20 d'agost
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Agost 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs. Queden 133 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1868 - València: s'inaugura el Trinquet de Pelayo, al costat de l'Estació del Nord.
- Resta del món
- 1560 - La Reina Caterina de Mèdici exerceix de mitjancera entre catòlics i protestants.
- 1710 – Té lloc la batalla de Monte de Torrero. L'endemà, l'arxiduc Carles entra a Saragossa.
- 1770 - Königsberg: Immanuel Kant és nomenat professor de lògica i metafísica a la universitat.
- 1820 - Valparaíso: Salpa l'expedició que condueix l'exèrcit alliberador del Perú.
- 1854 - Romania: S'inaugura la primera línia de ferrocarril del territori de l'actual Romania. Recorria 62,5 km entre Oravița, a Transsilvània, i Baziaș, un port del riu Danubi.
- 1866 - Estats Units: el president Andrew Johnson declara formalment la fi de la Guerra Civil Americana.
- 1868 - S'inaugura a València el Trinquet de Pelayo, la Catedral de l'Escala i corda.
- 1882 – Estrena de l'Obertura 1812 de Piotr Ilitx Txaikovski a la Catedral de Crist Salvador, a Moscou.
- 1914 - Ocupació de Brussel·les (Bèlgica) per les tropes alemanyes a la Primera Guerra Mundial.
- 1940 – Lev Trotski, revolucionari rus exiliat, és malferit a Mèxic per Ramon Mercader. Va morir l'endemà.
- 1960 - El Senegal va proclamar la independència i es va retirar de la federació de Mali.
- 1968 – Entrada dels tancs soviètics a Praga. Acaba la primavera de Praga.[1]
- 1991 – Estònia s'independitza de Rússia.
- 2008 – Accident del vol 5022 de Spanair en l'Aeroport de Madrid-Barajas.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1785 - Castellterçol, Moianès: Josep Gallés i Salabert, organista i compositor català (m. 1836).
- 1836 - Oriola, el Baix Segura: Trinitario Ruiz Capdepón, polític i advocat valencià.
- 1843 - El Vendrell, Baix Penedès: Josep Nin i Tudó, pintor català (m. 1908).
- 1882 - Alacant: Bernat Lassaleta i Perrín, enginyer industrial i professor de diverses disciplines (m. 1948).
- 1883 - València: Miquel Duran de València, escriptor i activista cultural valencià.
- 1884 - Barcelona: Teresa Lostau i Espinet, pintora i ceramista catalana (m. 1923).[2]
- 1890 - Barcelona: Daniel Cardona i Civit, polític independentista català (m. 1943).
- 1913 - Tarragona: Josep Maria Tarrasa i Alvira, locutor de ràdio català (m. 1996).
- 1931 - Barcelonaː Maria Rosa Alonso i Solanes, compositora de sardanes i directora de l'Esbart Català de Dansaires (m. 2014).[3]
- 1966 - El Pilar de la Foradada, el Baix Segura: Miguel Albaladejo, director de cinema valencià
- 1968 - Barcelonaː Núria Olivé i Vancells, jugadora d'hoquei sobre herba, guanyadora de l'or olímpic als Jocs de Barcelona 92.[4]
- Resta del món
- 1786 - Florència: Luigi Picchianti, guitarrista i compositor del Romanticisme
- 1821 -Gijón: Robustiana Armiño, poeta espanyola (m. 1890).[5]
- 1833 - North Bend, Ohio, EUA: Benjamin Harrison, 23è president dels Estats Units (m. 1901).[6]
- 1860 - Bar-le-Duc, Lorena, França: Raymond Poincaré, polític francés, primer ministre de França cinc cops i President de la República francesa de 1913 a 1920 (m. 1934).[1]
- 1890 - Providence, Rhode Island, EUA: Howard Phillips Lovecraft, novel·lista de terror còsmic
- 1901 - Modica, Sicília, Regne d'Itàlia: Salvatore Quasimodo, poeta i periodista, Premi Nobel de Literatura de l'any 1959 (m. 1968).[7]
- 1913 - Hartford, Connecticut, EUA: Roger Wolcott Sperry, psicòleg i neurobiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1981 (m. 1994).[8]
- 1920 - Bucarestː Zoe Dumitrescu Buşulenga, crítica literària i assagista romanesa (m. 2006).[9]
- 1936 - Tòquio (Japó): Hideki Shirakawa, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2000.[10]
- 1941 - Požarevac, Sèrbia: Slobodan Milošević, polític serbi, president de Sèrbia.[1]
- 1944 - Bombay (Índia): Rajiv Gandhi, polític indi, sisè Primer ministre de l'Índia (m. 1991).[11]
- 1956 - Rochelle, Illinois, EUA: Joan Allen, actriu estatunidenca.
