Gijón

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaGijón
Xixón
Bandera de Gijón Escut de Gijón
flag of Gijón Tradueix Q8777934 Tradueix

conceyu i ciutat

Playa San Lorenzo Cimadevilla 13-09-2005.jpg

Localització
Xixon.png
43° 32′ 00″ N, 5° 42′ 00″ O / 43.533333333333°N,5.7°O / 43.533333333333; -5.7
EstatEspanya
AutonomiaAstúries
Provínciaprovíncia d'Astúries
Capital de
Parròquies 26
Població
Total 272.365 (2017)
• Densitat 1.499,81 hab/km²
Malnom playos/es
Geografia
Superfície 181,6 km²
Banyat per Mar Cantàbrica
Altitud La Peña los Cuatro Xueces 672
Limita amb
Partit judicial Gijón/Xixón
Organització i govern
• alcalde de Gijón Carmen Moriyón
Indicatius
Codi postal 33200 a 33299
Fus horari UTC+01:00
Codi de municipi INE 33024
Altres dades
Agermanament

Web http://www.gijon.es/
Modifica dades a Wikidata

Gijón (en asturià Xixón i oficialment Gijón/Xixón) és una ciutat i consell de la costa cantàbrica al Principat d'Astúries (Espanya). El seu terme municipal té una superfície de 181,6 km2 i una població de 274.037 habitants.

Història[modifica]

Els primers testimoniatges de presència de l'home en el que avui dia coneixem com a municipi — consell a Astúries — de Gijón se situen al Mont Deva, on existeixen una sèrie de túmuls (primitius soterraments) i al Mont Areo, on existeix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nord d'Espanya.

L'any 1990 unes prospeccions arqueològiques van permetre descobrir 30 dòlmens, repartits entre dos sectors diferents: Los Llanos i Les Huelgues de San Pablo, que segons l'investigador M.A. De Blas estan agrupats seguint un "cert ordre monumental".

Successives campanyes arqueològiques han permès l'estudi d'un túmul a l'àrea de San Pablo i dos més a la zona del Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmeres de planta rectangular i l'altre presenta planta trapezoïdal amb un petit corredor precedint-lo. Aquest últim és un cas interessant, ja que no és freqüent trobar dòlmens de corredor a l'àrea del Cantàbric. Aquest conjunt dolmènic data de l'any 5000 aC.

Va ser un primitiu poblat astur, de la gent dels cilúrnics, situat a la Campa Torres des del segle VI aC. Posteriorment els seus habitants es van traslladar, ja sota dominació romana, a la península de Cimadevilla (segle I aC). La dominació romana comença amb la conquesta de la ciutat per part de Sext Appuleu, sent lliurats honors pel senat de Roma a Sext Appuleu, i aquest en agraïment va erigir un monument (prop de l'ancoratge de Torres) assenyalant la seva victòria i dedicat a Júpiter, i també a August, sent aquesta ciutat coneguda a partir de llavors per Gigia.

Sota domini romà la ciutat va seguir creixent, i de la mateixa manera que havia atret els comerciants cartaginesos, va atreure també els romans per la riquesa dels seus minerals, la fusta, la qualitat de les seves pedreres i fins i tot per la manufactura d'una de les begudes més populars de l'Imperi (una barreja de vi, peix i sal), comptant la ciutat fins i tot amb termes.

Va ser capital dels dominis musulmans transcantàbrics sota comandament de Muza ibn Nusayr amb un destacament de tropes a Gijón i a algun punt clau (a causa del baix nombre de tropes que havien creuat l'estret) deixant la resta del territori amb més autonomia. La dominació va durar des de 713 (aprox.) fins 718-722 (inici de la revolta, fins a la victòria de Covadonga) amb la guerra d'expulsió dels musulmans i de Mussa pel rei Pelai.

Fou assetjada el 1352 per Pere I el cruel i el 1395 es produí la destrucció de la ciutat per Enric III de Castella, que acabà amb la revolta d'Alfonso Enríquez.[1] Va ser un port comercial des de principis del segle xvi. El 1782 van començar les obres de construcció de la carretera a Castella que trigaria 50 anys a completar-se. Des de la Primera Guerra Carlina s'exportava des del seu port el carbó de l'interior d'Astúries. L'arribada del ferrocarril va afavorir l'establiment d'una sèrie d'indústries alimentàries (mantega, xocolata, cervesa, sidra, etc.), fàbriques de terrissa, tabacs, siderometal·lúrgiques, etc. La definitiva industrialització de la vila es va produir després de l'impuls inversor del 1898. Poc després el port comercial es traslladava a El Musel en ser insuficients les successives ampliacions del vell port i es creaven drassanes que a poc a poc estan sent reestructurades.

