Grandas de Salime

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaGrandas de Salime
Escut de Grandas de Salime
Aytograndasdesalime.jpg

Localització

43° 13′ 04″ N, 6° 52′ 33″ O / 43.2176587°N,6.8757234°O / 43.2176587; -6.8757234
Estat Espanya
Autonomia Astúries
Capital Grandas de Salime
Parròquies 7
Població
Total 899 (2016)
• Densitat 7,99 hab/km²
Geografia
Superfície 112,55 km²
Altitud Pedras Apañadas, 1.204
Limita amb
Partit judicial Castropol
Organització i govern
• Alcalde Eustaquio Revilla Villegas
Indicatius
Codi postal 33730 al 33739
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 33027
Altres dades

Web http://www.grandasdesalime.es
Modifica dades a Wikidata

Grandas de Salime és un concejo de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries. El concejo està situat a l'interior de la Comarca Occidental del Principat d'Astúries, limitat amb la província gallega de Lugo al sud i amb els municipis de Santa Eulalia de Oscos, San Martín de Oscos, Pesoz i Allande.

És un dels municipis d'Asturies en els quals es parla gallec.[1]

És famós per la seva presa hidroelèctrica (inaugurada en 1954), el salt de Salime, que dóna lloc a un important embassament en la vall alta del riu Navia. El municipi és conegut també com una etapa en el Camí de Santiago. Com a part del camí de Santiago constitueix l'últim tram asturià de la Ruta Xacobea Primitiva abans d'endinsar-se a Galícia a través del Port del Acebo.

Història[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Grandas de Salime, a Grandas
Salt de Grandas de Salime.
Embassament de Grandas de Salime.

Prehistòria i romanització[modifica | modifica el codi]

El concejo té gran quantitat de restes tumulars i altres restes materials com cassoletes, figures humanes, destrals lluentades i metàl·liques, etc. Tot això va ser trobat en els túmuls de Chao de Cereixeira, el bec de La Cancel·la, i en Mont Bornela. També hi ha restes d'estructures funeràries en la Xorenga i Zarro. L'època castrenya també té en el concejo les seves restes com són: el castro del Chao Samartín, el castro de Pelou o el castro de Valabilleiro, tots ells amb restes d'utillatge, com destrals lluentades, una destral de taló de bronze amb dues anelles o amb una sola anella. Tots aquests castros estan emmarcats en el que era el sector lucenc, habitat per pobles galaicos preromans i actualment estan sent excavats per un equip arqueològic.

L'època romana, va afectar a tot aquest sector, principalment per la forta activitat minera portada a terme en aquesta zona on hi ha abundants jaciments aurífers. Es conserven evidències com els túnels excavats en Penafurada para dur l'aigua a les explotacions mineres de Valabilleiro.

Edat mitjana i moderna[modifica | modifica el codi]

En la seva període Medieval ja tenim notícies que existia una demarcació anomenada Granda, amb una extensió major que la qual té actualment el concejo. Una gran influència va tenir el monestir de Villanueva de Oscos sobre aquestes terres i sobre els concejos limítrofs. Va ser Ferran II de Lleó, qui atorgarà a l'església d'Oviedo les terres de San Salvador de Granda i el castell de Bourón, abastant el seu poder a tota la zona occidental. Tota aquesta zona va ser molt pròspera, a causa del pas de la ruta xacobea. El poder de la Mitra ovetenca es perllongarà al llarg dels segles, acumulant aquesta església un gran patrimoni i poder en tota la comarca.

En el segle XVI i XVII, amb la desamortización de Felip II, és quan l'església ovetense perdrà la seva hegemonia, es distribuiran lots i seran els seus habitants qui pagarien la redempció. Un dels lots va ser el qual incloïa les feligresies de San Martín de Oscos, Villapedre, La Mesa i Salime, constituint aquests tres últims el concejo autònom. Altre lot seria l'integrat per les parròquies de Granda i Travada. Tanmateix el poder senyorial seguirà vigent en tota aquesta època i això resultarà palès en les eleccions dels representants per a la Junta General del Principat d'Astúries.

