Taramundi
| |||||
| Tipus | conceyu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Astúries | ||||
| Província | província d'Astúries | ||||
| Capital | Taramundi | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 545 (2025) (6,63 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 82,16 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Castropol | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 33775 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 33071 | ||||
| Lloc web | taramundi.es | ||||
Taramundi és un conceyu, una parròquia i una vila de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries. Limita al nord amb San Tiso d'Abres i A Veiga, a l'est amb Vilanova d'Ozcos i A Veiga, al sud amb Santalla d'Ozcos i Lugo, i a l'oest amb Lugo. També és la capital del mateix concejo. És un dels municipis d'Asturies en els quals es parla gallec.[1]
Va ser la pionera a Espanya en turisme rural, arrencant aquest en l'any 1984. Actualment posseïx cases de llogaret, hotels i museus i conjunts etnográficos, com ara el museu dels molins de Mazonovo, definit com l'exposició més gran de molins per metre quadrat d'Espanya.
Geografia
[modifica]Des del punt de vista geològic el territori de Taramundi té les mateixes característiques que tots els de la comarca, és a dir, el sòl pertany al silurià amb gran presència de pissarra, apareixent barrejades amb petites mostres de quarsita i calcària. En les riberes del Cabreira es pot apreciar un petit tros de terreny al·luvial, i és l'única zona on apareix aquesta diferenciació del terreny.
Relleu
[modifica]La topografia està conformada per muntanyes trencades i escabroses, barrejades amb diverses valls orientats en totes les adreces i formats per la multitud de rierols que banyen el municipi. El concejo té una forma gairebé ovalada delimitada per un conjunt de serres i cordales. Així pel nord trobem els vedats de Guiar, i més a l'est la serra de Piedrafita amb unes altures que van des dels 600 als 900 metres. També en la part oriental i anant cap al sud albirem la serra d'Ouroso, trobant la cota màxima amb 1033 metres. En la part meridional tenim les serres de Sendiña a l'est i la de Teixedais a l'oest, amb altures superiors als 900 metres. A més de tot aquest conjunt d'accidents muntanyencs que formen els límits, hi ha la serra de Eirua, compresa en la meitat nord i amb elevacions superiors als 700 metres.
Hidrografia
[modifica]La xarxa hidrogràfica està composta per nombrosos rierols que solquen tot el territori i que baixen abundants d'aigües, els principals són l'Ouria, el Turia i el Cabreira. L'Ouria discorre per la part nord de la serra de Eirua i hi forma el límit del concejo amb A Veiga i d'aquest amb San Tirso i desemboca al riu Eo. Els altres dos rius són el Turia i el Cabreira i banyen la part meridional de Taramundi, reben al seu pas les aigües de diversos rierols. Ambdós s'uneixen en la localitat de Mall Novo, i desemboquen també en l'Eo.
Climatològicament, Taramundi pertany a una zona juntament amb A Veiga i San Tirso en la qual no es presenten grans diferències de temperatures. No obstant això, en estar una mica allunyat de la costa marina i per la influència de les muntanyes l'hivern s'hi fa més dur que altres zones. Quant a la vegetació, encara hi podem apreciar algunes taques de boscos de castanys, roures, bedolls i algunes zones de pinedes i d'eucaliptus, aquests en les parts baixes de la serra de Guiar. La fauna fluvial és la més rica, sobretot triutes.
Capital
[modifica]La capital del concejo és la localitat de Taramundi, situada dintre de la parròquia de San Martín. És el nucli de població més important dintre de tot el concejo i conserva una gran varietat d'elements naturals, arquitectònics i etnogràfics que en fan una parada obligada per a qualsevol turista que visiti la comarca. És aquí on va néixer el turisme rural, molt arrelada actualment. Es fa reconstruir per a tal efecte un complex hoteler a La Rectoral, antiga casa parroquial.
Evolució demogràfica
[modifica]
Com tot el concejo, l'últim segle els nuclis rurals van perdre població, fins a posar en perill algunes entitats poblacionals. Afortunadament, en els últims temps hi ha esperança per la implantació de turisme rural que anima la zona, i que valoritza la natura i els paisatges meravellosos.
