edifici (però amb una entrada pròpia pel carrer Sant Artur, 61) hi ha l'Arxiu Municipal que custodia tota la documentació generada per l'Ajuntament i per institucions i persones del municipi, amb un fons de més de 530 metres lineals de documents.

Així mateix, en l'edifici de la biblioteca, hi té la seu la Fundació Ernest Lluch.

Centres educatius[modifica | modifica el codi]

Escola Pérez Sala
Escola Vaixell Burriac
Escola Escola del Mar
Escola Els Alocs
Institut Vilatzara
Institut Pere Ribot
Escola de la Presentació de la Mare de Déu
CFA Els Ametllers

Edificis notables[modifica | modifica el codi]

Dades		Dades
Torre d'en Nadal		Temple parroquial de Sant Joan
1551		1939	Arquitecte Josep Maria Ribas i Casas
Plaça Pau Vila		Plaça de l'església
Torre de defensa, considerada Bé Cultural d'Interès Nacional, és una de les tres torres que hi havia a la població i que apareixen a l'escut municipal.		Temple de nova planta que conserva el campanar i la portalada de l'antiga església del segle XVIII. Conté obres d'artistes com Obiols, Vila Rufas, Leonci Quera, Darios Vilàs, Manel Martí i Cabré... El seu orgue és una peça excepcional i data de 1936.
Can Bassa (Vilassar de Mar)		La Sénia del Rellotge
1899	Arquitecte Eduard Ferrés i Puig	1902	Arquitecte Eduard Ferrés i Puig
C/ Sant Pau, 3-4		Av. Eduard Ferrés, 31
Casa modernista. La façana és decorada amb importants grups escultòrics i rematada per una torreta. S'han perdut els pinacles de pedra, que remataven la façana, i la barana esculturada de l'escala.		Actual seu del Museu de la Marina de Vilassar de Mar. A la façana hi destaca un gran rellotge amb un grup escultòric.
Escola Nàutica de Vilassar		Museu Monjo
1876	Mestre d'obres: Vicenç Riera i Freginals	1762	.
C/ Santa Eulàlia, 38-44		Camí Ral, 30
Edifici neoclàssic de l'antiga escola de pilots fundada per Joan Monjo i Pons. Actualment allotja dependències municipals.		Antic Hostal i Casa Consistorial (segle XVIII, amb esgrafiats modernistes d'Eduard Ferrés i Puig). Actual seu del museu dedicat a l'escultor Enric Monjo i Garriga
Can Bisa		Cases de pescadors
1851	Mestre d'obres: Melcior Vives	s. XVIII	.
C/ Rector Bartrina, 3-7		C/ Sant Francesc, 26
Casa d'estil colonial de la família Bisa, de planta baixa amb grans finestrals i un repartidor central cobert amb un cupulí. És un espai cultural de l'ajuntament.		Dues cases de pescadors atípiques, són unes de les primeres mostres de casa de cós de la població.
Ca l'Amat		Can Vicentó
s. XIX	Arquitecte desconegut	1863	Arquitecte desconegut
C/ Sant Joan, 52		C/ Montserrat, 45
Casa de dos cóssos d'estil neoàrab. En destaca la decoració amb esgrafiats i ceràmica.		Casa de dos cóssos amb balcó i decoració amb motllures de flors al primer pis i imitació de carreus a la planta baixa.
Casal de Curació		Cementiri de Vilassar de Mar
1920	Arquitecte Agustí Domingo i Verdaguer	Iniciat el 1822	Diversos arquitectes
C/ Maria Vidal, 46-48		Avinguda Montevideo, 310
Gran edifici projectat com a centre hospitalari i actualment destinat a residència geriàtrica.		Conjunt arquitectònic on destaquen diverses sepultures modernistes de reconeguts arquitectes i escultors (Ferrés, Gallissà, Buïgas ...)

