Quars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quars
Quartz Brésil.jpg
Cristalls de quars de Minas Gerais, Brasil
Classificació
Categoria òxids
Fórmula química SiO2
Nickel-Strunz 04.DA.05
Dana 75.01.03.01
Heys 7.8.1
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Hàbit cristal·lí prismàtic hexagonal, en druses, massiu, de gra fi a microcristal·lí
Estructura cristal·lina a = 4,9133 Å, c = 5,4053 Å; Z = 3
Simetria trigonal 32
Massa molar 60,083 g·mol−1
Color incolor o blanc. Segons les varietats pot presentar diversos colors.
Macles molt comunesː segons llei de Dauphiné ( [0001]); llei del Brasil (amb {1120} com a pla de contacte) i llei del Japó (amb {1122} com a pla de contacte).
Exfoliació rarament observable; molt pobra en {1011}; {0111} i {1010}
Fractura concoïdal, estellosa
Tenacitat fràgil
Duresa 7
Lluïssor vítria
Ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2,65g/cm3; variable entre 2,59 i 2,63g/cm3 en varietats impures
Densitat 2,65 g/cm3
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 1.543–1.545
nε = 1.552–1.554
Birefringència +0.009 (interval B-G)
Pleocroisme no en té
Fluorescència pot ser triboluminescent, amb fluorescència groga, taronja, crema i verda
Punt de fusió 1670 °C (β tridimita), 1713 °C (β cristobalita)
Solubilitat en HF
Altres característiques piezoelèctrica
Més informació
Any descobriment abans de 1959[nota 1]
Referències

[2] [3] [4]

[5]

El quars és un mineral molt comú, el més abundant que podem trobar a la superfície terrestre.[2] És un compost químic de silici i oxigen (diòxid de silici o sílice) amb fórmula SiO2. Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a la classe dels òxids, mentre que a la classificació de Dana, és considerat un tectosilicat.[6] El quars és un mineral que pot presentar diferents colors depenent molt de les impureses i d'alguns defectes en l'estructura cristal·lina (centres de color). Es creu que el seu nom prové de l'alt alemany twarc.[7]. La seva duresa és de 7 en l'escala de Mohs i presenta una densitat de 2,65g/cm3. El quars sovint presenta macles i l'exfoliació és molt rarament visible. El quars és conegut per les seves propietats piezomètriques i abrasives [8] propietats que han fet del quars un mineral àmpliament utilitzat durant la història però sobretot els darrers anys. El quars és un dels minerals amb més varietats; aquestes varietats es poden dividir en varietats macrocristal·lines (cristalls visibles a ull nu) i varietats microcristal·lines (cristalls no visibles a ull nu). De les varietats macrocristal·lines, els espècimens més coneguts són el cristall de roca, el quars fumat, el quars rosa, l'ametista, la citrina, el quars blau, el jacint de Compostel·la i l'ull de tigre. De les varietats microcristal·lines destaquen la calcedònia, l'àgata (una subvarietat de calcedònia), l'ònix, el jaspi i l'aventurina.[2]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'origen de la paraula quars no és òbvia. La hipòtesi més estesa diu que deriva de la paraula alemanya Quarz i de la seva predecessora en l'alt alemany twarc, que probablement es va originar de l'eslau.[7] Els grecs l'anomenaven krystallos (en grec: κρύσταλλος), i Sèneca, Plini el Vell o Paracels donaven per bona la idea que el quars era aigua gelada comprimida i convertida en roca; de fet, l'arrel grega κρύοσ significa fred, mentre que στέλλειυ significa contraure's o solidificar-se.[nota 2][9] El primer document imprès que utilitza la paraula quertz va ser publicat anònimament l'any 1505, i va ser atribuït a un físic de la ciutat de Freiberg, Alemanya anomenat Ulrich Rühlein von Kalbe. Georgius Agricola utilitzava per a referir-se al quars els termes quertze, crystallum, silicum, silex i silice. L'any 1941 es va proposar un origen etimològic per a la paraula quars. Segons aquesta proposta, els miners de Saxònia anomenaven les vetes grans gänge i a les més petites querklüfte; el nom erz o ertz s'utilitzava per a denominar les menes. És possible que la unió de querklüfte i ertz donés origen al terme querkluftertz.[10]

Classificació[modifica | modifica el codi]

Segons la classificació de Nickel-Strunz el quars forma part del grup 4.DA.05 (4 per a òxids; D per a "Metall:Oxigen = 1:2"; A per "amb cations petitsː família de la sílice" i 05 per la posició que ocupa el quars dins del grup), per tant es pot dir que segons aquesta classificació el quars és un òxid amb cations petits (família de la sílice) que presenta una relació entre metall i oxigen de 1 a 2. Comparteix el grup 4.DA amb altres minerals com: l'òpal, la tridimita, la cristobalita, la moganita, la melanoflogita, la lechatelierita, la coesita, la stishovita i la seifertita. Segons la classificació de Dana el quars forma part del grup 75.1.3.1 (75 per als tectosilicats; 1 per al sílice en coordinació tetraèdrica i 3.1 per la posició del quars dins del grup), per tant segons Dana el quars és un tectosilicat amb silici tetraèdric.[2]

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

De visu[modifica | modifica el codi]

El quars és un mineral fàcilment identificable de visu, tot i que la gran quantitat de varietats i el gran nombre de colors que pot presentar poden comportar algun problema a l'hora de diferenciar-lo d'alguns altres minerals. El quars pot presentar una gran quantitat de colors (rosa, vermell, groc, taronja, verd, blau...) o pot ser incolor. El quars es diferencia de la resta de minerals perquè mai presenta alteració ni exfoliació; la seva duresa és de 7 en l'escala de Mohs (ratlla el vidre i l'acer) i sovint presenta macles. Si es troba formant cristalls idiomòrfics, sovint presenta hàbit prismàtic de base hexagonal; els prismes són acabats en una o dues piràmides (una per cantó).

Amb microscopi[modifica | modifica el codi]

Llum transmesa

Quan s'observa el quars en un microscopi òptic amb llum transmesa, es pot fer de dues maneres diferentsː amb llum normal i amb llum polaritzada creuada. Si s'observa amb llum normal el quars apareix incolor (deixa passar la llum); i amb un índex de refracció n = 1,54. Depenent del tipus de roca analitzem amb el microscopi, els grans de quars presentaran diferent aspecte (idiomòrfics, al·lotriomorfs...). El quars sol presentar un relleu baix en comparació amb els altres minerals. Es poden observar les fractures concoïdals però mai l'exfoliació ni les macles. Quan s'observa amb llum polaritzada creuada, el quars presenta colors d'interferència (aquests varien segons el gruix de la làmina). Aquests colors solen ser tons grisos (gris de primer ordre) i blancs (blanc de primer ordre), tot i que també poden ser ocres o pastel. Presenta habitualment una extinció recta (cada 90 graus), tot i que a vegades pot presentar extinció ondulant; en aquest cas, es pot observar com un mateix cristall de quars s'extingeix per zones, és a dir, que primer s'extingeix una zona i després una altra (ho podeu comprovar en el GIF que trobareu en aquesta secció). L'extinció ondulant sovint és indicativa de que el mineral ha sofert certa deformació. El quars presenta una birefringència baixa i un caràcter òptic uniaxial positiu (+). Es pot confondre amb altres minerals com la cordierita o els feldspats. De la cordierita es diferencia perquè el quars mai presenta alteració, i la seva superfície és neta, mentre que la de la cordierita no; dels feldspats es diferencia perquè aquests últims, al contrari que el quars, solen presentar zonació, macles i alteracions.[11][12][13]

Estructura cristal·lina[modifica | modifica el codi]

El quars cristal·litza en el sistema trigonal. Els típics cristalls idomòrfics que forma solen presentar prismes de base hexagonal acabats per ambdós extrems amb piràmides de base hexagonal. En la naturalesa, el quars cristal·litza sovint tot formant macles o intercreixements amb altres cristalls de quars adjacents o altres minerals. El quars-α cristal·litza en el sistema trigonal, en els grups espacials P3121 i P3221. El quars-β cristal·litza en el sistema hexagonal, en els grups espacials P6222 i P6422.[14]

Com qualsevol altre cristall, un cristall de quars és un cos sòlid, amb una estructura interna homogènia i regular. Aquesta estructura es troba construïda per la repetició periòdica d'uns elements bàsics (s'ha d'entendre en aquest context el terme element com a element subjacent i no com a element químic). Aquests elements bàsics poden ser àtoms, molècules, ions, o grups d'aquests elements. Els elements geomètrics que són repetits periòdicament s'anomenen motius. L'element estructural bàsic en el quars no és la molècula de SiO2, sinó que ho és el tetraedre SiO4.[15] Cada grup de tetraedres de SiO4 es troba connectat per dos grups veïns que es troben per sobre i per sota del grup de tetraedres inicials, d'aquesta manera, el motiu es repeteix verticalment i forma columnes (cadenes). Aquestes cadenes de tetraedres de SiO4 recorren el cristall paral·lelament a l'eix c; així doncs, un cristall de quars pot ésser considerat un feix d'aquestes cadenes.Els àtoms de silici que es troben al mig dels tetraedres ocupen llocs en plans horitzontals.[15] Les cadenes de tetraedres presenten una curvatura al voltant de l'eix i conformen una espècie d'hèlix. Fer un gir complet al voltant de l'eix comporta tres passos més un, on aquest últim pas (el quart) presenta la mateixa posició angular que el primer pas (triple hèlix).[15]

Una característica distintiva de l'estructura cristal·lina del quars és la presència de canals que es distribueixen al llarg de l'eix c. Aquests canals són importants degut a que presenten suficient amplada per a albergar a petits cations. L'estructura que formen els tetraedres és un anell amb el centre hexagonal.[15]

Resumint, es pot considerar que el quars:[15]

Difracció de raigs X

Quan se sotmet el quars a difracció de raigs X s'obtenen fins a set pics de diferents intensitatsː[2]

Pic (2θ) [3] Intensitat (%)[3]
3,342 100%
4,257 22%
1,8179 14%
1,5418 9%
2,457 8%
2,282 8%
1,3718 8%

