Vilassar de Mar
 Vilassar de Mar | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 Vista general | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Vegueria | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Maresme | ||||
| Entitats de població | 1 | ||||
| Població | |||||
| Total | 20.636 (2017) | ||||
| • Densitat | 5.159 hab/km² | ||||
| Gentilici | Vilassarenc, vilassarenca | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 4 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 10 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització i govern | |||||
| • Alcalde | Damià del Clot i Trias | ||||
| Indicatius | |||||
| Codi postal | 08340 | ||||
| Fus horari | UTC+01:00 | ||||
| Codi de municipi INE | 08219 | ||||
| Codi IDESCAT | 082191 | ||||
| Altres dades | |||||
|
| |||||
| Web | Lloc web oficial | ||||
 | |||||
Vilassar de Mar és un municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona. Confronta amb el Mar Mediterrani, Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Cabrils i Cabrera de Mar. De relleu pla, la seva economia es basa en la floricultura i els serveis.
Contingut
Història[modifica]
El que avui es coneix com Vilassar de Mar a finals del segle XIV no era res més que un petit nucli de barraques o "botigues" habitades per pescadors que exercien la seva activitat a les aigües costaneres de Vilassar amb el permís del poder feudal dels senyors del castell de Vilassar que estenia la seva jurisdicció sobre les captures pesqueres. Al segle XV el poblament s'anà fent cada cop més estable. Per por dels atacs i les agressions dels pirates, tres famílies fortificaren les seves masies amb sengles torres de defensa. Aquelles tres torres juntament amb les altres del veïnat de Sant Genís i del Sant Crist de Cabrils, dotaven al terme municipal del Vilassar històric de vuit torres. Les tres torres de Vilassar, a partir del segle XIX quedarien per la remembrança en l'heràldica municipal.
El nucli de pescadors i pagesos anà creixent i ja a la dècada dels anys 20 del segle XVIII iniciaren la construcció del temple de Sant Joan. En endavant, per diferenciar els dos nuclis aparegué la distinció de Sant Joan de Vilassar que convisqué fins a la darreria del segle XVIII amb el topònim de Cap de Vilassar i Veïnat de cases de mar de Vilassar o simplement Veïnat de mar de Vilassar.
El 1713 l'Expedició del Braç Militar del diputat militar Antoni de Berenguer i de Novell i Rafael de Nebot i Font[1] endinsà cap a l'interior del país amb uns quatre-cents cavalls i dos o tres-cents miquelets,[2] amb la intenció de desviar l'atenció del Setge de Barcelona i coordinar els esforços amb Manuel Desvalls i de Vergós, el governador del Castell de Cardona.[3], derrotant als francesos l'11 d'agost a la Batalla de Caldes,[4] i el 20 d'agost a Vilassar i Teià[4] i posteriorment, amb la immediatesa de la presa de Vic per part de Bracamonte, que Berenguer hagué d'abandonar, Manresa.[4]
L'any 1777 el bisbe de Barcelona dotà l'església de Sant Joan de Vilassar del títol de vicaria perpètua. I l'any 1779 hi autoritzà la sepultura dels difunts vilassarencs de mar al fossar que circumdava el temple. L'any 1784 Carles III de Borbó ordenà la segregació municipal i parroquial, erigint la vicaria perpètua de Sant Joan en parròquia i autoritzant que els vilassarencs formessin un primer ajuntament de regidors. L'any 1785 es constituí el primer ajuntament, essent-ne el primer alcalde el pescador Antoni Pou.
Durant segle XIX foren molt actives les seves drassanes de les quals el topònim de la Platja de l'Astillero en serva el record. Hi hagué també una primerenca eclosió fabril a cavall de les dècades dels anys 20 i 30 del segle XIX a la qual seguí una certa estagnació a les acaballes del segle. Tingué una notòria activitat la marineria transatlàntica i transoceànica, primer a vela i després a vapor. Certes famílies vilassarenques (Mir, Sust, Matamala, Roldós...) controlaven el que es coneix com la ruta del Tasajo (Catalunya-Urugay-Cuba-Nova Orleans-Catalunya). Reflex d'aquesta activitat marítima fou l'escola de pilots anomenada "Col·legi Nàutic Mercantil" fundat per Joan Monjo i Pons.
El fenomen de la indianeria tingué una escassíssima incidència per bé que el municipi celebra, sense gaire sentit, una fira anual dedicada als indians. Si tingué certa notorietat en la premsa d'època entre els segles XVIII i XX els nombrosos casos de contraban donada la proximitat amb Barcelona, la freqüent llunyania de les fragates de control policial que cobrien el litoral i la passivitat de les autoritats competents.