- 1970 - Roma: Michela Marzano, filòsofa francoitaliana contemporània.[12]
- 1974 - Aviano, Itàlia: Amy Adams és una actriu de cinema.
- 1975 - Galapagar, Madrid, Espanya: José Tomás Román Martín, conegut com a José Tomás, és un torero espanyol.
- 1979 - Rochford, Essex, Regne Unit: Jamie Cullum, cantant i pianista britànic.
- 1985 - Madrid, Espanya: Álvaro Negredo Sánchez és un futbolista professional.
- 1992 - Dallas, Texas, Estats Units: Demetria Devonne «Demi» Lovato, és una actriu i cantant estatunidenca.[13]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1616 - Barcelona: Ramon d'Olmera i d'Alemany, Comanador de Vilafranca del Penedès, 84è President de la Generalitat de Catalunya.
- 1874 - Barcelona: Timoteu Capella i Sabadell, comerciant i navilier català (n. 1827).
- 1975 - Figueres, Alt Empordà: Francesc Basil i Oliveras, compositor de sardanes (n. 1905).
- 1998 - Palma: Andreu Vidal Sastre, poeta mallorquí en llengua catalana, dissenyador gràfic, fotògraf i delineant de professió (n. 1959)
- 2015 - Jesús, Eivissaː María de los Llanos Lozano Guevara, filòsofa i professora eivissenca (n. 1926).[14]
- Resta del món
- 1153 - Abadia de Claravall: Bernat de Claravall, monjo i reformador francès, principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
- 1603 - Fes: Àhmad al-Mansur fou el sisè sobirà de la dinastia sadita. Era fill del sultà Mahàmmad (I) aix-Xaykh.
- 1823 - Leipzig (Alemanya): Friedrich Arnold Brockhaus, editor alemany (n. 1772).
- 1914 -
- 1915 - Hamburg, Alemanya: Paul Ehrlich, bacteriòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1908 (n. 1854).[16]
- 1917 - Starnberg (Imperi austrohongarès): Adolf von Baeyer, físic i químic alemany, Premi Nobel de Química de 1905 (n. 1835).[17]
- 1945 - Torsnesː Katti Anker Møller, feminista noruega, defensora dels drets de la infància i dels drets reproductius (n. 1868).[18]
- 1961 - Randolph, Nou Hampshire (EUA): Percy Williams Bridgman, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1946 (n. 1881).[19]
- 1980 - Pape'ete, Tahití: Joe Dassin, cantautor d'origen estatunidenc.
- 2014
- Poona, l'Índia: B. K. S. Iyengar, fundador del ioga Iyengar.
- Lexington (Kentucky, EUA): Lois Mai Chan, bibliotecària estatunidenca, experta en indexació (n. 1934).
- Yokohama, Japó: Aiko Miyawaki, escultora japonesa (n. 1929).[20]
- 2015 -
- Madridː Lina Morgan, vedette i actriu espanyola (n. 1937).[21]
- Pragaː Zuzana Brabcová, novel·lista txeca (n. 1959).[22]
- 2016 - Brescia, Itàlia: Daniela Dessì, soprano italiana (n. 1957).
- 2017 -
- Madrid, Espanya: Natividad Macho Álvarez, més coneguda pel seu nom artístic, Nati Mistral, fou una actriu i cantant espanyola.[23]
- Las Vegas, Estats Units: Joseph Levitch, conegut com a Jerry Lewis, fou una icona del gènere còmic i actor estatunidenc.
Festes i commemoracions[modifica]
- Festa Major de Castellbisbal.
- Final de la Fira d'Agost de Xàtiva, iniciada el 15 d'agost.