Cel·la Unitat[modifica | modifica el codi]

En qualsevol cristall (no només els cristalls de quars) les molècules i els àtoms es distribueixen en xarxes regulars. La morfologia del cristall es basa principalment en aquest enreixat que està format per una repetició periòdica dels motius. Generalment és molt complicat trobar la relació entre la geometria dels motius i la del cristall. És per això que en cristal·lografia se sol emprar un altre mètode: a partir de la cel·la unitat. La cel·la unitat és la fracció espacial més petita d'un cristall que presenta totes les propietats de simetria d'aquest. En el cas del quars, les dimensions de la cel·la unitat són de 4,9133 Å per a l'eix a i 5,4053 Å per a l'eix c (amb un ratio c : a = 1,10013  : 1).[15] Quan es donen els valors de les dimensions de la cel·la unitat, també és habitual donar el valor de Z; Z és el nombre d'unitats de fórmula que es troben a la cel·la unitat. En el cas del quars, la Z = 3; és a dir, que dins de la cel·la hi ha tres unitats de fórmula (Si3O6 (3 · SiO2)).[15]

Propietats[modifica | modifica el codi]

Color[modifica | modifica el codi]

El quars pot presentar una àmplia gamma de colors. Habitualment apareix amb coloracions marrons, negres, incolores, verdes, liles, blanques, grogues o taronges. Aquests colors els obté majoritàriament pels canvis en la seva composició química. El color lila (con en el cas de l'ametista), s'obté al substituir-se l'O2 per Fe4+, per el procés conegut com a intercanvi de càrregues, degut a la irradiació.[16] El color blau es dona com a conseqüència d'inclusions sòlides blaves de dumortierita o turmalina.[16] El color verd (com en el cas de l'ametista verda), és sovint una conseqüència de la presència de Fe2+; mentre que el color verd tipus aventurina és una conseqüència directa d'inclusions sòlides de fucsita (una mica rica en crom).[16] El color groc verdós es produeix per la presència de centres de color.[16] Els colors grocs i taronges (com en el cas del citrí) es donen per intercanvi de càrregues entre O2 i Fe3+ i per la presència de centres de color relacionats amb la presència d'Al3+.[16] El color gris (com en el quars fumat) apareix per l'existència de centres de color relacionats amb la presència d'Al3+.[16] Els espècimens roses (quars rosa) presenten aquesta coloració com a conseqüència d'un intercanvi de càrregues de Ti4+ substitucional i Ti3+ intersticial; també hi intervenen àtoms d'alumini i fòsfor.[16] El color rosa també pot ésser conseqüència d'inclusions sòlides de dumortierita.[16] El color blanc (quars lletós) és produït per inclusions més grans que les longituds d'ona de la llum visible.[16]

Propietats químiques[modifica | modifica el codi]

El quars és un compost químic format per una part de silici i dues parts d'oxigen, és a dir, format per diòxid de silici (SiO2. La seva composició química va ser descoberta pel químic suec Jöns Jakob Berzelius l'any 1823. El diòxid de silici s'anomena també de manera freqüent "sílice". El quars presenta una densitat relativament lleugera (2,328 g/cm3).

Reaccions químiques

A temperatura ambient, el quars és un mineral inert, és a dir, no reacciona amb la gran majoria de compostos que l'envolten. A temperatures moderadament elevades, el quars segueix sent un mineral estable. És per aquesta raó que els vidres de quars són àmpliament utilitzats per a estris de laboratori (provetes, tubs d'assaig...). La raó per aquesta estabilitat i baixa reactivitat és el fort enllaç químic entre l'oxigen i el silici, però també la seva estructura macromolecular.[17] El quars sol presentar resistència als atacs àcids; a exepció de l'àcid fluorhídric (HF), el qual descompon el quars en fluorur de silici (SiF4) i àcid hidrofluorsilícic ((H3O)2SiF6) tot seguint la següent reacció: SiO2 + 6HF → H2SiF6 + 2H2O. El quars també és atacat per substàncies alcalines (com ara l'hidròxid de potassi; KOH). El quars es dissol lentament en aigües alcalines a elevades temperatura, mentre que la sílice amorfa ho fa a temperatura ambient: SiO2 + 2KOH → K2SiO3 + H2O. El quars també es dissol en Na2CO3 o K2CO3 per a formar silicats: SiO2 + K2CO3 → K2SiO3 + CO2.[17] A elevades temperatures i en diversos ambients geològics, el quars actua com un àcid i reacciona amb molt minerals alcalins. Un exemple típic és la formació de la wol·lastonita (Ca3Si3O9) a partir del quars i la calcita en ambients geològics de metamorfisme de contacte a temperatures de més de 600°C: 3SiO2 + 3CaCO3 → Ca3Si3O9 + 3CO2.[17]

Solubiltat

La solubilitat de la sílice en aigua és altament depenent de la temperatura, la pressió i la superfície. A la següent taula presenta valors de solubilitat per a condicions de temperatura i pressió atmosfèrica:[18][19]

Substància Solubilitat en aigua a 25°C
Quars macrocristal·lí 2,9 mg/l/ 6-11 mg/l
Calcedònia 22-34 mg/l
Cristobalita 6 mg/l
Tridimita 4.5 mg/l
Stishovita 11 mg/l
Vidre (quars amorf) 39 mg/l/ 120 mg/l

A temperatura ambient el quars és pràcticament insoluble en aigua. L'aigua de l'aixeta es troba normalment saturada en sílice dissolta, i és per això que el procés de dissolució és molt lent. Tot i això, la dissolució de la sílice en el sòcol i els sòls té un important rol en climes humits. Al voltant dels 100°C i altes pressions, la solubilitat del quars augmenta ràpidament. A 300°C la solubilitat adquireix valors entre 700 i 1200 mg/l (depenent de la pressió). El quars es dissol en aigua tot formant àcid ortosilícic (H4SiO4): SiO2 + 2H2O → H4SiO4[17]

Propietats mecàniques[modifica | modifica el codi]

És un mineral de gran duresa, 7 a l'escala de Mohs per a espècimens macrocristal·lins i entre 6,5 i 7 per a masses criptocristal·lines, capaç de ratllar l'acer. És un polimorf de la coesita, la cristobalita, la moganita, la seifertita, la stishovita i la tridimita, i isoestructural amb la berlinita.[20] Presenta una fractura concoïdal amb certa tendència a trencar-se en plans romboèdrics. La seva tenacitat és fràgil. La duresa de Vickers és d'aproximadament 1182 kg/mm2 per a espècimens macrocristal·lins. El seu pes específic és de 2,6481 g/cm3. El punt de fusió del quars es troba a 1705°C i bull a partir dels 2477°C.[20]

Propietats òptiques[modifica | modifica el codi]

El quars cristal·litza en el sistema hexagonal (trigonal) a partir de magma àcid. Aquesta forma natural de diòxid de silici es troba en una impressionant gamma de varietats i colors. El quars és incolor si es troba pur (sense impureses de cap mena); en el cas de presentar impureses, aquestes determinaran el color del quars. Presenta una ratlla blanca sempre i quan no hi hagi cap impuresa que faci variar aquesta propietat (per exemple, en el jaspi vermell, la ratlla és de color salmó).[8] La seva lluïssor és vítrica en cristalls grans, mentre que en masses criptocristal·lines és cerosa o terrosa; en cas de polir la massa criptocristal·lina, la lluïssor és vítrica.[20] Sobre les superfícies de fractura, la lluïssor a vegades pot ser greixosa o cerosa. Presenta una gran transparència quan no presenta impureses; si en presenta pot presentar diferents graus de diafanitat (des de totalment transparent a opac). Quan és transparent, no només ho és per la llum visible, sinó que també ho és per la radiació ultraviolada d'ona llarga.[8] En cap cas presenta fluorescència sota llum ultraviolada. Presenta uns índex de refracció de no=1,54422 i ne=1,55332 i una dispersió de 0,0091. La birefringència és de +0.00910, tot i que disminueix per a masses criptocristal·lines. No presenta pleocroisme en estat pur, tot i que en quars fumat, ametista i en algunes varietats de citrí por presentar un dicroïsme dèbil.[20]

Propietats piezoelèctriques[modifica | modifica el codi]

El quars és un material macromolecular que està constituït per una xarxa de tetraedres de SiO4; en un enllaç Si-O, els electrons presenten una afinitat major per l'oxigen, degut a la seva electronegativitat més elevada (enllaç polar). Per tant l'oxigen es troba negativament carregat mentre que el silici es troba carregat positivament (cal tenir en compte que el cristall en sí presenta equilibri de càrregues). Quan el quars se sotmet a un esforç mecànic, es produeix una separació de càrregues elèctriques (un desplaçament).[8] Els àtoms de silici carregats positivament són allunyats de la seva posició central i l'estructura sencera es torna elèctricament polaritzada; si es reverteix el sentit de les forces, el silici torna al seu lloc central, i es produeix una polarització inversa. En aquest cas, tots els tetraedres de SiO4 es polaritzen de la mateixa manera. El voltatge produït en cada tetraedre és molt petit, però en el cas d'un cristall de quars, el nombre de tetraedres és molt elevat, i per tant el voltatge que en resulta de la suma de tots és rellevant.[8] De manera recíproca, el quars reacciona mecànicament quan se sotmet a un cert voltatge. Aquest efecte el converteix en un element de gran utilitat per a gran varietat de transductors, des d'encenedors fins a altaveus o micròfons. Aquesta reciprocitat permet usar-lo per construir altaveus per freqüències sonores altes, és a dir, si apliquem un camp elèctric variable, mitjançant un corrent elèctric altern sobre les cares oposades d'un cristall de quars, aquest vibra amb la mateixa freqüència del corrent. Aquest mateix principi és aprofitat per construir rellotges de quars.

Ressonància[modifica | modifica el codi]

Una altra característica interessant d'un cristall de quars és que pot presentar un comportament ressonant. De la mateixa manera que un pèndol o un gronxador oscil·la a una freqüència pròpia si, després de donar-li impuls, se li deixa moure's lliurement, un cristall de quars sotmès a un estímul elèctric pot continuar vibrant a una certa freqüència (dependent de la pròpia naturalesa del cristall) fins a perdre aquest impuls inicial. Si es manté l'estímul de manera periòdica i sincronitzada, tindrem un senyal a una freqüència extraordinàriament precisa... en el que podria considerar-se la contrapartida electrònica d'un rellotge de pèndol. Aquesta aplicació és comuna en tot tipus de sistemes electrònics com a rellotges, microprocessadors, oscil·ladors, etc.