A finals del segle XIX i inicis del segle XX a causa de nombroses gelades que mataren els tarongers, i de la fil·loxera que delmà les vinyes, el cultiu de la patata arribà a convertir-se en hegemònic desplaçant el secular cultiu de secà i estenent el regadiu per mitjà d'extractors elèctrics d'aigua freàtica. El comerç de la patata predominà al de la taronja i del vi. Tant fou important el cultiu de la patata que el Sindicat de pagesos local rebé importants distincions per part del govern feixista de Franco per la contribució de la localitat a l'autarquia. Aviat el Sindicat de pagesos esdevingué la seu de la Federació de sindicats que aglutinava les germandats de pagesos del Maresme i del Vallès. Ja a finals dels anys 40 s'anà generalitzant la plantació del clavell ultra la implantació de les primeres clavellines per part del milanès Beniamino Farina i Ferrari. L'any 1949 es fundà Florimar la primera cooperativa de floricultors i viveristes de Catalunya que acabà estenent la seva àrea d'influència per gairebé tot el principat. A finals del segle XIX i durant tot el segle XX el municipi esdevingué un important pol de predilecció de molts barcelonins que hi establiren la seva segona residència. Eren els nous temps de l'estiueig i de la mà dels nouvinguts s'introduïren les noves formes modernistes primer i l'arquitectura noucentista després.
Geografia[modifica]
Límits del terme municipal[modifica]
| Vilassar de Dalt | Cabrils | Cabrera de Mar |
| Premià de Dalt | 
|
|
| Premià de Mar | mar |
Demografia[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Cultura[modifica]
Festes populars i tradicions[modifica]
Festa Major[modifica]
La Festa Major de Vilassar de Mar se celebra anualment la setmana del 24 de juny, per Sant Joan Baptista, patró de la localitat. Durant aquestes festes es poden veure molts actes diversos: com l'arribada de la Flama del Canigó, la Penjada de l'Ase Innocenci de la torre del campanar, l'arribada del Pigat i la Lucía, els gegants del poble; diferents concerts que es fan durant tres nits del cap de setmana més proper al dia 24 (divendres, dissabte i diumenge nit); la trobada de Gegants, nans i grallers d'arreu de Catalunya; el Correfoc; o les matinades a càrrec de l'AVAL que comencen a les 5h del dia 24 de juny amb una xocolatada per a tothom, a les 6h es fa una cercavila de tambors i diables amb els Ssstrèpits i els Mansuets de Foc, i finalment s'acaba amb unes matinades de gralla per part de la Colla de Grallers de Vilassar de Mar. Tot seguit s'acompanya les autoritats a ofici amb els Gegants i els grallers, en una cercavila que va de la plaça de l'Ajuntament fins al centre cívic i després fins a la plaça de l'església on se celebra la missa i, a la sortida, els Gegants, Nans i la Gegantona mostren els seus balls propis. L'endemà de Sant Joan Baptista se celebra la tradicional Missa solemne en honor dels quatre Sants Màrtirs Romans copatrons de Vilassar de Mar que són: Sant Mansuet, Sant Reparat, Sant Innocenci i Santa Especiosa.
Mercat setmanal[modifica]
Els dijous al matí té lloc el mercat setmanal que se situa en un tram dels carrers de ca l'Aduana, Santiago Rusiñol i Mont. Les parades predominants són les de venda de roba i verdures encara que també s'hi pot trobar: espècies, productes de neteja, embotits, flors i plantes...
Museus[modifica]
- Museu de la Marina: Conté col·leccions d'arts de pesca, instruments nàutics, etc. que expliquen els orígens i la història de Vilassar. També hi ha una exposició sobre la necròpolis romana de Vilassar que es va trobar el 1999.[5]
- Museu Enric Monjo: Situat a l'edifici de l'Antic Hostal, construït l'any 1762. Conté una col·lecció de l'obra de l'escultor Enric Monjo i Garriga, nat a la vila. El museu es va crear el 1971 amb el material que l'artista va donar a Vilassar.[6]
- Museu de la Mina Vella: Obert l'any 2000. Ocupa un antic molí hidràulic del segle XIX i explica la història de la companyia d'aigües Mina Vella, de més de 150 anys d'antiguitat.[7]
Biblioteca i Arxiu Municipal[modifica]
La Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín està situada en el carrer de Santa Eulàlia, 66-80. Disposa d'un fons de més de 28.000 llibres i 1.400 documents audiovisuals. Forma part de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.