Platja de San Lorenzo i Cimadevilla

També fou un important centre anarcosindicalista i socialista, bressol de destacats militants de la CNT com Avelino González Mallada, Eleuterio Quintanilla i Segundo Blanco. Es va aixecar en armes[2] de forma revolucionària contra el govern legítim de la República, amb els radicals i la CEDA l'octubre del 1934. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el 18 de juliol del 1936, la ciutat i els seus habitants es van mantenir fidels al govern legítim i es formà el Comitè de Guerra de Gijón amb majoria anarquista, mentre que l'exèrcit es va unir al cop d'estat. La rebel·lió no va poder ser dominada fins al mes d'agost. Posteriorment la vila va ser la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó — que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó — fins a l'ocupació de la ciutat el 20 d'octubre del 1937 per les tropes rebels del general Franco.

La siderúrgia és la principal indústria des de finals del segle xix i sobretot amb la creació d'Uninsa el 1971 a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seva posterior unió amb Ensidesa, convertida després juntament amb Alts Forns de Biscaia en Aceralia, per a integrar-se a la fi del segle xx en el grup europeu Arcelor al costat de la luxemburguesa Arbed i la francesa Usinor.

Geografia[modifica]

Vista de Gijón des de la torre de la Universitat Laboral

El consell està situat a la costa central asturiana, entre 0 i 672 metres sobre el nivell del mar (La Peña los Cuatro Xueces), limitant a l'oest amb Carreño, a l'est amb Villaviciosa i al sud amb Siero i Llanera. Està molt a prop de les altres dues principals ciutats asturianes, Oviedo/Uviéu i Avilés.

La ciutat està situada en el tram costaner central del concejo, en una badia dividida per la península de Cimadevilla (nucli antic) que separa la platja de San Lorenzo a l'est, del port esportiu, platges de Poniente i Arbeyal, drassanes i port d'El Musel, a l'oest.

Vies d'accés[modifica]

Les principals vies d'accés són les autopistes A-66 (Ruta de La Plata), A-8 (Autopista del Cantàbric) i AS-1 (Autovia Minera). Amb tren, Xixón té comunicacions diàries amb ciutats com Madrid, Alacant, Ferrol i Barcelona. També arriben creuers al Port de Xixón, El Musel.

Clima[modifica]

Climograma de Xixón

El clima és atlàntic. Els estius són càlids, amb una barreja de dies assolellats i ennuvolats. A l'hivern el clima és suau, bastant plujós i ventós, tot i que de vegades el clima fred del nord i d'Astúries es deixa notar al nivell del mar amb neu.

Parròquies[modifica]

Mapa parroquial de Xixón
1 Serín
2 Tacones
3 Fresno
4 Puao
5 Veriña
6 Xove
7 Gijón/Xixón

8 Somió
9 Cabueñes
10 Deva
11 Caldones
12 Baldornón
13 Fano
14 Llavandera

15 Güerces
16 Llorio
17 La Pedrera
18 Ruedes
19 L'Abadía de Cenero
20 Porceyo
21 Tremañes

22 Roces
23 Granda
24 Bernueces
25 Vega
26 Santurio

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica de Gijón/Xixón (1900-2005)

La població és de 272.365 habitants (dades de 2017). A continuació es mostra una taula amb l'evolució demogràfica de la vila.

Any Habitants al concejo Habitants a la ciutat
1900 47.000 27.000
1930 77.000 50.000
1960 125.000 90.000
1970 185.000 160.000
1981 256.000 233.000
1991 261.000 235.000

Economia[modifica]

És una ciutat tradicionalment industrial, tot i que la seva economia ha sofert grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la dècada del 1970. El desenvolupament econòmic de Gijón es va iniciar a la fi del segle xix, a causa de la confluència de diversos factors:

  • L'explotació del carbó de les conques hulleres de l'interior d'Astúries (principalment a Mieres i Langreo). La construcció del Ferrocarril de Llangréu, tercer ferrocarril espanyol, l'any 1856, va fer de Xixón el port d'embarcament de la major part de la producció minera asturiana, estimulant el comerç i la indústria local.
  • La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de Cuba, que van propiciar la creació de noves indústries i inversions immobiliàries.