Termoluminescència[modifica | modifica el codi]

La termoluminescència és la capacitat d'emetre llum quan és escalfat. Els raigs còsmics procedents de l'espai produeixen canvis en l'estructura cristal·lina del quars que s'acumulen amb el temps. Quan s'escalfa el quars, l'estructura torna a la normalitat, emetent llum. Com més temps ha estat radiat, més llum emet el quars. En mesurar les longituds d'ona, i comparar-les amb elements ja datats, es pot obtenir el temps que ha estat exposat a la intempèrie. La tècnica arqueològica de datar quars se li denomina datació amb termoluminescència.

Propietats abrasives[modifica | modifica el codi]

S'utilitza com abrasiu sota el nom de sorra silícia, i es considera l'abrasiu més usat pel seu baix preu. S'empra en la fabricació de paper de vidre, discos o blocs, i, principalment, en sistemes d'abrasió per mitjà d'un raig de sorra a pressió.

Formació i el quars com a formador de roques[modifica | modifica el codi]

Roques ígnies[modifica | modifica el codi]

Plutòniques[modifica | modifica el codi]

El quars és un constituent essencial de les roques ígnies plutòniques àcides (amb més d'un 66% de sílice) i intermèdies (entre un 53 i un 66% de sílice). El quars es troba en roques plutòniques formant normalment cristalls que solen omplir les vacants entre la resta de cristalls; generalment associat a feldspats (tant potàssics com sòdics), i en menor mesura a miques (biotita i moscovita generalment) i amfíbols (principalment hornblenda). Les roques plutòniques àcides i intermèdies, com totes les roques plutòniques, es formen a partir de la cristal·lització d'un magma com a conseqüència del refredament a grans profunditats. Segons la sèrie de Bowen el quars és dels últims minerals en cristal·litzar, i per això s'adapta a l'espai que li deixen la resta de minerals que cristal·litzen abans que ell.[21] A continuació s'enumeren les roques plutòniques amb presència de quars; entre parèntesis s'hi troba el percentatge de quars que pot contenir:[22]

Volcàniques[modifica | modifica el codi]

El quars és un constituent important de moltes roques ígnies volcàniques àcides (amb més d'un 66% de sílice) i intermèdies (entre un 53 i un 66% de sílice). El quars es troba de diferent manera segons la textura que presenti la roca; aquesta textura ve donada generalment per la velocitat de refredament del magma. En el cas de que la roca presenti una textura afanítica, els cristalls de quars no seran visibles a ull nu (cristalls microscòpics o criptocristal·lins). En el cas de que la textura sigui porfírica el quars es troba també com a mineral microcristal·lí, inclòs a la matriu que envolta els cristalls més grossos (fenocristalls) i idiomòrfics. A continuació s'enumeren les roques volcàniques amb presència de quars; entre parèntesis s'hi troba el percentatge de quars que pot contenir cada roca:[23]

Hipabissals[modifica | modifica el codi]

Les roques hipabissals es formen a partir d'un magma que cristal·litza a poca profunditat sense sortir a la superfície. Per tant, les roques hipabissals presentaran el mateix contingut de quars que presentin els seus anàlegs plutònics i volcànics.

Roques sedimentàries[modifica | modifica el codi]

Roques detrítiques[modifica | modifica el codi]

Per definició, una roca detrítica és una roca formada a partir de fragments d'altres roques; per tant qualsevol roca d'origen detrític pot contenir quars en diferents quantitats. Depenent del tipus de roca el quars es podrà trobar de diferents maneres. En el cas de les roques de mides de gra grolleres com en el cas dels conglomerats o les bretxes, el quars es pot presentar com a còdol o clast amb mides superiors als 2 mm (en el cas de les bretxes de formes anguloses i en el cas dels conglomerats amb formes arrodonides); també es pot presentar a la matriu d'aquestes roques, en cristalls individuals de totes mides, generalment sense hàbits cristal·lins com a conseqüència de l'erosió. En molts casos aquests còdols són retreballaments d'altres roques sedimentàries com ara gresos que també contenen quars. En el cas de les roques detrítiques de gra mitjà, com ara els gresos, el quars es troba en partícules que oscil·len entre els 1/16 i 2 mm; els gresos poden estar formats per diferents minerals a més a més del quars, quan el gres es troba format per més d'un 90% de quars se'l pot anomenar quarsita (no confondre amb la roca metamòrfica que duu el mateix nom). Finalment en el cas de les roques de gra fi com les lutites, el quars es troba en forma de partícules fines (amb mides inferiors als 1/16 mm). A continuació s'enumeren les roques sedimentàries detrítiques amb presència de quars; les quantitats de quars en cada roca depenen de la seva tipologia:

Sediments detrítics no consolidats[modifica | modifica el codi]

El quars també es pot trobar en sediments detrítics no consolidats; aquest tipus de sediments es formen com a conseqüència de l'erosió de les roques preexistents a la superfície de la Terra; un cop consolidats, aquests sediments es transformen en roques detrítiques. En aquest cas el quars es pot trobar en dipòsits de graves, còdols, lutites i sorres.

Roques metamòrfiques[modifica | modifica el codi]

El paper que juga el quars a les roques metamòrfiques és complex. Les roques metamòrfiques són roques formades a partir d'un metamorfisme (un augment de pressió o temperatura, o ambdós) que afecta a roques preexistents. Aquestes roques preexistents poden ser tant roques sedimentàries, roques volcàniques]] o roques metamòrfiques que ja han estat metamorfitzades anteriorment. El contingut de quars d'una roca metamòrfica ve determinat pel contingut en quars de la roca preexistent, però no sempre és el mateix. Els processos metamòrfics poden fer variar el contingut de quars; un exemple és la reacció que es dóna a 450°C, on el quars reacciona amb la calcita per a formar wol·lastonita, una reacció típica en skarns, roques metamòrfiques formades a partir d'un metamorfisme de contacte entre un cos intrusiu i un cos carbonatat: 3SiO2 (quars) + 3CaCO3 (calcita) → Ca3Si3O9 (wol·lastonita) + 3CO2 (diòxid de carboni)

Formació per hidrotermalisme[modifica | modifica el codi]

El quars es presenta en vetes hidrotermals, com gangues juntament amb els minerals de mena. Es poden trobar grans cristalls de quars en pegmatites. Es poden arribar a trobar cristalls ben formats que poden arribar a diversos metres de longitud i pesar centenars de quilos. Les cristal·lizacions en una cavitat s'anomenen geodes, i si es troba sobre una superfície plana o convexa s'anomena drusa.

Jaciments[modifica | modifica el codi]

Localització del quars als Països Catalans

El quars és un dels minerals més freqüents de l'escorça terrestre; aproximadament el 12% del material de l'escorça és quars. Això implica que el nombre de localitats on s'ha descrit el quars augmenti molt en nombre. Segons algunes bases de dades el quars ha estat descrit en 64.440 localitats diferents.[2] Degut a la impossibilitat de plasmar totes les localitats en aquest article, a continuació s'enumeren els jaciments més rellevants dels territoris de parla catalana i del conjunt del món.

El quars als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Es poden trobar cristalls de quars arreu de la geografia dels països de parla catalana.

L'Alguer

A l'Alguer s'ha descrit quars en diferents mines del seu terme municipal. En les mines Calabona i a Punta de Libezzu s'han descrit espècimens de quars cristal·lí; mentre que a L'Esperança s'hi ha descrit calcedònia.[24]

Andorra

La geologia d'Andorra és rica en roques metamòrfiques paleozoiques i prepaleozoiques (Precambrià). El quars és present en moltes d'aquestes roques com ara els gneis de l'Ospitalet (Vall de Ransol i d'Incles) i els gneis blancs.[25] També hi ha quarsites, gresos i conglomerats (Cambroordovicià) amb presència de quars. El quars també apareix a les quarsites de la Formació de Cava i a la quarsita de Bar.[25] L'acció dels rius que erosionen les roques presents a les cotes més elevades, fa que també es pugui trobar quars en materials al·luvials quaternaris. Tot i això, a Andorra només s'ha descrit la presencia de quars en un complex miner, associat a siderita i limonita; concretament a la mina Ransol.[26]

Catalunya

A Catalunya hi destaquen les pegmatites i els granits alterats que es troben a la pedrera Mas Cebé, coneguda popularment com a "Massabé" (Sils), a la pedrera de Can Súria (Maçanet de la Selva), i a les obres de l'AVE Barcelona-França que es van fer fins al 2008 a Riudarenes; totes tres poblacions a la comarca de La Selva (Girona).[27] A Mas Server (Girona) s'hi troba tant quars lletós com ametista. També es troben jaciments a la zona de Llavorsí, o al massís del Montseny, on sol aparèixer la varietat ametista; concretament a les mines de St. Marçal (Viladrau).[28][9] Finalment es pot destacar el jaspi de Montjuïc, Barcelona, ja explotat per ibers i romans.[29] A Catalunya el quars també és conegut com a pedra foguera, perquè pot produir espurnes de foc en ser colpejada amb altres objectes.[28] |Generalment, la majoria d'informació descrita i publicada que ens arriba sobre el quars a Catalunya, és sobre mines o pedreres; això és degut al fet que la majoria d'estudis es realitzen amb objectius econòmics, i, per tant es realitzen el llocs susceptibles d'explotació. A continuació s'enumeren les mines i pedreres més rellevants on s'ha descrit la presència de quars a Catalunya. Aquest llistat és només orientatiu, i en cap cas decriu la totalitat de mines on s'ha descrit el quars, sinó les més rellevants.

Per altra banda, el quars també s'ha descrit en altres indrets que no formen part de cap complex miner, com ara espais naturals, camins o afloraments. A continuació s'hi troba un llistat no exhaustiu d'aquestes localitatsː

Franja de Ponent

A la Franja de Ponent el quars es pot trobar en materials al·luvials transportats pels rius, i en alguns punts de muntanya. Tot i això, no existeixen cites que facin una descripció detallada del quars a la zona.