L'edifici actual que l'acull va ser inaugurat l'any 2009 i és obra de l'arquitecte Màrius Quintana i Creus. Disposa de més de 2.400 metres quadrats distribuïts en planta baixa, primer pis i soterrani.
En el mateix edifici (però amb una entrada pròpia pel carrer Sant Artur, 61) hi ha l'Arxiu Municipal que custodia tota la documentació generada per l'Ajuntament i per institucions i persones del municipi, amb un fons de més de 530 metres lineals de documents.
Així mateix, en l'edifici de la biblioteca, hi té la seu la Fundació Ernest Lluch.
Centres educatius[modifica]
- Escola Pérez Sala
- Escola Vaixell Burriac
- Escola Escola del Mar
- Escola Els Alocs
- Institut Vilatzara
- Institut Pere Ribot
- Escola de la Presentació de la Mare de Déu
- CFA Els Ametllers
Edificis notables[modifica]
| Imatge | Dades | Imatge | Dades | ||
|---|---|---|---|---|---|
|
Torre d'en Nadal | .jpg)
|
Temple parroquial de Sant Joan | ||
| 1551 | 1939 | Arquitecte Josep Maria Ribas i Casas | |||
| Plaça Pau Vila | Plaça de l'església | ||||
| Torre de defensa, considerada Bé Cultural d'Interès Nacional, és una de les tres torres que hi havia a la població i que apareixen a l'escut municipal. | Temple de nova planta que conserva el campanar i la portalada de l'antiga església del segle XVIII. Conté obres d'artistes com Obiols, Vila Rufas, Leonci Quera, Darios Vilàs, Manel Martí i Cabré... El seu orgue és una peça excepcional i data de 1936.
| ||||
|
Can Bassa (Vilassar de Mar) |
|
La Sénia del Rellotge | ||
| 1899 | Arquitecte Eduard Ferrés i Puig | 1902 | Arquitecte Eduard Ferrés i Puig | ||
| C/ Sant Pau, 3-4 | Av. Eduard Ferrés, 31 | ||||
| Casa modernista. La façana és decorada amb importants grups escultòrics i rematada per una torreta. S'han perdut els pinacles de pedra, que remataven la façana, i la barana esculturada de l'escala. | Actual seu del Museu de la Marina de Vilassar de Mar. A la façana hi destaca un gran rellotge amb un grup escultòric.
| ||||
|
Escola Nàutica de Vilassar | 
|
Museu Monjo | ||
| 1876 | Mestre d'obres: Vicenç Riera i Freginals | 1762 | . | ||
| C/ Santa Eulàlia, 38-44 | Camí Ral, 30 | ||||
| Edifici neoclàssic de l'antiga escola de pilots fundada per Joan Monjo i Pons. Actualment allotja dependències municipals. | Antic Hostal i Casa Consistorial (segle XVIII, amb esgrafiats modernistes d'Eduard Ferrés i Puig). Actual seu del museu dedicat a l'escultor Enric Monjo i Garriga
| ||||
|
Can Bisa | 
|
Cases de pescadors | ||
| 1851 | Mestre d'obres: Melcior Vives | s. XVIII | . | ||
| C/ Rector Bartrina, 3-7 | C/ Sant Francesc, 26 | ||||
| Casa d'estil colonial de la família Bisa, de planta baixa amb grans finestrals i un repartidor central cobert amb un cupulí. És un espai cultural de l'ajuntament. | Dues cases de pescadors atípiques, són unes de les primeres mostres de casa de cós de la població.
| ||||
|
Ca l'Amat | 
|
Can Vicentó | ||
| s. XIX | Arquitecte desconegut | 1863 | Arquitecte desconegut | ||
| C/ Sant Joan, 52 | C/ Montserrat, 45 | ||||
| Casa de dos cóssos d'estil neoàrab. En destaca la decoració amb esgrafiats i ceràmica. | Casa de dos cóssos amb balcó i decoració amb motllures de flors al primer pis i imitació de carreus a la planta baixa.
