Les Regueres

Les Regueres

Tipus	conceyu
Lloc
43° 25′ 17″ N, 5° 58′ 24″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Astúries
Província	província d'Astúries
Capital	Santuyanu
Població humana
Població	1.892 (2025) (28,73 hab./km²)
Geografia
Superfície	65,85 km²
Limita amb	Grau Illas Llanera Candamu Oviedo
Partit judicial	Oviedo
Organització política
• Alcaldessa	María Isabel Méndez Ramos
Identificadors descriptius
Codi postal	33190 i 33191
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	33054
Lloc web	lasregueras.es

Les Regueres és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries. Limita al nord amb els municipis d'Illas i Llanera, al sud amb Grado, a l'oest amb Candamu i a l'est amb Oviedo i Llanera. Pren el nom per l'abundància de corrents d'aigua i rierols que banyen tot el sòl del municipi. La seva extensió total abasta una superfície de 65,80 km² i la seva població avui dia és de 2.048 habitants, sent les localitats de L'Escampleru i Santuyanu (capital del concejo) les quals major nombre de persones agrupen. La carretera AS-234, que travessa el concejo d'est a oest, és la seva principal via de comunicació. Altres vies importants són l'AS-232 que arriba des d'Oviedo, i l'AS-233 que ve d'Avilés. Compta de la mateixa manera amb línia ferroviària que va d'Oviedo a San Pedro de Nora.

Història

Prehistòria i edat antiga

Ja des de temps prehistòrics el concejo de Les Regueres va estar habitat, com ho demostren les restes lítiques trobats en Valdunu i Sotu, cronològicament relacionats amb el Paleolític inferior i el Musterià. També s'han trobat restes paleolítics en les coves de La Paloma, La Oscura, Sofoxó, La Ancenia i Las Mestas. De l'època neolítica també s'han trobat vestigis històrics, tenint-se constància de l'aparició de diversos camps tumulars a Tresmonte i Piedrafita.

Dintre dels assentaments castrenys s'han trobat diversos poblats fortificats, com els de Los Vallaos, a Valdunu, el Castrillón de Areces i el pic Ruedes de Valsera, que daten tots de l'edat de ferro. L'època colonitzadora romana, hi va deixar el testimoniatge de diverses construccions, que s'agrupaven entorn de viles i explotacions agrícoles. A aquest període correspon de la mateixa manera, una estela funerària del segle ii, trobada a l'església de Valdunu i que era dedicada a Sestius Munigalicus, fill de Progeneu Quadrat. També va deixar al municipi el pas d'una antiga calçada romana que anava d'Astorga a Lugo de Llanera, i que va tenir una gran importància en les comunicacions amb l'occident astur fins que al segle xix s'hi va construir la carretera a Grado per Trubia.

Època medieval

A l'època de la monarquia Asturiana diverses són les referències documentals que hi ha dels monestirs de Santa María de Valsera, San Martín de L'Escampleru, San Juan de Tresmonte i San Pedro de Nora, envoltant-los caserius, viles i grans plantacions. Durant aquesta època el bisbat d'Oviedo aconsegueix el poder de la major part del municipi, gràcies a les donacions de diferents reis, així com gent particular. Una de les més importants va ser la donació per Ramir II de Lleó en la qual se cedien les esglésies de Nora, Valdunu, Valsera i Viau.

Per culpa de les disputes que tenien els poders eclesiàstics d'Oviedo i Lugo, el rei Alfons VII de Castella, sota recomanació papal, va haver de convocar ambdues prelatures, per a posar fi a tal discussió, i va concedir al bisbat asturià, entre d'altres, la jurisdicció total del territori que abastava el riu Nora i el riu Nalón, en la qual hi havia el municipi de Les Regueres. Anys més tard el monarca Ferran II cedeix tot el territori que posseïa la corona al concejo, passant a quedar sota jurisdicció total de la mitra Ovetenca. Diversos foren els encomendadores que van regir les destinacions de Les Regueres durant la dominació eclesiàstica, Rodrigo Álvarez de les Astúries i Pedro Menéndez Valdés en són dos dels més destacats. Durant aquest període el bisbe Diego atorga al municipi el 1421 la Carta de poblament, era l'última que va condedir tota la regió asturiana.

Aquesta situació de dependència acaba l'any 1587, sota mandat de Felip II, i en la qual es produïx la famosa desamortització dels béns eclesiàstics per part de la corona per a poder pagar les suculentes despeses en els quals va incórrer la corona espanyola per causa de les diverses batalles en les quals s'havia ficat. D'aquesta manera Les Regueres queda constituïda com a municipi independent amb capital a la localitat de Viau.

L'antiga calçada romana va tenir gran transcendència durant un llarg període, tenint gran importància dintre del peregrinar a Santiago de Compostel·la, com a part de la Ruta del Francès. Arran d'això hi havia dos «hospitals de pelegrins», un a L'Escampleru, citat en un document de 1.409, i un altre a Premoño dit de Santa Ana.