Illes Balears

Tant a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, presenten una predominància de roques carbonatades o de caràcter argilós; aquesta tipologia de roques arriben a ocupar més del 98 per cent de la superfície d'algunes de les illes, deixant el percentatge restant a les quarsoarenites, algunes roques volcàniques i les lutites vermelles.[35] És en aquestes últimes litologies on es troba una major concentració de quars, sobretot en les quarsoarenites. El fet que no existeixin gaires roques riques en quars que aflorin a les diferents illes, condiciona que les localitats o punts on s'hagi descrit quars sigui majoritàriament explotacions mineres o coves. D'aquest tipus de dipòsits, destaquen els filons de quars associats a mineralització de coure de Sa Mitjalluna, a l'Illa d'en Colom, a Menorca que van ser explotades durant el calcolític.[36]. A Mallorca també s'ha descrit quars a la cova de les Rates Pinyades i a la cova Guitarreta.[37]

País Valencià

Al País Valencià cal destacar els cristalls idiomòrfics de quars fumat que es troben a les proximitats de Nàquera. També són rellevants els jacints de Compostel·la que es troben en diverses formacions geològiques del triàsic valencià junt amb altres tipologies de quars com ara el quars fumat o el cristall de roca.[38] Bons exemples de localitats on aparèixen jacints de Compostel·la són: El Pinós i Orxeta (Alacant); el Mont Preubas (Castelló) i Montroi, Requena, l'Olleria, Torís i Xestalgar (València). A Altura (Castelló) s'hi troba quars blau. A continuació s'enumeren les mines i pedreres més rellevants on s'ha descrit la presència de quars al País Valencià. Aquest llistat és només orientatiu, i en cap cas descriu la totalitat de mines on s'ha descrit el quars, sinó les més rellevants.

Per altra banda, el quars també s'ha descrit en altres indrets que no formen part de cap complex miner, com ara espais naturals, camins, afloraments o talls en carreteres. A continuació s'hi troba un llistat no exhaustiu d'aquestes localitatsː

Comarques occitanes integrades a algun territori dels Països Catalansː Fenolleda i Vall d'Aran

A la Vall d'Aran s'han descrit espècimens de quars a la mina Solitària i la mina Victòria (Arres); les mines Sa Plan (Bausen);la mina Margalida (Bòssost); la pedrera d'Eriasa (Les); les mines Forcall, Montoliu i Reparadora (Naut Aran) i les mines Liat (Vielha e Mijaran). A la Fenolleda s'ha descrit el quars a Sant Pau de Fenollet.[34]

El quars a la resta del món[modifica | modifica el codi]

A la resta del món, hi ha certes localitats que destaquen per la seva rellevància en el món de la gemmologia; algunes d'aquestes localitats són: Maquar, a la Província de Gazni (Afganistan); coneguda per les ametistes que s'hi troben.[16][41] També les mines de Anahi, Ayoreita i Pobre, a la Província de Sandoval i el Rincón del Tigre, al Departament de Santa Cruz (Bolívia); en aquest cas també es tracta d'exemplars d'ametista.[16][41] Brasil és conegut pels seus exemplars de geodes d'ametista i també exemplars de quars rosa. A Brejinho das Ametistas (Bahia), com el seu nom indica, s'hi troben ametistes, així com a Ametista do Sul, Planalto, Erechim, Palmeira das Missões, Bela Vista, Salto do Jacuí (Rio Grande do Sul) i la mina Cacharai (Rondonia).[16][41] Les varietats amb més renom de quars rosa es troben a la mina Sapucaia (Minas Gerais);[16][42] mentre que el citrí es troba a la pegmatita de Seridozinho (Paraíba) i a la mina Sapo (Minas Gerais).[16][43] Al Sud-est Asiàtic hi ha mines importants a Birmània (citrí,[16][43] crisoprasi, quars fumat,[16][44] ametista i cristall de roca) i Cambodja (ametista).[16][41] Al Canadà destaquen la mina de gemmes (Gem Mine) i la mina d'ametista de Thunder Bay (ambdues a Ontàrio), rellevants pels seus exemplars d'ametista.[16][41] A la República Txeca destaquen els exemplars de jaspi de Doubravice a Bohèmia. A l'Índia destaquen les ametistes[16][41] i els quars iris de Madhya Pradesh. A Kenya s'hi troben les ametistes de la mina Baobab (província Oriental).[16][41] A Madagascar, la majoria d'exemplars es troben en pegmatites; es troben espècimens rellevants d'ametista, quars rosa,[16][42] citrí,[16][43] quars fumat[16][44] i jaspi a les províncies de Toamasina, Mahajanga, Fianarantsoa, Antsiranana i Antananarivo.[16][41] A Mèxic hi destaquen les ametistes de la mina Amatitlán (Guerrero)[16][41] i al Marroc el jaspi d'Aouli (província de Khénifra). Moçambic destaca pels seus exemplars de quars rosa localitzats a la mina Morrua i la pegmatita de Nacuissupa (província de Zambezia).[16][42] Namíbia també destaca per les ametistes, que es troben a la mina Platveld, a la regió d'Orongo.[16][41] Dels Països Baixos, se'n poden destacar els exemplars de jaspi del riu IJssel (Gelderland), mentre que a Nigèria hi destaquen les ametistes de Jalingo,[16][41] a l'estat de Taraba. Al Perú hi ha força jaciments de varietats de la calcedònia (crisocol·la, àgata[45] i jaspi): departaments de Pasco, Lima, La Libertad, Ica, Junín, Huánuco, Huancavelica i Arequipa; mentre que al departament d'Ancash s'hi troba ametista.[16][41] A Polònia s'hi troben exemplars de crisoprasi (a Silèsia) i a Portugal exemplars de jaspi a la mina Balança (Beja). A Rússia s'han descrit ametistes a la regió de l'est de Sibèria, a la regió del Llunyà Oest, a la regió del Nord i als Urals;[16][41] en aquesta última localitat també s'hi ha descrit jaspi. A Corea s'hi ha descrit ametista a Eonyang (Corea del Sud).[16][41] A Sri Lanka destaquen les ametistes i la calcedònia de la província de Sabaragamuwa.[16][41] Del Regne Unit, podem destacar l'àgata[45] i el quars fumat descrits a Escòcia;[16][44] mentre que d'Uruguai es poden destacar les geodes d'ametista de Santa Ana (Departament d'Artigas). Finalment, als Estats Units s'hi troben importants jaciments de xilòpal (Petrified Forest (Arizona) i mina Plantació Maragda (Nevada)); d'ametista (Arizona i Geòrgia)[16][41] i d'altres varietats de calcedònia (Califòrnia, Minnesota, Montana, Carolina del Nord i Utah).

Galeria de localitzacions

Varietats[modifica | modifica el codi]

El quars en estat pur i sense impureses es denomina cristall de roca o "quars hialí". És incolor i transparent o translúcid, i sovint ha estat utilitzat per les talles de pedra dura. Les varietats més comunes en base al color inclouen el quars citrí, el quars rosa, l'ametista, el quars fumat o el jacint de Compostel·la, entre d'altres. Les més consegudes basant-se en la seva microestructura són calcedònia, àgata o jaspi.

La distinció més important entre els diferents tipus de quars la tenim entre les varietats macrocristal·lines (cristalls visibles a simple vista) i les varietats microcristal·lines o criptocristal·lina (agregats de cristalls visibles només amb l'ús del microscopi electrònic). Les varietats criptocristal·lines acostumen a ser translúcides o opaques en la seva majoria, mentre que les varietats més transparents tendeixen a ser les macrocristal·lines.

Varietats macrocristal·lines[modifica | modifica el codi]

Entre les varietats macrocristal·lines de quars, destaquen:

  • El cristall de roca,[46] o quars hialí, és el quars en el seu estat més pur, totalment incolor ja que no té impureses o inclusions que afectin la seva transparència. El seu índex de refracció dicroica és extremadament baix amb una doble refringència orientada per un eix únic, el que ho fa un excel·lent conductor i canalitzador d'ones lumíniques. Es troba en regions muntanyoses i zones al·luvials de tot el món. S'aprofita la seva estabilitat molecular per controlar l'exactitud de circuits electrònics a causa del seu comportament ressonant.[47]
    • Els còdols brasilers són una subvarietat del cristall de roca. El nom es refereix al quars del Brasil en forma de còdol que s'utilitza per a fer esferes ornamentals.[48]
  • La citrina, o quars citrí, és una varietat de quars el color del qual varia des de groc pàl·lid fins al marró.[49] El nom es deriva del llatí citrina que significa "groc" i que també és l'origen de la paraula "llimona". El citrí natural són rars, té impureses fèrriques i rares vegades es troba en forma natural. La majoria dels citrins que es troben a les botigues són en realitat ametistes o quars fumats tractats a grans temperatures per canviar-los el color. Brasil és el principal productor de citrí, i la major part de la seva producció ve de l'estat de Rio Grande do Sul De vegades, el quars citrí i l'ametista es troben junts en el mateix vidre, reben llavors el nom d'ametrina.[43]
  • El quars rosa és un tipus de quars amb una tonalitat que va des del rosa pàl·lid fins al rosa fosc, gairebé vermell. El color és generalment causat per les quantitats de titani, de ferro o manganès que es pot trobar en el material massiu. Alguns quars rosa conté agulles de rútil microscòpiques. Recents estudis de raigs X de difracció suggereixen que el color es deu a primes fibres microscòpiques de dumortierita possiblement dins del quars massiu.[50] Rarament es troba en forma de cristall, i quan això passa es creu que el color és causat per traces de fosfat o d'alumini. Els primers cristalls van ser trobats en una pegmatita a prop de Rumford, (Maine, Estats Units), però la majoria dels vidres al mercat provenen de Mines Gerais, al Brasil.[42]
  • El quars fumat és un tipus grisós de quars, generalment translúcid. Es poden trobar quarsos fumats amb tonalitats des de la transparència gairebé completa fins a un vidre de color marró-gris que és gairebé opac. La varietat de quars fumat que és de color completament negre rep el nom, a Espanya, de quars morió.[44]
  • El quars ametista és una forma de quars que va des d'un color porpra fosc a violeta claret. S'utilitza sovint en joieria. El nom prové del grec antic ἀ a-("no") i methustos μέθυστος ("intoxicat"), una referència a la creença que la pedra protegia al seu amo d'embriaguesa. Els antics grecs i romans usaven recipients d'ametista per beure tot i creient que això evitaria la intoxicació alcohòlica.
    • L'ametista cremada (de l'anglès: Burnt Amethist) és una varietat d'ametista que degut a un escalfament presenta una coloració taronja, groga o fins i tot marró, que molts cops és confosa erròniament amb el quars citrí.[41]
    • El cabell d'ametista és una varietat d'ametista caracteritzada per la formació de cristalls aciculars.[51]
  • El quars prasi, també anomenat prasiolita o quars verd, és una forma verda de quars. És una varietat rara a la natura, i es troba en pocs jaciments arreu del món. La majoria de peces s'utilitzen en la confecció de joies. Es troben al mercat quars verds que en realitat són ametistes tractades amb calor per fer canviar el seu color.[52]
    • La prasio-malaquita és un terme usat per a descriure el quars prasi que envolta malaquita.[53]
  • El jacint de Compostel·la, també anomenat quars hematoide, és una varietat de quars de color vermell i opac, format a partir de la formació d'argiles i guixos del Keuper (Triàsic superior). La majoria dels autors coincideixen en que el nom prodeceix de la costum dels peregrins a portar-lo al camí de Sant Jaume,[54] uns els recollien durant el trajecte i altres els duien des de les seves localitats d'origen. Aquesta varietat de quars es troba molt estesa en el Triàsic del País Valencià i al Triàsic del sud de Catalunya, així com a la resta del Triàsic d'Europa; també es pot trobar en roques sedimentaries més modernes degut a l'erosió i posterior deposició dels materials del Keuper. El seu color vermell és degut a inclusions sòlides d'hematites.[55]
  • El diamant d'Herkirmer és una varietat de quars cristal·lí, molt translúcid, sense inclusions, amb el prisma acabat en pinacle pels dos extrems. La seva lluïssor és molt elevada. Es troba a Herkimer, Nova York, i és una varietat molt apreciada pels col·leccionistes.[56]

També hi podem trobar d'altres varietats menys comuns o menys conegudes, com ara:

  • L'ametrina és una varietat de quars fruït de la combinació de les paraules ametista i citrí, ja que aquesta varietat presenta una alternança de colors, amb sectors on predomina el lila i sectors amb predominància del taronja o groc. Les seccions de diferents colors solen tallar-se perpendicularment en l'eix c del cristall, com si fos un molí. Els sectors de color lila es troben situades sota les cares romboèdriques positives (r), mentre que els taronges es troben a les negatives (z). Mentre que les seccions liles estan formades per ametista, les taronges no estan formades per citrí, ja que la coloració la reben per inclusions de compostos de ferro, i per tant es podria dir que estan formades per quars ferruginós.[57]
  • L'apricotina és una varietat de quars. El seu nom prové de l'anglès apricot, que en català significa albercoc com a conseqüència de la seva morfologia i color. Els espècimens són nòduls de quars de color albercoc (groc-vermellós). Va ser descrit originalment a Sunset Beach, Nova Jersey, Estats Units.[58]
  • L'espelma d'Arkanses és una varietat de quars que es caracteritza per presentar agrupacions de cristalls de quars que semblen espelmes. els cristalls individuals presenten una relació alçada-amplada de set a u.[59]
  • El quars Babel és una varietat de quars anomenada així per la seva similitud amb la torre de Babel. La morfologia és deguda a la interrupció del seu creixement en alguns punts per altres minerals posteriorment dissolts. Va ser descrita originalment a Bere Alston, Devon, Regne Unit.[60]
  • El quars blau és una varietat macrocristal·lina del quars. Pot ser opac o translúcid, i es caracteritza per ser de color blau. Aquest color és generat per les inclusions sòlides d'alguns minerals fibrosos com ara la magnesioriebeckita i la crocidolita. El terme quars blau també pot ser utilitzat per algunes quarsites massives amb inclusions de minerals blaus.[61]
  • Les varietats anomenades amb el nom de diamants. Tot i que no són diamants, sinó quars, algunes varietats presenten un nom amb la paraula diamant, probablement per a fer referència a la morfologia o a la lluïssor adamantina d'algunes varietats de quarsː
    • Els diamants de Bristol són una varietat de quars amb una lluïssor elevada que es troben al districte de Bristol. El nom diamants és degut a l'elevada lluïssor del quars, no guarda cap relació amb el mineral diamant.[62]
    • Els diamants de Cape May són una varietat de quars que es troba a Cape May (Nova Jersey). Es tracta de còdols de quars arrodonits per l'erosió de l'aigua. Aquesta varietat se sol vendre als turistes al llarg de la zona on es troba.[63]
    • Els diamants de Clear Lake són una varietat de quars cristal·lí anomenats així pel seu lloc de procedència, el llac Clare, a Califòrnia.[64]
    • Els diamants de Marmaroscher són una varietat de quars caracteritzada per l'hàbit prismàtic (doblement acabat) dels cristalls, normalment trobats en roques sedimentàries. Aquesta varietat a sol presentar inclusions d'hidrocarburs. S'anomenen així pel comtat hongarès del segle XIX, el comtat de Marmarosch (actuals Romania i Ucraïna.[65]
    • Els diamants de Mutzschen són una varietat de quars (varietat cristall de roca) procedent de Mutzschen, Saxònia.[66]
    • El diamant de Schaumburger és el nom local donat a la varietat incolora, o lleugerament fumada, prismàtica (doblement acabada) que es troba a prop del mont Rumbeck, Baixa Saxònia, Alemanya. El nom deriva del castell de Schaumburg que es troba a prop del lloc on va ser descrita la varietat.[67]
    • El diamant de Vallum és una varietat de quars.[68]
  • El quars brau (de l'anglès, Bull Quartz) és una varietat de quars massiva que presenta un aspecte lletós de color blanc que pot arribar a tonalitats grises.[70]
  • El quars cactus és una varietat de quars on els cristalls es troben incrustats per una segona generació de cristalls més petits que creixen en les cares prismàtiques dels cristalls més grans. La segona generació dels cristalls no segueix l'orientació cristal·logràfica dels cristalls de la primera generació. En anglès, aquesta varietat també s'anomena com a spirit quartz (quars esperit) o pineapple quartz (quars pinya).[71]
  • El quars cobert (de l'anglès, capped quartz) és una varietat de quars separable en diferents porcions que solen encaixar entre sí. Això és causat per fines capes d'argila entre les porcions que es formen entre diferents estadis de creixement mineral.[72]
  • La cotterita és una varietat de quars, anomenada així en honor a la seva descobridora: Miss Cotter. Aquesta varietat presenta una lluïssor nacrada-metàl·lica que se sobreposa als cristalls de quars preexistents. Va ser descrita originalment al Bosc de Roca, Irlanda.[73]
  • La dragonita és una varietat de quars que es caracteritza per a presentar quars en nòduls arrodonits que han perdut la seva lluïssor. Se solo trobar en graves. Hi ha llegendes que parlen sobre com aquests nòduls queien del cap dels dracs mentre volaven.[74]
  • El quars fil (de lalemany, Fadenquarz), és una varietat de quars. Se sol formar en fissures que s'amplien amplament i constant; quan la fractura s'obre massa, els cristalls de quars es trenquen. En una solució aquosa rica en sílice, aquesta ruptura dels cristalls es repara ràpidament, formant un nou cristall que s'adjunta a la paret oposada de la fractura. Mentre la fractura continua estenent-se, el cicle de formació-trencament dels cristalls segueix. Aquesta varietat se sol formar en fisures provocades per extensió en diferents ambients, normalment en fissures de tipus alpí. En alguns casos es poden observar intercreixements de tipus cortina entre els cristalls.[75]
  • El fensterquarz (literalment de l'alemany, quars finestra) és una varietat de quars amb creixement esquelètics i cares romboèdriques que recorden al marc d'una finestra.[76]
  • El quars ferruginós és una varietat de quars de color vermell, marró o groc amb inclusions de limonita o hematites, normalment massiu i opac.[77]
  • El gwindel (de l'alemany, girat o retorçat) és una varietat de quars caracteritzada per cristalls de quars que creixen i es giren lleugerament al voltant d'un sol un eix. Això dóna lloc a cristalls tabulars que es troben recargolats. Els gwindels es troben en fissures de tipus alpí i sempre van acompanyats de quars amb hàbit normal. Sovint es troben fumats, mentre que són menys freqüents els gwindels subvarietat cristall de roca. El procés pel qual es retorcen els cristalls és degut a un alt nombre de dislocacions en l'estructura típica de creixements lents.[78][79]
  • L'haytorita és una varietat de quars cristal·lí. Inicialment, el nom haytorita, es donava a pseudomorfs de quars de datolita trobats a la mina Haytor (Cornualla). Posteriorment, el nom es va estendre a altres tipus de pseudomorfs de quars, incloent-hi la calcita, la siderita i la dolomita.[80]
  • El quars eriçó (de l'anglès, hedgehog stone) és una varietat de quars caracteritzada per presentar inclusions sòlides aciculars de goetita.[81]
  • El quars iridiscent és una varietat de quars cristal·lí. La principal característica d'aquesta varietat són les iridiscències de colors que presenta principalment a les cares romboèdriques. Aquesta varietat es dóna en cristalls incolors normalment, que se solen trobar en porositat en basalts o altres roques. Alguns sinònims són: anandalita, quars aurora, quars iris o quars arc de Sant Martí.[82]
  • El quars lític és una varietat de quars cristal·lí de color rosa/lila, de translúcid a opac. Sol contenir inclusions sòlides de minerals rics en liti com ara lepidolita.[83]
  • El quars macromosaic (també conegut com a quars Friedlaender) és una varietat de quars on els cristalls presenten punts de sutura a les cares. Malgrat la seva estructura interna de mosaic, en secció polida, el quars apareixerà perfectament clar i homogeni. Si una secció transversal d'un cristall s'observa entre dos polaritzadors creuats, l'estructura interna del vidre es fa visible. El quars macromosaic és típic de les pegmatites i de fissures alpines. Els cristalls normalment mostren un hàbit prismàtic, així com formes intermèdies, i una gran varietat de formes cristal·logràfiques accessòries. Aquesta varietat és freqüent que presenti macles, i es presenta en les varietats cristall de roca, quars fumat, quars citrí, però mai en ametistes.[84]
  • El quars lletós és una varietat de quars opac (o semitransparent) i de color blanc.[85]
  • El quars d'oli (de anglès, Oil Quartz) és una varietat del Tirol, Àustria que conté taques grogues a les esquerdes.[86]
  • La prasiolita és una varietat de quars macrocristal·lí de color verd molt semblant al prasi i a la calcedònia plasma. No s'ha de confondre amb la prasolita, un mineral del grup de la clorita. En alguns casos la prasiolita pot ser dicròmicaː blau-verd o verd oliva/verd.[87]
  • El quars pseudocúbic és una varietat de quars amb aparença pseudocúbica. Els cristalls presenten una morfologia en forma de cub amb els vèrtexs escapçats.[88]
  • El quars rutilat és una varietat de quars que presenta inclusions sòlides de rútil en hàbit acicular.[89]
  • El quars en ceptre és una varietat de quars que te forma de ceptre; aquesta forma es dona per el creixement de dues generacions de quars, on la segona és la més llarga i sembla que sostingui la primera, que sol ser més curta i ampla. En el cas que sigui al revés, és a dir, que la generació més curta i ampla és la que sosté la més llarga s'anomena quars en ceptre invertit.[90]
  • El Schwimmstein és una varietat de quars terrosa, d'hàbit nodular. El seu pes específic és inferior a 1,00, i per tant, flota en aigua.[91]
  • El quars d'impacte (de l'anglès Shocked Quartz)) és una varietat de quars formada a altes pressions però temperatures limitades. Durant l'estadi d'alta pressió, l'estructura del quars es deforma al llarg dels plans cristal·lins. Aquests plans, que amb un microscopi s'observen com a línies, s'anomenen PDF (de l'anglès planar deformation features [en catalàː trets de deformació planar]) o làmines de xoc. Aquesta varietat se sol trobar en cràters d'impacte; i sovint es troba associada a polimorfs de sílice d'alta pressió, com la cohesita i la stishovita.[92]
  • El quars estrella és una varietat de quars. S'anomena així per la forma que presenten els agregats de cristalls radials.[93]
  • El quars de Suttroper, quars de Warstein o diamant de Suttroper, és una varietat de quars d'hàbit prismàtic acabat amb piràmide pels dos extrems. El nom prové dels exemplars de quars lletós descrits a Suttrop, Warstein, Westfàlia, Alemanya. Se sol utilitzar el plural a l'hora de referir-se a aquesta varietat (quarsos de Suttroper), ja que Suttrop no és l'única localitat on s'han descrit.[94]
  • L'ull de tigre és una pedra preciosa amb chatoyància. És una roca metamòrfica d'un color daurat a vermell-marró, amb una lluentor sedosa. Una varietat d'incompleta silicificació blava s'anomena "ull de falcó". És una barreja de limonita, quars i riebeckita.[95]
Galeria de varietats macrocristal·lines