Segle XVIII endavant[modifica | modifica el codi]

Entre els segles XVIII al XIX, és quan als concejos de Granda i Salime se'ls dóna noves ordenances que duraran poc, ja que es concedirà a Grandas la capitalitat d'un dels partits judicials i en 1836 s'integra el municipi de Salime en Granda, donant lloc a l'actual demarcació de Grandas de Salime. Haurà nous canvis i en 1883, Grandas de Salime s'unirà al districte de Cangas de Tineo.

Altres esdeveniments del XIX, són la guerra de la Independència que amb el peregrinar de la Junta del Principat es va reunir en Salime, o les guerres Carlines, on la columna carlista de Gómez va dispersar la brigada Cristina de Famosa que tenia 3.000 homes. Després de la guerra s'intenta reactivar el concejo, es va construir l'Embassament de Grandas de Salime de Salime que va produir un auge en la vida del concejo, però a partir de la seva construcció va haver un èxode rural sense precedents, a causa del anegamiento de les terres més fèrtils, o la pèrdua de pobles sota les aigües, o la falta de vies de comunicació entre els pobles.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Té unes comunicacions molt deficients que van entorn de les carreteres AS-12 que segueix el riu Navia i l'AS-28 que va cap a Galícia. Està a una distància de la capial del Principat de 149 quilòmetres. Amb una població de 1.323 habitants i els seus principals nuclis per ordre d'habitants són: Granda que és la seva vila, on es concentra la major part de la població. Santa María, Cereijeira i Castro. El seu territori té unes cotes que se situen entre els 400 i 800 metres són relleus suaus i ondats, Tot el territori està travessat per la Serra del Acebo, el seu sostre es troba al Pedras Apañadas amb una altura de 1.204 metres. Aquesta cadena muntanyenca exerceix de barrera a les influències climàtiques oceàniques, tenint una menor pluviositat que la resta dels concejos de la seva zona. Les seves conques fluvials són el Navia i el Agueira. Aquest concejo compte amb espais protegits en les serres de Carondio i Valledor.

La seva massa arbòria autòctona és el roure i el castany, s'ha introduït, per a la repoblació de determinades zones, al pi. Va haver una repoblació conjunta entre el Consistori i el Patrimoni Forestal de l'Estat que va afectar a una superfície de 3.115 hectàrees. És un concejo eminentment rural, on tota la seva organització econòmica està en la vila de Grandas de Salime.

Parròquies[modifica | modifica el codi]

El concejo de Grandas de Salime està dividit en 7 parròquies rurals:

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Va ser un concejo amb una població molt estable fins a 1960, al voltant de 3.500 habitants, el seu punt màxim l'assolí el 1952 amb 3.785 persones. La falta d'emigració en aquesta època va ser a causa de la construcció de la presa de Salime que va servir per a fixar a la població, però això només assoleixo fixar-la per algun temps. Va haver una segona part que va anar a l'anegar les terres fèrtils de cultiu, provocant un despoblament de la zona i una acceleració de l'emigració. En 1960 es produïx la seva primera onada emigratoria que porta amb si una pèrdua de població de 1.085 habitants, les següents onades van ser més petites al voltant de 600 persones i la següent de 200 persones. Aquesta emigració va anar de majoria jove, que va portar com a conseqüència la caiguda de la natalitat i un augment de l'envelliment, ja que gairebé el 55% de la població es troba per sobre dels 40 anys.

Economia[modifica | modifica el codi]

Aproximadament la meitat de la població està en el sector primari, destacant en ell la ramaderia. El sector secundari només absorbeix un 25,1% de població mentre que el sector serveis que monopolitza tot el comerç té el 30,86%. En els últims anys hi ha hagut un increment del sector turístic i d'allotjaments com són les cases rurals que juntament amb l'aprofitament de les possibilitats d'oci de l'embassament, la qual cosa contribueix a generar rendes complementàries en un concejo on la població major de 40 anys comença a acostar-se al 55%.

Política[modifica | modifica el codi]

Al concejo de Grandas de Salime, des de 1979, el partit que més temps ha governat ha estat el CDS. L'actual alcalde és Eustaquio Revilla Villegas del PSOE, qui governa des de 2004.

PSOE PP CDS Altres Total
1979 0 0 11 0 11
1983 6 5 - 0 11
1987 4 1 6 0 11
1991 2 1 6 0 9
1995 2 0 - 7 9
1999 3 5 - 1 9
2003 3 4 - 2 9
2007 6 3 - 0 9

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grandas de Salime Modifica l'enllaç a Wikidata