Edifici Porxat de l'antic Casino del Foment a la plaça de l'Ajuntament
Casa Torre del pintor Joaquim Torres-Garcia

Societat[modifica | modifica el codi]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu la categoria:Vilassarencs de Vilassar de Mar

Política[modifica | modifica el codi]

Càrrecs polítics 2015-2019[modifica | modifica el codi]

GOVERN[modifica | modifica el codi]

ERC: Alcalde, Damià del Clot i Trias
ERC: Josep Solé
ERC: Ángel Font
ERC: Raquel Zamora
ERC: Esther López
GxVdM: Joan Roca
GxVdM: Núria Arasa

OPOSICIÓ[modifica | modifica el codi]

CiU:Joaquim Ferrer
CiU: Laura Martínez
CiU: Josep Solà
CiU: Javier Martín
CiU: Francisca González
Babord: Carles Soler
Babord: Marina Jordán
Babord: Jordi Bartrolí
Babord: Luard Silvestre
C's: Juan Díaz
C's:Jorge Carlos Feijóo
PSC: Alícia Rodríguez
PSC: Olga Zuloaga
VdM si que pot: Zenaida Serrano

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Partit	Vots totals	%	Regidors
Convergència i Unió	2219	23,2	5
Esquerra Republicana de Catalunya	1895	19,8	5
Babord CUP Poble Actiu	1581	16,5	4
Gent per Vilassar de Mar	951	9,9	2
Ciutadans	814	8,5	2
Partit dels Socialistes de Catalunya	767	8,0	2
Vilassar de Mar si que pot/si puede	608	6,3	1

Esports[modifica | modifica el codi]

Transports[modifica | modifica el codi]

Transport públic[modifica | modifica el codi]

Tren[modifica | modifica el codi]

La població disposa de dues estacions de tren de la línia R1 de rodalia de Barcelona:

Estació de Vilassar de Mar

Estació de Cabrera de Mar - Vilassar de Mar

Autobús[modifica | modifica el codi]

Un autobús a l'avinguda Eduard Ferrés.

Els autobusos que donen servei a la població són tots operats per l'Empresa Casas, actualment del grup Sarbus. Hi ha quatre línies diürnes i dues de nocturnes. - C10 Barcelona - Mataró per la carretera N-II - C12 Vilassar de Mar - Cabrils - C13 Servei urbà de Vilassar de Mar - C30 Mataró (Hospital) - Vilassar de Dalt - N80 Barcelona - Mataró - N81 Barcelona - Vilassar de Dalt

Taxi[modifica | modifica el codi]

L'única parada de taxis que hi ha a la població es troba a la confluència del carrer del Carme amb la carretera de Cabrils i la carretera N-II, prop de l'estació de trens.

Carreteres i autopista[modifica | modifica el codi]

El terme municipal és creuat, de punta a punta, per la carretera N-II que segueix la línia de la costa. Igualment l'autopista de peatge C-32 travessa tot el municipi. Aquestes dues vies representen els principals eixos de comunicació per a la població. També però destaquen dues carreteres que partint de Vilassar de Mar comuniquen amb pobles de l'interior de la comarca. Una és la BV-5022 que porta fins al poble de Cabrils i l'altra és la B-502 que va fins a Argentona tot passant per Cabrera de Mar.

Imatges[modifica | modifica el codi]

Ajuntament
Carrer de sant Joan, al fons l'església
Camp municipal Xevi Ramon
Can Basa i casa Molino
Cementiri
Monument a Rafael Casanova.
Museu de la Mina Vella

Referències[modifica | modifica el codi]

↑ Agustí Espriu i Malagelada, Aproximació històrica al mite de Sinera, pàg.157
↑ Sanpere i Miquel; 2001 (1905), 230-231.
↑ Torras i Ribé, 2004, p. 66.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (D-L). Albertí, 1969, p. 369. Error de citació: Invalid <ref> tag; name "Ref" defined multiple times with different content
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 136-137. ISBN 84-393-5437-1.
↑ Museu Enric Monjo
↑ Museu de la Mina Vella

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

[1] Agustí Espriu i Malagelada, Aproximació històrica al mite de Sinera, pàg.157

[FOOTNOTESanpere_i_Miquel2001_.281905.29230-231-2] Sanpere i Miquel; 2001 (1905), 230-231.

[FOOTNOTETorras_i_Rib.C3.A9200466-3] Torras i Ribé, 2004, p. 66.

[Ref-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (D-L). Albertí, 1969, p. 369. Error de citació: Invalid <ref> tag; name "Ref" defined multiple times with different content

[5] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 136-137. ISBN 84-393-5437-1.

[6] Museu Enric Monjo

[7] Museu de la Mina Vella

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]