Edat contemporània

En temps més actuals el sòl de Les Regueres acull batalles aferrissades, tant en la guerra de la independència contra les tropes franceses, com en la contesa Civil Espanyola, el que va deixar un territori deprimit, i que amb el pas dels anys s'han anat resolent aquelles ferides. En l'actualitat el municipi de Les Regueres és un indret força tranquil.

Geografia

El terreny dels Recs correspon principalment al devonià. Hi ha quatre classes de roques distintes, l'arenisca, la pissarra, la margosa i la calcària. L'arenisca mostra diverses intercalacions de quarsita, el que dona arenisca grisa o marró i la vermella. La vermella és carregat d'òxid de ferro en moltes ocasions, el que li dona cert caràcter de mineral de ferro, i la grisa és molt utilitzada en la construcció. Les pissarres mai arriben a constituir-se en fulles grosses com succeïx en l'occident de la regió, alternant aquí amb arenisques, grauvaca i fins i tot calcàries. Aquestes també són molt variades, se'n troben en les zones més accidentades del concejo.

En gairebé tota la formació devoniana, els rius, rierols i corrents d'aigua, corren paral·lels al sentit general del terreny, que pren una direcció nord-oest-sud-oest. El relleu no té uns accidents destacats, constituït per forests, pujols i pics baixos. Les altures superiors són al terç occidental, amb dues alineacions paral·leles, la serra del Cogollo d'una banda, i les de Burafán, Pedroso i de la Perera per l'altra, totes al voltant dels 600 metres.

Hidrografia

Roure

La xarxa hidrogràfica és variada i múltiple. El Nalón, accident geogràfic que fa de límit pel sud, és el principal que la majoria dels corrents d'aigües que hi ha disseminades per tot el sòl municipal. El riu Nora també discorre pel concejo, el recorregut forma el límit entre Les Regueres i Oviedo. Altres rius són el Sotu i el Andayón, afluents del Nalón per la riba dreta.

Clima

Totes aquestes característiques orogràfiques, així com la situació propera al mar, determinen un clima caracteritzat per una temperatura moderada, una abundància de boira, sobretot en les proximitats del Nalón, i una humitat molt elevada. Hi ha també fortes ratxes de vent, sobretot els provinents del nord-oest i del nord-est mostren més virulència.

Vegetació

La vegetació, és bastant reduïda, per culpa sobretot de l'acció devastadora de les persones, talant i fins i tot cremant molta superfície boscosa de manera indiscriminada. Així i tot podem veure algunes taques de roures i de castanys als fons de les valls, i boscs de ribera de verns i àlbers seguint el curs dels rius. Fruit de recents repoblacions, espècies com els pins i eucaliptus, ocupen bona part del territori.

Evolució demogràfica

L'evolució de la població mostra dues etapes bé diferenciades. Una primera, que que va començar a la primeria del segle xx i que arriba a fins a la meitat del segle, en la qual hi ha creixement constant fins a la xifra màxima de 4.359 habitants. La segona etapa comença en aquesta data i continua, i la tendència anterior canvia de rumb el que fa que avui Les Regueres té una població de 2.155 habitants.

Aquesta regressió és deguda sobretot a la falta de perspectives en l'economia local, basada principalment en el sector agropecuari, i també a la proximitat dels centres industrials de la regió, encara que aquesta circumstància ha ajudat a frenar la pèrdua. La demografia comença a presentar cert desequilibri, amb un envelliment de la població, i una falta de naixements considerable. Actualment la localitat de L'Escampleru és lel nucli més poblat, amb més de dos-cents habitants.

Economia

Toro de raça frisona

L'activitat econòmica gira al voltant del sector agropecuari, emprant a gairebé el 71,96% de la població activa, i és un dels pocs municipis de la comarca central asturiana que encara en depenen majoritàriament. La ramaderia és l'activitat principal amb una majoria de bestiar boví, clarament dirigida cap al sector lacti, com així ho demostra el predomini de la raça frisona sobre totes les altres.

El sector secundari i de la construcció, tot just si té representació aquí, ocupa els 3,21% de la població, xifra gairebé negligible. La branca de la construcció i la de la fusta, paper, arts gràfiques i edició són les úniques que tenen representació dintre del sector, tenint la particularitat que molta de la mà d'obra disponible es trasllada a Oviedo, Avilés o Gijón, donada la proximitat amb aquests tres grans nuclis industrials i de població. Finalment el sector terciari dels serveis representa un total del 24,83% de l'ocupació local, i és l'únic dels tres que va progressar positivament durant aquests últims anys. El comerç n'és el principal i es concentra a la capital, Santuyanu i a L'Escampleru.

Política

A Les Regueres, des de 1979 el partit que més temps ha governat és el Partit Socialista. L'actual alcalde és el socialista José Miguel Tamargo Suárez.

	PSOE	PP	Altres	Total
2003	7	4	0	11
2007	7	4	0	11

Enllaços externs

• Ajuntament Arxivat 2005-02-03 a Wayback Machine.
• Federació Asturiana de Concejos Arxivat 2012-06-21 a Wayback Machine.
• Quesería Artesanal Llazana Arxivat 2007-03-10 a Wayback Machine.
• Plataforma d'amics i veïns de Les Regueres
• Associació Cultural La Piedriquina Arxivat 2020-08-03 a Wayback Machine.