Corvera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Corvera de Asturias)
Infotaula de geografia políticaCorvera

Localització
Geografia
Partit judicialAvilés
Identificador descriptiu

Corvera (Corvera de Asturias en castellà) és un conceyu del Principat d'Astúries, comunitat autònoma del nord d'Espanya. Limita al nord amb els municipis d'Avilés i Gozón, a l'est amb Carreño i Gijón, al sud amb Llanera i Illas, i a l'oest amb Castrillón.

La seva situació li permet establir relacions amb els municipis i comarques veïns de Llanera i Avilés, raó per la qual també se'l pot incloure en la comarca d'Avilés.

Conté també espais naturals on practicar esports aquàtics com per exemple l'embassament de Trasona, i rutes de senderisme, ja que igual que gairebé tot la resta d'Astúries, posseeix territoris coberts de bosc i muntanyes. La seva temperatura és agradable a l'hivern i moderada a l'estiu, a causa de la seva proximitat relativa al mar, el que converteix a aquesta zona, igual que Astúries, en un lloc idoni per a les persones que desitgin descansar de les zones càlides del sud d'Espanya.

Geografia[modifica]

Limita al nord amb Avilés i Gozón, a l'est amb Carreño i Gijón, al sud amb Llanera i Illas i a l'oest amb Castrillón. Forma part de la Cormarca d'Avilés junt amb els concejos d'Avilés, Gozón Illas i Castrillón.

Demografia[modifica]

La població de Corvera va créixer considerablement en instal·lar-se a Trasona la planta de processament de l'acer Ensidesa (actualment Arcelor), per la demanda de treballadors per a cobrir llocs de treball.

Política[modifica]

El 2005 els 17 regidors del concejo es repartien de la següent forma:

Festes[modifica]

Les principals festes de Corvera són:

  • La Gira a l'embassament de Trasona, l'1 de Maig.
  • La foguera de Joan Baptista Sant Joan de Trasona, 23 de juny 23 i 24 de Juny.
  • Festes Populars de Corvera, 9 de Setembre 9, 10 de Setembre 10 i 11 de Setembre.

Parròquies[modifica]

Parròquies
  1. Tresona
  2. Les Vegues
  3. Los Campos
  4. Villa
  5. Molleda
  6. Cancienes
  7. Solís
Mapa de Corvera

Història[modifica]

La història de Corvera comença en el segle xvi en independitzar-se del concejo d'Avilés.

En el segle xiii l'alfoz de Gauzón passa a ésser concejo d'Avilés amb la mateixa distribució geogràfica. Encara que Corvera ja apareix com a concejo en el segle xiii no assoleix independitzar-se de la vila avilesina, tot havent de pagar tribut de 660 maravedins per a poder gaudir del Fur d'Avilés. És en el segle xvi quan apareix el primer concejo d'habitants de Corvera, celebrant-se en el poble de Cancienes i és a mitjans del xvii quan es trasllada l'ajuntament (Casa'l Conceyu) a la Casa de los Bango a Nubledo (també en la parròquia de Cancienes), encara que fins a finals del segle xviii no veurem ordenances en el concejo.

Malgrat la tardana formació del concejo, Corvera ja comptava amb representació a la Junta General del Principat d'Astúries amb dos diputats des del segle xv.

Fins als últims anys del segle xix la principal activitat del concejo era l'agricultura, dirigida principalment a abastir la vila d'Avilés i l'exportació a la Bretanya, principalment al port de Brest (les embarcacions sortien de Trasona per a evitar el pagament de tributs forals a Avilés).

Durant aquests segles la població de Corvera passa per èpoques de fam a causa de guerres i malalties però també per males collites, a la fi del segle xix se sap que havia una ferreria en Trasona, una coureria en Cancienes i pedreres. A pesar d'aquestes petites indústries, gran part de població es va veure obligada a emigrar a Cuba o a Mèxic. És en la meitat del segle xx, després de sofrir les conseqüències de la Revolució Minaire d'Astúries el 1934 i de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) quan es produeix el gran canvi de Corvera amb la implantació de la siderúrgica ENSIDESA, avui ARCELOR, a Trasona. El concejo passa de ser emigrant a rebre gent de Galícia, Castella, Lleó, Andalusia i en menor mida d'Extremadura. Tan massiva fou la immigració que el concejo es va veure desbordat, arribant-se a llogar paneres i hórreos a diverses persones compartint els llits per torns per a poder dormir.

Després arribarien altres indústries com Fertiberia i centres d'oci i comercials (també situats a Trasona), essent aquestes indústries les quals generen gairebé tots els ingressos a les arques municipals. En l'actualitat el concejo de Corvera segueix supeditat a (o integrat) Avilés, sent Trasona, Les Vegas i Els Camps part de la conurbación d'Avilés

Esports[modifica]

Corvera és un referent per al piragüisme espanyol, i en menor mida pel rem, gràcies al Centre d'Alt Rendiment de Trasona, on se celebren campionats nacionals i internacionals.

Ciutats agermanades[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corvera