Santoral[24][modifica]
Església Catòlica[25][modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Samuel, profeta; Lleonci i Carpòfor d'Aquileia, màrtirs (304); Màxim de Tours, monjo (s. V); Filibert de Jumièges, abat (685); Leovigild i Cristòfor de Còrdova, màrtirs (852); Hadvind de Le Mans, bisbe; Bernat de Claravall, abat (1153); Bernardo Tolomei, monjo i fundador de la Congregació Benedictina de Santa Maria del Monte Oliveto (1348); Maria de Mattias, fundadora (1866).
- Beats: Louis-François Le Brun, Gervais Brunel, sacerdots màrtirs (1794); Maria Climent i Mateu, màrtir (1936); Maties Cardona, prevere màrtir (1936); Wladyslaw Maczkowski, prevere màrtir (1942); Georg Häfner, prevere màrtir (1942).
- Sants: Amador de Ròcamador, sant llegendari; Auctor de Trèveris, bisbe (450); Oswin de Northúmbria, rei (651); Burcard de Worms, bisbe (1025); Bernat de Candeleda, eremita (ca. 1155).
- Venerables: Ronald d'Orkney, duc (s. XII); Hug de Tennenbach, monjo (1270).
- Servent de Déu: Francesc Llagostera i Bonet, mercedari màrtir (1936).
Església Copta[modifica]
- 14 Mesori: Teòfil d'Alexandria, patriarca.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica]
- Se celebren els corresponents al 2 de setembre del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica]
Corresponen als sants del 7 d'agost del calendari julià.
- Sants: Marí el Soldat i Asteri de Cesarea, màrtirs (260); Narcís de Jerusalem, patriarca; Domeci de Pèrsia, màrtir (363); Potàmia d'Alexandria, verge; Sozó de Nicomèdia; Horus de Tebaida (390); Hiperequi de Paradís; Cal·línic el Vell d'Atos, himnògraf; Mercuri de Smolensk, bisbe (1239); Pimen de les Coves de Kíev, eremita (s. XIII-XIV); Domeci de l'Atos, monjo (s. XVI); Nicanor del Mont Calístrat (1519); Metròfanes de Voronezh, bisbe (1703); Teodora de Sihla (s. XVIII); Joan de Valaam el Cec, monjo; Adrià el Vell (1853); Antoni d'Optina (1865); Aleksandr, Piotr, Mihail, Ivan, Dmitri, Alexej, Eliseij, Afanasij, monjos màrtirs (1937); Vassilij, prevere màrtir (1938).
Església Ortodoxa de Grècia[modifica]
- Deu Mil Ascetes de Tebes; Narcís de Jerusalem, màrtir; Teodosi el Jove (862).
Esglésies luteranes[modifica]
- Bernat de Claravall, abat; Samuel, profeta.
Esglésies anglicanes[modifica]
- Bernat de Claravall, abat; William Booth i Catherine Booth, fundadors de l'Exèrcit de Salvació (1912 i 1890).
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Index Registre de naixements. 1884.Núm.de Registre 4746 Jutjat "San Beltrán"». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 20-08-1884. [Consulta: 28 maig 2019].
- ↑ «Alonso i Solanes, Maria Rosa». Portal Sardanista. [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Núria Olivé Vancells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Robustiana Armiño». Poemas del alma. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1959» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1981» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «20 d'agost». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2000» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «Rajiv Gandhi | prime minister of India» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ «Michela Marzano. La pornografía o el agotamiento del deseo». Goodreads. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Demi Lovato» (en castellà). Sensacine. [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ L. Romero, José Miguel «Llanos Lozano, la profesora por la que todos sentían devoción». Diario de Ibiza, 21-08-2015.
- ↑ «LUNDAHL, Helga Amélie». [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1908» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1905» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ Lønnå, Elisabeth «Katti Anker Møller» (en noruec). Store norske leksikon, 25-02-2020.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1946» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «Gallery tokinowasuremono [Aiko MIYAWAKI]». [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ «Lina Morgan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Zuzana Brabcová» (en anglès). Czech Literary Centre. Moravian Library. [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Nati Mistral | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Kalender - 20. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:20 d'agost. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 20 d'agost |