Al model industrial generat, típic de la primera Revolució Industrial, hi tenia un fort pes el sector secundari, amb una gran presència de la indústria metal·lúrgica, siderúrgica, ceràmica, vidre i tèxtil. El sector terciari, a més de l'activitat comercial generada per la ciutat, va incloure la incipient activitat turística del Xixón de l'època, que també va aspirar a convertir-se en una gran estació balneària. No obstant això, no va arribar a prosperar com s'esperava a causa del tardà enllaç ferroviari que va connectar Astúries amb la Meseta. La següent etapa de gran creixement econòmic de Xixón es va produir a la fi de la dècada del 1960, a causa de la construcció de la factoria d'Uninsa (Ensidesa) i a l'activitat del port i les drassanes.

Després d'una dura crisi i reconversió en els anys vuitanta, en l'actualitat el sector terciari és el més important de l'economia xixonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàl·liques). El pes del sector primari és pràcticament irrellevant.

Govern i administració[modifica]

El govern municipal està format pels següents elements:

  • Alcalde
  • Ple Municipal
  • Junta de Govern Local
  • Tinents d'Alcalde
  • Portaveus
  • Delegacions Municipals
  • Comissions del Ple

L'ajuntament té un butlletí informatiu anomenat Gazeta de Gijón.

Nom Des de Fins a Partit
José Manuel Palacio 1979 1987 FSA-PSOE
Vicente Álvarez Areces 1987 1999 FSA-PSOE
Paz Fernández Felgueroso 1999 2011 FSA-PSOE
Carmen Moriyón Entrialgo 2011 actualitat FAC
Llista completa d'alcaldes de Gijón/Xixón des de 1840

Des de la instauració de la democràcia a la Transició, la vila ha tingut quatre alcaldes, tres del PSOE i un de Foro de Ciudadanos (FAC), com es mostra a la taula. Per a una informació més completa vegeu la llista d'alcaldes de Xixón, que detalla tots els alcaldes des de 1840.

Mitjans de comunicació[modifica]

Periòdics
El Comercio, La Nueva España (edició local), La Voz de Asturias (edició local)
Emissores de ràdio
Cadena SER Gijón, Radio Gijón Cadena COPE, Onda Cero Gijón
Cadenes de televisió
Televisión Local Gijón (local) i Canal 10 TV (local)

Heràldica i vexil·lologia[modifica]

L'escut de Xixón és la imatge del Rei Pelai brandant la Creu de la Victòria sobre camp de plata. La bandera de Xixón és l'assignada a la Província Marítima de Gijón el 1845, amb l'escut de Xixón al centre.

Xixonesos il·lustres[modifica]

           

Cultura[modifica]

L'activitat cultural és molt àmplia i fa especial èmfasi en la formació pública. Des de 1981 existeix una Universitat Popular amb tallers i cursos, així com una xarxa de centres socials i biblioteques a cada barri. Tenen especial importància l'Ateneu Obrer de Gijón, una entitat cultural amb més de cent anys de història, i l'Antic Institut Jovellanos.

Es realitzen activitats culturals tot l'any, que augmenten considerablement durant els mesos d'estiu, sobretot a l'agost per les festes de Begoña (15 d'agost), amb festes, música i teatre, que complementen la programació contínua del Teatre Municipal Jovellanos. Destaquen el Festival Internacional de Cinema de Gijón, la Setmana Negra, el Saló del Llibre Iberoamericà i els grans concerts. A la vila han actuat The Kinks, Paul McCartney, Rolling Stones, B.B. King, Bob Dylan, REM, Tina Turner, David Bowie, Prince, Bruce Springsteen, Elvis Costello, Stray Cats, Miles Davis, Sting, Dire Straits, Bon Jovi, Scorpions, Manowar, Oasis, Sepultura, Slipknot, Iron Maiden o Sonic Youth.

