20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs. Queden 133 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Ferrocarril d'Oravița a Baziaș.

Països Catalans

• 1868 - València: s'inaugura el Trinquet de Pelayo, al costat de l'Estació del Nord.

Resta del món

• 1560 - La Reina Caterina de Mèdici exerceix de mitjancera entre catòlics i protestants.
• 1710 – Té lloc la batalla de Monte de Torrero. L'endemà, l'arxiduc Carles entra a Saragossa.
• 1770 - Königsberg: Immanuel Kant és nomenat professor de lògica i metafísica a la universitat.
• 1820 - Valparaíso: Salpa l'expedició que condueix l'exèrcit alliberador del Perú.
• 1854 - Romania: S'inaugura la primera línia de ferrocarril del territori de l'actual Romania. Recorria 62,5 km entre Oravița, a Transsilvània, i Baziaș, un port del riu Danubi.
• 1866 - Estats Units: el president Andrew Johnson declara formalment la fi de la Guerra Civil Americana.
• 1868 - S'inaugura a València el Trinquet de Pelayo, la Catedral de l'Escala i corda.
• 1882 – Estrena de l'Obertura 1812 de Piotr Ilitx Txaikovski a la Catedral de Crist Salvador, a Moscou.
• 1914 - Ocupació de Brussel·les (Bèlgica) per les tropes alemanyes a la Primera Guerra Mundial.
• 1940 – Lev Trotski, revolucionari rus exiliat, és malferit a Mèxic per Ramon Mercader. Va morir l'endemà.
• 1960 - El Senegal va proclamar la independència i es va retirar de la federació de Mali.
• 1968 – Entrada dels tancs soviètics a Praga. Acaba la primavera de Praga.
• 1991 – Estònia s'independitza de Rússia.
• 2008 – Accident del vol 5022 de Spanair en l'Aeroport de Madrid-Barajas.

Naixements

Països Catalans

• 1785 - Castellterçol, Moianès: Josep Gallés i Salabert, organista i compositor català (m. 1836).

• 1836 - Oriola, el Baix Segura: Trinitario Ruiz Capdepón, polític i advocat valencià.
• 1843 - El Vendrell, Baix Penedès: Josep Nin i Tudó, pintor català (m. 1908).
• 1882 - Alacant: Bernat Lassaleta i Perrín, enginyer industrial i professor de diverses disciplines (m. 1948).
• 1883 - València: Miquel Duran de València, escriptor i activista cultural valencià.
• 1890 - Barcelona: Daniel Cardona i Civit, polític independentista català (m. 1943).
• 1913 - Tarragona: Josep Maria Tarrasa i Alvira, locutor de ràdio català (m. 1996).
• 1966 - El Pilar de la Foradada, el Baix Segura: Miguel Albaladejo, director de cinema valencià

Resta del món

• 1786 - Florència: Luigi Picchianti, guitarrista i compositor del Romanticisme
• 1833 - North Bend, Ohio, EUA: Benjamin Harrison, 23è president dels Estats Units

• 1860 - Bar-le-Duc, Lorena, França: Raymond Poincaré, polític francés, primer ministre de França cinc cops i President de la República francesa de 1913 a 1920
• 1890 - Providence, Rhode Island, EUA: Howard Phillips Lovecraft, novel·lista de terror gòtic
• 1901 - Modica, Sicília, Regne d'Itàlia: Salvatore Quasimodo, poeta i periodista, Premi Nobel de Literatura de l'any 1959
• 1913 - Hartford, Connecticut, EUA: Roger Wolcott Sperry, psicòleg i neurobiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1981
• 1936 - Tòquio, Japó: Hideki Shirakawa, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2000.
• 1956 - Rochelle, Illinois, EUA: Joan Allen, actriu estatunidenca.
• 1974 - Aviano, Itàlia: Amy Adams és una actriu de cinema.
• 1975 - Galapagar, Madrid, Espanya: José Tomás Román Martín, conegut com a José Tomás, és un torero espanyol.
• 1979 - Rochford, Essex, Regne Unit: Jamie Cullum, cantant i pianista britànic.
• 1985 - Madrid, Espanya: Álvaro Negredo Sánchez és un futbolista professional.
• 1992 - Dallas, Texas, Estats Units: Demetria Devonne «Demi» Lovato, és una actriu i cantant estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

• 1616 - Barcelona: Ramon d'Olmera i d'Alemany, Comanador de Vilafranca del Penedès, 84è President de la Generalitat de Catalunya.

• 1874 - Barcelona: Timoteu Capella i Sabadell, comerciant i navilier català (n. 1827).
• 1975 - Figueres, Alt Empordà: Francesc Basil i Oliveras, compositor de sardanes (n. 1905).

