Ribadeva

Ribadeva

Bandera Escut d'armes
Tipus	conceyu
Lloc
43° 22′ 18″ N, 4° 34′ 10″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Astúries
Província	província d'Astúries
Capital	Colombres (en)
Població humana
Població	1.693 (2025) (47,77 hab./km²)
Geografia
Part de	Mancomunitat de los Concejos de Llanes y Ribadedeva Mancomunitat de los Concejos del Oriente de Asturias
Superfície	35,44 km²
Banyat per	Mar Cantàbrica
Limita amb	Llanes El Valle Baju de Peñamellera Val de San Vicente
Partit judicial	Llanes
Organització política
• Alcalde	Jesús Manuel Bordás Vargas
Identificadors descriptius
Codi postal	33590
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	33055
Lloc web	ribadedeva.es

Ribadeva (asturià: Ribedeva) és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries. Limita al nord amb el mar Cantàbric, al sud amb Peñamellera Baja, a l'oest amb Llanes i a l'est amb Cantàbria mitjançant el riu Deva. Una part del territori està inclòs en diferents figures de protecció com són per exemple Forma part de paisatges protegits, el de la Sierra del Cuera i el de la Costa Oriental d'Astúries.

Història

Prehistòria

La presència de vida humana remunta a l'època paleolítica: els jaciments de les coves de Mazaculos i la d'Espinoso a prop de la desembocadura del riu Cabra. A la cova de Tinamayor es va trobar una cloïssera i als voltants de Pimiango hi ha la famosa cova del Pindal amb gravats i pintures d'animals com bisonts, cavalls, cérvols, peixos i mamuts.

De l'etapa epipaleolítica són els jaciments de Las Covariellas, Tina i Tronía. A aquest període correspon el desaparegut soterrament del Molí de Gasparín, troballa amb connotacions de ritual funerari, i en el qual també s'han trobat tres pics asturians, el que relaciona els descobriments amb l'etapa asturiana. Del Neolític són un as de pedra lluentada trobada al Covacho del Cazarru i els túmuls funeraris de La Jayuquera (Villanueva), del Trabe i de Bojes.

De l'edat del bronze i de ferro poc o gens es pot afirmar, només traces dels orgenomescs, un poble càntabre. En l'època de la reconquesta els habitants es van unir amb les tropes cristianes per a lluitar contra la invasió musulmana.

Edat mitjana

En l'alta edat mitjana el concejo, juntament amb Llanes, forma part de la regió Premoriense. Del segle x data el temple de Santa María de Tina a Piamango, on es va descobrir una necròpoli i restes d'altra edificacions atribuïts als primers temps de la reconquesta.

Els primers esments de Ribadedeva com a entitat pròpia dintre d'Astúries, són dos document un de 1157 i un altre 1169 de l'arxiu de Sant Salvador de Celorio, que parla d'un tal Gómez, tinent d'Aguilar (actual Llanes) i Ribadedeva. Després de la unió dels regnes de Lleó i Castella el 1230 sota mandat de Ferran III de Castella el territori de la Vall de Ribadedeva, juntament amb la Vall de Peñamellera, és separat del regne de Lleó (Astúries) i agregat a terres de la corona de Castella (Cantàbria), concretament a la merindad d'Asturias de Santillana, encara que eclesiàsticament encara depenia d'Oviedo. Aquesta situació es va mantenir fins a 1833.

El 1376 el rei Alfons XI de Castella concedeix al poble certs privilegis, com ara de triar els seus càrrecs concejiles i jutges. Cap als segles xiii i xiv es va construir la torre de Noriega, exponent màxim del poder senyorial que hi exercien la família Noriega. El 1517 es té constància del pas de l'emperador Carles I d'Espanya per la capital Colombres, i de la qual va recollir el cronista Laurent Vital com a «mal llogaret o cabañal».

Edat moderna

Ajuntament de Rivadedeva

A l'edat moderna Ribadedeva forma part del corregiment de les quatre viles de la Costa de la Mar, i a partir de 1749 del partit del Bastón de Laredo, i té representació en les juntes Càntabres de 1778 a 1815.

Al segle xviii el concejo rep el nom de Real Valle de Ribadedeva i els habitants són«gentilhomes» no sotmesos a cap senyoriu. El govern s'exercia en cada poble que convocava el seu propi concejo i nomenava un regidor depenent de la justícia ordinària. D'aquesta manera s'organitzava la vall administrativament, a més cal destacar el privilegi que té el concejo amb l'exempció del pagament d'alcabales. La guerra de la Independència hi va tenir una gran repercussió, perquè l'exèrcit asturià hi va establir la línia de defensa als rius Deva i Pesués sota la mà del general Francisco López Ballesteros. Aquesta defensa va ser atacada pel general francès Bonet, franquejant-la i envaint la zona ràpidament. Les guerres Carlines també hi van tenir una part d'història, com que les partides del coronel Arroyo i de Florez s'hi van assentar.

Segle xix fins ara

L'esdeveniment històric més rellevant d'aquest segle és l'agregació a Astúries, segregat de Cantàbria, dels territoris de Ribadedeva el 1833, un any més tard sol·liciten amb la vall de Peñamellera el reingrés en la Província de Santander petició que va ser denegada. Aquest mateix any es constitueix el primer ajuntament depenent de la província d'Oviedo.

