Corvera de Asturias

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCorvera de Asturias
Corvera flag.svg Escudo de Corvera de Asturias.svg
Corvera city council.jpg

Localització
Corvera Asturies map.svg
 43° 31′ 04″ N, 5° 53′ 16″ O / 43.5178378°N,5.88775731693°O / 43.5178378; -5.88775731693
EstatEspanya
AutonomiaAstúries
ProvínciaAstúries

Capital Corvera de Asturias
Població
Total 15.721 (2018)
• Densitat 341,69 hab/km²
Geografia
Superfície 46,01 km²
Altitud 362 m
Limita amb
Partit judicial Avilés
Organització política
• Alcalde José Luis Vega Álvarez
Identificador descriptiu
Codi postal 33404, 33416
Fus horari
Codi de municipi INE 33020
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Corvera (Corvera de Asturias en castellà) és un conceyu del Principat d'Astúries, comunitat autònoma del nord d'Espanya. Limita al nord amb els municipis d'Avilés i Gozón, a l'est amb Carreño i Gijón, al sud amb Llanera i Illas, i a l'oest amb Castrillón.

La seva situació li permet establir relacions amb els municipis i comarques veïns de Llanera i Avilés, raó per la qual també se'l pot incloure en la comarca d'Avilés.

Conté també espais naturals on practicar esports aquàtics com per exemple l'embassament de Trasona, i rutes de senderisme, ja que igual que gairebé tot la resta d'Astúries, posseeix territoris coberts de bosc i muntanyes. La seva temperatura és agradable a l'hivern i moderada a l'estiu, a causa de la seva proximitat relativa al mar, el que converteix a aquesta zona, igual que Astúries, en un lloc idoni per a les persones que desitgin descansar de les zones càlides del sud d'Espanya.

Geografia[modifica]

Limita al nord amb Avilés i Gozón, a l'est amb Carreño i Gijón, al sud amb Llanera i Illas i a l'oest amb Castrillón. Forma part de la Cormarca d'Avilés junt amb els concejos d'Avilés, Gozón Illas i Castrillón.

Demografia[modifica]

La població de Corvera va créixer considerablement en instal·lar-se a Trasona la planta de processament de l'acer Ensidesa (actualment Arcelor), per la demanda de treballadors per a cobrir llocs de treball.

Política[modifica]

El 2005 els 17 regidors del concejo es repartien de la següent forma:

Ajuntament de Corvera a Nubledo

Festes[modifica]

Les principals festes de Corvera són:

  • La Gira a l'embassament de Trasona, l'1 de Maig.
  • La foguera de Joan Baptista Sant Joan de Trasona, 23 de juny 23 i 24 de Juny.
  • Festes Populars de Corvera, 9 de Setembre 9, 10 de Setembre 10 i 11 de Setembre.

Parròquies[modifica]

Parròquies
  1. Tresona
  2. Les Vegues
  3. Los Campos
  4. Villa
  5. Molleda
  6. Cancienes
  7. Solís
Mapa de Corvera

Història[modifica]

Vegeu també: Avilés#Història

La història de Corvera comença en el segle XVI en independitzar-se del concejo d'Avilés.

En el segle XIII l'alfoz de Gauzón passa a ésser concejo d'Avilés amb la mateixa distribució geogràfica. Encara que Corvera ja apareix com a concejo en el segle XIII no assoleix independitzar-se de la vila avilesina, tot havent de pagar tribut de 660 maravedins per a poder gaudir del Fur d'Avilés. És en el segle XVI quan apareix el primer concejo d'habitants de Corvera, celebrant-se en el poble de Cancienes i és a mitjans del XVII quan es trasllada l'ajuntament (Casa'l Conceyu) a la Casa de los Bango a Nubledo (també en la parròquia de Cancienes), encara que fins a finals del segle XVIII no veurem ordenances en el concejo.

Malgrat la tardana formació del concejo, Corvera ja comptava amb representació a la Junta General del Principat d'Astúries amb dos diputats des del segle XV.

Fins als últims anys del segle XIX la principal activitat del concejo era l'agricultura, dirigida principalment a abastir la vila d'Avilés i l'exportació a la Bretanya, principalment al port de Brest (les embarcacions sortien de Trasona per a evitar el pagament de tributs forals a Avilés).

Durant aquests segles la població de Corvera passa per èpoques de fam a causa de guerres i malalties però també per males collites, a la fi del segle XIX se sap que havia una ferreria en Trasona, una coureria en Cancienes i pedreres. A pesar d'aquestes petites indústries, gran part de població es va veure obligada a emigrar a Cuba o a Mèxic. És en la meitat del segle XX, després de sofrir les conseqüències de la Revolució Minaire d'Astúries el 1934 i de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) quan es produeix el gran canvi de Corvera amb la implantació de la siderúrgica ENSIDESA, avui ARCELOR, a Trasona. El concejo passa de ser emigrant a rebre gent de Galícia, Castella, Lleó, Andalusia i en menor mida d'Extremadura. Tan massiva fou la immigració que el concejo es va veure desbordat, arribant-se a llogar paneres i hórreos a diverses persones compartint els llits per torns per a poder dormir.

Després arribarien altres indústries com Fertiberia i centres d'oci i comercials (també situats a Trasona), essent aquestes indústries les quals generen gairebé tots els ingressos a les arques municipals. En l'actualitat el concejo de Corvera segueix supeditat a (o integrat) Avilés, sent Trasona, Les Vegas i Els Camps part de la conurbación d'Avilés

Esports[modifica]

Corvera és un referent per al piragüisme espanyol, i en menor mida pel rem, gràcies al Centre d'Alt Rendiment de Trasona, on se celebren campionats nacionals i internacionals.

Ciutats agermanades[modifica]

Referències[modifica]


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corvera de Asturias Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 43° 30′ N, 5° 54′ O / 43.500°N,5.900°O / 43.500; -5.900