Varietats criptocristal·lines[modifica | modifica el codi]

Calcedònia

La calcedònia és una forma criptocristal·lina de quars, composta per intercreixements molt fins de quars i moganita.[96] Tots dos són minerals de sílice, però es diferencien en que el quars té una estructura cristal·lina trigonal, mentre que la moganita és monoclínica. Les varietats més conegudes de calcedònia són:

  • L'àgata, una varietat caracteritzada per la seva gran finor del gra i la brillantor del color. Tot i que les àgates es poden trobar en diversos tipus de roca, estan clàssicament associades amb roques volcàniques i poden ser també comunes en algunes roques metamòrfiques.[45]
    • L'abakusz-kö: és una varietat d'àgata.[97]
    • L'àgata-jaspi: és una varietat d'àgata que presenta jaspi amb vetes de calcedònia.[98]
    • Corall agateïtzat: és una varietat d'àgata que consisteix en un reemplaçament del corall per àgata o calcedònia.[99]
    • L'àgata blava: és una varietat d'àgata que presenta bandat i un color blau pàlid.[100]
    • L'àgata de Botswana: és una varietat d'àgata procedent de Botswana amb un bandejat molt marcat, format per línies fines i oparal·leles entre elles. Els colors varien entre rosats i blanc.[101]
    • L'àgata bretxificada: és una varietat d'àgata que consisteix en una matriu de fragments d'àgata produïts pel trencament d'aquesta, cimentats posteriorment de manera natural.[102]
    • L'àgata nuvolosa: és una varietat d'àgata, normalment de color gris, amb inclusions esborronades; sovint sembla que hi hagués boira dins del mineral.[103]
    • L'àgata boja: és una varietat d'àgata que es caracteritza per presentar un bandat multicolor amb diferents plegaments.[104]
    • L'àgata enhydro: és una varietat d'àgata formada per nòduls parcialment omplerts d'aigua.[105]
    • L'ull d'àgata: és una varietat d'àgata que presenta un patró d'anell concèntric que recorda a un ull.[106]
    • Àgata de foc: és una varietat d'àgata que conté inclusions d'altres minerals com ara la goetita o d'associacions minerals com ara la limonita; aquestes inclusions generen un efecte iridescent com de foc.[107]
    • Àgata fortificació: és una varietat d'àgata amb uns contactes angulosos que recorden les muralles d'una fortificació o d'un castell.[108]
    • Àgata fòssil: àgata com a reemplaçament de material fòssil.[109]
    • Àgata cacholong, Kalmuck o també ovoides de Haema: àgata vermellosa en ovoides.[110]
    • Àgata iris: també com a àgata de santmartí; és una àgata iridiscent. Quan es talla en làmines i s'observa en llum transmesa exhibeix tots els colors de l'espectre visible.[111]
    • Àgata de Laguna: àgata amb àmplia variació de colors procedent d'Ojo Laguna, Chihuahua, Mèxic.[112]
    • Àgata de Lake Superior: es creu que és una de les àgates més antigues del món (més d'un milió d'anys); es troba al nord dels Estats Units. L'original és procedent de la regió del Llac Superior. Generalment presenta uns colors deslluïts.[113]
    • Àgata paisatge: (de l'anglèsː Landscape Agate) és una àgata amb inclusions que produeixen l'efecte com si fos un paisatge.[114]
    • Àgata Mexican Lace: varietat d'àgata ondulada procedent de Mèxic.[115]
    • Pedra de Mocha: varietat d'àgata amb inclusions de pirolusita. Va ser descrita originalment a Mocha, a l'Aràbia Saudita.[116]
    • Àgata de molsa o àgata arbre: és una varietat d'àgata que freqüentment conté inclusions sòlides d'alguns minerals com ara la clorita o l'hornblenda. Generalment és transparent, blanca o amb tints verds.[117]
    • Àgata de Nipomo: és una varietat d'àgata que presenta inclusions de marcassita; va ser descrita inicialment a Nipomo, Califòrnia (EE.UU).[118]
    • Àgata de sang de colom: és una varietat d'àgata que presenta un color vermell sang amb tonalitats blanques; procedent de Utah (EE.UU).[119]
    • Àgata plomall: és una varietat d'àgata que presenta al seu interior estructures en forma de plomall; en alguns casos colorades. Pot assemblarse a l'àgata de molsa.[120]
    • Àgata cinta: és una varietat d'àgata bandejada.[121]
    • L'ònix, una varietat bandejada. La gamma de colors que presenta l'ònix va des d'una transparència pràcticament total fins a gairebé tots els colors (excepte alguns matisos, com el morat o blau). Comunament, els espècimens d'ònix contenen bandes de negre i/o blanc. Les seves bandes són paral·leles entre si, al contrari de les bandes que sovint es poden veure a les àgates força més caòtiques.[122]
    • Sardònix: és una varietat d'àgata amb bandes vermelles, marrons, negres i blanques.[123]
    • Àgata de pell de serp: és una varietat d'àgata amb un relleu a la superfície que recorda a la pell de serp.[124]
    • Youngita: és una varietat d'àgata o jaspi que es troba envoltada per cristalls de quars disposats en drusa. Descrita a prop de Guernsey (Wyoming), en calcàries.[125]
  • Pedra d'Amarillo: és una varietat de calcedònia anomenada així per la seva localitat tipus a Texas (EE.UU).[126]
  • Amberina: és una varietat de calcedònia de color groc o groc verdósque es trova al Death Valley, a Califòrnia (EE.UU).[127]
  • Azurcalcedònia: és una varietat de color blau degut a l'acció de la crisocol·la procedent d'Arizona (EE.UU).[128]
  • Beekita: és una varietat de calcedònia que pseudomorfitza corall o closques de mol·luscs; procedent de Devon (Regne Unit).[129]
  • Binghamita: és una varietat de calcedònia inclosa amb fibres de goetita i/o hematites disposades paral·lelament. És similar a l'ull de tigre. Procedent de Minnesota (EE.UU).[130]
  • Pedra de sang: és una varietat de calcedònia de color verd fosc o blau verdós amb petits punts vermells que semblen sang.[131]
  • Calcedònia blava: és una varietat de calcedònia de color blau.[132]
  • Buhrstone: és una varietat de calcedònia utilitzada per fer rodes de molí.[133]
  • Cornalina: o carneola és una varietat vermellosa de calcedònia. que s'utilitza comunament com una pedra semi-preciosa. És una varietat de la calcedònia, acolorida per les impureses d'òxid de ferro. El color pot variar molt, des taronja pàl·lid fins a una intensa coloració gairebé negre.[134]
  • Calcedònia cròmica: és una varietat de calcedònia d'un color verd intens com a conseqüència dels components de crom. La calcedònia cròmica s'ha trobat en col·leccions romanes de gemmes; aquestes calcedònies probablement vindrien dels dipòsits de crom de l'actual Turquia. Els espècimens actuals provenen de Zimbawe, sota el nom mtorolita i de Bolívia sota el nom chiquitanita.[135]
  • Cubosilicita: és una varietat de calcedònia que pseudomorfitza fluorita. Es troba en forma de petits cubs blaus.[136]
  • Damsonita: és una varietat de calcedònia de color lila (clar o fosc) procedent de Califòrnia (EE.UU).[137]
  • Diackethyst: nom local per a les esferes de calcedònia translúcides de color vi o ametista; procedents d'Escòcia (Regne Unit).[138]
  • Herbeckita: varietat de calcedònia o jaspi impregnada amb ferro hidratat; procedents de Bohèmia (República Txeca).[139]
  • Myrickita: nom local per a la calcedònia gris amb punts vermells de cinabri; procedents de Califòrnia (EE.UU).[140]
  • Pietersita: calcedònia amb fibres d'amfíbol amb diferents graus d'alteració. De color blau gris, marró i groc. Les fibres causen un efecte similar al de l'ull de tigre.[141]
  • Plasma: varietat microgranular i microfibrosa de calcedònia que presenta diferents tonalitats de verd com a conseqüència de les partícules disseminades d'alguns silicats (celadonita, clorita, amfíbol...).[142]
  • crisopras: o crisoprasi, és una varietat translúcida de color verd degut a les quantitats petites de níquel que conté.
  • Quarsina: és una varietat fibrosa de calcedònia. Normalment intercreix amb altres tipus més comuns de calcedònia fibrosa. Va ser anomenada l'any 1892 per Auguste Michel-Lévy i Ernest Charles Philippe Auguste Munier-Chalmas per la seva semblança amb el quars.[143]
  • Sard: és una varietat marró de calcedònia. Segons Plini el Vell, fou anomenada així per Sardis, a Lídia, on fou descoberta inicialment. És possible que el nom provingui del persa sered que significa vermell groguenc.[144]
  • Seftonita: és una varietat de calcedònia de color verd molsa. És translúcida.[145]
Jaspi