Resta del món

• 1153 - Abadia de Claravall: Bernat de Claravall, monjo i reformador francès, principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
• 1603 - Fes: Àhmad al-Mansur fou el sisè sobirà de la dinastia sadita. Era fill del sultà Mahàmmad (I) aix-Xaykh.
• 1823 - Leipzig (Alemanya): Friedrich Arnold Brockhaus, editor alemany (n. 1772).
• 1914 - Papa Pius X.
• 1915 - Hamburg, Alemanya: Paul Ehrlich, bacteriòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1908 (n. 1854).
• 1917 - Starnberg (Imperi austrohongarès): Adolf von Baeyer, físic i químic alemany, Premi Nobel de Química de 1905 (n. 1835).
• 1961 - Randolph, Nou Hampshire (EUA): Percy Williams Bridgman, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1946 (n. 1881).
• 1980 - Pape'ete, Tahití: Joe Dassin, cantautor d'origen estatunidenc.
• 2014
  • Poona, l'Índia: B. K. S. Iyengar, fundador del ioga Iyengar.
  • Lexington (Kentucky, EUA): Lois Mai Chan, bibliotecària estatunidenca, experta en indexació (n. 1934).
• 2016 - Brescia, Itàlia: Daniela Dessì, soprano italiana (n. 1957).
• 2017 -
  • Madrid, Espanya: Natividad Macho Álvarez, més coneguda pel seu nom artístic, Nati Mistral, fou una actriu i cantant espanyola.
  • Las Vegas, Estats Units: Joseph Levitch, conegut com a Jerry Lewis, fou una icona del gènere còmic i actor estatunidenc.

Festes i commemoracions

• Festa Major de Castellbisbal.
• Final de la Fira d'Agost de Xàtiva, iniciada el 15 d'agost.

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Samuel, profeta; Leonci i Carpòfor d'Aquileia, màrtirs (304); Màxim de Tours, monjo (s. V); Filibert de Jumièges, abat (685); Leovigild i Cristòfor de Còrdova, màrtirs (852); Hadvind de Le Mans, bisbe; Bernat de Claravall, abat (1153); Bernardo Tolomei, monjo i fundador de la Congregació Benedictina de Santa Maria del Monte Oliveto (1348); Maria de Mattias, fundadora (1866).
  • Beats: Louis-François Le Brun, Gervais Brunel, sacerdots màrtirs (1794); Maria Climent i Mateu, màrtir (1936); Maties Cardona, prevere màrtir (1936); Wladyslaw Maczkowski, prevere màrtir (1942); Georg Häfner, prevere màrtir (1942).
• Sants: Amador de Ròcamador, sant llegendari; Auctor de Trèveris, bisbe (450); Oswin de Northúmbria, rei (651); Burcard de Worms, bisbe (1025); Bernat de Candeleda, eremita (ca. 1155).
• Venerables: Ronald d'Orkney, duc (s. XII); Hug de Tennenbach, monjo (1270).
• Servent de Déu: Francesc Llagostera i Bonet, mercedari màrtir (1936).

Església Copta

• 14 Mesori: Teòfil d'Alexandria, patriarca.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 2 de setembre del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 7 d'agost del calendari julià.

• Sants: Marí el Soldat i Asteri de Cesarea, màrtirs (260); Narcís de Jerusalem, patriarca; Domeci de Pèrsia, màrtir (363); Potàmia d'Alexandria, verge; Sozó de Nicomèdia; Horus de Tebaida (390); Hiperequi de Paradís; Cal·línic el Vell d'Athos, himnògraf; Mercuri de Smolensk, bisbe (1239); Pimen de les Coves de Kíev, eremita (s. XIII-XIV); Domeci de l'Athos, monjo (s. XVI); Nicanor del Mont Calístrat (1519); Metròfanes de Voronezh, bisbe (1703); Teodora de Sihla (s. XVIII); Joan de Valaam el Cec, monjo; Adrià el Vell (1853); Antoni d'Optina (1865); Aleksandr, Piotr, Mihail, Ivan, Dmitri, Alexej, Eliseij, Afanasij, monjos màrtirs (1937); Vassilij, prevere màrtir (1938).

Església Ortodoxa de Grècia

• Deu Mil Ascetes de Tebes; Narcís de Jerusalem, màrtir; Teodosi el Jove (862).

Esglésies luteranes

• Bernat de Claravall, abat; Samuel, profeta.

Esglésies anglicanes

• Bernat de Claravall, abat; William Booth i Catherine Booth, fundadors de l'Exèrcit de Salvació (1912 i 1890).

Notes

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:20 d'agost.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 20 d'agost