| ||||
|
Casal de Curació | 
|
Cementiri de Vilassar de Mar | ||
| 1920 | Arquitecte Agustí Domingo i Verdaguer | Iniciat el 1822 | Diversos arquitectes | ||
| C/ Maria Vidal, 46-48 | Avinguda Montevideo, 310 | ||||
| Gran edifici projectat com a centre hospitalari i actualment destinat a residència geriàtrica. | Conjunt arquitectònic on destaquen diverses sepultures modernistes de reconeguts arquitectes i escultors (Ferrés, Gallissà, Buïgas ...) | ||||
- Edifici Porxat de l'antic Casino del Foment a la plaça de l'Ajuntament
- Casa Torre del pintor Joaquim Torres-Garcia
Societat[modifica]
Personatges il·lustres[modifica]
Vegeu la categoria:Vilassarencs de Vilassar de Mar
Política[modifica]
Càrrecs polítics 2015-2019[modifica]
GOVERN[modifica]
- ERC: Alcalde, Damià del Clot i Trias
- ERC: Josep Solé
- ERC: Ángel Font
- ERC: Raquel Zamora
- ERC: Esther López
- GxVdM: Joan Roca
- GxVdM: Núria Arasa
OPOSICIÓ[modifica]
- CiU:Joaquim Ferrer
- CiU: Laura Martínez
- CiU: Josep Solà
- CiU: Javier Martín
- CiU: Francisca González
- Babord: Carles Soler
- Babord: Marina Jordán
- Babord: Jordi Bartrolí
- Babord: Luard Silvestre
- C's: Juan Díaz
- C's:Jorge Carlos Feijóo
- PSC: Alícia Rodríguez
- PSC: Olga Zuloaga
- VdM si que pot: Zenaida Serrano
Resultats electorals[modifica]
| Partit | Vots totals | % | Regidors |
|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | 2219 | 23,2 | 5 |
| Esquerra Republicana de Catalunya | 1895 | 19,8 | 5 |
| Babord CUP Poble Actiu | 1581 | 16,5 | 4 |
| Gent per Vilassar de Mar | 951 | 9,9 | 2 |
| Ciutadans | 814 | 8,5 | 2 |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | 767 | 8,0 | 2 |
| Vilassar de Mar si que pot/si puede | 608 | 6,3 | 1 |
Esports[modifica]
- Unió Esportiva Vilassar de Mar.(futbol)
- Club de voleibol Vilassar de Mar.(voleibol)
- C.B.Vilassar de Mar.(basquet)
- C.E.F.S Sant Joan de Vilassar.(futbol sala)
Transports[modifica]
Transport públic[modifica]
Tren[modifica]
La població disposa de dues estacions de tren de la línia R1 de rodalia de Barcelona:
Estació de Cabrera de Mar - Vilassar de Mar
Autobús[modifica]
Els autobusos que donen servei a la població són tots operats per l'Empresa Casas, actualment del grup Sarbus. Hi ha quatre línies diürnes i dues de nocturnes. - C10 Barcelona - Mataró per la carretera N-II - C12 Vilassar de Mar - Cabrils - C13 Servei urbà de Vilassar de Mar - C30 Mataró (Hospital) - Vilassar de Dalt - N80 Barcelona - Mataró - N81 Barcelona - Vilassar de Dalt
Taxi[modifica]
L'única parada de taxis que hi ha a la població es troba a la confluència del carrer del Carme amb la carretera de Cabrils i la carretera N-II, prop de l'estació de trens.
Carreteres i autopista[modifica]
El terme municipal és creuat, de punta a punta, per la carretera N-II que segueix la línia de la costa. Igualment l'autopista de peatge C-32 travessa tot el municipi. Aquestes dues vies representen els principals eixos de comunicació per a la població. També però destaquen dues carreteres que partint de Vilassar de Mar comuniquen amb pobles de l'interior de la comarca. Una és la BV-5022 que porta fins al poble de Cabrils i l'altra és la B-502 que va fins a Argentona tot passant per Cabrera de Mar.
Imatges[modifica]
Ajuntament
Carrer de sant Joan, al fons l'església
Camp municipal Xevi Ramon
Can Basa i casa Molino
Cementiri
Monument a Rafael Casanova.
Museu de la Mina Vella
Referències[modifica]
- ↑ Agustí Espriu i Malagelada, Aproximació històrica al mite de Sinera, pàg.157
- ↑ Sanpere i Miquel; 2001 (1905), 230-231.
- ↑ Torras i Ribé, 2004, p. 66.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (D-L). Albertí, 1969, p. 369.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 136-137. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Museu Enric Monjo
- ↑ Museu de la Mina Vella
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Pàgina web de Vilassar Ràdio
- VdM'TV - La Televisió municipal per Internet de Vilassar de Mar
- Elements d'interès històric i artístic
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Vilaweb Vilassar de Mar
- Portal Audiovisual i Informatiu de Vilassar de Mar
- La Televisió privada per Internet de Vilassar de Mar
- El club de basquet de Vilassar de Mar
- Associació Vilasanesa d'activitats de lleure (AVAL)
- Associació de Veïns de La Xinesca
- Centre d'Estudis Vilassarencs
| |||||||
| ||||||