A mitjan segle xix comencen les emigracions ultramarines a Amèrica, uns fan fer fortuna i invertir-la en millores urbanístiques i de serveis bàsics dels pobles. Al començament del segle xx s'uneixen les línies ferroviàries que uneixen Astúries amb Cantàbria i es milloren les carreteres. Durant la república el concejo queda en mans del front popular, fins l'alçament militar franquista que origina la guerra civil espanyola. Les tropes dels nacionals insurrectes hi van entrar el setembre de 1937. El 1948 la platja de La Franca va ser escenari de l'emboscada i posterior assassinat dels guerrillers Corsino i Eduardo Castiello.

Geografia

Panoràmica de la Sierra del Cuera

Geològicament parlant, Ribadedeva té terrenys areniscs per la zona de Pimiango corresponent a l'era mesozoica, a la serra de Tina hi ha conglomerats quarsos, arenisca vermella i calcària. Els materials més abundants són manganès, ferro, plom i cinc.

Orografia

Des del punt de vista orogràfic el conceju és dividit per tres serres. La serra de Cuera amb el Pic Jana a l'extrem oriental i el Tabladiellu a l'occidental, més al nord hi ha la serra de García que conté en la part de la qual oriental la capital Colombres. La serra de Tina en el qual destaca el Pic del Cañón damunt de la ria de Tinamayor per la seva banda oriental i on és la capital. Des d'aquest punt i fins a la ria de Santiuste al límit amb Llanes, s'estenen 9,5 km de costa i penya-segats.

Hidrografía

Ribadedeva té dos rius. El Cabra, que neix a la serra de Cuera i serveix de límit amb el concejo de Llanes. Desemboca en el Cantàbric per la ria de Santiuste. El Deva, que forma el límit oriental amb Cantàbria i desemboca al mar per la ria de Tinamayor. El Ahijo és un afluent del Cabra, i el rierol de Salcea n'és un del Deva.

Climatologia

arboç jove

El clima és oceànic, temperat i plujós, temperaturas suaves, que no sobrepassen la mitjana estiuenca els 20 °C, ni baixen sota dels 10 °C de temperatura mitjana en hivern. Hi ha boires marines persistents en bones èpoques de l'any.

Flora i fauna

Hi predomina el bosc d'eucaliptus sobre les altres espècies, encara que també es poden contemplar boscos riberencs, alzina, arboç i arítjol. El Deva un dels rius salmoneros de la regió, la truites és present a tota la xarxa fluvial.

Platges

El concejo de Ribadedeva te unes platges al Paisatge Protegit de la Costa Oriental d'Astúries, igual que els contraforts orientals de la serra de Cuera, molt a prop. Les platges són: La Franca, Mendía, El Oso i El Vivero.

Parròquies

El concejo de Ribadedeva està dividit en 3 parròquies rurals: Colombres, Noriega, Villanueva. Són compostes pels pobles: Boquerizo, Noriega, Villanueva, Andinas, Vilde, Bustio, Colombres, El Peral, Pimiango, La Franca i Bojes.

Evolució demogràfica

Ribadedeva no va ser una excepció, demogràficament parlant, dintre dels concejos orientals del Principat, pel que també sofriria els avatars de l'emigració, primer a terres americanes i més tard a Europa central i les zones centrals més industrials d'Astúries. A la dècada dels anys 1930 es va atènyer la cota màxima de la població amb 3.424 habitants, que d'aleshores ença va baixar considerablement. La població es va concentrar i Colombres és el nucli més habitat

Economia

El sector primari és el qual predomina en tot el concejo, emprant a un total del 45,5% de la població activa. La ramaderia és l'activitat principal, i l'estabulació bovina és orientada a la producció làctia. En la ria de Tinamayor hi ha un petit port pesquer amb una desena d'embarcacions, agrupades amb els seus veïns d'Unquera en la cooperativa de Tinamayor, que compta amb una llotja moderna. El sector secundari i el de la construcció representen al 17,08% de les ocupacions locals, majoritàriament agrupats entorn de l'edificació i obres públiques. Hi ha una fàbrica de productes lactis al poble de La Perera.

El sector terciari dels serveis és l'únic que té una tendència a l'alça amb un 37,42% de les ocupacions, gràcies sobretot a la puixança del turisme. Hi hq bones infraestructures, tant d'hotels, com de restaurants i de càmpings. A Colombres es va establir la fundació «Arxiu d'Indianos».

Política

Des de 1979, el partit que més temps ha governat és el PSOE, que ho fa ja des de l'any 1991 ininterrompudament. L'actual batlle és el socialista Alejandro Reimóndez, que governa amb majoria absoluta.

	PSOE	PP	Altres	Total
2003	6	3	0	9
2007	7	2	0	9

Personatges il·lustres

• Felipe Matarranz González, guerriller antifranquista.

Enllaços externs

• Federació Asturiana de Concejos Arxivat 2011-04-15 a Wayback Machine.
• Informació sobre el concejo de Ribadedeva Arxivat 2010-10-02 a Wayback Machine.
• Fundació Turística i Cultural de l'Orient d'Astúries. Ribadedeva