José Luis Garci va gravar a principis de la dècada de 1980 la major part de Volver a empezar, pel·lícula que posteriorment obtindria un Oscar de l'Acadèmia a la millor pel·lícula estrangera. A principis de la dècada del 1990 va haver-hi un auge de bandes de música indie, que es va conèixer com el Xixón Sound.

Museus i espais expositius[modifica]

Edifici del Museu del Poble d'Astúries, que serví de pavelló del Principat d'Astúries durant l'Exposició Universal de Sevilla de 1992

Gastronomia[modifica]

Destaca dintre del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ja sigui la conegudíssima fabada amb compango (xoriç, botifarra i llard), com amb cloïsses, cabra, amb caça, etc., i el pote asturià. En els segons el port aporta saborosos peixos i mariscs del Cantàbric amb el qual es realitzen receptes tradicionals com la chopa a la sidra, besuc a l'esquena, ventresca de bonítol o els oricis, encara que també tenen la seva importància els plats de carn de les parròquies de l'interior com la vedella o el "pitu de caleya". Les postres típiques són l'arròs amb llet, pastís charlota o gijonesa, bescuit Gijón i princesetes.

Com beguda hi ha la sidra, que servida a la manera tradicional (servint-la en "culines") acompanya menjars i a les llargues tardes d'estiu acompanya truites, xoriços a la sidra i empanades als berenadors de les parròquies rurals com Deva, Castiello o Mareig. Gijón és pedrera també de joves cuiners que han rejovenit la cuina asturiana. No és difícil de trobar a Xixón llocs on la sofisticació en el menjar no estigui acompanyada d'un tracte amable i uns preus molt ajustats.

Universitat[modifica]

Platja de San Llorienzo

A finals dels anys 1990 es va construir el campus de Viesques, pertanyent a la Universitat d'Oviedo/Uviéu i conformat per les següents escoles: I.O. d'Enginyeria Tècnica Industrial de Gijón (de gran tradició i que recentment va celebrar els seus 150 anys d'antiguitat), I.O.I.T. d'Informàtica i Telemàtica de Gijón/Xixón, I.S. de Marina Civil, I.O. de Relacions Laborals i Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Gijón/Xixón (en la qual s'imparteixen tres titulacions principals, Enginyer Industrial, Enginyer Informàtic i Enginyer en Telecomunicacions). Està planejat que en un futur el campus i el seu entorn es traslladi al centre que es troba dins el nucli urbà, l'Escola Universitària "Jovellanos" (estudis d'empresarials, administració pública i turisme). Durant el setembre de 2004 es va dur a terme el trasllat al campus de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial.

Esports[modifica]

La vila compta amb un dels equips històrics de futbol, el ja centenari Real Sporting de Gijón, actualment a la segona divisió de la lliga espanyola, però que durant molts anys, fins a vint-i-un consecutius, va jugar a primera divisió. Juga a l'estadi de futbol de propietat municipal d'El Molinón. També compta amb un equip de bàsquet, el Gijón Bàsquet, que actualment es troba en la lliga LEB i que va estar a la lliga ACB de bàsquet quatre temporades, tres d'elles consecutives. La seva pista de joc és el Palau d'Esports de Gijón/Xixón.

El Real Grup de Cultura Covadonga és una de les societats privades de caràcter esportiu més importants d'Espanya. Compta amb gairebé 30.000 socis i unes instal·lacions punteres en matèria esportiva. Cal destacar també altres clubs com el Club Natació Santa Olaya, situat també entre els més importants del país, el Club Hípico Astur, el Real Club de Golf de Castiello, el Club de Tennis de Gijón, o el Real Club Astur de Regates. És també destacable la celebració a l'estiu del concurs hípic de Las Mestas, considerat com un dels millors d'Espanya. La ciutat es troba a 75 quilòmetres de les pistes d'esquí de Valgrande-Pajares.

Ciutats agermanades[modifica]

Turisme, monuments i llocs d'interès[modifica]

Panoràmica del port esportiu amb el barri de Cimavilla al fons. 12 de setembre de 2005
Casetes de la platja de San Llorienzo. Al fons Cimavilla i port d'El Musel

Hostaleria[modifica]

Hi ha nombrosos bars, restaurants i sidreries, hotels de totes les categories i un Parador de Turisme.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gijón Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 43° 32′ 0″ N, 5° 42′ 0″ O / 43.53333°N,5.70000°O / 43.53333; -5.70000