El jaspi, una varietat opaca i impura de sílice, generalment de color vermell, groc, marró o verd (i blau en rares ocasions). Aquest mineral es trenca en una superfície llisa, i s'utilitza tradicionalment per a l'ornamentació o com una pedra preciosa. El jaspi és bàsicament sílex que deu el seu color vermell a inclusions de ferro.

  • Jaspi bola: varietat de jaspi format per bandes concèntriques de color vermell i groc. El nom també és utilitzat per a descriure masses esfèriques de jaspi.[146]
  • Basanita: no s'ha de confondre amb el mineral bassanita ni amb la roca basanita. És una varietat de jaspi de color negre; s'utilitza per a estimar la puresa de les aleacions d'or.[147]
  • Bayata: nom local per a la varietat ferruginosa de jaspi de color marró. Descrita originalment a la província d'Orient, Cuba.[148]
  • Crisojaspi: varietat de jaspi que rep el color per la crisocol·la.[149]
  • Creolita: varietat de jaspi en bandes de color vermell i blanc.[150]
  • Dallasite: varietat de jaspi de color verd o negre. Procedent de Voncouver (Canadà).[151]
  • Darlingita: nom local per a una varietat de jaspi tipus pedra de lídia. Procedent de Victòria (Austràlia).[152]
  • Jaspi egipci: varietat marró de jaspi alternat amb ratlles negres (el que es troba a Egipte) o ratlees vermelles (el que ha estat descrit a Baden. Procedent d'Egipte.[153]
  • Irnimita: varietat multicolor de jaspi o microquarsita associada amb menes de manganès a l'est de Sibèria. El seu color és produït pels òxids de manganès (sovint braunita); amfíbols alcalins de color blau, hidròxids de ferro marrons i fragments de quars pur de color blanc. El seu nom prové de la seva localitat tipus, on s'ajunten els rius Ir i Nimi, al Krai de Khabarovskii (Rússia).[154]
  • Kinradita: varietat orbicular de jaspi. Procedent de San Francisco (EE.UU).[155]
  • Pastelita: varietat de jaspi que presenta colors tipus pastel.[156]
  • Quetzalitztli: varietat translúcida de jaspi que presenta color verd maragda per les inclusions de moscovita cròmica. Procedent de Guatemala.[157]
  • Wilkita: varietat de jaspi que presenta color groc, lila, rosa i/o verd. Procedent d'Idaho (EE.UU).[158]
Venturina

La venturina, o aventurina, és una forma de quars de colo verd que es caracteritza per la seva transparència i la presència d'inclusions de minerals laminars com ara mica, fucsita i hematites que li donen un efecte brillant o lluent. S'acostuma a fer servir com a gemma.[159]

Galeria de varietats monocristal·lines de quars

Usos[modifica | modifica el codi]

El quars és un dels minerals més emprats que hi ha; la seva utilitat recau en les seves propietats físiques i químiquesː té una duresa de 7 en l'escala de Mohs, la qual cosa el fa durable i resistent a l'abrasió; és químicament inert, cosa que el fa útil en l'elaboració de material de laboratori o com a material per a fabricar recipients per a líquids reactius. També presenta propietats piezoelèctriques que el fan un mineral valuós en la indústria electrònica. El seu color, lluïssor i diafanitat el fan un mineral apreciat en el món de la gemmologia i la joieria.[160]

Joieriaː

Les varietats de quars de diferents colors han estat utilitzats en joieria durant molts anys.

Indústria de la construccióː

Tot i que la major part del quars utilitzat actualment és emprat per formar ciment, el quars també és utilitzat com a material formador de vidre. Grans quantitats de quarsita sedimentària i sorres quarsítiques s'exploten per a l'obtenció de quars relativament pur ; aquestes quarsites i sorres són utilitzades en la indústria del vidre;[160] també és emprat per a fabricar ceràmica i estris de laboratori (provetes, tubs d'assaig, plaques de petri...). El vidre de quars té unes interessants propietats com ara un coeficient d'expansió tèrmica molt baix, transparència en llum ultraviolada, també és químicament inert i amb ell es poden crear estris d'un gruix fi però resistents. Degut a la seva resistència als compostos químics (inert) i a la calor, s'utilitza com a material de construcció en les fundicions; amb una temperatura de fusió més elevada que la majoria dels metalls que s'utilitzen en els motlles de fosa, com ara maons refractaris, que poden estar fabricats a partir de sorra quarsítica. El quars també s'utilitza com a fundent en la fosa de metalls.[160]

Aplicació de les propietats pizoelèctriques

Una de les aplicacions més conegudes del quars és el se ús com a oscil·lador en circuits elèctrics de rellotges i ordinadors i també com a membrana en dispositius d'ultrasons. El quars és també la principal font (o "mena") de silici que es coneix; aquest silici sovint s'usa integrat en microxips per a ordinadors o dispositius electrònics.

Esoterismeː

Un ús rellevant del quars es dóna en el món de l'esoterisme. Degut a la seva elevada duresa en l'escala de Mohs, el quars s'utilitza també com a abrasiu; la pols de quars o de sílice s'empra per a serrar (serres amb pols de quars) i per a polir.[160]

Indústria del petroli

Com ja s'ha esmentat anteriorment, el quars presenta una alta resistència a ser mòlt. (Fracking).[160]