El decreixement prové sens dubte de l'emigració amb moltes sortides, a principi de la centúria passada, cap a llocs ultramarins a les Amèriques, i ja a mitjan segle xx cap a les zones més industrialitzades de la regió, que veritablement van afectar el municipi. Amb tot això l'estructura demogràfica de Taramundi va quedar bastant desequilibrada, presentant una piràmide de població inversa amb majoria de gent d'edat avançada.
La població direm s'agrupa en quatre parròquies que són les de San Pedro de Bres, San Julián de Ouria, San Martín de Taramundi i La nostra Senyora de les Neus en Veigas, Taramundi n'és la cabdal, l'única que supera el centenar d'habitants.
Dintre de l'activitat econòmica en la zona, últimament el sector primari ha anat perdent pes, si bé encara és el que més ocupació oferix amb un 53,6% de la població activa. La majoria de les explotacions locals treballen amb la cabanya bovina, presentant un equilibri entre la producció làctia i la càrnia. També hi ha un bon nombre de caps porcins. El sector secundari i de la construcció representa els 21,06% de la població, i aquesta última activitat ha experimentat un gran augment durant aquests últims anys, seguint la tònica general de tota la regió.
Cal no oblidar-se de les alimentàries, desenvolupades recentment amb mesures potenciadores dels recursos tradicionals i típics de la zona. Una altra és la indústria artesana gavinetera desenvolupada al concejo, que va utilitzar, i continua utilitzant molins, malls i batanes moguts per la força de l'aigua. Quant al sector terciari, aquest genera un total del 25,34% de les ocupacions locals, i és el sector que creix més de tots. Això ve donat per la repercussió del turisme rural.
Història
[modifica]Els primers signes que demostren l'existència de vida humana al concejo es remunten a temps epipaleolítics, com ho demostren les restes de les necròpolis tumulars trobats en els contraforts de la Serra d'Ouroso i les forests de Pereira i Navallo. De l'època de dominació romana, queden diversos topònims com els noms d'O Castro a Ouria i O Castros a Taramundi, que van ser habitats per egobarros, i que van ser fundats per a treballar les explotacions auríferes.
Durant el segle xx, s'hi van trobar diverses medalles de bronze corresponents a l'època de dominació de l'emperador Neró. De les èpoques de la monarquia Asturiana, de l'alta i baixa edat mitjana, poques coses podem aportar. El més important va ser la pertinença del concejo al poderós i vast territori de Castropol fins al segle xv. Durant aquest temps tots els batlles, administradors i jutges dels diferents ajuntaments pertanyents a Castropol es reunien al camp de Tablado on rebien ordres del poder episcopal. Però tota aquesta dependència de Castropol va acabar amb la desamortització pel rei Felip II arran d'haver de sufragar les despeses implicades per les diferents guerres en les quals estava immiscuïda la corona espanyola.
Per aquesta causa ven als habitants dels pobles les antigues regidories bisbals, consumant-se a Taramundi aquest fet amb la venda en 1584 de les parròquies de San Martín de Taramundi i San Julián de Ouria, adquirint la promesa que mai més seria separat de la corona. Al juny de 1584 es van triar un regidor i tres regidors, dos per Taramundi i un per Ouria, que van elaborar les primeres lleis del concejo, contant per a això amb la participació de diversos veïns comissionats. Algunes d'aquestes ordenances van estar en vigor fins a l'any 1783.
El segle xviii ve marcat per una incipient i fructuosa indústria ferrícola, com així ho demostren els sis malls d'espalmar i les fargues reconegudes en el cadastre d'Ancorada.
En el segle xix aquesta indústria sofreix un procés de canvi, i va haver ce convertir-se en una producció molt més específica a conseqüència de la moderna siderurgia que s'instal·la en el nord del país. Avui dia encara s'hi continuen les velles tradicions i elements que fan que Taramundi produeixi uns excel·lents navalla i ganivets, objecte de compra per al turisme.
Bibliografia consultada
[modifica]- FIDALGO, José Antonio. Visita Asturias. Editorial Everest, 1995. ISBN 84-241-3900-3
- Fulletó turístic editat pel Principat d'Astúries, Consejería de Educación, Cultura, Deportes y Juventud
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Pàgina de l'Ajuntament
- Museu dels molins
- Federació Asturiana de Concejos Arxivat 2011-09-05 a Wayback Machine.
- Guía del Occidente. Taramundi Arxivat 2008-05-11 a Wayback Machine.
- Pàgina amb nombroses fotos de Taramundi, sota llicència de Creative Commons Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
.svg){kind=small}