Vilanova d'Escornalbou

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVilanova d'Escornalbou
Bandera de Vilanova d'Escornalbou Escut de Vilanova d'Escornalbou
Bandera de Vilanova d'Escornalbou Escut de Vilanova d'Escornalbou
Vilanova Escornalbou.jpg
Vilanova d'Escornalbou

Localització
Localització de Vilanova d'Escornalbou respecte del Baix Camp.svg
41° 06′ 49″ N, 0° 56′ 12″ E / 41.11371°N,0.93667°E / 41.11371; 0.93667
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Tarragona
Comarca Baix Camp
Entitats de població 2
Població
Total 542 (2016)
• Densitat 31,51 hab/km²
Malnom Puputs
Geografia
Superfície 17,2 km²
Altitud 226 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Sergi Ciurana Nicolau
Indicatius
Codi postal 43311
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43167
Codi IDESCAT 431671
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Vilanova d'Escornalbou és un municipi i localitat de la comarca catalana del Baix Camp.

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

Vilanova d'Escornalbou està formada per dos nuclis o entitats de població. Llista de població per entitats:

Entitat de població Habitants
L'Arbocet 31
Vilanova d'Escornalbou 508
Font: Municat

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal està situat a la zona occidental del Baix Camp, al peu de la Serra de l'Argentera, i s'estén entre els 110 i els 550 metres d'altitud, sent l'Arbocet el punt més baix i el peu de la muntanya d'Escornalbou el punt més alt. El seu terme el volten els termes de Colldejou a l'oest, Pratdip al sud-oest, que només el toca en un punt, Mont-roig al sud, Montbrió a l'est, Riudecanyes al nord-est i l'Argentera al nord-oest, tots ells del Baix Camp. Està travessat per la capçalera del barranc de Rifà (a l'oest), que en part serveix de límit amb Colldejou i per la riera de Vilanova i de l'Olivera (a l'est), que s'ajunten fora del terme municipal.

El 1846 es van agregar a Vilanova els llocs de l'Arbocet i Mas de Munter.

Història[modifica | modifica el codi]

A la partida dita del Vilar, en un turó damunt del poble, se suposa que hi havia l'antiga població, que en eixamplar-se i canviar de lloc, va prendre el nom de Vilanova. En aquest turó s'han trobat restes d'antigues construccions. Eduard Toda suposava origen romà al Vilar.[1] El poble de Vilanova es va formar a redós del monestir d'Escornalbou, i des de la seva fundació va formar part de la baronia d'Escornalbou. En l'inici de la conquesta franca formava part del valiat de Siurana, i després va ser inclosa en el terme donat a Joan de Sant Boi, primer prior d'Escornalbou, pel rei Alfons I el 1170.[1] Morera creu que el lloc va ser fundat pels canonges d'Escornalbou com a lloc de residència de les famílies que treballaven al monestir.[2] Va participar en les activitats de la Comuna del Camp des de 1339. Des del segle XII està documentat que conreaven avellaners, i al XVI collien blat, ordi i civada i hi havia vinya i olivers. Aquest mateix segle hi constaven activitats menestrals, mestres d'obra, espardenyers, ferrers, teixidors de lli i paraires. Al segle XVII Vilanova tenia una muralla amb tres portals.

La vila va ser saquejada durant la Guerra dels Segadors, conflicte que va afectar la seva economia, la qual no es va recuperar fins al començament del segle XVIII. El 1652 es va declarar una epidèmia de pesta, i per combatre-la els jurats van utilitzar un edifici com a hospital i van contractar els serveis d'un cirurgià de Reus. Les seves collites també es van veure delmades en 1687 degut a una plaga de llagostes. Una nova plaga, la de la fil·loxera, va provocar en el segle XIX un descens de la població. Pel juliol de 1794 van sortir del poble els primers membres del sometent per a participar a la Guerra Gran. El 1822 diversos veïns del poble es revoltaren contra l'autoritat liberal, però quan es va acostar la milícia van fugir. Durant la primera carlinada es van refer els portals i la muralla i el campanar de l'església es va transformar, convertint l'últim pis en un terrat per hostatjar-hi la tropa. El 1849, Baldrich, Escoda i Baliarda, que es van aixecar a la Guerra dels Matiners, van ser batuts prop de Vilanova d'Escornalbou. L'1 d'octubre de 1868 es va crear una junta revolucionària local i es van cremar a la plaça tres retrats de la reina Isabel II. En esclatar la darrera carlinada el 1873 es va formar un cos de voluntaris liberals que van obtenir armes del govern, en van fer noves fortificacions i es van confiscar l'abadia i el campanar.[1]

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial està dedicada a Joan Baptista i va ser construïda a finals del segle XVI o a començament del XVII. Té escàs interès arquitectònic. No queden rastres de les antigues fortificacions que rodejaven la ciutat a l'edat mitjana, tot i que el nucli antic del poble segueix conservant la seva estructura medieval i s'hi poden trobar algunes cases amb dovelles. A la façana de l'església i al campanar es poden veure algunes obres de fortificació fetes durant les guerres carlines. Destaca l'edifici conegut com "Cal Peyrí", del segle XVII, que té adossada una torre quadrada de defensa. La seva porta és adovellada i en ella es pot observar l'escut familiar. Als afores del poble es troba "Mas de la Palomera", que també pertany a la família Peirí. És un edifici del segle XVIII construït amb pedra picada, i presidit per l'escut d'armes de la família. El poble celebra la seva festa major el dia 28 d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Agustí, qui, segons narra la tradició, va lliurar el poble de la plaga de llagostes que el va assolar al segle XVII. La festa major d'hivern se celebra el dia 20 de gener, amb motiu de la festivitat de Sant Sebastià màrtir.

Economia[modifica | modifica el codi]

La base econòmica actual del municipi és l'agricultura. Els principals conreus són les oliveres, els ametllers i els avellaners. També hi ha granges avícoles i algunes dedicades a la cria de porcs. Tot i que al terme municipal hi ha mines de coure, plata i plom, cap d'elles està en explotació.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
36 40 49 293 617 651 688 783 774 645
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
696 626 577 545 472 509 442 445 443 437
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
462 463 449 413 469 466 531 573 570 540
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 19/04/1979
1983 - 1987 Francesc Dalmau Nolla 28/05/1983
1987 - 1991 Francesc Dalmau Nolla 30/06/1987
1991 - 1995 Francesc Dalmau Nolla CiU 15/06/1991
1995 - 1999 Francesc Dalmau Nolla CiU 17/06/1995
1999 - 2003 Francesc Dalmau Nolla CiU 03/07/1999
2003 - 2007 Francesc Dalmau Nolla CiU 14/06/2003
2007 - 2011 Sergi Ciurana Nicolau PSC 16/06/2007
2011 - 2015 Sergi Ciurana Nicolau PSC 11/06/2011
Des del 2015 Sergi Ciurana Nicolau IVE-AM 13/06/2015

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 313-318. 
  2. Morera, Emili. Provincia de Tarragona. Barcelona: Establecimiento Editorial de Alberto Martín, 1915(?), p. 445-446. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilanova d'Escornalbou Modifica l'enllaç a Wikidata