Altres usos

Al segle XII el quars fumat s'utilitzava per a la fabricació d'ulleres de Sol a la Xina.[161] Els aborígens australians el veneraven com a component de la seva substància mística maban.[162]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Per a validar el descobriment d'un mineral, l'Associació Mineralògica Internacional (IMA) sotmet a votació la publicació on es detallen les propietats del candidat a nou mineral. La IMA es va fundar l'any 1959, i tots els minerals reconeguts per especialistes abans d'aquesta data foren acceptats per la IMA automàticament; és per això que en el cas del quars, conegut des de l'antiguitat, es considera que fou descobert abans de l'any 1959; és a dir, abans de la fundació de la IMA.[1]
  2. Sèneca va escriure "El cristall està format per aigua celeste i una mica de terrestre, que s’ha solidificat al llarg d’una llarga i tenaç gelada i l’ha anat fent més i més dens en comprimir-se progressivament fins treure tot l’aire i ha convertit la humitat en roca”. La idea va ser àmpliament acceptada per autors com Plini el Vell o Paracels perquè els millors cristalls de quars hialí provenien de les altes muntanyes on la neu hi era molt present.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Definition of ima status» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Quartz» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 20 gener 2016].
  4. «Quartz» (en anglès). RRUFF. [Consulta: 20 gener 2016].
  5. «Quartz» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 20 gener 2016].
  6. «Mineralogical Data of Quartz» (en anglès). The Quartz Page. [Consulta: 12 juny 2015].
  7. 7,0 7,1 «Online Etymology Dictionary» (en anglès). [Consulta: 5 març 2013].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Physical Properties of Quartz» (en anglès). The Quartz Page. [Consulta: 10 gener 2016].
  9. 9,0 9,1 9,2 Rosell Riba, Joan. «El quars hialí o cristall de roca». El Blog del Museu. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. [Consulta: 3 febrer 2014].
  10. Tomkeieff, Sergei Ivanovitch (1941) Origin of the Name 'Quartz, Mineralogical Magazine, v. 26, p. 172-178.
  11. «Guión de prácticas» (en castellà). Departament Cristal·lografia i Mineralogia Universidad Complutense de Madrid. [Consulta: 22 gener 2016].
  12. «GUIDE TO THIN SECTION MICROSCOPY» (en anglès). MICHAEL M. RAITH, PETER RAASE & JÜRGEN REINHARDT. [Consulta: 22 gener 2016].
  13. «Basic Soil Mineral Identification Using A Polarizing Light Microscope» (en castellà). Universitat d'Idaho. [Consulta: 22 gener 2016].
  14. Crystal Data, Determinative Tables, ACA Monograph No. 5, American Crystallographic Association, 1963
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 «Quartz Structure» (en anglès). The Quartz Page. [Consulta: 10 gener 2016].
  16. 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 16,10 16,11 16,12 16,13 16,14 16,15 16,16 16,17 16,18 16,19 16,20 16,21 16,22 16,23 16,24 16,25 16,26 16,27 16,28 16,29 16,30 16,31 16,32 16,33 «Quartz» (en anglès). Gemdat. [Consulta: 18 gener 2016].
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 «Chemical Properties» (en anglès). The Quartz Page. [Consulta: 10 gener 2016].
  18. Kuchling, H.. «Taschenbuch der Physik Verlag Harri Deutsch». . ISBN 3-87-144097-3 [Frankfurt], 1985 [Consulta: 10 gener 2016].
  19. Holleman, A.F.. «Egon Wyberg Lehrbuch der anorganischen Chemie Walter Gruyter Verlag». . ISBN 3-11-007511-3 [Berlín/Nova York], 1985 [Consulta: 10 gener 2016].
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 «Mineralogical Data of Quartz» (en anglès). The Quartz Page. [Consulta: 10 gener 2016].
  21. Fractional Crystallization Enciclopaedia Britannica
  22. Streckeisen, A. L., 1974. Classification and Nomenclature of Plutonic Rocks. Recommendations of the IUGS Subcommission on the Systematics of Igneous Rocks. Geologische Rundschau. Internationale Zeitschrift für Geologie. Stuttgart. Vol.63, p. 773-785.
  23. Streckeisen, A. L.. IUGS Subcommission on the Systematics of Igneous Rocks. Classification and Nomenclature of Volcanic Rocks, Lamprophyres, Carbonatites and Melilite Rocks. Recommendations and Suggestions. 141. Abhandlungen: Neues Jahrbuch für Mineralogie, 1978, p. 1-14.
  24. «Search for Minerals in a Region (Alghero)» (en castellà). Mindat. [Consulta: 19 gener 2015].
  25. 25,0 25,1 http://www.iea.ad/images/stories/Sigma/Mapes/memoriageologico.pdf, Universitat de Barcelona/Institut d'Estudis Andorrans
  26. «Search for Minerals in a Region (Andorra)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 gener 2015].
  27. «Info-minerales: Cuarzo» (en castellà). Prominer. [Consulta: 19 març 2013].
  28. 28,0 28,1 Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya. Segle XX (en català). Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2005, p. 269. ISBN 84-609-9071-0. 
  29. Roca i Blanch, Estanislau. «Barcelona, filla de Montjuïc». Barcelona metròpolis mediterrània. num 61. Ajuntament de Barcelona, 2003. [Consulta: 31 gener 2013].
  30. 30,00 30,01 30,02 30,03 30,04 30,05 30,06 30,07 30,08 30,09 30,10 30,11 30,12 30,13 30,14 30,15 «Search for Minerals in a Region (Catalonia 1)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  31. 31,00 31,01 31,02 31,03 31,04 31,05 31,06 31,07 31,08 31,09 31,10 31,11 «Search for Minerals in a Region (Catalonia 2)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  32. 32,00 32,01 32,02 32,03 32,04 32,05 32,06 32,07 32,08 32,09 32,10 32,11 «Search for Minerals in a Region (Catalonia 3)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  33. 33,00 33,01 33,02 33,03 33,04 33,05 33,06 33,07 33,08 33,09 33,10 33,11 33,12 33,13 «Search for Minerals in a Region (Catalonia 4)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  34. 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 34,5 34,6 34,7 «Search for Minerals in a Region (Roussillon)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  35. PLA DIRECTOR SECTORIAL DE CARRETERES (ILLA DE MALLORCA) ANNEX 1: MARC TERRITORIAL 1.5. Geologia, orografia, hidrologia i climatologia, Consell de Mallorca
  36. L’EXPLOTACIÓ PREHISTÓRICA DELS RECURSOS CUPRÍFERS D’ILLA DEN COLOM (MAÓ, MENORCA) Bartomeu Llull Estarellas, Laura Perelló Mateo, Mark A. Hunt Ortiz, Damià Perelló i Fiol, Bartomeu Salvà Simonet
  37. «Search for Minerals in a Region (Mallorca)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  38. Minerals i roques industrials del País Valencià J.M. Amigó, J. Bastida i M.M. Reventós
  39. 39,00 39,01 39,02 39,03 39,04 39,05 39,06 39,07 39,08 39,09 39,10 39,11 39,12 39,13 39,14 39,15 «Search for Minerals in a Region (Valencia 1)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  40. 40,00 40,01 40,02 40,03 40,04 40,05 40,06 40,07 40,08 40,09 40,10 40,11 40,12 40,13 40,14 40,15 40,16 40,17 40,18 40,19 40,20 «Search for Minerals in a Region (Valencia 2)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  41. 41,00 41,01 41,02 41,03 41,04 41,05 41,06 41,07 41,08 41,09 41,10 41,11 41,12 41,13 41,14 41,15 41,16 «Burnt Amethist» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  42. 42,0 42,1 42,2 42,3 «Quartz and its colored varieties» (en anglès). California Institute of Technology. [Consulta: 4 març 2013].
  43. 43,0 43,1 43,2 43,3 «Ametrine» (en anglès). Mindat.org. [Consulta: 4 març 2013].
  44. 44,0 44,1 44,2 44,3 «Cuarzo» (en castellà). UNED. [Consulta: 4 març 2013].
  45. 45,0 45,1 45,2 Donald W. Hyndman, David D. Alt. Roadside Geology of Oregon (en anglès). Missoula, Montana: Mountain Press Publishing Company, 2002, p. 286. ISBN 0-87842-063-0. 
  46. «cristall de roca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  47. Rosell Riba, Joan. «El quars hialí o cristall de roca». El Blog del Museu. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. [Consulta: 3 febrer 2014].
  48. «Brazilian Pebble» (en anglès). Mindat.org. [Consulta: 4 març 2013].
  49. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 26 juliol 2015]. 
  50. «Rose quartz» (en anglès). Mindat.org. [Consulta: 4 març 2013].
  51. «Hair Amethist» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  52. «Prasiolite, the green variety of quartz» (en anglès). Amethyst Galleries, Inc.. [Consulta: 5 març 2013].
  53. «Prase-malachite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 març 2013].
  54. «Jacinto de Compostela» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  55. «Eisenkiesel» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  56. «Herkirmer diamonds» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  57. «Ametrina» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  58. «Apricotina» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  59. «Arkansas candle» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  60. «Babel-Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  61. «Blue Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  62. «Diamants de Bristol» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  63. «Diamants de Cape May» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  64. «Clear Lake diamonds» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  65. «Marmaroscher diamonds» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  66. «Mutzschen diamonds» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  67. «Schaumburger diamond» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  68. «Vallum diamond» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  69. «Öhrli diamonds» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  70. «Bull Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  71. «Cactus Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  72. «Capped Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  73. «Cotterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  74. «Dragonita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  75. «Faden Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  76. «Fensterquarz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  77. «Ferruginous Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  78. «Gwindel» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  79. Gwindel The Quartz Page
  80. «Haytorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  81. «Hedgehog stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  82. «Iris Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  83. «Lithium Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  84. «Macromosaic Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  85. «Milky Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  86. «Oil Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  87. «Prasiolita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  88. «Pseudocubic Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  89. «Rutilated Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  90. «Sceptre Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  91. «Schwimmstein» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  92. «Shocked Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  93. «Star Quartz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  94. «Suttroper Quarz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
  95. «Tiger's Eye» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  96. Heaney, Peter J., 1994. Structure and Chemistry of the low-pressure silica polymorphs. In: Reviews in Mineralogy v. 29; Silica: Physical Behavior, geochemistry and materials applications. Ed. Heaney, P.J., Prewitt, C.T., Gibbs, G.V., 1-40
  97. «Abakusz-kö» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  98. «Agate-Jasper» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  99. «Agatized coral» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  100. «Blue Lace Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  101. «Botswana Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  102. «Brecciated Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  103. «Cloud Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  104. «Crazy Lace Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  105. «Enhydro Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  106. «Eye Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  107. «Fire Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
  108. «Fortification Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  109. «Fossil Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  110. «Haema Ovoid Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  111. «Iris Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  112. «Laguna Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  113. «Superior Lake Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  114. «Landscape» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  115. «Mexican Lace Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  116. «Mocha Stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  117. «Agate Moss» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  118. «Nipomo Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  119. «Pigeon Blood Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  120. «Plume Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  121. «Riband Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  122. Assaad, Fakhry A.; LaMoreaux, Philip E. Sr.. Hughes, Travis H.. Field Methods for Geologists and Hydrogeologists (en anglès). Berlin, Heidelberg, New York: Springer-Verlag, 2004, p. 8. ISBN 3-540-40882-7. 
  123. «Sardonyx» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  124. «Snakeskin Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  125. «youngite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
  126. «Amarillo Stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  127. «Amberine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  128. «Azurchalcedony» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  129. «Beekita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  130. «Binghamite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  131. «Bloodstone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  132. «Blue Chalcedony» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  133. «Buhrstone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  134. «Carnelian» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  135. «Chrome-Chalcedony» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  136. «Cubosilicite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  137. «Damsonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  138. «Diackethyst» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  139. «Herbeckite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  140. «Myrickite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  141. «Pietersite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  142. «Plasma» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  143. «Quartzine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  144. «Sard» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  145. «Seftonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  146. «Ball Jasper» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  147. «Basanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  148. «Bayata» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  149. «Chrysojasper» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  150. «Creolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  151. «Dallasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  152. «Darlingite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  153. «Egypt Jasper» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  154. «Irnimite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  155. «"Kinradite": Orbicular Jasper from San Francisco» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  156. «Pastelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  157. «Quetzalitztli» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  158. «Wilkite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
  159. «Aventurine» (en anglès). Mindat.org. [Consulta: 5 març 2013].
  160. 160,0 160,1 160,2 160,3 160,4 «Quartz» (en anglès). Geology.com. [Consulta: 23 gener 2016].
  161. Joseph Needham, Science & Civilisation in China (Cambridge, England: Cambridge University Press, 1962), volume IV, part 1, page 121. Needham states that dark glasses were worn by Chinese judges to hide their facial expressions during court proceedings.
  162. Elkin, A. P.. Aboriginal Men of High Degree: Initiation and Sorcery in the World's Oldest Tradition (en anglès). Inner Traditions / Bear & Co, 1978, p. 22. ISBN 0892814217.